7 de setembre 1869 Neix Caritat Serinyana, Mecenes de Cadaquès

 

Quan els diners de particulars serveixen per fer bones obres per les poblacions parlem de mecenatge. En aquest cas tot passa a Cadaquès i encara es recorda.

Caritat Serinyana i Rubiés va néixer a Cadaqués el 7 de setembre de 1869 i va morir al gener de 1915. Va ser una mecenes catalana que dona nom a una escola –esdevinguda després Institut Escola– i a una avinguda de Cadaqués.

Filla de Josep Serinyana i Trèmols i Octàvia Rubies i Verdaguer, procedia de la família Serinyana, uns dels llinatges de gent de mar i comerciants –pilots, armadors, capitans, mercaders– dels més destacats de Cadaqués. El 1898 va participar en el concert benèfic de l'Orfeó Català en benefici dels damnificats per les inundacions de l'Empordà.

Va estar casada amb l'economista, polític i senador Frederic Rahola i Trèmols que, en morir ella amb quaranta-cinc anys, volgué acomplir la seva voluntat d'edificar una escola per a nenes que portés el seu nom, i n'encarregà la construcció. La descripció tècnica en diu: Edifici constituït per dos cossos simètrics i amb una torre central. Presenten planta baixa i coberta plana, i cinc finestres verticals agrupades formant un arc rebaixat. La torre central també té planta baixa i pis, repetint el motiu de les finestres dels cossos laterals. Al capdamunt hi corona una cornisa amb un escut esculpit. L'Escola de nenes amb el nom de Caritat Serinyana es va inaugurar el 1917 a la zona anomenada del Sol de l’Engirol. Aquesta escola municipal va ser ampliada els anys vuitanta i encara després entre els anys 2006-2007. És la nostra imatge d'avui perquè no n'hem trobat cap de la Sra. Caritat.

Josep Pla l'esmenta en parlar del seu marit, a qui defineix com el nom "de més pes i de més eficàcia" de Cadaqués perquè "va trencar amb els segles d'isolament" de la vila impulsant la carretera, el telèfon, el telègraf, el correu diari, la llum elèctrica "i l'escola de noies que porta el nom de la que fou la seva esposa, la senyora Caritat Serinyana", i que havia expressat com a voluntat seva construir.

També dona nom a un carrer de Cadaqués des que ho va decidir l'ajuntament de la població, l'abril del 1927, que abans portava el nom de l'expresident americà Woodrow Wilson.

9 d'abril 1492 mor Lorenzo di Medicis

Parlem avui de mecenatge perquè tal dia com avui de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica, moria Lorenzo de Medicis.  Lorenzo, va ser banquer, polític, però sobre tot un important mecenes de les arts i les lletres durant el Renaixement italià. Va reunir a la seva cort  als creadors i intel.lectuals més importants de la seva època, com els artistes Sandro Botticelli i Miquel Àngel Buonarotti, els filòsofs Giovanni Pico della Mirandola i Marsilio Ficino ... 

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats. Potser tradicionalment ho hem relacionat amb les obres d’art però actualment s’obre a diferents àmbits. Des de els equips femenins de futbol del Sant Gabriel fins a pel.lícules com el 1714 o a la preservació d’espais naturals compten amb l’ajut econòmic de particulars per tirar endavant. El mateix Palau de la Música compta amb una part del seu pressupost en aquesta forma de financiació. Avui a més del mecenatge, en sentit estricte, han aparegut noves fórmules com el micromecenatge (molts col.laboradors amb petites quantitats fins arribar al total necessari per fer realitat un projecte). 

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Francesc Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. Sovint se'l considera la versió catalana de grans filantrops com Rockefeller, els Rothschild o Krees. A la seva mort gran part de la seva col.lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

18 de febrer 1564 mor Miquel Àngel Buonarroti

El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

22 de febrer 1987 mor Andy Warhol

Tal dia com avui del 1987 va morir el pintor Andy Warhol. El 22 febrer 1987 era diumenge. Aquest dia, l'art i l'avantguarda es van posar de dol perquè Andy Warhol, el major difusor de l' art pop, dessacralitzador de mites de la cultura i la política va morir en un hospital de Nova York després d'una intervenció a la vesícula.

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Il.lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pel seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel.lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel.lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andy Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia només 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir. Finalment decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col.laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i, per fi, pot dur la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluirà al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell, Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che, i Warhol és famós i desitjat. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i es converteix en mecenes de qui, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria ", l'estudi de l'artista, on es fa art, cinema i , sobretot , música. És a La Factoria on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground ", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Andy Warhol va estar molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat " The Velvet Underground & Nico ", per al que disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Estàvem en els embogits setanta i en aquest disc no cal una cançó dedicada a la " Heroïna " que circulava entre els assidus de la Factoria . En aquesta época Andy Warhol, estaba molt content amb el seu sobrenom “Drela”, la barreja de " Dràcula i Cinderella". El 1990 va rebre l'homenatge de John Cale i Lou Reed en un disc en directe titulat "Cançons per Drela".