3 de febrer Sant Blai 1468 mor Gutenberg

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

3 de febrer Sant Blai i les cigonyes...

Avui és Sant Blai, San Blas en castellà i amb aquest sant tornem al refranyer i a la natura. "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Normalment aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. No obstant això, en les últimes dècades aquest refrany ha perdut vigència ja que aquesta espècie en molts casos ja no emigra en trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons l'últim cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Abans era un fet que les cigonyes desapareixien d'Espanya a l'hivern. Marxaven en massa a l'Àfrica i aquí no les veiem fins a aquestes dates. Però les coses han canviat. Avui en dia són grans els contingents d'aquestes aus que no realitzen aquest fantàstic viatge al sud. La cosa sembla que va començar amb força des dels anys 80, encara que ja des d'abans es veia que hi havia cada vegada més cigonyes que es quedaven al sud d'Espanya durant l'estació freda. A mitjans dels 90 ja es quedaven a Espanya, potser, unes 7.500. I el 2004 eren unes 30.000.

Aquestes aus, que solen unir-se de per vida, tindran el seu zel cap al març. Els de 3 a 5 pollets que solen tenir naixeran cap a maig-juny. I, com diu un altre refrany, "per Sant Joan les cigonyes a volar". Les joves cigonyes s'incorporaran a una població que sembla haver crescut en les últimes dècades.

Però qui són les persones que estudien els ocells? Els ornitòlegs. Abans s’anellaven els ocells (posar una anella metàl·lica a la pota amb un codi únic) i es documentava. Avui les coses s'han modernitzat molt. Fins i tot hi ha algunes cigonyes que són seguides per satèl·lit i podem veure en quin punt del seu viatge de retorn es troben en temps real. Ara es pot saber a més quines rutes escullen, en quins llocs concrets s'aturen durant els viatges, quins moviments fan durant l'hivern a la sabana del continent negre ... Tot gràcies a les últimes tecnologies en sistemes de geo-localització i seguiment remot. I a més no està tancat a especialistes sino que podem consultar a través del programa Migra de SEO/Birdlife i seguir aquests viatges a través de la web (www.migraciondeaves.org). És molt interessant!!!!