9 de gener 1427 Universitat de Medicina de Siena 1522 Elecció d'Adrià VI 1991 medalla d'or de natació

Comencem l’any amb temes molt diversos...

Tal dia com avui, del 1427, la Facultat de Medicina de Siena (Itàlia) va sol·licitar el cadàver d'un penjat per disseccionar-lo. La veritat és que des de fora és difícil saber com és el cos humà per dins. Actualment els estudiants de medicina també treballen amb cossos humans per conèixer el seu interior. Però avui en dia hi ha moltes tècniques, algunes s'anomenen estudis per l'imatge, que permeten veure el nostre interior: veiem els ossos en el rajos X, els òrgans en el TACs, els batecs del cor amb els electrocardiograma, les ones cerebrals amb els electroencefalogrames, els infants que encara no han nascut amb les ecografies... la medecina ha avançat molt i ja no cal que ens morim per veure el nostre interior.

La majoria de Papes de l’Església Catòlica han estat italians. Avui recordem els tres últims Sants Pares no italians en motiu de l’elecció, tal dia com avui de l’any 1522 d’Adriano d'Utrecht prenent el nom d'Adrià VI (218è). Serà l'últim pontífex no italià fins a Joan Pau II, que era polonès i es deia Karol Józef Wojtyła (264è). El Sant Pare actual tampoc és italià,  el Papa Francesc és argentí i es diu Jorge Mario Bergoglio (266è). Entre parèntesi teniu el seu número d’ordre.  A més l’Adrià VI és un dels dos únics que han mantingut el seu nom al ser nomenats.

I recordem, també, un èxit esportiu. Tal dia com avui de l’any 1991 Espanya va obtenir la seva primera medalla d'or en natació al guanyar Martín López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món. A partir d’aquest moment la natació ha viscut molts èxits des del waterpolo, fins a la natació sincronitzada passant pels diferents estils o les proves en aigües obertes... Avui reconeixem una colla de noms propis d’aquest àmbit com Anna Tarrés, Gemma Mengual, Ona Carbonell (a la foto), Mireia Belmonte, Jessica Valls...

20 de gener Sant Sebastià 1943 neix Valentí Fuster

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”. 

El vint de gener de 1943 va néixer a Barcelona Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg.

Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia.

He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.

6 de febrer 2002 i 2003 intervencions mèdiques rellevants

Avui la protagonista és la medecina del segle XXI. Ja hem parlat dels avenços de la investigació mèdica i farmacològica. A finals del segle XX i l’inici del XXI són un moment clau perquè es van assolint nous materials i noves tècniques que permeten traspassar als humans el que s’ha anat provant al laboratori. Gràcies a tots aquests avenços ha millorat molt, no unicament la durada de la vida sinó la qualitat de vida.

Tal dia com avui de l’any 2002 un equip mèdic de la Clínica Universitaria de Navarra va realitzar el primer implant de cèl·lules mare a España per regenerar un cor infartat.

Un any més tard, al 2003 a l’Hospital de La Paz de Madrid van lograr trasplantar un aparell digestiu complet (estómac, duodè, intestí prim, pàncrees i fetge) a més d’un ronyó a Leyre Serradilla, una adolescent de 16 anys que patia pseudo-obstrucció idiopàtica crònica.

Actualment trobareu més informació sobre trasplantaments a Catalunya a http://trasplantaments.gencat.cat/ és especialment interessant l’esborrany de l’informe del 2014 sobre aquest tema. 

30 d'octubre 1928 pre-penicil·lina

Gràcies a la meva filla petita estic veient futbol cada setmana. La setmana passada la portera contrària va sacar malament i la va deixar als peus de l’Alba una de les nostres davanteres i ella, molt llesta, va marcar. I és que de vegades hi ha coses que no són com haurien de ser però cal ser allà per aprofitar-ho. Alba hi era i el Sr. Fleming també. El gol de l’Alba el recordarem uns quants el descobriment del Sr. Fleming ha salvat moltes vides...

Diuen que el dia d’avui estava marcat en el seu quadern de treball per ser el dia en el qual unes plaques havien cridat la seva atenció i el seu estudi va acabar en el seu descobriment més important: la penicil•lina.

Sabeu qui era Alexander Fleming? Va ser un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil•lina. 

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la Primera Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. 

Diuen que el laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i a finals octubre en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil•lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil•lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col•legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil•lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil•lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va donar importància. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil•lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població. La penicil•lina es va fer servir ja pels ferits en el desembarcament de Normandia. L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil•lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

3 de juny 1904 neix Charles Richard Drew (bancs de sang)

Tal dia com avui de l’any 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Va demostrar que el plasma era més durador que la sang sencera i va contribuir a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. 

A finals de 1940, poc després de completar la seva tesi doctoral, Drew va ser cridat per John Scudder per col.laborar en un programa experimental que permetés reunir, analitzar i distribuir plasma sanguini al Regne Unit. Drew va viatjar a Nova York per dirigir el projecte americà de plasma pel Regne Unit, una iniciativa per ajudar els soldats i civils britànics afectats per la guerra. Allà va organitzar un banc central de sang, assegurant-se que tota la sang donada fos analitzada abans de ser enviada. També va controlar que només personal idoni realitzés el maneig de la sang, a fi d'evitar la possibilitat de contaminació. Com el més prominent afroamericà en el camp de la medicina, Drew va protestar enèrgicament contra la pràctica de la segregació racial en la donació de sang, que no tenia cap fonament científic, una acció que li va costar la seva feina.... va ser molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang . Actualment en el segle XXI ens sembla impossible que hi hagués aquests prejudicis absolutament infundats però aquesta és la realitat que es vivia als Estats Units on la segregació era un fet encara inqüestionable.

El programa va operar amb èxit durant cinc mesos, aconseguint un total de 15.000 donants, i aproximadament 5.500 dosis de plasma sanguini. En l’actualitat els bancs de sang són elements imprescindibles dins dels sistemes sanitaris però com sempre algú hi va pensar primer i ho va posar en marxa permetent el progrés en camps impensables en un inici i indispensables en l’actualitat.

Seguim parlant de la sida...

Hem sentit molt a parlar de la sida però, sabem què és? La síndrome d’immunodeficiència adquirida, coneguda pel seu acrònim sida, és el conjunt de malalties de molt divers tipus (generalment, processos infecciosos o tumorals) que resulten de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). L’ús de medicaments millora la qualitat de vida dels qui pateixen la malaltia i allarga el temps en el qual els seropositius no la desenvolupen.

Fem servir el llaç vermell com mostra de solidaritat amb les persones que pateixen la malaltia, com a recolzament a aquells que els atenen i acompanyen, i com a solidaritat amb tots els investigadors que treballen per tenir, algun dia, controlada la malaltia. 

Feien molt de goig els edificis de vermell més o menys pujat. Ahir al vespre Barcelona s’il.luminà de vermell, més de trenta edificis, per fer present a tanta gent... un homenatge senzill, dels que no fa molt de soroll però que fa dir a tothom... què passa avui?, callat però contundent.

A l’escola vam treballar intensament el tema de la SIDA amb els alumnes grans. Moltes jornades es van fer a l’aula treballant aspectes científics o socials de la malaltia. Els darrers anys varem gaudir d’una experiència especial col.laborant amb Metges del món. Un grup de nois i noies de 3r d’ESO, en aquell moment, van participar preparant una peça teatral sobre les conseqüències socials, familiars i personals d’aquesta malaltia. Va ser molt interessant i quan ho convertim en vivència no podem oblidar el que se sent i ens converteix en més empàtics i tolerants.  (podeu trobar més informació en el projecte “Des de la meva mirada 2” de Metges del món -Barcelona-).

8 de novembre del 1922 Neix Christiaan Barnard

Christiaan Barnard va neixer a Sudàfrica tal dia com avui del 1922. La seva família era d’origen holandès. El seu germà va morir molt jove d’una afecció cardíaca i es creu que això el va a portar a interessar-se seriosament per aquesta especialitzat. Se’l recorda per haver realitzat el primer trasplantament de cor l’any 1967 en el qual la vida del pacient es va allargar 18 dies. En el segon transplantament, que va fer  l’any 1968, va aconseguir que el pacient visqués amb bona qualitat 563 dies més. També va realitzar un doble trasplantament que consistia en afegir un cor sa a a algú que el tenia malalt perquè l’ajudés a fer les funcions del primer. Avui són incontables els dies de vida que s'ha donat a través dels trasplantaments. 

Els darrers 50 anys el món ha canviat molt i la medecina més. La cirurgia ha permès millorar la qualitat de vida de moltes persones. Moltes afeccions que eren sentència de mort ara tenen una nova possibilitat. La investigació, la pràctica mèdica i la generositat s’alien per donar millor qualitat de vida a pacients que la van perdent o ja l’han perduda. A Catalunya, hi ha al voltant de 200 donants d'òrgans l'any, i es realitzen més de 800 trasplantaments d’organs i uns 11.000 trasplantaments de teixits cada any. 

Els transplantaments només es poden fer si hi ha donants. Ara ja tenim les tècniques i els professionals a punt falta la col.laboració de tothom. Us recomano la web del cat salut per concretar  la vostra solidaritat convertint-vos en donants. Un petit gest pot donar a altres la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida, la seva possibilitat de viure.