3 de novembre 2000 mor Domingo Llucià Santa Sílvia

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa dinou anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests dinou anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

22 de febrer 1987 mor Andy Warhol 1933 neix Maria Rosa Domènech

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.