Avui veurem que els humans som capaços del millor i del pitjor. Els nostres protagonistes són un nen negre i cec que va començar a brillar en el món de la música, i un individu del qual no recordem el nom que va voler trencar una de les estatues més belles: la Pietat de Miquel Àngel Buonarotti.
Tal dia com avui de 1963, Stevie Wonder va publicar el seu segon àlbum. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins el panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest elapé podia escoltar un dels seus primers hits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de molt petit que era capaç de superar la discapacitat física que patia des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música norteamericana.
Tal dia com avui del 1972 un dement va colpejar amb un martell el rostre de la Mare de Déu de la Pietat del Vaticà (1499) de Miquel Àngel. La figura estava a la vista. Ara aquesta estatua està protegida per un vidre. Per a mi és una estatua molt especial. Està tan ben feta que no sembla de marbre. Si la mires fixament sembla que la mare de Déu respira... espectacular.
