13 de novembre 1930 s'estrena "Fantasia" 1968 s'estrena "Yelow Submarine" 2014 Marc Márquez Campió GP

 Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada a l’inici dels quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó, a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final el que sembla l’actualitat. Marc Márquez va tornar a ser Campió del Món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... L'any 2014 el circuit de Chest va ser una festa, i tal dia com avui ho va celebrar a Cervera. Aquest any ho ha tornat a fer... Ja són vuit campionats del món però no frena...  Malgrat la seva aparatosa caiguda i la seva operació a la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota) a l’húmer dret, el pilot de l’equip Repsol Honda va creuar la línia de meta en quarta posició a la seva primera carrera completa després de l’última operació. El pilot de Repsol Honda ha finalitzat segon el Gran Premi d’Austràlia el 16 d’octubre ha aconseguit així el seu podi número 100 en la categoria reina. Empatat a podis amb Angel Nieto però encara no ha acabat... "Si Nadal i Messi poden millorar, els altres també podem"... Felicitats Campió d'ahir i d'avui!

17 de febrer 1972 15 milions d'escarabats 1972 Neix Nani Roma 1974 Madrid Barça 0 a 5 1993 Neix Marc Márquez

 Avui parlarem de motor i de futbol.

El primer protagonista és un cotxe. El seu nom era Volkswagen Sedan o Volkswagen Tipus 1 però se’l va conèixer popularment com l’escarabat. Va ser un automòbil de baix cost produït pel fabricant alemany Volkswagen entre els anys 1938 i 2003, exceptuant-ne l'època de la Segona Guerra Mundial. Va ser el primer automòbil de la marca i van construir-se'n 21 milions. Tal dia com avui de l’any 1972 les vendes de l'escarabat de Volkswagen que es van comptabilitzar en 15 milions d’unitats, superen les del Model-T de Ford Motor Company que era en aquell moment el més venut de la història. És un automòbil de quatre places amb motor darrer i tracció darrera, disponible amb carrosseries Sedan i descapotable de dues portes. L'Escarabat és un cotxe de culte en nombroses subcultures, com la hippie i la tuning. A tot el món existeixen clubs de propietaris i fans d'aquest model. Tot i que inicialment s'anomenà "Volkswagen Sedan" o "Volkswagen Tipus 1" va rebre nombrosos renoms que després foren adoptats per Volkswagen en la seva publicitat i nomenclatura: Escarabat a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Espanya, El Salvador, Paraguai, Perú i Veneçuela; Käfer a Alemanya, Peta a Bolívia, Fusca al Brasil i Uruguai; anomenat Pichirilo a l'Equador, Coccinelle a França, Cucaracha a Guatemala i Hondures, Maggiolino a Itàlia, Vocho a Mèxic i altres països del centre d'Amèrica, Tortuguita al Panamà, Garbus a Polònia, Volky a Puerto Rico, Cepillo a la República Dominicana i Beetle o Bug als països angloparlants. Malgrat mantenir el mateix aspecte durant anys (aparentment, en el Volkswagen Tipus 1 entre 1954 i 1969 només s'havia modificat el capó posterior), en aquest període es van realitzar més de 2.500 canvis en el motor i en altres parts del cotxe.

Tal dia com avui de l’any 1972 va néixer Nani Roma a Folgueroles, a l’Osona. És un corredor català de ral·lis que ha guanyat el Ral·li Dakar del 2004 en categoria de motos i el del 2014 en categoria d'automòbils. Després de ser el primer català a guanyar el Ral·li Dakar en la categoria de motos amb una KTM el 2004, a partir del 2005 va passar a competir-hi en cotxes, inicialment amb un Mitsubishi oficial. El 18 de gener del 2014, es va convertir en el guanyador de l'edició del Dakar d'aquell any al volant d'un Mini oficial, convertint-se així en el tercer pilot a guanyar el Dakar en motos i en cotxes després d'Hubert Auriol i Stéphane Peterhansel. Tothom li diu Nani però ell es diu Joan.

I com que el dia d’avui deu fer olor a benzina també l’any 1993 va néixer Marc Márquez. Se’l coneix com El Tro de Cervera. És un pilot català de motociclisme de velocitat, campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional. És un dels únics quatre pilots que ha guanyat campionats mundials en tres categories diferents: la temporada de 2010 fou Campió del món de 125cc amb 17 anys (esdevenint el català més jove a guanyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho fou de Moto2 i el 2013 de MotoGP, esdevenint el primer debutant en 35 anys a aconseguir aquest títol a la primera i el pilot més jove de la història a guanyar el títol de la màxima categoria. Les temporades 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019 revalidà el seu títol de campió del món de MotoGP, amb la qual cosa esdevingué el pilot més jove a haver guanyat mai vuit mundials de velocitat. Des de molt petit ja era un enamorat de les motos. Amb tres anys va demanar-ne una als Reis i l'hi van portar, però com que no podia mantenir-s'hi en equilibri l'hi van muntar unes rodetes laterals. Amb aquesta mini-moto (de motocròs) va córrer la seva primera cursa. El seu punt fort és ser molt competitiu sense perdre l’humilitat i el somriure.

I l’últim protagonista d’avui és una victòria de les que va quedar enregistrada en la memòria dels culers de l’época. Sí, avui fa una colla d’anys d’aquell 1974 en el que el FC Barcelona va guanyar 0-5 al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu. Una gesta en blanc i negre televisada per a tota Espanya en directe i que va recollir fins i tot el “New York Times”. Els gols els van fer l’Asensi (31 i 53), Cruyff (38), Juan Carlos (63) i Sotil (70). Aquell 0-5, es festejava al dia següent per Barcelona amb una salutació amb la mà oberta. També va sorgir la famosa cançó de la Trinca, “Botifarra de pagès”, que recorda “Sonaren cinc campanades, allà a la Porta del Sol. Cinc cops plora la Cibeles, Madrid estava de dol. Pels carrers es comentava: en Flandes, se ha puesto el sol”.  Ja fa molt de temps, però ens agrada recordar-ho....

13 de novembre 1940 s'estrena Fantasia 1968 s'estrena Yellow Submarine 2017 Marc Márquez Campióp del Món motos GP

Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de la Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada al començament de els quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació.

La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació ". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó , a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final l’actualitat. Marc Márquez torna a ser campió del món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... Ahir el circuit de Chest va ser una festa, ara Cervera t’espera... Felicitats Campió!

10 de febrer Reconeixement Marc Márquez i Mireia Belmonte

Avui el protagonista és l'Esport en majúscules i internacional.

Marc Márquez i Mireia Belmonte van ser triats millors esportistes de 2014 en la 67ª Gran Gala de Mundo Deportivo, la més veterana dedicada a l'esport a Espanya que es va celebrar en el Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, i que va reunir a un miler de convidats del món de l'esport, l'empresa i la política.

Dues figures indiscutibles de l'esport es van coronar ahir a la nit en la Gran Gala de Mundo Deportivo. Marc Márquez, el fantàstic motociclista que amb només 21 anys ha estat capaç de guanyar ja quatre campionats del món, dos d'ells en la màxima categoria, i Mireia Belmonte, la nedadora catalana que no para d'augmentar el seu palmarès amb noves victòries van ser justament premiats en La nit dels campions. Per a Márquez va ser una experiència nova, mentre que l'esportista badalonesa va encadenar el primer lloc per tercera vegada seguida, la qual cosa demostra la qualitat dels seus èxits recents.

La gala va ser presidida per Artur Mas, president de la Generalitat, al costat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que van ser acompanyats per Javier Godó, comte de Godó i president del Grup Godó. Al voltant de mil convidats, entre els quals es trobaven polítics, empresaris i dirigents d'organitzacions esportives i socials van acudir al Palau de Congressos per presenciar un esdeveniment esportiu de gran tradició a Barcelona.