Els escacs són un
joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Els escacs són un
dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs
(d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per
correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de
persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7,5 milions
estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a
tot el món. A Catalunya tenim la Federació Catalana d’Escacs presidida pel Sr. Antoni
Ayza.
Les competicions
oficials d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser
considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle XX,
dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la
Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions
que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món
absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona
mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.
Els escacs van
ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen
olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les
categories per sexes i edats.
Segons els
historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a
l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i
l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc,
anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per
diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al
sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els
escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs
xinesos) i shogi (escacs japonesos).
Trobem característiques
d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria. Es
compóna obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se
subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors
d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc
d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció
pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el
primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.
El joc (o partida
d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures,
en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents
formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també
anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han
desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest
objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els
jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la
partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.
El Dia
Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de
naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors
jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu
Nacional dels Escacs de Catalunya.
Però per què
parem avui d’escacs? Perquè tal dia com avui de l’any 1996 a Filadèlfia, als Estats
Units, el campió mundial d'escacs Garry Kasparov va guanyar el superordinador
Deep Blue.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada