28 de febrer Natació Adaptada 1957 Neix Sebastián Rodríguez

 

Avui acabem el mes de febrer parlant de natació adaptada perquè coincideix amb el neixament d’un esportista gadità que competeix en aquest esport la historia del qual és ben singular. És el primer esportista d’èlit que trobem que va militar en un grup terrorista i que va estar a la presó per delictes de sang. Una historia ben curiosa… que acaba amb medalles olímpiques i reconeixements polítics diversos.

La natació adaptada és un esport practicat per atletes amb discapacitat física, visual i intel·lectual. L'esport és regulat directament pel Comitè Paralímpic Internacional. Les regles de l'esport estan adaptades de les regles establertes per la Federació Internacional de Natació (FINA). La majoria de les regles són compartides. Les diferències més significatives es relacionen amb la posició de partida i aquelles relacionades amb nedadors amb impediments visuals. Hi ha tres grans grups classificatoris: S1-S10 per a nedadors amb discapacitats físiques; S11-S13 per a nedadors amb discapacitats visuals; i S14 per a nedadors amb discapacitats d'aprenentatge. Les proves són substancialment les mateixes que en la natació convencional: 50, 100 i 400 metres, en els estils lliure, braça, esquena i papallona, amb proves d'estils combinats (medley), en proves individuals i en competicions, separades per a dones i homes.

La natació competitiva adaptada per a homes amb discapacitats va començar a practicar-se en els Jocs de Stoke Mandeville de 1953. Tres anys després va integrar el programa dels primers Jocs Paralímpics celebrats a Roma 1960, sent només quinze els països que van enviar equips de natació. L'equip italià va resultar guanyador amb onze medalles d'or, mentre que els nedadors argentins Juan Sznitowski (50 m esquena 5) i Beatriz Perazzo (50 m lliure 3) van ser els primers esportistes de parla hispana a guanyar una medalla d'or paralímpica en natació. A Roma 1960 es va usar una classificació de cinc graus (1 a 5), ordenat del major grau de discapacitat al menor grau, distingint en cadascuna de les classes si es tractava de nedadors amb lesions completes o incompletes, totalitzant deu classes, totes referides a persones amb discapacitats físiques. En els Jocs Paralímpics de Nova York i Stoke Mandevile 1984 la natació, limitada fins a aquest moment a nedadors paralítics i amputats, va incloure també esdeveniments per a nedadors cecs i amb paràlisi cerebral, impulsats per les respectives organitzacions esportives acabades de fundar, la Federació Internacional d'Esports per a Cecs (BISFed) i l'Associació Internacional per a la Recreació i l'Esport de les Persones amb Paràlisi Cerebral (CPISRA). L'historiador Steve Bailey critica la rigidesa i falta d'imaginació dels organitzadors d'aquells jocs, en establir les competències de natació separant completament als tres grups. En 1994 el Comitè Olímpic Internacional (IPC) va començar a organitzar cada quatre anys els Campionats del Món de Natació IPC. En 2009 l'IPC va organitzar un Campionat del Món de Natació exclusivament per a distàncies de 25 metres. En resum, la natació es va considerar com a esport paralímpic a Roma de l'any 1960, els que el practiquen han de portar una vida estable perquè no sofreixin en l'aigua lesions o problemes que podrien tenir per a alguns moviments.

Els nedadors són classificats funcionalment amb la finalitat que les competències es realitzin entre persones en condicions equivalents. Existeixen tres grans grups de classificació: discapacitats físiques, discapacitats visuals i discapacitats mentals.

Categories 1-10 (discapacitats físiques). Les persones amb discapacitats físiques són classificats en deu grups numerats, corresponent l'1 als qui tenen major grau de discapacitat i 10 als qui tenen menor grau. Les discapacitats físiques inclouen una varietat d'afeccions molt diverses, des de la pèrdua d'un o diversos membres, per causes congènites o no, paràlisi cerebral, lesions en la medul·la espinal, nanisme i discapacitats que impedeixen l'ús d'articulacions. Categories 11-13 (discapacitats visuals). Les persones amb discapacitats visuals competeixen en tres categories: 11, 12 i 13. La categoria 11 correspon als qui han perdut completament la visió. Les categories 12 i 13 correspon a persones que tenen severa pèrdua de visió, però no l'han perdut completament. Els nedadors de la categoria 11 han de competir amb antifaços a fi d'evitar que els qui puguin percebre lluminositats tinguin avantatge esportiu.

Categoria 14 (discapacitats intel·lectuals). Les persones amb discapacitats intel·lectuals competeixen en la categoria 14. Les categories són assignades segons l'estil de natació, raó per la qual s'assigna una lletra a cada categoria: la lletra "S" sola (de "swimming") correspon als estils lliure, esquena i papallona, mentre que les lletres "SB" corresponen a l'estil carrego i les lletres "SM" corresponen a les proves amb estils combinats (medley).

El 28 de febrer de 1957 va neixer a Cadis en Sebastián Rodríguez Veloso, esportista que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 2000 i 2012. Durante la dècada dels 80, va formar part del grup terrorista Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre, amb els quals va participar en diversos atemptats, inclosos atacs amb explosius i l'assassinat de Rafael Padura, president de la Confederació d'Empresaris de Sevilla en 1984, fets pels quals va ser condemnat a 103 anys de presó. Ja empresonat, en 1990 va fer una vaga de fam que duraria més de 400 dies i que li causaria greus problemes de salut, fins al punt de provocar-li una falta permanent de mobilitat en totes dues cames, sofrint llavors una discapacitat que pateix des de llavors. Aquest fet suposaria la seva excarceració en llibertat condicional al novembre de 1994. És llavors quan comença la seva carrera esportiva, compaginant això amb el seu treball a l'Once. Primer milita en el club Amfiv de bàsquet en cadira de rodes, però aviat es veuria quina seria la disciplina esportiva en la qual més destacaria. Va començar en la natació i aviat van començar a arribar els èxits, primer en els campionats d'Espanya i després en competicions internacionals.L'any 2000, en els Jocs Paralímpics de Sídney, aconsegueix cinc medalles d'or amb tres rècords mundials. Posteriorment, en els Jocs d'Atenes 2004, Chano aconsegueix fer-se amb quatre medalles; tres d'or i una de bronze. A Pequín 2008, acabaria la competició amb dues plates i dos bronzes, mentre que a Londres el resultat seria de dues plates i un bronze. Vivia a Vigo i l'any 2001 l'Ajuntament de Vigo li va atorgar el guardó de Vigués Distingit. En 2007 el govern de José Luis Rodriguez Zapatero li va concedir l'indult pel pagament de les indemnitzacions a les seves víctimes i el penediment. Els familiars de Padura van qualificar el perdó com a novetat oportunista. La seva inclusió en les llistes del BNG per Vigo a les eleccions municipals de 2007 va ser anul·lada per la Junta Electoral viguesa. L'any 2009 el ministeri d'Educació, Cultura i Esport li va atorgar la Reial ordre de Mèrit esportiu, en la categoria de Medalla d'or. A l'estiu de 2016, va viatjar a Rio de Janeiro per a disputar unes noves paralimpíades, però les medalles aquest cop no van arribar.

27 de febrer 1948 Neix Enrique Cerezo 1984 Neix Lotta Schelin 1990 Neix Marta Torrejón 1994 Clausura dels Jocs Olímpics de Lillehammer

 

Comencem amb una persona que pertany al món de l’esport des de la presidencia d’un club de futbol, una futbolista sueca i una de catalana de molt renom. Acabarem amb la clausura dels Jocs Olímpics que van suposar que els Jocs d’Estiu i Hivern ja no es celebressin el mateix any.

El 27 de febrer de 1948 va néixer a Madrid l’Enrique Cerezo, president de l'Atlètic de Madrid. Enrique Cerezo Torres és un empresari i dirigent esportiu espanyol, actual president del Club Atlètic de Madrid des del 28 de maig de 2003 després de la dimissió de Jesús Gil, club del qual és accionista. A més és productor cinematogràfic i propietari d'Enrique Cerezo Producciones Cinematogràfiques i Vídeo Mercury Films, del canal autonòmic 8madrid, de la cadena de cinemes madrilenys Conde Duque-Verdi i de l'empresa de vídeo sota demanda a través d'internet FlixOlé. Posseeix més del 70% de títols del cinema espanyol, la qual cosa el situa com el líder del sector cinematogràfic al país. Va substituir al president Jesús Gil. Gregorio Jesús Gil i Gil va ser un empresari, polític i dirigent esportiu espanyol. Va ser president i màxim accionista del Club Atlètic de Madrid entre 1987 i 2003 i alcalde de Marbella entre 1991 i 2002.

El 27 de febrer de 1984 va néixer a Estocolm la Charlotta Eva Schelin coneguda com Lotta Schelin, futbolista sueca. Va jugar com a davantera per al Kopparbergs/Göteborg, Olympique Lyonnais i el Fotboll Club Rosengård sent aquests dos últims als qui deu els seus majors assoliments i reconeixements. Va ser internacional amb Selecció de Suècia, de la qual és la màxima golejadora històrica. La seva altura, força i tècnica ofensiva han portat al exentrenador de la selecció femenina de futbol de Dinamarca, Peter Bonde, a comparar-la amb el seu compatriota Zlatan Ibrahimović. Schelin cita a la seva germana major i excompanya d'equip, Llitera Schelin, així com a Tina Nordlund, com els seus models a seguir. El 30 d'agost de 2018 va anunciar la seva retirada esportiva a causa dels constants dolors en coll i cap producte d'una lesió soferta en 2017. De petita va practicar molts esports com el tennis de taula, atletisme i surf de neu, optant posteriorment per enfocar-se en el futbol. En la seva adolescència va desenvolupar un problema a la columna vertebral, per la qual cosa se li va aconsellar deixar l'esport. Schelin va realitzar un entrenament de resistència intensiu, recuperant-se als 17 anys.

El 27 de febrer de 1990 va néixer a Mataró la Marta Torrejón, futbolista i biòloga que juga com a defensa en el Futbol Club Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya. Ha estat internacional amb la selecció espanyola des de 2007 fins a 2019, sumant un total de 90 convocatòries. Durant quatre anys va ser la jugadora amb més internacionalitats per Espanya, fins que en 2021 la seva marca va ser superada per Alexia Putellas. És la jugadora amb més títols del futbol espanyol guanyant al llarg de la seva carrera 24 títols nacionals, entre ells 8 Lligues, 11 Copes de la Reina i 5 Supercopas d'Espanya. Prové d'una família relacionada amb el futbol. El seu pare, els seus oncles i el seu germà són jugadors. Encara que de petita volia jugar al tennis, es va decantar pel futbol, esport que va iniciar a 7 anys primer a l'escola i als 12 anys es va incorporar al R. C. Sr. Espanyol on existia un equip de futbol femení. Ha compaginat el seu treball com a futbolista amb els estudis universitaris llicenciant-se en biologia. Va debutar a l'equip aleví i infantil de l’Espanyol. En aquells temps va haver de jugar amb nois perquè que no hi havia equip femení; la seva carrera va anar a més i amb nomès 14 anys va debutar a la Superliga amb el club periquito, fins a convertir-se en una de les peces claus del club. R. C. E. Espanyol. L'any 2004, després d'haver jugat en les categories inferiors de l'Espanyol, li arriba el seu moment, i va saltar al terreny de joc com a jugadora del primer equip de la Superliga, on va obtenir bastants èxits. Des de 2013 juga en el Futbol Club Barcelona on és una de les capitanes.Va debutar en la selecció espanyola de futbol femení el 25 de novembre de 2007 en un partit de la Fase de Classificació del Campionat d'Europa en Shrewsbury, Anglaterra. Va jugar en totes les categories de la Selecció Espanyola, fins a la Selecció Espanyola absoluta, amb la qual va participar en el Campionat del Món del Canadà 20155 i juny de 2019 en el Campionat del Món de França 2019 on va ser la capitana de la selecció. Ha guanyat 4 vegades el campionat d'Espanya de Selección Catalana de Futbol seleccions autonòmiques 2003, 2004, 2005, 2006, havent jugat amb la selecció catalana sub-14, sub-17, sub-18 i actualment amb la Selecció Catalana absoluta.

El 27 de febrer de 1994 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Lillehammer 1994, oficialment coneguts com els XVII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat entre el 12 i el 27 de febrer de 1994 a la ciutat de Lillehammer a Noruega. Lillehammer va ser elegida per sobre les ciutats candidates d'Anchorage, als Estats Units; Östersund, a Suècia; i Sofía a Bulgària. En 1986, el Comitè Olímpic Internacional va decidir realitzar els Jocs Olímpics d'Hivern en els anys parells en què no es realitzessin Jocs Olímpics d'Estiu. Així, després de Albertville 1992, Lillehammer va albergar la XVII versió d'aquests Jocs. Va ser la primera (i única) ocasió en la qual uns Jocs Olímpics van ser celebrats en un període menor a quatre anys i amb una diferència de només dos anys.

26 de febrer 1974 Neix Sébastien Loeb 1989 Neix Alexandra López 2003 Neix Lim Eun-soo

 

Els protagonistes d’avui pertanyen a diferents esports. El primer va començar en la gimnàstica i va acabar brillant en l’automovilisme en la secció de Rallies participant fins i tot al Dakar. Coneixerem també una futbolista espanyola i una patinadora sudcoreana.

El 26 de febrer de 1974 va néixer a França en Sébastien Loeb. És un pilot de ral·lis alsacià que ha guanyat el Campionat Mundial de Ral·lis 9 vegades, en les edicions del 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. Actualment posseeix el rècord de victòries en curses del Campionat Mundial de Ral·lis amb 80. El seu copilot habitual fins a l'any 2021 va ser Daniel Elena. Durant la seva joventut, Loeb fou un gimnasta d'alt nivell, esdevenint quatre cops Campió d'Alsàcia. No obstant això, anà deixant la gimnàstica en favor dels ral·lis.Debutà en el món dels ral·lis l'any 1995 amb un Peugeot 106 Rallye fase 1. A poc a poc anà aconseguint victòries en ral·lis regionals, fet que li permeté fer el salt a les competicions nacionals, aconseguint l'any 1999 el Trofeu Citroën Saxo Kit Car i el 2000 el Campionat de França de Ral·lis de Terra.L'any 2001 fitxà per l'equip oficial Citroën, amb el qual va guanyar el Campionat de França de Ral·lis amb un Citroën Xsara i el Campionat Mundial de Ral·lis júnior amb un Citroën Saxo. També el 2001 disputà el seu primer ral·li en WRC, el Ral·li Sanremo, el qual finalitzà en segona posició per darrere de Gilles Panizzi.WRCEl 2002 participa en algunes proves del Campionat Mundial de Ral·lis, guanyant la seva primera prova del Mundial, el Ral·li d'Alemanya. No obstant això, la seva primera temporada completa al Mundial no la realitzaria fins al 2003, esdevenint el millor pilot classificat de l'equip Citroën, per davant de Colin McRae i Carlos Sainz.El seu primer títol mundial arribà al 2004, aconseguint 6 victòries, esdevenint el segon pilot francès en aconseguir el ceptre mundial, després que Didier Auriol ho hagués aconseguit el 1994. El 2004 es va convertir en el primer pilot no nòrdic en guanyar el Ral·li de Suècia. El 2005 Loeb revalidà el títol, aconseguint sis victòries consecutives i deu en el total del Campionat, convertint-se en el pilot amb més victòries en una sola temporada. L'any 2006 revalidaria novament el títol malgrat trencar-se l'húmer en un accident de bicicleta de muntanya a prop de la seva casa a Suïssa, perdent-se el Ral·li de Turquia i el Ral·li d'Austràlia.Després de la temporada 2005 l'equip Citroën es va retirar oficialment del Campionat Mundial de Ral·lis, amb el qual Loeb disputà el campionat al volant d'un Xsara WRC però de l'escuderia privada Kronos Racing. El pilot francès revalidaria el títol mundial i, a més, després de guanyar el Ral·li del Japó batí el rècord de victòries al WRC que fins aleshores posseïa Carlos Sainz amb 26. L'any 2007 retorna a la competició l'equip oficial Citroën i Loeb amb ells, aquest cop pilotant el nou Citroën C4 WRC amb el qual, malgrat el gran frec a frec amb Marcus Grönholm, Loeb guanyà novament el Mundial. També ho feu el 2008 i el 2009,  quan es va imposar a Mikko Hirvonen en ambdues ocasions. L'any 2010 torna a guanyar el Mundial, aquest cop per davant de Jari-Matti Latvala, mentre que al Mundial 2011 i 2012 ho fa de nou davant de Mikko Hirvonen.Després d'aconseguir el seu novè títol mundial, Loeb decideix seguir disputant ral·lis de forma puntual, però sense disputar el campionat. Així, l'any 2013 solament va correr 4 ral·lis amb Citroën, guanyant-ne dos d'ells i acabant 8è del Mundial. Posteriorment, també amb Ciotroën, sols disputaria un ral·li al 2015 i tres al 2018, on guanya per novena vegada el Ral·li de Catalunya. L'any 2019 Loeb sorpren a tothom i fitxa per l'equip Hyundai per disputar ral·lis de forma puntual per les dues properes temporades amb el Hyundai i20 Coupe WRC. L'any 2019 disputa 6 ral·lis assolint quatre podis i l'any 2020 disputa dos ral·lis assolint un podi.Després d'un any sense disputar ral·lis del WRC, on el seu copilot Daniel Elena anuncia la seva retirada, per la temporada 2022 Loeb fitxa per M-Sport on pilota un Ford Puma Hybrid Rally1. En el seu primer ral·li, Loeb aconsegueix la victòria al Ral·li de Monte-Carlo amb la copilot Isabelle Galmiche. La seva primera participació al Ral·li Dakar, amb Daniel Elena de copilot, es produeix de la mà de Peugeot l'any 2016, on acabaria 9è de la general amb 4 victòries d'etapa. L'any 2017 aconseguiria acabar segon, solament superat per Stéphane Peterhansel. Menys sort tindria a l'edició de 2018, on abandona a la cinquena etapa desprès d'un accident on Elena resulta ferit de consideració.La retirada de Peugeot del Ral·li Dakar fa que Loeb corri el Dakar 2019 amb un Peugeot 3008 del any 2017, de la mà del equip privat PH Sport. No obstant això, aconsegueix guanyar en quatre etapes i finalitzar tercer de la classificació general per darrere de Nasser Al-Attiyah i Nani Roma. L'any 2021 torna al Dakar de la mà del equip BRX, on abandona. A la següent temporada, de nou amb BRX, aconsegueix finalitzar en segona posició, de nou superat per Nasser Al-Attiyah, situació que es repetiria de nou al 2023, amb Loeb segon de nou per darrera d'Al-Attiyah, si bé caldria destacar que, amb 7 victòries d'etapa per Loeb, 6 d'elles de forma consecutiva, provocaria que Loeb igualés el record de de victòries en una edició de la prova que no es produïa des del 2011 amb Carlos Sainz i superés el record de victòries d'etapa consecutives que ostentava Ari Vatanen des de 1989.

El 26 de febrero de 1989 va néixer a Sevilla l’Alexandra López, va ser futbolista i entrenadora.  Va ser la 2a entrenadora de l'Atlètic de Madrid femení i va compartir equip tècnic amb Oscar Fernández com primer entrenador. En la seva carrera com a futbolista va debutar en el Híspalis, que després s'integraria al Sevilla F. C.. Després va guanyar 3 Lligues amb el Rayo Vallecano i posteriorment una Lliga i una Copa de la Reina amb l'Atlètic de Madrid. Va acabar la seva carrera al Madrid C.F.F., on després de la seva retirada va entrar a formar part del cos tècnic del club. Ha estat internacional absoluta, participant en una Eurocopa i va guanyar una Copa Algarve.

I acabem amb una patinadora sobre gel sud-coreana. El 26 de febrer de 2003 va néixer Lim Eun-soo, en hangul: 임은수. Guanyadora de l'or del Campionat nacional de Corea del Sud de 2017 i medallista de bronze en les edicions de 2016 i 2018. Medallista de plata de la prova de Gran Premi Júnior de 2017 a Àustria.

25 de febrer 1950 Neix Paquito Fernández Ochoa 1962 Neix Birgit Fischer-Schmidt 1971 Neix Antoni Pinilla

 

Dos homes i una dona esportistes són els nostres protagonistas d’avui.

El 25 de febrer de 1950 va néixer a Madrid en Francisco Fernández Ochoa, també conegut com a Paquito Fernández Ochoa, va ser un esquiador alpí espanyol. Fins a la data, és l'únic espanyol que ha aconseguit una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'Hivern, concretament, en els Jocs Olímpics de Sapporo 1972, en el eslalom especial. Era germà de la també esquiadora Blanca Fernández Ochoa. A més de Blanca, els seus germans Juan Manuel, Luis i Lola també van ser olímpics.

El 25 de febrer de 1962 va néixer a Ciutat de Brandenburg, RDA, la Birgit Fischer-Schmidt és una ex-esportista alemanya que va competir en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Fins a 1990 va representar a Alemanya Oriental (RDA), època durant la qual va guanyar moltes de les seves medalles. Durante la seva joventut va treballar com a instructora d'esport en l'Exèrcit Popular Nacional de la RDA, aconseguint el rang de major. Va estudiar Educació Física en la Universitat de Leipzig, obtenint el títol en 1991. En 2004 va ser nomenada «Sportler donis Jahres» (Esportista de l'any) per la Confederació Esportiva Olímpica Alemanya. Participó en sis Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1980 i 2004 obtenint un total de dotze medalles, vuit d'or i quatre de plata. Va guanyar trenta-set medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme entre els anys 1979 i 2005, i nou medalles en el Campionat Europeu de Piragüisme entre els anys 2000 i 2005. Si Phelps és el rei indiscutible de la piscina, la reina del piragüisme no pot ser una altra que l'alemanya Birgit Fischer. Quan només comptava amb 18 anys, va sumar la seva primera medalla d'or en els Jocs de Moscou 1980, convertint-se en la piragüista més jove a guanyar una prova olímpica. Però això només va ser el començament d'una llarguíssima carrera a bord del caiac, la seva especialitat. I això tenint en compte que no va participar en els Jocs de Los Angeles 1984, a causa del boicot d'Alemanya oriental, a qui representava. Sí que ho va fer a Seül 1988 on va sumar dos ors més i una plata. A Barcelona 1992 es va penjar un altre or i una altra plata, mateix resultat que el reeixit a Atlanta 1996. En Sídney 2000 va tornar a sumar altres dos ors, i es va acomiadar a Atenes 2004, amb 42 anys, amb un altre or i una altra plata.

El 25 de febrer de 1971 va néixer a Badalona l’Antoni Pinilla Miranda és un exfutbolista català. Inicià la seva carrera en els equips inferiors del FC Barcelona debutant amb el primer equip el dia 18 de febrer de 1990, pocs dies abans de complir els 19 anys. El Barça jugava al camp del Rayo Vallecano, guanyà 2 a 4 i Pinilla entrà al minut 66 substituint Julio Salinas. La temporada 1990-1991 jugà un total de set partits i marcà un gol el 2 de febrer de 1991 al camp del València CF que significà l'empat a dos. Aquell any també arribà a jugar la final de la Recopa d'Europa. A més d'un altre partit de la Recopa contra el FRAM en què també marcà un gol, també jugà quatre partits a la Copa del Rei. La següent temporada la passà cedit a les files del RCD Mallorca. El 1992 participa amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona, guanyant la medalla d'or. Després dels Jocs Olímpics, fou cedit a l'Albacete, on jugà una temporada, fins que l'estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, equip en què tingué l'estada més llarga de la seva carrera esportiva, fins a l'any 2000. Durant la seva estada a Tenerife jugà en dues ocasions la Copa de la UEFA, i va arribar fins a semifinals la temporada 1996-1997. Després d'una última temporada a segona divisió amb el Tenerife, fitxà pel Salamanca, equip en què passà una temporada. El 2001 arribà al Nàstic, com a reforç per ajudar l'equip a mantenir-se a segona divisió després de l'ascens, però tot i algunes bones actuacions no s'aconseguí l'objectiu. La següent temporada la començà lesionat i sense equip, fet que semblava indicar que la seva carrera havia arribat al final, però al mes de desembre el Nàstic va decidir donar-li un lloc a l'equip. Aquella temporada fou complicada: el futbolista hagué de jugar en una categoria, la 2a B, en què no jugava des que era un juvenil fou molt qüestionat pel seu estat de forma i no marcà cap gol. A més, l'objectiu d'ascens va quedar força lluny. A la següent temporada, l'equip aconseguí l'ascens amb una aportació molt destacada d'Antoni Pinilla. La temporada 2004-2005, ja a segona, fou un fix en l'onze inicial i rendí a un gran nivell. La 2005-2006 fou la de l'ascens a primera. Pinilla començà la temporada com a suplent, i fins a la jornada 28 només havia jugat 6 partits, però a partir de llavors aconseguí un lloc en l'equip titular i el seu joc i els seus gols foren fonamentals per tal d'aconseguir l'ascens. La temporada 2006-2007 continua al Nàstic amb l'objectiu d'ajudar l'equip a mantenir la categoria, i també la següent altra vegada a segona divisió. Fou el capità del Gimnàstic de Tarragona, i el seu bon rendiment el convertí en un dels jugadors més valorats per l'afició. El 13 de juny de 2008, un dia abans de jugar-se l'últim partit de lliga, anuncià la seva retirada. Pocs dies després es convertí en el director general de l'equip, deixant el càrrec a principis de febrer de 2010. També cal destacar els set partits que ha jugat amb la selecció catalana els anys 1990, 1995, 1997, 1998, 2005, 2006 i 2007 contra el CE Sabadell, el FC Barcelona, Bulgària, Nigèria, Paraguai, i dos contra el País Basc. L'any 2008 fou el pregoner de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. És comentarista dels partits de la Lliga espanyola a Movistar.

24 de febrer 1980 Clausura dels Jocs Olímpics de Lake Placid 2021 oferta preferent de Brisbane 2032

 

Els protagonistas d’avui són dos jocs olímpics un passat i un futur perquè la vida continua i cal anar preparant el futur.

El 24 de febrer de 1980 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Lake Placid 1980, oficialment coneguts com els XIII Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Lake Placid, Nova York (els Estats Units). Una altra ciutat candidata va ser Vancouver-Garibaldi, el Canadà, encara que es va retirar abans de la votació final. Aquesta va ser la segona vegada que Lake Placid acollia uns Jocs Olímpics d'Hivern (també els va celebrar en 1932).Van participar 1072 atletes (840 homes i 232 dones) de 37 països. Entre els atletes que es recorden estan Eric Heiden guanyador de 5 medalles en el patinatge de velocitat, i l'equip estatunidenc d'hoquei sobre gel, que va aconseguir una gesta en vèncer a la Unió Soviètica en el grup final (Miracle sobre gel). Del 30 de gener al 13 de febrer, 52 rellevistes van portar la flama olímpica en un recorregut de 12824 quilòmetres que va començar a Grècia (Olímpia - Atenes) i va fer una escala tècnica a Shannon (Irlanda) abans de passar a sòl estatunidenc. Als Estats Units, la ruta va ser: Langley - Washington - Baltimore - Filadèlfia - Nova York - Albany i Lake Placid.

 

Brisbane es va anunciar per primera vegada com a oferta preferent el 24 de febrer de 2021, i va obtenir l'aprovació formal de la Junta Executiva del COI el 10 de juliol de 2021. Els Jocs Olímpics de Brisbane 2032, oficialment coneguts com els Jocs de la XXXV Olimpíada, serà un esdeveniment multiesportiu internacional, que tindrà lloc en Brisbane, Austràlia. La candidatura guanyadora va ser seleccionada i anunciada pel Comitè Olímpic Internacional el 21 de juliol de 2021, en la tarda dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a causa de canvis en les regles de licitació. Brisbane s'ha convertit en la primera ciutat amfitriona a guanyar uns Jocs Olímpics sota els nous procediments de licitació i la primera a guanyar sense oposició des dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. Els Jocs tindran lloc del divendres, 23 de juliol del 2032  al diumenge, 8 d’agost del 2032. Els següents jocs d’estiu ja han estat assignats i tindran lloc el 2036 Doha (Catar). Pel 2040 Berlín, Munic o Hamburg podrien ser seus olímpiques, encara que hi ha forta competència d'altres països. El govern alemany ha acordat donar suport als esforços perquè els Jocs Olímpics tornin a Alemanya però no hi ha res tancat... caldrà esperar.

23 de febrer Triple salt 2001 Neix Jordan Alejandro Díaz 2021 Pau Gasol torna al Barça

 

Avui dos esportistes exitosos en l’atletisme i en el basquet. La vida dels esportistes és més curta que la seva vida real. S’acaba la pràctica de l’esport de competició però molts continuen perquè són referents i poden fer molta feina en la millora del món, això és el que intenten a la Gasol Fundation.  

El 23 de febrer de 2001 va neixer a l'Havana, Cuba en Jordan Alejandro Díaz Fortún. És un esportista cubà, naturalitzat espanyol, que competeix en atletisme, especialista en la prova de triple salt. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, obtenint una medalla d'or en la seva especialitat. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Panamericans de 2019 i una medalla d'or en el Campionat Europeu d'Atletisme de 2024.

Però coneixeu què és el triple salt? El triple salt és una modalitat de l'atletisme. Després de la cursa d'aproximació fins a la línia de batuda es realitza el primer salt. Un cop fet el salt s'ha de caure sobre la mateixa cama, per immediatament impulsar-se per al segon salt, caient, ara, sobre l'altre peu, el qual donarà origen al tercer i darrer salt que donarà pas a la caiguda al fossat. El funcionament de la prova és el següent: cada atleta disposa de tres salts inicials. Un cop fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora, que consta de tres salts més. El guanyador serà l'atleta que després dels 6 salts assoleixi un salt més llarg. En cas d'empat es decideix el guanyador pel millor segon salt. El punt de batuda es troba a 13 metres del començament del fossat de sorra pels homes i a 11 metres per a les dones. Per tenir en compte la marca caldrà que el vent no superi la velocitat de 2 m/s en el moment de salt.

El 23 de febrer de 2021 es va anunciar el retorn a la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona d’un jugador excepcional, en Pau Gasol i Sáez. Va néixer a Barcelona l’estiu de 1980, als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat. La seva familia estava relacionada amb la medicina i el bàsquet. És el gran de tres germans, dels quals, en Marc és també professional del bàsquet. Amb 2,15 metres d'alçada, és un aler-pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tan a prop de la cistella com lluny, especialista a penetrar a cistella i amb un bon tir exterior. La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, i va debutar a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys es va convertir en un jugador tan determinant en la lliga espanyola, que immediatament va entrar al draft de l'NBA. Va ser el segon jugador espanyol (després de Fernando Martín) i el primer jugador català de la història fitxat per un equip de l'NBA (els Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels jugadors més destacats de la història de la selecció espanyola de bàsquet. Va ser el primer jugador català en ser elegit per a jugar un All-Star Game de l'NBA (Houston 2006), en classificar-se per als playoffs (amb els Memphis Grizzlies la temporada 2003-04), i en aconseguir el l'anell de campió de l'NBA (en dues ocasions amb els Los Angeles Lakers les temporades 2008-09 i 2009-10). També va ser el primer jugador no estatunidenc en ser nomenat Rookie de l'any de l'NBA (el 2002). Nomenat Esportista català de l'any en dues ocasions, el 2001 i el 2006. Triat diversos cops com a integrant de l'Equip All-NBA, és un dels quatre únics jugadors de la història de l'NBA que té almenys 20.000 punts, 11.000 rebots, 3.500 assistències i 1.900 taps acumulats durant la temporada regular, conjuntament amb Kareem Abdul-Jabbar, Tim Duncan i Kevin Garnett. El vam veure plorar amargament en la mort del seu amic Kobe Bryant. El juny de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, juntament amb son germà Marc. És president i fundador de la Gasol Foundation, amb seu a Sant Boi de Llobregat. Fundada per @paugasol i @marcgasol promouen hàbits de vida saludable entre nenes, nens i families de forma transversal, té la missió de reduir l’obesitat infantil a través de la recerca, el desenvolupament i la implementació de programes de promoció de la salut i la sensibilització pública.

22 de febrer 1932 Neix Maria Rosa Domènech 1949 Neix Niki Lauda 1992 Clausura dels Jocs Olímpics d'Albertville 1974 Neix Richard Oribe

 

Comencem per algú que mai es buscaría en un blog d’esportistes… la meva mare. La Maria Rosa Domènech va néixer tal dia com avui de 1932. Sempre va estar lluny de la pràctica de l’esport tot i que no es va perdre mai un partit de futbol del Barça. Va aprendre a nedar de gran a la piscina de Gavá Mar amb un curs de mares i després de fills entre amics en el mes de juliol mentre els pares treballaven a Barcelona. Va intentar començar a esquiar amb la quarentena i va tenir com a monitor el Cap de l’Escola d’Esquí de La Molina. El Hans, pobre després d’una temporada no se’n va ensortir… i era un gran professional… jo encara el sento cridar “Maria Rosa, tu no te caes... tu te tiras” i sempre a la mateixa banda. La pobra va aconseguir un blau de la cintura al genoll, impressionant, però podia dormir de l'altra banda. A partir d’aquí va ser l’encarregada de la intendència i ens va fer uns dinars de pasta a la tarda que s’agraien després d’un màgica jornada d’esquí.  Des d’on estigui, jo estic segura que gaudeix cada setmana amb els partits de la seva neta al Martinenc. Ella que va ser Miss Foment Martinenc l’any 1951.

Amb la resta de protagonistes entrem a l’esport de veritat: un pilot d’automovilisme, un nedador paralímpic i el record de la clausura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1992 a Albertville.

El 22 de febrer de 1949 va neixer a Viena l’Andreas Nikolaus 'Niki' Lauda. Va ser un pilot austríac de Fórmula 1, tres vegades campió del món, el 1975, el 1977 i el 1984. A Nurburgring, Lauda va patir un accident que li provocà greus ferides i cremades en incendiar-se el seu cotxe en el Gran Premi d'Alemanya. Tres pilots es van aturar per a ajudar-lo: Harald Ertl, Guy Edwards i Arturo Merzario, i Lauda els va regalar, més tard, un rellotge d'or en agraïment. Trobant-se en estat molt greu, un sacerdot va arribar a administrar-li l'extremaunció, però finalment va tornar a les pistes sis setmanes després de l'accident. El 2013 es va estrenar la pel·lícula Rush, dirigida per Ron Howard, sobre la seva rivalitat amb James Hunt durant la Temporada 1976 de Fòrmula 1. El paper de Niki Lauda és interpretat per l’actor alemany-català, Daniel Brühl.

El 22 de febrer de 1974 neix a Donostia en Richard Oribe Lumbreras. És un esportista espanyol que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2012.

El 22 de febrer de 1992 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Albertville 1992, oficialment coneguts com els XVI Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat entre el 8 i el 23 de febrer de 1992 en Albertville, França. Van participar 1801 atletes (1313 homes i 488 dones) de 64 països. Del 13 de desembre de 1991 al 8 de febrer de 1992, 5500 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 5500 quilòmetres que va iniciar a Olímpia (Grècia) i va passar per Atenes abans de sortir cap a França a bord de l'avió supersònic Concorde. En sòl francès, la ruta va ser així: París - Nantes - Le Havre - Lilla - Estrasburg - Llemotges - Bordeus - Tolosa - Ajaccio - Niça - Marsella - Lió - Grenoble – Albertville.

20 de febrer 142 esportistes 1988 Neix l'Ona Meseguer

 

Avui tenim 142 esportistes a la Wikipedia en castellà que fan anys. No he reconegut cap nom… n’hi ha de gairebé tots els països i de gairebé tots els esports del curling al beisbol o el rem i amb molts, moltíssims futbolistes. No n’hi ha cap de paralímpic. I un grup molt reduit de dones.  

Hem trobat una esportista de casa nostra i será la nostra protagonista d’avui. El 20 de febrero de 1988 va neixer a Barcelona l’Ona Meseguer Flaqué. És una jugadora de waterpolo catalana, ja retirada. Formada al Club Natació Sant Feliu, jugà amb el Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà una Copa Catalunya (2009) i una Lliga Espanyola (2009-10), i el Club Natació Sant Andreu. La temporada 2013-14 fitxà pel Centre Natació Mataró, aconseguint un Copa LEN i una Copa de la Reina la temporada 2015-16. Ha estat internacional absoluta amb la selecció espanyola amb la qual es va proclamar subcampiona olímpica als Jocs Olímpics de Londres 2012. Va ser una de les jugadores que va disputar el primer partit de la selecció catalana davant Gran Bretanya i va contribuir amb 2 gols a la victòria catalana. El 2 d'agost de 2013 va proclamar-se campiona del món en guanyar la final del Campionat del Món de Barcelona davant Austràlia per 6-8. Es retirà de la competició el maig de 2017. Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla de serveis distingits d’argent (2007) i d'or (2010) i l'extraordinària al mèrit esportiu (2012) de la Reial Federació Espanyola de Natació. També rebé la medalla al mèrit esportiu (2009) de la Federació Catalana de Natació.

19 de febrer Dia Internacional contra l'Homofòbia en el Futbol 2016 S'estrena "L'heroi de Berlin"

 

El 19 de febrer és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet, Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus companys. Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador va entrar en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com aquests no es tornin a repetir, es celebra aquesta efemèride, per a la fi de la discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.

El 19 de febrer de 2016 s’estrena al Canadà la pel·lícula “L’heroi de Berlin”. Els Jocs Olímpics de Berlín 1936, oficialment coneguts com els Jocs de la XI Olimpíada, es van dur a terme a Berlín, Alemanya, entre l'1 i el 16 d'agost de 1936, durant el període del Tercer Reich. Van participar 3963 esportistes (3632 homes i 331 dones) de 49 països, els qui van competir en 19 esports i 129 especialitats. L'esportista més destacat va ser l'atleta estatunidenc Jesse Owens. La ciutat de Berlín va ser seleccionada com a seu en 1931, més d'un any abans del nomenament d'Adolf Hitler com a Canceller d'Alemanya. Cal ressaltar la primera intenció de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per participar. Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món la suposada "magnificència" del nazisme i va encarregar un elaborat programa de difusió al ministre de propaganda Joseph Goebbels, qui al seu torn va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisió i filmació a la fotògrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el cèlebre dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició d'Hitler. Espanya, per primera i única vegada en la història, va boicotejar aquests Jocs i no va participar. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada Popular a Barcelona, suspesa per començar la Guerra Civil el dia anterior a la seva inauguració. Transmissions de televisió Els jocs van ser els primers a tenir cobertura televisiva en viu en blanc i negre. L'Oficina de Correus Alemanya, utilitzant equips de Telefunken, va transmetre més de 70 hores de cobertura a sales especials en tot Berlín i Potsdam i a alguns televisors privats, transmetent des de l'estació de televisió Paul Nipkow. Van utilitzar tres tipus diferents de càmeres de televisió, per la qual cosa es produïen apagades en canviar d'un tipus a un altre. Els jocs també van ser fotografiats i filmats per primera vegada en color utilitzant l'acabat d'inventar Agfacolor. Aquesta olimpíada va ser la primera en la qual es va fer una carrera de relleus per a portar el foc olímpic des de Grècia al lloc dels jocs. La idea va provenir de Carl Diem (cap del comitè organitzador) perquè veia al Tercer Reich com una continuació del Sacre Imperi Romanogermànic, que al seu torn es veia com una continuació de l'Imperi romà, els qui es veien com una continuació cultural dels antics grecs. Del 20 de juliol a l'1 d'agost, 3422 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 3422 quilòmetres des d’Olímpia, Atenes, Tessalònica, Sofia, Belgrad, Budapest, Viena, Praga, Dresden fins a Berlín. Espanya no va participar, ja que el govern de la Segona República Espanyola estava organitzant a Barcelona unes Olimpíades paral·leles amb la finalitat de no donar ales al feixisme i boicotejar a l'Alemanya d'Hitler. En aquesta Olimpíada Popular anaven a participar més atletes que en les oficials, però mai es van arribar a celebrar perquè el dia abans del seu començament, el 18 de juliol de 1936, es va produir el Cop d'estat contra el govern de la República, que donaria lloc a la guerra civil espanyola.

Cap de setmana 22 i 23 de febrer

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants...

Activitats tradicionals destacades

La Festa dels Traginers de Balsareny. Declarada Festa d'Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d'Interès Nacional a Catalunya el 1999, la Festa dels Traginers de Balsareny es celebra sempre el diumenge de sexagèsima, la setmana abans de carnestoltes. El Traginer és l’essència de la festivitat, i amb la cavalcada mostra tot el seu esplendor guarnint cada any entre 25 i 30 càrregues diferents, en la que participen més de 600 persones i uns 200 animals de ferradura. Per consultar informació més detallada visiteu el web de la Festa dels Traginers de Balsareny.

La Festa de la Llum de Manresa. Manresa celebra cada 21 de febrer el Misteri de la Llum, una festivitat de gran importància històrica i simbòlica per al municipi. La Festa de la Llum inclou diverses activitats commemoratives, com la Caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l'aigua a la Sèquia, l'Ofici a l'església del Carme amb la representació teatral del Misteri de la Llum, l'escenificació de l'arribada de la llum i l'aigua al monument de la Llum, la Fira de l'Aixada i la Transèquia, una caminada des de Balsareny a Manresa seguint el canal de la Sèquia. Com a plat fort, el Festival Jardins de Llum 2025 arriba aquest any a l’onzena edició amb 22 propostes artístiques que s’instal·laran el cap de setmana del 22 i 23 de febrer en emplaçaments del Centre Històric de Manresa. L’itinerari sortirà de la plaça Major, on el dissabte al vespre es farà l’espectacle inaugural, i es dividirà en tres rutes on s’aniran localitzant les diverses propostes artístiques. En aquesta ocasió també s’estrenarà la iniciativa “Racons Poètics”, per acostar l’art de la poesia al públic.

Festa dels Tres Tombs a Constantí. Diumenge 23 de febrer arriba la 38a edició dels Tres Tombs a Constantí. Des de l’any 1988, els Tres Tombs combinen festa, tradició i cultura en aquesta celebració en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics i de feina.

Activitats artístiques destacades

Diversos espais de Girona acullen el Black Music Festival amb propostes de tot tipus des de pel·lícules a concerts passant per tallers. Una proposta molt interessant que s’allargarà fins el 23 de març.

Del 20 al 23 de febrer podeu trobar a Lleida l’Animac. És una mostra que es dirigeix a aquells artistes que utilitzen l'animació com a instrument d'expressió personal i que, amb el pas dels anys, ha consolidat el seu caràcter independent i artístic, transgredint i qüestionant els límits de la narrativa tradicional, buscant visionaris, treballs independents i arriscats que potenciïn i enriqueixin la capacitat expressiva del cinema. Creada l'any 1996, la mostra està considerada com un dels esdeveniments audiovisuals més importants del país i té guanyat el prestigi internacional pel seu rigor, dinamisme i caràcter independent. L'Animac és també un laboratori en el que es generen idees i s'estableixen relacions entre les diferents disciplines artístiques. És l'espai en el qual se somien i es projecten les històries del futur. La 29a Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya proposa enguany una mirada profunda sobre la nostra connexió amb el regne animal sota el lema “We, Animals”. Aquesta edició vol reflexionar sobre com els humans ens estem apropant als animals en diferents àmbits, i de quina manera el cinema d’animació ajuda a entendre i representar aquesta relació, cada cop més conscient i respectuosa amb la natura. També s'hi han organitzat un seguit d'activitats paralel·les.

Activitats gastronòmiques

Aquest cap de setmana trobem un seguit de propostes:

Jornades gastronòmiques de la Carxofa i de l'Arròs a Amposta (Montsià). Diumenge, 23 de febrer, de 10.30h a 17h a l’Espai firal 1 d’octubre, una jornada gastronòmica única a Amposta, on els protagonistes seran dos dels nostres productes estrella: l’arròs i la carxofa! Aquesta festa és l’ocasió perfecta per descobrir els sabors autèntics del territori mentre gaudeixes d’un ambient festiu i familiar. Trobaràs degustacions úniques, un plat popular, un mercat de productes Km0 i tastos de vins , servei de bar i música ideal per fer la sobretaula i seguir gaudint de la festa. (hi ha activitats fins el 9 de març)

La Festa del Trinxat de Puigcerdà és un sopar multitudinari on se serveix el trinxat, menjar típic de la Cerdanya que combina la patata i la col amb d'altres productes autòctons. Sempre té lloc el darrer dissabte del mes de febrer. Activitat complementària: concurs "Trinxat de l'Any", competició culinària en què el jurat popular tindrà en compte aspectes com el sabor i la textura, el cuinat de la rosta, l’originalitat, l’aspecte o l’emplatat.

XLIV Fira de la Mel de Crespià Es tracta d'una fira d'origen medieval, que ens recorda els temps en què Crespià era un dels punts més importants en matèria d'exportació de mel a l'estranger, principalment a Itàlia. Actualment té lloc el darrer cap de setmana de febrer. S'hi poden trobar tota mena de productes, des d'artesania fins a cotxes passant per embotits, formatges, vins i altres. De totes maneres, només es ven un tipus de mel, la de milflors, que es posa a la venda en una única parada. Hi ha diferents activitats complementàries com actuacions musicals, audicions de sardanes, exhibició de l'Esbart Dansaire de Fontcoberta, caminada popular, Food Trucks, inflables, Missa solemne amb l'acompanyament de la Coral Veus de l'Estany (el diumenge a les 12 h a l'Església Parroquial) i seguidament concert de la mateixa coral i altres. Vegeu el programa general.

Mostra gastronòmica de l'oli i la Tòfona a Bellaguarda. Fira organitzada amb el propòsit de donar a conèixer la producció agroalimentària de qualitat que es fa al municipi de  Bellaguarda. Demostracions culinàries, demostració de gossos tofonàires, vermut musical, entre d'altres, són les activitats que s'hi han organitzat.

18 de febrer 1960 Inauguració dels Jocs Olímpics de Squaw Valley 1968 Clausura dels Jocs Olímpics de Grenoble

 

Avui recordem l’inici i la clausura de dos Jocs Olímpics d’Hivern.

El 18 de febrer de 1960 es van inaugurar els Jocs Olímpics de Squaw Valley 1960, oficialment coneguts com VIII Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Squaw Valley, en l'estat de Califòrnia als Estats Units, entre el 18 i el 28 de febrer de 1960. Va ser triada en la Sessió del COI de 1955. Donada l'escassetat d'infraestructures la ciutat es va veure sotmesa a una gran transformació amb la construcció de carretera, hotels, restaurants, ponts i instal·lacions esportives com el palau de gel, la pista de patinatge de velocitat i el trampolí de salts. Les cerimònies d'inauguració i clausura van ser produïdes per Walt Disney. Aquests Jocs van ser els primers en els quals els esportistes van tenir a la seva disposició una vila olímpica, així com els primers en els quals es van utilitzar ordinadors per al control dels resultats (cortesia d'IBM). Les proves de bobsleigh no es van celebrar per primera i única vegada perquè el comitè organitzador va considerar que les instal·lacions per a tal prova eren massa costoses. Les dones van fer el seu debut en les proves de patinatge de velocitat. Del 31 de gener al 18 de febrer, 700 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 960 quilòmetres que va començar a Noruega (Morgedal - Oslo) i després va travessar l'estat estatunidenc de Califòrnia (Los Angeles - Freixe - Squaw Valley). Seria l'última vegada que la torxa de les olimpíades hivernals fos encesa a Noruega (fins a la torxa no oficial de Lillehammer 1994).

El 18 de febrer de 1968 es clausuren els Jocs Olímpics de Grenoble 1968, oficialment coneguts com els X Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a Grenoble, França, entre el 6 al 18 de febrer de 1968. Aquests van ser els primers Jocs Olímpics en els quals es va permetre la participació de l'Alemanya Federal i l'Alemanya Democràtica com dues nacions independents. Van competir 1158 atletes (947 homes i 211 dones) de 37 països. Volem recordar una colla de fets destacats. Aquestes foren els primers Jocs Olímpics en ser televisats en color arreu del món. S'utilitzà per primera vegada el tema Bugler's Dream de Leo Arnaud com a himne representatiu dels Jocs durant la cobertura per televisió de la cadena ABC. En aquests Jocs es van introduir per primera vegada els tests antidopatge. Els Jocs de Grenoble foren els primers a tenir una mascota olímpica, si bé va ser de manera extraoficial. La mascota fou Schuss, un esquiador molt estilitzat. El francès Jean-Claude Killy fou el gran triomfador d'aquests Jocs amb els seus tres ors en la competició d'esquí alpí. En la competició femenina ho fou la sueca Toini Gustafsson en esquí de fons. El corredor italià Eugenio Monti aconseguí, a l'edat de 40 anys, dues medalles d'or en la seva participació en les proves de bobsleigh. Les corredores de l'Alemanya Oriental en la competició de luge foren desposseïdes dels seus ors i plates al considerar el Jurat de la competició que s'havien modificat els patins dels trineus.

17 de febrer Tobogan 1983 Neix l'Ander Mirambell 1993 Neix Marc Màrquez

 

Avui descobrirem un esport nou, el tobogan pel nostre primer esportista nascut tal dia com avui. El nostre segon esportista és mundialment conegut i admirat. Avui tots dos de casa nostra. Han posat els seus esports i les seves poblacions: Calella i Cervera al mapa!

El nostre primer esportista ens introdueix en un esport força desconegut a les nostres contrades. És un esport olímpic d’hivern: el tobogan. Forma part de la família d'esports de descens en trineu, juntament amb el bob i el luge. El tobogan és la modalitat més antiga de totes tres. El tobogan va néixer a finals del segle XIX a la localitat suïssa de St. Moritz, quan un anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que recordava un esquelet humà i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès i que literalment, en català, vol dir esquelet. De forma oficial es començà a practicar al Club Alpí de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista de tobogan més antiga que existeix. Com al luge i al bob, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible. El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el pes cap a un o costat o l'altre. Com a esport olímpic debutà l'any 1928 a St. Moritz, Suïssa. Posteriorment desaparegué del programa de competició fins als Jocs de 1948, de nou a St. Moritz. Un cop més fou exclòs del programa olímpic, durant un període de 54 anys, retornà als Jocs de 2002 a Salt Lake City, repetint als Jocs de Torí 2006 i Vancouver 2010.

Aprofitem per recordar un esportista español que va morir en un entrenament en aquest esport d’alt risc. Es deia Luis López Solanes i era d’Osca. Va ser un atleta espanyol que va competir en les disciplines d'atletisme i bobsleigh, combinació força frequent. Es va iniciar en bobsleigh gràcies a la seva titulació en monitor d'educació física el que li va permetre entrar en el món dels esports d'hivern ja que va ser nomenat preparador físic de la selecció espanyola d'esquí. Va entrar en el bobsleigh com a preparador físic de l'equip i també com a suplent. El fatídic succés va succeir el 21 de gener de 1971, l'equip espanyol venia en gran estat de forma després d'aconseguir la plata en l'europeu de bobsleigh, l'equip es trobava a Cervina, en el circuit de Cortina d’Ampezzo preparat per a disputar els Campionats Mundials, i en els dies previs com era normal es van disputar els entrenaments en un d'ells va tenir lloc el tràgic succés. Al principi el recorregut anava d'allò més bé, amb l'equip espanyol batent rècords però en l'última corba a una velocitat de 130 km/h el bob es va sortir del circuit, i en Luis López Solanes es va estampar contra un arbre morint en el acte. El seu company d’equip va quedar ferit de gravetat.

El 17 de febrer de 1983 va neixer a Calella l’Ander Mirambell i Viñas. És un pilot de tobogán. Participà en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, essent el primer català a fer-ho en aquesta disciplina. Ander començà fent proves de skeleton la temporada 2005-2006 i competint en la 2006-2007. La seva primera idea era competir en bob, però va ser inviable i es decidí pel tobogan, ja que ho considerà més segur que competir en luge. El seu primer i principal patrocinador fou l'empresa Buff. L’Ander és seguidor del RCD Espanyol i del BAXI Manresa. Als Jocs Olímpics de 2010 finalitzà en el 24è lloc. La millor posició a la Copa del Món de skeleton va ser la 18a aconseguida a Whistler (Canadà) el desembre de 2010, a inicis de la temporada 2010-11. La temporada anterior havia aconseguit el 21è lloc a Innsbruck (Àustria) el mes de gener de 2010. En el passat Mundial de tobogan de Königsee (Alemanya), el 2024, va acabar en 20ena posició, amb el qual va millorar en dues posicions el lloc que va ocupar fa quatre anys a Saint Moritz (Suïssa).

El 17 de febrer de 1993 va neixer un nen a Cervera amb un talent especial i un somriure encomanadís i una humiltat inusual. És en Marc Márquez Alentà. Un gran pilot de motociclisme que competeix en MotoGP. Ha guanyat vuit títols del Campionat del Món de Motociclisme en tres categories diferents: 125cc (2010), Moto2 (2012) i sis vegades en MotoGP (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019). També va resultar subcampió de Moto2 en 2011 i tercer de MotoGP en 2015. Des de 2013 fins a 2023 va ser pilot de l'equip Repsol Honda, acumulant 59 victòries i 101 podis en més de 150 carreres disputades. En 2024 forma part de l'equip Gresini Racing al costat del seu germà Álex Márquez. El 5 de juny de 2024 es va confirmar el seu fitxatge per l'equip oficial Ducati Lenovo Team per a les temporades 2025 i 2026. En la seva primera temporada en la categoria reina, va aconseguir el Campionat del Món de Motociclisme, convertint-se en el pilot més jove a guanyar un campionat de la màxima categoria d'aquest esport (MotoGP), superant així el rècord de Freddie Spencer. És, a més, el pilot més jove de la història a ser bi, tri, tetra, penta i hexa campió de la categoria regna del motociclisme. És un dels quatre pilots a guanyar tres campionats del món en tres categories diferents, després de Mike Hailwood, Phil Read i Valentino Rossi. Té un germà tres anys menor, Àlex Márquez (n. 1996), que competeix també en la categoria de MotoGP i ha obtingut dos títols del Campionat del Món de Motociclisme. Marc i Àlex són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un Gran Premi. Segur que els pares porten el pitet sempre posat…

16 de febrer 1959 Neix John McEnroe 1973 Neix Catherine Freeman 1976 Neix Xavier Ribas 1979 Neix Valentino Rossi

 

Els protagonistes d’avui són un gran tennista, la primera atleta aborigen australiana, un jugador d'hoquei herba i una llegenda del motociclisme.

El 16 de febrer de 1959 va neixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental, en John Patrick McEnroe, Jr. És un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seva carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seva habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals. El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.

Catherine Astrid Salome Freeman que va neixer tal dia com avui de  1973. És una atleta australiana d'ètnia aborigen, especialista en proves de velocitat i que va ser campiona olímpica dels 400 m llisos en Sídney 2000. Amb només 16 anys va integrar l'equip australià de relleus 4 x 100 m que va guanyar l'or en els Jocs de la Commonwealth a Auckland, Nova Zelanda, en 1990.Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, sent la primera atleta aborigen a participar en uns Jocs.Convertida ja en una de les millors especialistes del món, en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 va guanyar la medalla de plata en els 400 metres llisos per darrere de la francesa Marie-Jose Perec. En aquesta carrera va fer la millor marca de la seva vida amb 48,63, però només li va permetre ser segona.En els anys següents va ser la gran dominadora d'aquesta prova. Va guanyar l'or en els mundials d'Atenes 1997 i Sevilla 1999.El moment més important de la seva carrera va arribar en els Jocs Olímpics de Sídney 2000, celebrats al seu país. En la cerimònia d'inauguració, va ser l'última portadora de la torxa olímpica i l'encarregada d'encendre el pebeter de l'estadi.En la final dels 400 m va guanyar la medalla d'or amb una marca de 49,11, la millor del món aquest any, per davant de Lorraine Graham (49,58) i Katherine Merry (49,72).Després dels Jocs es va convertir en una heroïna nacional, i pràcticament es va retirar de l'atletisme. Es va prendre sabàtic en 2001, i encara que va tornar en 2002, on va participar en els Jocs de la Commonwealth de Mánchester i en diverses competicions de segon nivell. Davant el discret dels seus últims resultats, el 16 de juliol de 2003 va anunciar en una roda de premsa la seva retirada definitiva de les pistes.A més dels seus triomfs atlètics, Cathy Freeman és una icona del poble aborigen australià. En diverses competicions, després de guanyar alguna prova es passejava embolicada en la bandera aborigen.

El 16 de febrer de 1976 neix a Terrassa en Xavier Ribas i Centelles. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en aquesta competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com dues medalles en el Champions Trophy.

I acabem el dia recordant un pilot de gran renom. El 16 de febrer de 1979 va neixer a Urbino, Itàlia, Valentino Rossi. És un expilot de motociclisme i pilot d'automobilisme italià que competeix en el Campionat Mundial de Resistència de la FIA i GT World Challenge Europe en 2024. Ha guanyat nou títols del Campionat del Món de Motociclisme en quatre categories: 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i ha estat hexacampeón de MotoGP (2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009). Ha participat en la màxima categoria, amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Fona, Yamaha i Ducati, sent des de 2013 i fins a 2020 pilot oficial Yamaha. El 2021 va vestir els colors del Petronas Yamaha SRT. És el pilot amb més podis (235) en la història del Mundial de Motociclisme, i a més ha aconseguit el major nombre de victòries (89), podis (199) i voltes ràpides (76) en MotoGP. És l'únic pilot en la història del motociclisme que ha guanyat el títol en quatre classes diferents: 125cc (1), 250cc (1), 500cc (1) i MotoGP (6), a més de ser l'únic pilot que ha guanyat el títol de la categoria reina en quatre tipus diferents de motocicletes, a causa del canvi de reglament en els anys: Fona de 500 cc de 2 temps, Profunda de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 800 cc de 4 temps.

15 de febrer 1952 Inauguració dels Jocs Olímpics d'Oslo 1972 Neix David Casinos 1976 Neix l'Oscar Freire

 

Els protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Oslo 1952 i dos esportistes: un atleta paralímpic de qui no en sabem res a pesar de les seves cinc medalles olímpiques i un ciclista excepcional.

El 15 de febrero de 1952 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Oslo 1952, oficialment coneguts com els VI Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Oslo, Noruega, del 15 al 25 de febrer de 1952. Oslo va començar a mostrar interès a organitzar una edició d'aquest esdeveniment en 1935 i va realitzar una candidatura per als Jocs de 1948; no obstant això, la Segona Guerra Mundial ho va fer impossible. No obstant això, la ciutat va aconseguir el dret a organitzar els Jocs de 1952, sobreposant-se a les propostes de Cortina d'Ampezzo, a Itàlia; i Lake Placid, als Estats Units. Totes les instal·lacions es trobaven a Oslo o la seva àrea metropolitana, a excepció de Norefjell, una muntanya situada a 113 quilòmetres de la capital en la qual es van disputar les competències d'esquí alpí. Amb la finalitat d'allotjar als participants, es van construir diversos hotels i apartaments, constituint així la primera vila olímpica en uns Jocs d'Hivern. La ciutat d'Oslo va cobrir totes les despeses del finançament amb la recaptació obtinguda durant el desenvolupament de l'esdeveniment. A aquests Jocs van acudir un total de 694 atletes —585 homes i 109 dones— provinents de 30 països, els quals van participar en 26 especialitats pertanyents a sis esports olímpics. El Japó i Alemanya van tornar a competir, després d'haver-los estat prohibida la participació en l'anterior edició a causa de la Segona Guerra Mundial, conclosa tres anys abans. El país germànic sol va ser representat pels atletes d'Alemanya Occidental, ja que Alemanya de l'Est no va acceptar la invitació de prendre part en la competició en un conjunt que inclogués a participants de tot el país. Tant Portugal com Nova Zelanda van fer la seva primera aparició en una edició hivernal. A més, va ser la primera ocasió en la qual se'ls va permetre a les dones participar en les competències d'esquí de fons. El conductor de camions noruec Hjalmar Andersen va ser l'atleta més condecorat d'aquests Jocs en aconseguir tres medalles de quatre possibles en els esdeveniments de patinatge de velocitat. Alemanya va demostrar el seu domini en bobsleigh amb les victòries en les modalitats de dos i quatre homes. Dick Button, dels Estats Units, va realitzar el primer triple salt en una competició internacional de patinatge artístic, la qual cosa va propiciar que obtingués el seu segon títol olímpic consecutiu. Va haver-hi un únic esport de demostració, el bandy, però només van participar tres països —tots escandinaus—. Pel que fa al medaller total, Noruega va ser la nació que més metalls va aconseguir, 16, set d'ells d'or. Aquestes olimpíades es van clausurar amb una cerimònia en la qual es va presentar una bandera que, segons l'acord que s'havia pres, passaria de la ciutat organitzadora a la següent. Aquesta bandera, que va passar a conèixer-se com la «bandera d'Oslo», ha estat exhibida durant els subseqüents Jocs d'Hivern. 

El 15 de febrer de 1972 neix a València en David Casinos Sierra. És un esportista que va competir en atletisme adaptat. Va guanyar cinc medalles en els Jocs Paralímpics d’Estiu entre els any 2000 i 2016. Guanya les medalles d’or de Pes a Sídney 2000, Atenes 2004 i Pekín 2008; i l’or de Disc a Londres 2012 i bronze de Disc a Río de Janeiro 2016. No és fácil obtener información d’esportistes paralímpics. De fet, crec que és el primer atleta paralímpic que apareix en el nostre blog en aquest 2025.

El 15 de febrer de 1976 neix a Torrelavega, Cantabria, l’Óscar Freire Gómez. És un ciclista retirat que fou campió mundial de fons en carretera tres cops (1999, 2001 i 2004), de tal manera que forma part del grup dels cinc ciclistes que ostenten el màxim número de guardons mundials (Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i Peter Sagan). A més, també s'imposà en tres ocasions a la Milà-Sanremo (2004, 2007 i 2010), un dels monuments del ciclisme i en quatre etapes del Tour de França i set de la Vuelta a Espanya. A més dels seus èxits en les proves d'un dia, Óscar Freire també va destacar en altres competicions, aconseguint victòries mai abans assolides per ciclistes espanyols. Alguns dels seus èxits inclouen el Giro de la Província de Lucca el 2003, la Tirrena-Adriàtica de 2005, Fletxa Brabançona el 2005, 2006 i 2007, la Vattenfall Cyclassics el 2006, la Gant-Wevelgem el 2008, el mallot verd del Tour de França de 2008 i la París-Tours el 2010. A més, va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics: Sídney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Es va retirar el 2012.

14 de febrer 1901 Neix Ricard Zamora 1934 Neix Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios 2002 Neix Caroline Marks

 

Els protagonistes d’avui són un porter mític que va jugar en tots els grans equips i ens mostrarà com ha canviat el món del futbol, un noble regatista i una super surfista olímpica.

El 14 de febrer de 1901 va neixer a Barcelona en Ricard Zamora, porter de futbol català. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Seleccions  En l'àmbit de seleccions, disputà nombrosos partits amb la selecció catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra Espanya. Va ser, a més, 46 cops internacional amb l'espanyola (rècord en el seu moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participació en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers on guanyà la medalla d'argent. També participà en els Jocs Olímpics de 1924 de París i a la Copa del Món d'Itàlia 1934. El darrer partit amb la selecció espanyola el disputà l'any 1934 a Montjuïc. Després de deixar el futbol en actiu va ser entrenador de diversos clubs (entre ells l'Espanyol) i secretari tècnic, també va ser  seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del futbol, protagonitzà el 1942 la pel·lícula “Campeones” on feia un paper protagonista, participà com a actor de repartiment a “Once pares de botas” juntament amb Josep Samitier. Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any 1978 i obtingué la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a títol pòstum. El premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola porta el seu nom el (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català. El seu fill Ricardo Zamora De Grassa també va ser porter de futbol.

El 14 de febrer del 1934, a Màlaga, va neixer algú que va tenir més títols nobiliaris que esportius. Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios va ser IX duc d’Arión, III duc de Cánovas del Castillo, XII marquès de Mancera, XIII marquès de Malpica, XVII marquès de Povar, IV marquès d’Alboloduy, X marquès de Valero i IV marquès de Bay; va ser un “grande” d'Espanya, agroindustrial pioner de l'agricultura moderna i regatista espanyol. Va estar casat amb la princesa Beatriz von Hohenlohe-Langenburg e Yturbe, germana d'Alfonso de Hohenlohe-Langenburg, amb la qual va tenir tres fills: Marina, Joaquín i Fernando. Va obtenir la Medalla al Mèrit Agrícola. Com esportista va ser campió d'Espanya de la classe snipe en quatre ocasions (1958, 1959, 1961 i 1962) i medalla de bronze en el campionat del món (1961). Va competir en tres Jocs Olímpics: Roma 1960 (classe Finn), Mèxic 1968 (classe Flying Dutchman) en la cerimònia d'obertura de la qual va ser el banderer de la delegació olímpica espanyola, i Munic 1972 (Classe Dragon). En aquests últims, a Munic, era membre de la tripulació, juntament amb Félix Gancedo, del Dragon "Fortuna" patronejat pel rei Joan Carles, igual que en el Trofeu Sa altesa Reial Princesa Sofía de 1973, que van guanyar. També va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de 1955, en la classe Snipe.

El 14 de febrer de 2002 va neixer a Florida la Caroline Marks. És una esportista estatunidenca que competeix en surf. Aquesta és la biografia en la web dels Jocs Olímpics de Paris 2024.  Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla d'or a París 2024 en la prova femenina. Amb només 19 anys, Caroline Marks ja va ser la número 6 en el rànquing de la Lliga Mundial de Surf, a cinc posicions de Carissa Moore, a qui Marks considera la seva heroïna. Des que era petita, sent la tercera de sis germans, l'esport ha estat el centre de la seva vida. Nascuda a Florida, es va obrir camí en les ones de Melbourne, on va perfeccionar les habilitats que la portarien a fer història. Als 15 anys, es va convertir en la surfista més jove a classificar al Championship Tour femení. El seu debut la va portar a guanyar el “Novata de l'any” i ocupar el 7è lloc en el rànquing mundial.En l'esdeveniment inaugural del Championship Tour de 2019, Mark anava de debò i va complir. Vencent a la set vegades campiona del món Stephanie Gilmore i Carissa Moore, en aquell moment tres vegades campiona, va aconseguir la seva primera victòria en el tour en Boost Mobile Pro Gold Coast. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtener la medalla d’or.

9 de febrer 1921 Neix l'Agnes Keleti 1994 Neix Lucas Equibar 2002 Neix la Regan Smith

 

Els protagonistes d’avui són: una gimnasta que ha mort en aquest 2025 (però està aquí per la seva data de neixament), un esportista que practica el Surf de Neu i una nedadora americana.

El 9 de gener de 1921 va néixer l’Ágnes Keleti a Budapest. Va morir en començar aquest any, el 2 de gener de 2025 també a Budapest. Va ser una gimnasta artística i entrenadora húngaroisraelí, qui durant més d'una dècada va ser la medallista olímpica viva més gran.  Mentre representava a Hongria en les Olimpíades de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956,3 va guanyar 10 medalles olímpiques: cinc medalles d'or, tres medalles de plata i dues de bronze, i és considerada una de les atletes olímpiques jueva més important de tots els temps. Keleti té més medalles olímpiques que qualsevol altre individu amb ciutadania israeliana, i més medalles olímpiques que qualsevol altre jueu, excepte Mark Spitz. El 1957, Keleti va emigrar a Israel, on va viure abans de tornar a Hongria en 2015.

El 9 de febrer de 1994 va néixer en Lucas Eguibar Bretó a Donostia al Pais Basc. És un esportista que competeix en surf de neu. És el campió mundial de l'any 2021. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Surf de neu, or en 2021, en la prova individual, i dues de plata en 2017, en la prova individual i per equips (juntament amb Regino Hernández). Va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern, ocupant el setè lloc a Sotxi 2014, el 33è en Pyeongchang 2018 i el setè a Pequín 2022. El COE el va seleccionar per a ser el banderer de la delegació espanyola en els Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018.

El 9 de febrer de 2002 va néixer a Lakerville la Regan Smith. És una esportista estatunidenca que competeix en Natació. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint set medalles, tres a Tòquio 2020, plata en 200 m papallona i 4 × 100 m estils i bronze en 100 m esquena, i quatre a París 2024, or en 4 × 100 m estils i plata en 100 m esquena, 200 m esquena i 200 m papallona. Va guanyar nou medalles en el Campionat Mundial de Natació entre els anys 2019 i 2023, i una medalla de bronze en el Campionat Pa-Pacífic de Natació de 2018. Al juliol de 2019 va establir una nova plusmarca mundial en els 200 m esquena en piscina llarga (2.03,35). Al juny de 2024 va batre el rècord mundial dels 100 m esquena en piscina llarga (57,13).

8 de febrer 1984 Jocs Olímpics de Sarajevo 1991 Neix Genzebe Dibaba 1994 Neix Vivian Kong 1995 Neix Miguel Sánchez-Migallón

 

Hi ha paraules que em costa fer servir per manca d’ús. Sabies que esgrimista o esgrimidor és la paraula que defineix a la persona que practica l’esgrima? A mi em costa... Avui els protagonistes són uns Jocs Olímpics d’Hivern, un jugador d’handbol, una atleta etíop i una esgrimidora hongkoguesa. Tot lligat a la data d’avui. 

El 8 de febrer de 1984 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Sarajevo 1984, oficialment coneguts com els XIV Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, Iugoslàvia, entre el 8 i el 19 de febrer de 1984. En aquesta edició van participar 1.299 atleta homes i 274 dones— de 49 comitès olímpics nacionals, que van competir en 39 proves de 10 esports. La XIV Olimpíada d'Hivern va ser la primera organitzada en un estat socialista, sense comptar l'esdeveniment d'estiu a Moscou 1980. La majoria de competicions van tenir lloc a quatre estacions de muntanya dels Alps Dinàrics —Bjelašnica, Jahorina, Igman i Trebević—, mentre que a la capital bosniana hi havia l'estadi olímpic i els pavellons coberts. Tot i que les proves d'esquí van patir retards per culpa del mal temps, es considera que els JJ. OO. de Sarajevo 1984 van ser un èxit organitzatiu, a diferència del que va passar a l'edició anterior. A nivell esportiu, Alemanya Oriental va encapçalar el medaller amb 24 medalles —9 ors, 9 plates i 6 bronzes—, si bé la Unió Soviètica va obtenir un metall més (25). Hi va haver gestes com els tres ors de Marja-Liisa Hämäläinen en esquí de fons; la victòria de Michela Figini en esquí alpí amb tan sols 17 anys; la plusmarca mundial de Karin Enke en patinatge de velocitat, i l’exercici perfecte de Christopher Dean i Jayne Torvill a la final de patinatge sobre gel. A més, la selecció de l'URSS reprendria el domini mundial en hoquei sobre gel. El llegat dels Jocs Olímpics va servir per modernitzar Sarajevo, convertir els Alps Dinàrics en una destinació turística i desenvolupar els esports d'hivern a la península balcànica. No obstant això, vuit anys després de la seva celebració es va produir la dissolució de Iugoslàvia i l'esclat de la guerra de Bòsnia (1992-1995), per la qual bona part de les seus van resultar danyades. Els Jocs Olímpics van tenir un impacte positiu sobre Sarajevo L'ampliació de l'aeroport, la renovació de les estacions d'esquí, les noves xarxes de transport i la construcció d'hotels i restaurants van significar una millora en la qualitat de vida dels sarajevesos. A finals dels anys 1980, Sarajevo era la quarta ciutat més poblada de Iugoslàvia per darrere de Belgrad, Zagreb i Skopie. No obstant això, tots aquests èxits es van enfonsar vuit anys després, amb l'esclat de la guerra de Bòsnia. Durant els JJ. OO. res semblava presagiar un conflicte bèl·lic, tot i que després de la mort de Tito aflorarien alguns símptomes que després suposarien la dissolució de Iugoslàvia. La ciutat va quedar destruïda incloent les instal·lacions olímpiques: es va cessar el manteniment de gairebé totes les estacions d'esquí, les pistes de bobsleigh van ser utilitzades com a trinxeres, es van plantar mines antipersona als voltants d'Igman i tant l'estadi Koševo com el pavelló Zetra van patir danys estructurals. De fet, els terrenys annexos a Zetra es van convertir en un cementiri. En acabar la guerra, les autoritats de Bòsnia i Hercegovina van dur a terme la reconstrucció de l'estadi nacional, del pavelló Zetra i de les pistes d'esquí principals. No va passar el mateix amb els trampolins ni la pista de bobsleigh, la remodelació dels quals ha estat posposada per falta de diners. El 2019, Sarajevo i Sarajevo Oriental van organitzar l'edició d'hivern del Festival Olímpic de la Joventut Europea. Estava previst que hagués passat el 2017, però els bosnians van acordar intercanviar-se l'edició amb Erzurum per problemes econòmics.

El 8 de febrer de 1991 va néixer a Etiòpia la Genzebe Dibaba Keneni (en amàric: ዲባባገንዘቤ) és una esportista etíop que competeix en atletisme, especialista en les carreres de mig fons i fons. Va ser campiona mundial a l'aire lliure el 2015.Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, els anys 2012 i 2016, obtenint una medalla de plata a Rio de Janeiro 2016, en la prova de 1500 m. Va guanyar dues medalles al Campiona 2015 i cinc medalles de or al Campionat Mundial d'Atletisme de Pista Coberta entre els anys 2012 i 2018. En la modalitat de camp a través, va obtenir dues medalles de plata al Campionat Mundial de Camp a Través, els anys 2011 i 2017. Al llarg de la seva carrera va aconseguir batre el rècord mundial dels 1500 m a l'aire lliure (3:50,07), així com les plusmarques mundials a pista coberta dels 1500 m (3:55,17), 2000 m (5:23,75), 3000 m (8:16,60), 5000 m (14:18,86), la milla (4:13,31) i les dues milles (9:00,48). El 2015 va ser condecorada amb el Premi Laureus a la Millor Esportista Femenina Internacional de l'Any. Les seves germanes Tirunesh i Ejegayehu van competir també en atletisme.

El 8 de febrer de 1994 va néixer a Hong Kong la Vivian Kong (en xinès cantonès: 江旻憓). És una esgrimidora hongkonguesa especialitzada en la modalitat d'espasa. Ha participat en dues olimpíades, a Rio 2016 i Tòquio 2020. Ha guanyat 2 medalles de bronze en els Campionats del Món. La seva primera medalla, aconseguida en el Campionat del Món de Budapest 2019, va suposar-li ser la primera tiradora de Hong Kong en guanyar una medalla en aquest campionat. A més també ha aconseguit 12 medalles (3 d'or) en els Campionats d'Àsia.Kong va començar a practicar el Taekwondo de molt petita, tot i que amb 11 anys es va passar al món de l'Esgrima. És llicenciada en Dret per la Universitat xinesa de Hong Kong i se la coneix per la seva pràctica del ioga i defensa del veganisme. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual femenina d'espasa. Vivian Kong, va ser la primera campeona olímpica de Hong Kong en esgrima.

El 8 de febrer de 1995 va néixer en Miguel Sánchez-Migallón Naranjo, és un jugador d'handbol que ocupa les posicions de central, lateral esquerre i extrem esquerre al SL Benfica de l'Andebol. És natural de Ciudad Real. Va començar jugant a l'handbol al Club Handbol San Francisco Javier, gràcies al seu germà, que ja hi jugava. Va començar jugant de porter, on no va tenir gaire èxit, així que va decidir ser jugador de camp. Després de la desaparició del BM San Francisco Javier va passar a formar part del BM Pio XII ia partir de la temporada 2010/2011 jugaria amb les categories inferiors del BM Ciutat Real. Allà Talant Dujshebaev s'hi va fixar i amb només 17 anys va fitxar pel BM. Atlètic de Madrid. Aquella temporada va marcar 25 gols en 22 partits a la Lliga ASOBAL. Després de la desaparició de l'equip a l'estiu del 2013, va quedar alliberat del seu contracte. El 27 de juliol del 2013 el BM Aragón fa oficial el seu fitxatge. El 26 de desembre del 2013 abandona el BM. Aragó amb la carta de llibertat amb destinació al Naturhouse La Rioja. El 2021 fitxa pel Vive Kielce. El 2 de novembre de 2016, debuta a la selecció espanyola d'handbol, aconseguint la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio i la medalla de plata del Campionat Europeu d'handbol el 2022. A l’estiu de 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de París.