Avui descobrirem un esport nou, el tobogan pel nostre primer
esportista nascut tal dia com avui. El nostre segon esportista és mundialment
conegut i admirat. Avui tots dos de casa nostra. Han posat els seus esports i les seves
poblacions: Calella i Cervera al mapa!
El nostre primer esportista ens introdueix en un esport
força desconegut a les nostres contrades. És un esport olímpic d’hivern: el tobogan.
Forma part de la família d'esports de descens en trineu, juntament amb el bob i
el luge. El tobogan és la modalitat més antiga de totes tres. El tobogan va
néixer a finals del segle XIX a la localitat suïssa de St. Moritz, quan un
anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que
recordava un esquelet humà i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès
i que literalment, en català, vol dir esquelet. De forma oficial es començà a practicar
al Club Alpí de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista de tobogan més
antiga que existeix. Com al luge i al bob, en aquest esport és molt important
la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per
aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un
cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers
cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa
i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible.
El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que
aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia
s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos
proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que
no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu,
carregant el pes cap a un o costat o l'altre. Com a esport olímpic debutà l'any 1928 a St.
Moritz, Suïssa. Posteriorment desaparegué del programa de competició
fins als Jocs de 1948, de nou a St. Moritz. Un cop més fou exclòs del programa
olímpic, durant un període de 54 anys, retornà als Jocs de 2002 a Salt Lake City,
repetint als Jocs de Torí 2006 i Vancouver 2010.
Aprofitem per recordar un esportista español que va morir en
un entrenament en aquest esport d’alt risc. Es deia Luis López Solanes i era d’Osca.
Va ser un atleta espanyol que va competir en les disciplines d'atletisme i
bobsleigh, combinació força frequent. Es va iniciar en bobsleigh gràcies a la
seva titulació en monitor d'educació física el que li va permetre entrar en el
món dels esports d'hivern ja que va ser nomenat preparador físic de la selecció
espanyola d'esquí. Va entrar en el bobsleigh com a preparador físic de l'equip
i també com a suplent. El fatídic succés va succeir el 21 de gener de 1971,
l'equip espanyol venia en gran estat de forma després d'aconseguir la plata en
l'europeu de bobsleigh, l'equip es trobava a Cervina, en el circuit de Cortina
d’Ampezzo preparat per a disputar els Campionats Mundials, i en els dies previs
com era normal es van disputar els entrenaments en un d'ells va tenir lloc el
tràgic succés. Al principi el recorregut anava d'allò més bé, amb l'equip
espanyol batent rècords però en l'última corba a una velocitat de 130 km/h el
bob es va sortir del circuit, i en Luis López Solanes es va estampar contra un
arbre morint en el acte. El seu company d’equip va quedar ferit de gravetat.
El 17 de febrer de 1983 va neixer a Calella l’Ander Mirambell
i Viñas. És un pilot de tobogán. Participà en els Jocs Olímpics de Vancouver
2010, essent el primer català a fer-ho en aquesta disciplina. Ander començà
fent proves de skeleton la temporada 2005-2006 i competint en la 2006-2007. La
seva primera idea era competir en bob, però va ser inviable i es decidí pel
tobogan, ja que ho considerà més segur que competir en luge. El seu primer i
principal patrocinador fou l'empresa Buff. L’Ander és seguidor del RCD Espanyol
i del BAXI Manresa. Als Jocs Olímpics de 2010 finalitzà en el 24è lloc. La
millor posició a la Copa del Món de skeleton va ser la 18a aconseguida a
Whistler (Canadà) el desembre de 2010, a inicis de la temporada 2010-11. La
temporada anterior havia aconseguit el 21è lloc a Innsbruck (Àustria) el mes de
gener de 2010. En el passat Mundial de tobogan de Königsee (Alemanya), el 2024,
va acabar en 20ena posició, amb el qual va millorar en dues posicions el lloc
que va ocupar fa quatre anys a Saint Moritz (Suïssa).
El 17 de febrer de 1993 va neixer un nen a Cervera amb un
talent especial i un somriure encomanadís i una humiltat inusual. És en Marc
Márquez Alentà. Un gran pilot de motociclisme que competeix en MotoGP. Ha
guanyat vuit títols del Campionat del Món de Motociclisme en tres categories
diferents: 125cc (2010), Moto2 (2012) i sis vegades en MotoGP (2013, 2014,
2016, 2017, 2018 i 2019). També va resultar subcampió de Moto2 en 2011 i tercer
de MotoGP en 2015. Des de 2013 fins a 2023 va ser pilot de l'equip Repsol
Honda, acumulant 59 victòries i 101 podis en més de 150 carreres disputades. En
2024 forma part de l'equip Gresini Racing al costat del seu germà Álex Márquez.
El 5 de juny de 2024 es va confirmar el seu fitxatge per l'equip oficial Ducati
Lenovo Team per a les temporades 2025 i 2026. En la seva primera temporada en
la categoria reina, va aconseguir el Campionat del Món de Motociclisme,
convertint-se en el pilot més jove a guanyar un campionat de la màxima
categoria d'aquest esport (MotoGP), superant així el rècord de Freddie Spencer.
És, a més, el pilot més jove de la història a ser bi, tri, tetra, penta i hexa
campió de la categoria regna del motociclisme. És un dels quatre pilots a guanyar
tres campionats del món en tres categories diferents, després de Mike Hailwood,
Phil Read i Valentino Rossi. Té un germà tres anys menor, Àlex Márquez (n.
1996), que competeix també en la categoria de MotoGP i ha obtingut dos títols
del Campionat del Món de Motociclisme. Marc i Àlex són els únics germans que
han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme i a més en la mateixa
temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a
vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran
Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els
que més vegades han coincidit en el podi d'un Gran Premi. Segur que els pares
porten el pitet sempre posat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada