Els protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Oslo 1952 i dos esportistes: un atleta paralímpic de qui no en sabem res a pesar de les seves cinc medalles olímpiques i un ciclista excepcional.
El 15 de febrero de 1952 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Oslo 1952, oficialment coneguts com els VI Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Oslo, Noruega, del 15 al 25 de febrer de 1952. Oslo va començar a mostrar interès a organitzar una edició d'aquest esdeveniment en 1935 i va realitzar una candidatura per als Jocs de 1948; no obstant això, la Segona Guerra Mundial ho va fer impossible. No obstant això, la ciutat va aconseguir el dret a organitzar els Jocs de 1952, sobreposant-se a les propostes de Cortina d'Ampezzo, a Itàlia; i Lake Placid, als Estats Units. Totes les instal·lacions es trobaven a Oslo o la seva àrea metropolitana, a excepció de Norefjell, una muntanya situada a 113 quilòmetres de la capital en la qual es van disputar les competències d'esquí alpí. Amb la finalitat d'allotjar als participants, es van construir diversos hotels i apartaments, constituint així la primera vila olímpica en uns Jocs d'Hivern. La ciutat d'Oslo va cobrir totes les despeses del finançament amb la recaptació obtinguda durant el desenvolupament de l'esdeveniment. A aquests Jocs van acudir un total de 694 atletes —585 homes i 109 dones— provinents de 30 països, els quals van participar en 26 especialitats pertanyents a sis esports olímpics. El Japó i Alemanya van tornar a competir, després d'haver-los estat prohibida la participació en l'anterior edició a causa de la Segona Guerra Mundial, conclosa tres anys abans. El país germànic sol va ser representat pels atletes d'Alemanya Occidental, ja que Alemanya de l'Est no va acceptar la invitació de prendre part en la competició en un conjunt que inclogués a participants de tot el país. Tant Portugal com Nova Zelanda van fer la seva primera aparició en una edició hivernal. A més, va ser la primera ocasió en la qual se'ls va permetre a les dones participar en les competències d'esquí de fons. El conductor de camions noruec Hjalmar Andersen va ser l'atleta més condecorat d'aquests Jocs en aconseguir tres medalles de quatre possibles en els esdeveniments de patinatge de velocitat. Alemanya va demostrar el seu domini en bobsleigh amb les victòries en les modalitats de dos i quatre homes. Dick Button, dels Estats Units, va realitzar el primer triple salt en una competició internacional de patinatge artístic, la qual cosa va propiciar que obtingués el seu segon títol olímpic consecutiu. Va haver-hi un únic esport de demostració, el bandy, però només van participar tres països —tots escandinaus—. Pel que fa al medaller total, Noruega va ser la nació que més metalls va aconseguir, 16, set d'ells d'or. Aquestes olimpíades es van clausurar amb una cerimònia en la qual es va presentar una bandera que, segons l'acord que s'havia pres, passaria de la ciutat organitzadora a la següent. Aquesta bandera, que va passar a conèixer-se com la «bandera d'Oslo», ha estat exhibida durant els subseqüents Jocs d'Hivern.
El 15 de febrer de 1972 neix a València en David Casinos Sierra. És un esportista que va competir en atletisme adaptat. Va guanyar cinc medalles en els Jocs Paralímpics d’Estiu entre els any 2000 i 2016. Guanya les medalles d’or de Pes a Sídney 2000, Atenes 2004 i Pekín 2008; i l’or de Disc a Londres 2012 i bronze de Disc a Río de Janeiro 2016. No és fácil obtener información d’esportistes paralímpics. De fet, crec que és el primer atleta paralímpic que apareix en el nostre blog en aquest 2025.
El 15 de febrer de 1976 neix a Torrelavega, Cantabria, l’Óscar
Freire Gómez. És un ciclista retirat que fou campió mundial de fons en
carretera tres cops (1999, 2001 i 2004), de tal manera que forma part del grup
dels cinc ciclistes que ostenten el màxim número de guardons mundials (Alfredo
Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i Peter Sagan). A més, també s'imposà
en tres ocasions a la Milà-Sanremo (2004, 2007 i 2010), un dels monuments del
ciclisme i en quatre etapes del Tour de França i set de la Vuelta a Espanya. A
més dels seus èxits en les proves d'un dia, Óscar Freire també va destacar en
altres competicions, aconseguint victòries mai abans assolides per ciclistes
espanyols. Alguns dels seus èxits inclouen el Giro de la Província de Lucca el
2003, la Tirrena-Adriàtica de 2005, Fletxa Brabançona el 2005, 2006 i 2007, la
Vattenfall Cyclassics el 2006, la Gant-Wevelgem el 2008, el mallot verd del
Tour de França de 2008 i la París-Tours el 2010. A més, va participar en tres
edicions dels Jocs Olímpics: Sídney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Es va
retirar el 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada