19 de juny 1978 Neix Theresa Cliff-Ryan 1955 Neix Antonio Rebollo 1974 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Oksana Aleksándrovna 1980 Inici torxa a Moscú 2022 Ascens del Girona F.C.

 

Avui hi ha un munt de protagonistes: esportistes (una ciclista, un tirador d’arc paralímpic, un jugador de waterpolo i una gimnasta), una torxa olímpica que va anar cap a Moscú i l’ascens a Primera del Girona Futbol Club.

El 19 de juny de 1978 neix la ciclista estatunidenca Theresa Cliff-Ryan. Va participar en els Campionats del Món de Carretera de 2010 i en els Campionats del Món de Carretera de 2011. Considerada la millor patinadora del món, aquesta nord-americana de Michigan, va aconseguir nombroses medalles en campionats del món, ressaltant 25 medalles d'or. Entrenava molt dur i era una gran competidora, sempre sabia el que havia de fer i com fer-ho. El treball en equip era un dels seus forts. Està casada amb el patinador australià Gary Ryan.

El 19 de juny de 1955 neix a Madrid l’Antonio Rebollo Liñán. Va ser un dels noms propis de les olímpiades de Barcelona 92. És un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol. El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l'Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d'aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992. 

El 19 de juny de 1974 neix a Barcelona en Josep Maria Abarca Plotas. És un jugador de waterpolo català. Fou membre de l'equip espanyol que va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, Geòrgia.

El 19 de junio de 1975 va neixer a Bujará, a l’Uzbekistán l’Oksana Aleksándrovna Chusovítina (en rus s’escriu: Оксана Александровна Чусовитина). És una gimnasta uzbeka, medallista olímpica i campiona del món que ha competit en representació de diferents paisos. Va competir per l’URSS fins 1992, per l’Uzbekistán entre 1993 i 2005, per Alemania des de 2006 fins 2012 i novament per Uzbekistán des de 2013. La gimnasta Oksana Chusovitina porta vuit  participacions en Jocs Olímpics. La gimnasta va debutar a Barcelona 1992 amb un or (en equip) i una plata (individual en salt de cavall). Tot i que inicialment va afirmar que es retiraria després dels tardans Jocs Olímpics de 2020, Chusovitina més tard va declarar que tornaria a l'entrenament per als Jocs Asiàtics de 2022, que es van posposar indefinidament a causa de la pandèmia de COVID-19. Després va guanyar una medalla d'or en salt a la Copa del Món de Doha 2022 i al Campionat Nacional d'Uzbekistan de 2022. Quan se li va preguntar com l'ajornament dels jocs asiàtics influiria en els seus plans d'entrenament, va declarar que el seu objectiu era continuar entrenant i competir en els Jocs Olímpics de 2024 a París, França. Chusovitina va competir als Jocs de Solidaritat Islàmica posposats el 2022 juntament amb Dildora Aripova i Ominakhon Khalilova. Van acabar segones com a equip darrere de Turquia. Chusovitina va guanyar l'or en salt. Havent obtingut medalla en tres de quatre Copes del Món el 2022, Chusovitina va guanyar el títol de la sèrie de la Copa del Món a Vault, una gesta que va repetir el 2023. El març de 2024, va competir en dos campionats de la Copa del Món, primer 23è en salt, cosa que la va desqualificar de ser seleccionada a través de la seva puntuació global al Campionat de Gimnàstica Asiàtic a finals de maig. Més tard, va quedar segona en salt darrere de Tja thea Kysselef.  El 23 de maig, Chusovitina va anunciar que es retirava de la competició després d'una lesió que es va produir durant l'entrenament. El març de 2024, Chusovitina "va obrir una escola combinada i una acadèmia de gimnàstica a Taixkent gratuïta per als nens". Per la lesió va haver d’aparcar el seu somni de competir als Jocs Olímpics de París 2024 amb 48 anys.  

El 19 de juny de 1980 es va iniciar el recorregut de la torxa olímpica de Grècia fins a Moscú. Cinc mil rellevistes la van portar en un recorregut de 4915 quilòmetres que va seguir, a grans trets, la següent ruta a Grècia: Olímpia, Atenes, Larisa, Tessalònica; a Bulgària: Sofia, Plovdiv, Pleven; a Romania: Bucarest, Bacău; a l’Unió Soviètica: Chisinau, Kíev, Bélgorod, Oriol, Tula, Moscou. Relleus secundaris van portar la flama olímpica a les subseus a Minsk, Tallinn, Leningrad i Kíev. Misha, la mascota dels Jocs Olímpics Misha (en rus: Миша). En rus Misha és un diminutiu del nom masculí Mijaíl, l'os també és una figura molt popular a Rússia, on és present en moltes rondalles i llegendes populars. Misha va ser la primera mascota d'un esdeveniment esportiu a convertir-se en un fenomen comercial en poc temps. De fet, les nines, peluixos, tasses, records, còmics i fins i tot una sèrie animada produïda al Japó es van inspirar en ella. Per tant, podem considerar a Misha com la primera mascota moderna per a després inspirar a altres mascotes de futurs esdeveniments esportius.

El 19 de juny del 2022 al Girona Futbol Club, S.A.D. va ascendir a Primera Divisió per segona vegada a la seva historia i va esdevenir el vuitè equip català a assolir aquest mèrit esportiu. El 4 de maig de 2024, el Girona aconseguí classificar-se matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi, a quatre jornades per al final de lliga. En la seva primera temporada a Primera va ser l’equip revelació. S’han escrit llibres sobre el tema i us en recomano un d’Eduard Solà Adroer que porta per títol “100 motius per ser del Girona” editat per Cossetània Edicions. A l’estadi de Montilivi el 2021 vèien partits de Segona Divisió; el 2022 van celebrar l'ascens; el 2023 van tastar el lideratge de Primera Divisió per primer cop a la història; el 2024, han estat en competició europea… i, el 2025, continúen a Primera.

17 de juny 1945 Neix Eddy Merckx 1976 Neix Carolina Pascual 1980 Neix Venus Williams 1988 Neix Héctor Català 1989 Neix Queralt Castellet

 

Els protagonistes d’avui són un super ciclista, una tennista, un atleta de triatló adaptat, una esquiadora de surf i una gimnasta rítmica.  

El 17 de juny de 1945 va neixer Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a Eddy Merckx. És un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història. En el seu palmarès hi destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de França, cinc Giros d’Itàlia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionats del món en ruta, el Rècord de l'hora, totes les curses importants d’un dia, excepte la París-Tours, així com nombroses victòries a la pista. Va practicar diversos esports, però va trobar la seva veritable passió en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera victòria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961. Després de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran victòria va arribar a la Milà-San Remo un any després, després de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'Itàlia, la primera victòria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la victòria al Campionat del món en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el Rècord de l'Hora l'octubre de 1972, ampliant el rècord en gairebé 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Caníbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ningú. Merckx va aconseguir 525 victòries durant els seus divuit anys de carrera. És un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Milà-San Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'únic que els ha guanyat tots dues vegades o més. Merckx va tenir èxit a la carretera i també a la pista, així com en les grans curses per etapes i les curses d’un dia. Tot i el seu gran palmarès i ser considerat el ciclista més gran de la història, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.Quan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al món del ciclisme. Inicià la seva pròpia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les dècades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecció nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva última edició, el 2016, i també va ajudar el Tour d'Oman. 

El 17 de juny de 1976 va néixer a Oriola, a Alacant, la Carolina Pascual Gracia. És una ex gimnasta rítmica espanyola, medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres preseas amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya. També va ser campiona d'Espanya en categoria d'honor (1991). Entre altres reconeixements, posseeix l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1992), la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1992) i la Medalla de Plata de la Reial ordre del Mèrit Esportiu (1994). Dona nom a una glorieta a Alacant, un carrer a Oriola i un parc a Correntías Mitjanes (Oriola).

El 17 de juny de 1980 va néixer a  Lynwood la Venus Ebony Starr Williams. És una jugadora de tennis professional estatunidenca, i és la germana gran de la també tennista Serena Williams. Pentacampiona de Wimbledon i doble campiona del US Open, Venus ha guanyat 49 títols de la WTA (7 de Grand Slam). El 2002 es convertí en la primera jugadora afroamericana en ser número 1 del rànquing mundial de la WTA de l'Era Open. L'any 2011 se li va diagnosticar la síndrome de Sjögren que va afectar de manera important el seu rendiment esportiu. Va aconseguir cinc medalles en els Jocs Olímpics, quatre d'elles d'or, una individual (2000) i tres en categoria de dobles (2000, 2008 i 2012) formant parella amb la seva germana, i una més de bronze en categoria de dobles mixtos (2016) amb Rajeev Ram com a parella. Amb aquestes cinc medalles va igualar la britànica Kathleen McKane com les tennistes amb més medalles olímpiques. A més, la seva germana també va aconseguir la medalla d'or olímpica individual en el 2012 i esdevingueren les primeres tennistes a aconseguir quatre medalles d'or olímpiques. Ha mantingut durant anys una gran rivalitat amb la seva germana enfrontant-se en 28 ocasions, de les quals Venus n'ha guanyat dotze, però en els enfrontaments en finals de Grand Slam, només n'ha guanyat dos de nou.

El 17 de juny de 1988 va neixer l’Héctor Catalá Laparra. És un esportista espanyol que competeix en triatló adaptat. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 en la prova PTVI.

El 17 de juny de 1989 va néixer a Sabadell la Queralt Castellet Ibáñez. És una esportista espanyola que competeix en surf de neu, especialista en la prova de halfpipe. És subcampiona olímpica a Pequín 2022 i subcampiona del món en 2015. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Hivern en la prova de halfpipe, entre els anys 2006 i 2022, obtenint una medalla de plata a Pequín 2022, el setè lloc en Pyeongchang 2018, el 11è a Sotxi 2014, el 12è a Vancouver 2010 i el 26è a Torí 2006. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Surf de neu, plata en 20154 i bronze en 2021. Addicionalment, va aconseguir tres medalles en els X Games d'Hivern, una d'or i dos de plata.

9 de juny 1894 Neix Nedo Nadi 1945 Neix Luis Ocaña 1985 Neix Ngui 2000 Neix Laurie Hernández 2006 Comença la Copa del Món de Futbol

 

Avui recordem persones i esdeveniments de tres segles: XIX, XX i XXI.Comencem amb un esgrimista italià, un gran ciclista espanyol, una atleta paralímpicas, una gimnasta artística i l’inici de la Copa del Món de Futbol del 2006.

El 9 de juny de 1894 va neixer a Liorno en Nedo Nadi. Va ser un esgrimista italià, un dels més destacats dels inicis del segle XX i guanyador de sis medalles olímpiques d'or. No puc evitar que em sembli estranya la paraula “esgrimista”. Va ser germà del també esgrimista i medallista olímpic Aldo Nadi. Va participar, als 18 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 celebrats a Estocolm (Suècia), on va aconseguir guanyar contra tot pronòstic la medalla d'or en la final individual de floret, així com finalitzar cinquè en la prova individual i per equips de sabre. Després del parèntesi realitzat en la celebració dels Jocs Olímpics a causa de la Primera Guerra Mundial, per la qual fou condecorat per la seva valentia pel govern italià, participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica), on aconseguí guanyar la medalla d'or en les proves individuals de floret i sabre, així com en les proves per equips de floret, sabre i espasa. Amb el seu èxit en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 es convertí en l'únic esportista que fins al moment, que ha guanyat una medalla d'or en cadascuna de les modalitats olímpiques d'esgrima. Així mateix, fins a l'èxit de Mark Spitz en els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, on guanyà set medalles d'or, fou l'esportista que més medalles d'or havia aconseguit en uns Jocs Olímpics. Entre 1935 i 1940 fou president de la Federació Italiana d'esgrima. Benito Mussolini va demanar a Nadi que entrenés l'equip d'esgrima italià que havia de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, cosa que ell acceptà.  

El 9 de juny de 1945 va néixer a Priego en Jesús Luis Ocaña Pernía. Va ser un ciclista castellà, la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973. Va destacar per ser un corredor de contrarellotge i escalador. Va ser un dels majors rivals esportius d'Eddy Merckx, El Caníbal. Encara que nasqué a Espanya, des del 1957 va viure a Lo Mont, localitat situada a la Gascunya, d'aquí que rebés el sobrenom de l'espanyol de Mont-Marsan. Va debutar com a professional l'any 1969, quedant segon a la Volta a Espanya. Un any després la guanyaria, quedant tercer el 1971 i novament segon el 1973 i 1976. Després d'acabar en la posició 31 en el Tour de França del 1970, el 1971 va estar a punt d'evitar que Eddy Merckx guanyés el seu tercer Tour consecutiu. Liderant la prova amb un avantatge de set minuts sobre el ciclista belga, la segona setmana de la prova va caure durant el descens del Col de Menté juntament amb el mateix Merckx. En efecte, el ciclista belga va caure i Ocaña no el va poder evitar, de manera que va quedar a terra, on Joop Zoetemelk el va atropellar. Com a conseqüència de la topada, va ser evacuat en helicòpter i va haver d'abandonar. En record d'aquest fet, Eddy Merckx no va portar el mallot de líder l'endemà. El 1972 el duel entre ambdós corredors va tornar a ser notícia, ja que els atacs mutus se succeïren. Malauradament, Ocaña s'hagué de retirar en l'etapa 15 per problemes de cor i bronquitis.El 1973 finalment guanyà la prova, en què no va participar El Caníbal, amb un avantatge de 15 minuts sobre el segon classificat, Bernard Thevenet.Un cop retirat del ciclisme, es va dedicar a la viticultura. El 1979 va tenir un accident de cotxe en què quasi va morir. El 1994 es va suïcidar d'un tir d'escopeta després d'un període de depressions.

El 9 de juny de 1985 va neixer Ngui una esportista ecuatoguineana, nacionalitzada espanyola, que va competir en atletisme adaptat. Ngui, que pateix albinisme i deficiència visual, va emigrar a Espanya quan tenia cinc anys. Va ser part del conjunt femení d'atletisme espanyol que ha participat en diversos Jocs Paralímpics. Va aconseguir dues medalles de bronze en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 en la categoria T12 amb un temps de 12,58 segons en la prova de 100 m i amb 25,70 segons en la prova de 200 m. A més, va participar en els Jocs Paralímpics d'Atenes 2004 i en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en totes dues ocasions en els 100 m.

El 9 de juny de 2000 va neixer a New Brunswick, Nova Jersey, la Lauren Zoe «Laurie» Hernandez. És una gimnasta artística americana. Va competir com a membre de l'equip de gimnàstica femení d'els Estats Units, batejat com a Final Five (les cinc finals) als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, on va resultar guanyadora de l'or en la competició d'equips i de la plata en la barra d'equilibri. El 2016, Hernandez va guanyar la temporada número 23 de Dancing With The Stars (ballant amb les estrelles), on va tenir de company el ballarí professional Val Chmerkovskiy. El juny de 2019, Hernandez va ser introduida al Hall of Fame (saló de la fama) de Nova Jersey.L'1 de gener de 2020, Hernandez va ser Grand Marshal de la Rose Parade de 2020.

El 9 de juny 2006  s'inaugura a Múnic (Alemanya) la Copa del Món de Futbol de 2006. La Copa del Món de la FIFA Alemanya 2006™ (FIFA Fußball-Weltmeisterschaft Deutschland 2006™, en alemany) és la XVIII edició de la Copa del Món de Futbol disputada a Alemanya, fins el 9 de juliol de 2006. És el segon cop que s'hi disputa un Campionat del Món de futbol, el primer cop fou la Copa del Món de Futbol 1974 a la llavors Alemanya Occidental. Per a aquest torneig, 197 seleccions (gairebé la totalitat de les pertanyents a la FIFA) van participar en les rondes classificadores, arribant a un nou rècord històrics de participants. D'aquests, 32 equips van participar en la fase final del torneig.El campionat, que es va iniciar el 9 de juny al nou estadi de l'Allianz Arena de Múnic, va estar compost de dues fases: en la primera, es van conformar 8 grups de 4 equips en cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de cada grup. Els 16 equips classificats es van enfrontar en partits eliminatoris fins que els equips d'Itàlia i França es van enfrontar en la final realitzada en l'Estadi Olímpic de Berlín. Després d'empatar a 1 en el temps reglamentari, es va realitzar la tanda de penals per a elegir al nou campió, fet que només havia passat prèviament a la Copa del Món de Futbol 1994. En aquesta ocasió, l'equip Italià va obtenir per quarta vegada el trofeu després de derrotar el combinat gal per 5 a 3. El torneig que va ser seguit per més de 32 mil milions de persones al llarg de 207 països el convertiren en un dels esdeveniments mundials més vistos de la història, ha estat considerat com un dels millors de tots els temps, no només a causa de l'organització del torneig sinó també a l'ambient al voltant d'aquest, reflectint el lema: "El món entre amics". En l'àmbit esportiu, aquesta edició de la Copa Mundial va demostrar novament la supremacia dels equips europeus jugant en el seu continent en depriment dels seus rivals sud-americans (solament a la Copa Mundial de Futbol de 1958 un equip d'Amèrica va guanyar al Vell continent). El torneig a més va presentar una de les taxes de gols més baixes en la història i va trencar el rècord del Mundial amb més nombre de targetes grogues i vermelles.

30 d'abril 1980 Neix Tania Lamarca 1993 Atac a Mònica Seles 1995 Neix Imanol Garciandia 1999 José Antonio Hermida és el Cerdà de l'any

 

Acabem el mes d’abril amb molta informació que coincideix tal dia com avui, recordarem dos fets i dues persones: l’atemptat a la tennista Mònica Selles, el guardó Cerdà de l’Any, un jugador de hándbol i una gimnasta rítmica.

El 30 d'abril de 1980 neix a Vitòria la Tania Lamarca Celada. És una gimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.

El 30 d’abril de 1993 a Hamburg la Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg. Monica Seles va ser una tennista serbia que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa.El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. La rivalitat entre Graf i Seles va arribar al clímax quan, el 1993 es va produir una agressió que va canviar totalment la seva vida. El 30 d'abril, durant el partit de quarts de final en el torneig d'Hamburg davant Magdalena Maleeva, un boig anomenat Günter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omòplat. Malgrat que la ferida estigué curada al cap d'unes setmanes, Seles no va tornar a jugar a tennis competitivament en més de dos anys. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes polítics i ètnics de la guerra de Iugoslàvia, però més tard el mateix Günter Parche va declarar que era admirador de Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la número u. L'agressor no fou empresonat, ja que patia trastorns psicològics i fou sentenciat a seguir un tractament psicològic durant uns anys. L'atac va canviar la història del tennis, en el qual es van reforçar les mesures de seguretat. Va tornar a jugar a l'agost de 1995, ja com americana i se li va restablir el lloc que ocupava al rànquing de la WTA, el número 1, compartit amb Steffi Graff. En aquesta segona etapa no va aconseguir recuperar el nivell de domini anterior. Va participar en els Jocs Olímpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va finalitzar en cinquena posició de la prova individual femenina. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.

El 30 d’abril de 1995 neix a Urretxu l’Imanol Garciandia Alustiza. És un jugador d'handbol espanyol que juga de lateral dret en el SC Pick Szeged (Hongria). És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya. Garciandia va començar la seva trajectòria en l'SD Urola, fins que va fitxar pel Sanlo EKT, on les seves grans actuacions li portarien a la Lliga Asobal, ja que en 2015 va fitxar pel Naturhouse La Rioja. En les seves primeres dues temporades va jugar en tots els partits, però amb baixos nivells anotadors. Amb el club de La Rioja va tenir a més la possibilitat de disputar la Lliga de Campions de la EHF 2015-16 i la Lliga de Campions de la EHF 2016-17. Amb la selección española va obtener la medalla de bronze aen els Jocs Olímpics de París el 2024.El guardó Cerdà de l'Any és una distinció que s'atorga anualment des del 1985. 

"El Cerdà de l'any" és un reconeixement a una persona o una institució cerdana o fortament vinculada a la comarca de la Cerdanya que al llarg dels temps s'hagi distingit en algun aspecte de difusió de valors, d'humanisme o altruisme. El premi va ser instituït per Ràdio Pirineus, l'Institut d'Estudis Ceretans i l'associació Amics de Cerdanya. Procediment El jurat és format per un mínim de deu persones de la comarca i els candidats són proposats per entitats de la zona i, a vegades, pel mateix jurat. En l'actualitat, el jurat selecciona els tres candidats finalistes de entre totes les propostes rebudes. Finalment, el guanyador o guanyadora surt d'una votació del jurat entre els tres finalistes (que representa el 50%) i d'una votació popular (l'altre 50%). El premi és purament honorífic: el reconeixement públic i una litografia que representa el comte Sunifred de Cerdanya, obra de Josep Maria Subirachs. El guardó, anunciat prèviament, es lliura en el decurs d'un sopar obert a tothom, que té lloc el darrer dissabte d'abril. El 30 d’abril de 1999 es va lliurar el guardó al Cerdà de l’any a José Antonio Hermida i Ramos nascut a Puigcerdà el 24 d'agost de 1978, és un ciclista de muntanya català, especialitzat en Camp a través (BTT). Ha estat quatre vegades Campió del Món: en individual l'any 2010, i en per relleus els anys 1999, 2000 i 2003. Participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, obtenint la medalla d'argent en la seva especialitat. Anteriorment havia aconseguit el quart lloc als Jocs Olímpics de Sydney 2000, i vuit anys després, a les Olimpíades de Pequín, va finalitzar en desena posició.

3 de març Sant Medir 1871 Neix Maurice Garin 1963 Neix Martín Fiz 1978 Neix Núria Camón

 

Avui, la Festa Dolça a Gràcia, el dia de Sant Medir. Els protagonistas d’avui són un ciclista, un atleta basc i una jugadora d’hoquei herba.

El 3 de març de 1871 neix a Arvier, a Itàlia en Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. La seva carrera com a ciclista comença al nord de França quan amb el seu germà, César, comença a guanyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de París. Després guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edició del Tour. Garin, també guanyaria l'edició de 1904 però fou desqualificat per raons que no quedaren aclarides. Garin va defensar la seva innocència durant tota la seva vida, però la pèrdua de les al·legacions durant la invasió de França per part dels nazis impossibilità qualsevol aclariment del cas. Garin, es va retirar del ciclisme professional i es va instal·lar a Lens, on va treballar en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens. La ciutat de Lens li va retre homenatge batejant el seu velòdrom amb el nom de Maurice Garin. Després de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.

El 3 de març de 1963 va neixer a Vitòria en Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marató. Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Després de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mèxic l'any 1988, així com dues vegades campió d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. L'any 1993 inicià la seva activitat en la marató, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconseguí la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hèlsinki i el 1995 aconseguí esdevenir el primer espanyol a esdevenir campió del Món gràcies a la seva victòria al Campionat del Món d'Atletisme de Göteborg. En els Jocs Olímpics d'Atlanta finalitzà en quarta posició en la prova de marató, i l'any següent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitzà en segona posició, just per darrere del seu company d'equip Abel Antón. El 24 de març de 1996 establí el rècord del món en la marató, establint la seva marca en 2h 08m 25s. Cada any es disputa una marató a la seva ciutat natal que duu el seu nom.

El 3 de març del 1978 va néixer a Terrassa la Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. Formada al Club Deportiu Terrassa, jugava en la posició de centrecampista. Hi va debutar a la màxima divisió la temporada de 1995-96, aconseguint sis Campionats de Catalunya, quatres Copes de la Reina i quatre Lligues espanyoles. La temporada 2003-04 va fitxar pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual va aconseguir dos Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga española. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, va participar en tres Jocs Olímpics de forma consecutiva, Sydney 2000, aconseguint el 4t lloc, Atenes 2004 i Pequín 2008. També va ser internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sala, aconseguint la medalla d'argent al Campionat del Món de 2007 També formà part de l'equip que acabà quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid de 2006, on se la distingí amb el títol de Millor Jugadora. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2011-12. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu el 2008, la del Comitè Olímpic Espanyol el 2007 a la trajectòria esportiva i la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2010. És llicenciada en comunicació audiovisual.

15 de febrer 1952 Inauguració dels Jocs Olímpics d'Oslo 1972 Neix David Casinos 1976 Neix l'Oscar Freire

 

Els protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Oslo 1952 i dos esportistes: un atleta paralímpic de qui no en sabem res a pesar de les seves cinc medalles olímpiques i un ciclista excepcional.

El 15 de febrero de 1952 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Oslo 1952, oficialment coneguts com els VI Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Oslo, Noruega, del 15 al 25 de febrer de 1952. Oslo va començar a mostrar interès a organitzar una edició d'aquest esdeveniment en 1935 i va realitzar una candidatura per als Jocs de 1948; no obstant això, la Segona Guerra Mundial ho va fer impossible. No obstant això, la ciutat va aconseguir el dret a organitzar els Jocs de 1952, sobreposant-se a les propostes de Cortina d'Ampezzo, a Itàlia; i Lake Placid, als Estats Units. Totes les instal·lacions es trobaven a Oslo o la seva àrea metropolitana, a excepció de Norefjell, una muntanya situada a 113 quilòmetres de la capital en la qual es van disputar les competències d'esquí alpí. Amb la finalitat d'allotjar als participants, es van construir diversos hotels i apartaments, constituint així la primera vila olímpica en uns Jocs d'Hivern. La ciutat d'Oslo va cobrir totes les despeses del finançament amb la recaptació obtinguda durant el desenvolupament de l'esdeveniment. A aquests Jocs van acudir un total de 694 atletes —585 homes i 109 dones— provinents de 30 països, els quals van participar en 26 especialitats pertanyents a sis esports olímpics. El Japó i Alemanya van tornar a competir, després d'haver-los estat prohibida la participació en l'anterior edició a causa de la Segona Guerra Mundial, conclosa tres anys abans. El país germànic sol va ser representat pels atletes d'Alemanya Occidental, ja que Alemanya de l'Est no va acceptar la invitació de prendre part en la competició en un conjunt que inclogués a participants de tot el país. Tant Portugal com Nova Zelanda van fer la seva primera aparició en una edició hivernal. A més, va ser la primera ocasió en la qual se'ls va permetre a les dones participar en les competències d'esquí de fons. El conductor de camions noruec Hjalmar Andersen va ser l'atleta més condecorat d'aquests Jocs en aconseguir tres medalles de quatre possibles en els esdeveniments de patinatge de velocitat. Alemanya va demostrar el seu domini en bobsleigh amb les victòries en les modalitats de dos i quatre homes. Dick Button, dels Estats Units, va realitzar el primer triple salt en una competició internacional de patinatge artístic, la qual cosa va propiciar que obtingués el seu segon títol olímpic consecutiu. Va haver-hi un únic esport de demostració, el bandy, però només van participar tres països —tots escandinaus—. Pel que fa al medaller total, Noruega va ser la nació que més metalls va aconseguir, 16, set d'ells d'or. Aquestes olimpíades es van clausurar amb una cerimònia en la qual es va presentar una bandera que, segons l'acord que s'havia pres, passaria de la ciutat organitzadora a la següent. Aquesta bandera, que va passar a conèixer-se com la «bandera d'Oslo», ha estat exhibida durant els subseqüents Jocs d'Hivern. 

El 15 de febrer de 1972 neix a València en David Casinos Sierra. És un esportista que va competir en atletisme adaptat. Va guanyar cinc medalles en els Jocs Paralímpics d’Estiu entre els any 2000 i 2016. Guanya les medalles d’or de Pes a Sídney 2000, Atenes 2004 i Pekín 2008; i l’or de Disc a Londres 2012 i bronze de Disc a Río de Janeiro 2016. No és fácil obtener información d’esportistes paralímpics. De fet, crec que és el primer atleta paralímpic que apareix en el nostre blog en aquest 2025.

El 15 de febrer de 1976 neix a Torrelavega, Cantabria, l’Óscar Freire Gómez. És un ciclista retirat que fou campió mundial de fons en carretera tres cops (1999, 2001 i 2004), de tal manera que forma part del grup dels cinc ciclistes que ostenten el màxim número de guardons mundials (Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i Peter Sagan). A més, també s'imposà en tres ocasions a la Milà-Sanremo (2004, 2007 i 2010), un dels monuments del ciclisme i en quatre etapes del Tour de França i set de la Vuelta a Espanya. A més dels seus èxits en les proves d'un dia, Óscar Freire també va destacar en altres competicions, aconseguint victòries mai abans assolides per ciclistes espanyols. Alguns dels seus èxits inclouen el Giro de la Província de Lucca el 2003, la Tirrena-Adriàtica de 2005, Fletxa Brabançona el 2005, 2006 i 2007, la Vattenfall Cyclassics el 2006, la Gant-Wevelgem el 2008, el mallot verd del Tour de França de 2008 i la París-Tours el 2010. A més, va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics: Sídney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Es va retirar el 2012.

10 de gener 1948 Bernard Thévenet 1949 Neix George Foreman 1984 Neix Inaixo Perurena 1991 Gonzalo Pérez 1994 Neix Faith Kipyegon 2011 Segona Pilota per Leo Messi

 

Els protagonistas d’avui són esportistes que van neixer tal dia com avui: un ciclista, un boxador, un aixecador de pedra, un porter de hándbol, una atleta keniana. També recordarem la segona Pilota d’Or de Leo Messi.

El 10 de gener de 1948 neix Bernard Thévenet, ciclista francès. Conegut com Nanar, va ser un ciclista professional des de 1970 fins a 1981, període durant el qual va aconseguir 100 victòries. És conegut, probablement, per ser qui va posar fi al regnat del gran Eddy Merckx, vencent al Tour de França en dues ocasions.

El 10 de gener de 1949 neix a  Marshall, Texas (EUA) el George Foreman, boxador estatunidenc. Va ser dos cops Campió del món de boxa en la categoria dels pesos pesants, i medallista d'or olímpic dels pesos pesants. És considerat un dels millors boxadors de la història. Es va convertir en el boxador de més edat en esdevenir campió del món dels pesos pesants, a l'edat de 45 anys, quan va vèncer per KO (KO-10) en Michael Moorer, de 26 anys, guanyant així novament un títol que ja havia posseït 20 anys abans. Ha estat considerat com un dels 25 millors boxadors de tots els temps per la revista Ring. És actualment un exitós home de negocis, i ministre religiós de la seva pròpia església. Foreman és classificat en novena posició a la llista de la revista Ring dels "100 millors boxadors de tots els temps".

El 10 de gener de 1984 va neixer a Leiza, Navarra, l’Inaxio Perurena, aixecador de pedra.  És un  especialista en la modalitat de l’esport rural basc d’aixevcament de pedra (Harri-jasotze). Va aconseguir aixecar la pedra de 308 kg a la seva localitat natal. El récord el té els seui pare en 320 kg. És fill de l’aixecador de pedres Iñaki Perurena​ i germà de l’actor Xabier Perurena. 

El 10 de gener de 1991 neix a Toledo en Gonzalo Pérez de Vargas Moreno. És un porter de handbol. Format amb l'Amidal de la seva ciutat natal, el 2007 va fitxar per les categories inferiors del FC Barcelona. La temporada 2009/10 va debutar en partit oficial amb el primer equip. De 2011 a 2013 va ser cedit al BM Granollers,i la temporada següent al Fenix Toulouse de la Lliga francesa. El bon paper a Tolosa i la sortida d'Arpad Sterbik van propiciar el retorn de Gonzalo al Palau Blaugrana l'estiu del 2014. Internacional absolut amb la selecció espanyola des de 2013, ha guanyat una medalla de bronze (2021) al Campionat del món i dos ors (2018, 2020), una plata (2016) i un bronze (2014) en Campionats d'Europa. La selecció de Dinamarca va guanyar el torneig olímpic de Paris, després d'imposar-se a Alemanya a la final per un resultat de 39-26. La medalla de bronze va ser per l'equip d'Espanya, qui va guanyar a Eslovènia, per 23-22 en el partit per la medalla de bronze.

El 10 de gener de 1994 va neixer a Kenya la Faith Kipyegon, atleta kenyana, especialista en carreres de mig fons. És doble campiona olímpica als Jocs de Rio 2016 i Tòquio 2020, en la prova dels 1.500 metres llisos. També ha guanyat, en la mateixa prova, quatre medalles d'or i dues de plata en els Campionats del Món. El 2023 obté el rècord del món dels 1.500 metres i dels 5.000 metres en només set dies de diferència. Ha participat en les Olimpiades de Rio 2016 (or en 1.500) va deixar la competició per ser mare i la va reemprendre amb èxit amb un or a les Olimpíades de Paris amb récord olímpic (1500m 3:51). Amb només 17 anys va guanyar la medalla d'or en els 1.500m, en el Campionat del Món Sub-18 de 2011 a Lilla, França, amb una marca rècord del campionat, que continua vigent actualment. Només un any després, va tornar a aconseguir la medalla d'or en la mateixa disciplina del Campionat del Món Sub-20 de 2012 a Barcelona. L'atleta va aconseguir classificar-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012, tot i que va quedar eliminada en les sèries de classificació.]

Acabem l'any 2011 amb el record de la Segona Pilota d’Or pel futbolista argentí, Leo Messi. Els seus companys al Barça, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, queden en segon i tercer lloc, respectivament.Un honor pel Barça i els barcelonistes!

5 de novembre 1999 Llei de l'ordre dels cognoms 1996 Neix Emma Fessey, remera 1999 Neix Martina Fidanza, ciclista 1999 Neix Giulia Mignemi, remera 2002 Mariela Kostadinova, gimnasta 2002 Neix Annika Liehner, ciclista

 

Avui una llei especial i moltes dones esportistes.

Tal dia com avui de 1999 es promulga, a Madrid, la llei que permetrà als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills. Fins aquest moment el que feia tothom era tenir el com primer cognom el primer del pare, i el segon cognom era el primer de la mare. A partir d’aquesta llei les famílies poden triar l’ordre en el que posen els cognoms als infants. Ja no és automàtic. La única restricció és que ells fills de paper i mare han de portar els mateixos cognoms i en el mateix ordre. A alguns els pot semblar una futesa però no és així. Les dones poden perpetuar també els seus cognoms, no és obligatori que quedin fosos en la nit dels temps. Això és un canvi important que trenca el paper secundari de la dona, encara que resta un automatisme però hi ha la possibilitat. Dona molta més riquesa però ha complicat i complicarà els arbres genealògics... Però com ho fan a la resta del món? En els països anglosaxons la mare i els fills porten els cognoms del pare. A Italia i Escandinàvia poden escollir si fan servir el del pare o el de la mare. A Portugal posen primer el cognom de la mare. A Rússia i Islandia fan servir patronímics. Al Tibet no fan servir cognoms. El món és ben divers també en aquests tema.  

Avui les protagonistes també són un munt de dones que van néixer tal dia com avui i que practiquen esports minoritaris: rem, ciclisme, gimnàstica acrobàtica. Hi ha esports més enllà del futbol i el basquet.

Emma Fessey va néixer el 5 de novembre de 1996 és una esportista australiana que va competir en rem. Va guanyar una medalla de bronze en el Campionat Mundial de Rem de 2018, en la prova de vuit amb timoner.

Martina Fidanza va néixer a Ponte San Pietro el 5 de novembre de 1999 es una esportista italiana que competeix en ciclisme en les modalitats de pista i ruta. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista, en els anys 2021 i 2022, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Ciclisme en Pista entre els anys 2020 i 2023. En els Jocs Europeus de Minsk 2019 va obtenir una medalla d’argent en la cursa de scratch.

Giulia Mignemi va néixer a Catania el 5 de novembre de 1999. És una esportista italiana que competeix en rem. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Rem, en els anys 2019 i 2022, i dues medalles en el Campionat Europeu de Rem, en els anys 2020 i 2022.

Mariela Kostadinova neix a Aytos el 5 de novembre de 2002 és una gimnasta búlgara especialitzada en la modalitat de gimnàstica acrobàtica. ​Després de competir en el Campionat Mundial de Gimnàstica Acrobàtica a Ambers a Bèlgica, Kostadinova va representar al seu país en els Jocs Olímpics de la Joventut 2018 celebrats a la ciutat de Buenos Aires a Argentina, en el que va obtenir la medalla d’or en la prova per parella mixta amb una puntuació total de 27.850, superant les parelles d’Israel​ i Ucrania que van ser argent i bronze respectivament.

Annika Liehner va néixer el 5 de novembre de 2002. És una esportista suissa que competeix en ciclisme en la modalitat de ruta. Va guanyar una medalla d’argent en el Campionat Europeu de Ciclisme en Ruta de 2022, en la prova de contrarrellotge per relleus mixtes sub-23.

La imatge del dia és pels cognoms més freqüents a Catalunya. García és el més comú a Catalunya amb 168.733 persones que el tenen com primer cognom i 173.500 persones com segon cognom. Aquesta classificació correspon a la darrera edició del INE (actualització del 18 d’octubre 2023).