El 19 de febrer
és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al
naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer
públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet,
Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus
companys. Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador
va entrar en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com
aquests no es tornin a repetir, es celebra aquesta efemèride, per a la fi de la
discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.
El 19 de febrer de
2016 s’estrena al Canadà la pel·lícula “L’heroi de Berlin”. Els Jocs Olímpics de
Berlín 1936, oficialment coneguts com els Jocs de la XI Olimpíada, es van dur a
terme a Berlín, Alemanya, entre l'1 i el 16 d'agost de 1936, durant el període
del Tercer Reich. Van participar 3963 esportistes (3632 homes i 331 dones) de
49 països, els qui van competir en 19 esports i 129 especialitats. L'esportista
més destacat va ser l'atleta estatunidenc Jesse Owens. La ciutat de Berlín va
ser seleccionada com a seu en 1931, més d'un any abans del nomenament d'Adolf
Hitler com a Canceller d'Alemanya. Cal ressaltar la primera intenció de boicot
als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per
participar. Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món
la suposada "magnificència" del nazisme i va encarregar un elaborat
programa de difusió al ministre de propaganda Joseph Goebbels, qui al seu torn
va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisió i filmació a
la fotògrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs
Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el cèlebre
dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició
d'Hitler. Espanya, per primera i única vegada en la història, va boicotejar
aquests Jocs i no va participar. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada
Popular a Barcelona, suspesa per començar la Guerra Civil el dia anterior a la
seva inauguració. Transmissions de televisió Els jocs van ser els primers a
tenir cobertura televisiva en viu en blanc i negre. L'Oficina de Correus
Alemanya, utilitzant equips de Telefunken, va transmetre més de 70 hores de
cobertura a sales especials en tot Berlín i Potsdam i a alguns televisors
privats, transmetent des de l'estació de televisió Paul Nipkow. Van utilitzar
tres tipus diferents de càmeres de televisió, per la qual cosa es produïen
apagades en canviar d'un tipus a un altre. Els jocs també van ser fotografiats
i filmats per primera vegada en color utilitzant l'acabat d'inventar Agfacolor.
Aquesta olimpíada va ser la primera en la qual es va fer una carrera de relleus
per a portar el foc olímpic des de Grècia al lloc dels jocs. La idea va provenir
de Carl Diem (cap del comitè organitzador) perquè veia al Tercer Reich com una
continuació del Sacre Imperi Romanogermànic, que al seu torn es veia com una
continuació de l'Imperi romà, els qui es veien com una continuació cultural
dels antics grecs. Del 20 de juliol a l'1 d'agost, 3422 rellevistes van portar
la torxa olímpica en un recorregut de 3422 quilòmetres des d’Olímpia, Atenes,
Tessalònica, Sofia, Belgrad, Budapest, Viena, Praga, Dresden fins a Berlín.
Espanya no va participar, ja que el govern de la Segona República Espanyola
estava organitzant a Barcelona unes Olimpíades paral·leles amb la finalitat de
no donar ales al feixisme i boicotejar a l'Alemanya d'Hitler. En aquesta
Olimpíada Popular anaven a participar més atletes que en les oficials, però mai
es van arribar a celebrar perquè el dia abans del seu començament, el 18 de
juliol de 1936, es va produir el Cop d'estat contra el govern de la República,
que donaria lloc a la guerra civil espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada