22 de febrer 1932 Neix Maria Rosa Domènech 1949 Neix Niki Lauda 1992 Clausura dels Jocs Olímpics d'Albertville 1974 Neix Richard Oribe

 

Comencem per algú que mai es buscaría en un blog d’esportistes… la meva mare. La Maria Rosa Domènech va néixer tal dia com avui de 1932. Sempre va estar lluny de la pràctica de l’esport tot i que no es va perdre mai un partit de futbol del Barça. Va aprendre a nedar de gran a la piscina de Gavá Mar amb un curs de mares i després de fills entre amics en el mes de juliol mentre els pares treballaven a Barcelona. Va intentar començar a esquiar amb la quarentena i va tenir com a monitor el Cap de l’Escola d’Esquí de La Molina. El Hans, pobre després d’una temporada no se’n va ensortir… i era un gran professional… jo encara el sento cridar “Maria Rosa, tu no te caes... tu te tiras” i sempre a la mateixa banda. La pobra va aconseguir un blau de la cintura al genoll, impressionant, però podia dormir de l'altra banda. A partir d’aquí va ser l’encarregada de la intendència i ens va fer uns dinars de pasta a la tarda que s’agraien després d’un màgica jornada d’esquí.  Des d’on estigui, jo estic segura que gaudeix cada setmana amb els partits de la seva neta al Martinenc. Ella que va ser Miss Foment Martinenc l’any 1951.

Amb la resta de protagonistes entrem a l’esport de veritat: un pilot d’automovilisme, un nedador paralímpic i el record de la clausura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1992 a Albertville.

El 22 de febrer de 1949 va neixer a Viena l’Andreas Nikolaus 'Niki' Lauda. Va ser un pilot austríac de Fórmula 1, tres vegades campió del món, el 1975, el 1977 i el 1984. A Nurburgring, Lauda va patir un accident que li provocà greus ferides i cremades en incendiar-se el seu cotxe en el Gran Premi d'Alemanya. Tres pilots es van aturar per a ajudar-lo: Harald Ertl, Guy Edwards i Arturo Merzario, i Lauda els va regalar, més tard, un rellotge d'or en agraïment. Trobant-se en estat molt greu, un sacerdot va arribar a administrar-li l'extremaunció, però finalment va tornar a les pistes sis setmanes després de l'accident. El 2013 es va estrenar la pel·lícula Rush, dirigida per Ron Howard, sobre la seva rivalitat amb James Hunt durant la Temporada 1976 de Fòrmula 1. El paper de Niki Lauda és interpretat per l’actor alemany-català, Daniel Brühl.

El 22 de febrer de 1974 neix a Donostia en Richard Oribe Lumbreras. És un esportista espanyol que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2012.

El 22 de febrer de 1992 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Albertville 1992, oficialment coneguts com els XVI Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat entre el 8 i el 23 de febrer de 1992 en Albertville, França. Van participar 1801 atletes (1313 homes i 488 dones) de 64 països. Del 13 de desembre de 1991 al 8 de febrer de 1992, 5500 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 5500 quilòmetres que va iniciar a Olímpia (Grècia) i va passar per Atenes abans de sortir cap a França a bord de l'avió supersònic Concorde. En sòl francès, la ruta va ser així: París - Nantes - Le Havre - Lilla - Estrasburg - Llemotges - Bordeus - Tolosa - Ajaccio - Niça - Marsella - Lió - Grenoble – Albertville.

1 d'octubre Dia de la Gent Gran Miquel Pucurull 1939 Neix l'Antoni Serra 2005 Neix la Gemma Espinàs

 

Comencem el mes d’octubre i celebrem el Dia de la Gent Gran. 

L'Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional insta d'aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Quan combino gent gran i esport em ve al cap el Sr Pucurull, en Miquel Pucurull i Fontova. M’encanta la seva biografia de twiter: “Sóc del 38. 2 filles, 4 néts i 2 besnéts. De jubilat vaig estudiar Sociologia. He escrit 'Mai no és tard' i 'Gambada a gambada'. Corro/corrinyo per mantenir-me”. M’encanta quan fa servir el verb corrinyar. És una persona activa que comparteix els seus coneixements sobre el món de l’esport en general i sobre l’atletisme en particular. Que ens recorda que per tenir una bona qualitat de vida hem de fer exercici, el que poguem.

Actualment, amb una millor qualitat de vida, en general,  i un allargament de l’esperança de vida en la nostra societat ens trobem amb un bon grup de gent gran que fa esport, i molts aconsegueixen bellugar-se de manera sistemàtica corrinyant, fent aquagim, caminant, fent zumba gold, ioga, petanca o ballant... i d’altres que fan exercicis de cadira. La salut del cos i la salut mental estàn lligades, i cada dia hi ha més consciencia de que cal treballar-les totes dues i fomentar les activitats socials i en grup.

L'edat és només un número per a aquests increïbles guanyadors, que van desafiar als anys per a triomfar.

Oscar Swahn, tir olímpic: El precís tirador suec no solament és el contrincant olímpic de més edat (tenia 72 anys en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers, Bèlgica), sinó també el medallista (als 72 anys) i el medallista d'or (als 64) de més edat en la història. Va classificar també per als jocs de 1924 a París, però no va competir a causa d'una malaltia. Swahn era expert en “cérvol mòbil”, que consistia a tirar a un blanc mòbil, i no a un cérvol de veritat.

Arthur von Pongracz, equitació: El genet austríac, amb el seu cavall ensinistrat, va competir en els Jocs Olímpics de Berlín en 1936, als 72 anys i 49 dies, una mica més jove que Oscar Swahn, que tenia 72 anys i 281 dies. Von Pongracz no es va emportar una medalla, però per molt poc, ja que els austríacs van acabar en quart lloc en ensinistrament per equips.

Hiroshi Hoketsu, equitació: Llest per a competir a Londres als 71 anys, Hoketsu va representar al Japó en salt eqüestre en la seva primera olimpíada, la de 1964 en Tokío. Va classificar en ensinistrament clàssic per als jocs de 1988 a Seül, però no va poder competir quan van posar al seu cavall en quarantena. Va tornar en el 2008 a Pequín i, evitant una altra interrupció de 20 anys, va classificar de nou en el 2012. La seva reacció a tota l'atenció que està rebent: “Diuen que soc un miracle, però soc només un vell comú i corrent”.

Lorna Johnstone, equitació: Va ser l'esportista olímpica de més edat que va competir en ensinistrament clàssic, representant a Gran Bretanya en 1956 a Melbourne, 1968 a Mèxic i en 1972 a Munic. En l'últim cas, el seu esdeveniment es va celebrar cinc dies després de complir 70 anys.

Ian Millar, equitació: La seva participació en els jocs de Londres als 65 anys el converteix en el primer esportista que competeix en 10 olimpíadas. El “capità Canadà” s'hauria anotat 11 en el seu historial, però en 1980 l'equip canadenc del qual era membre va boicotejar els jocs de Moscou. Al 2008 va obtenir medalla en salt per equips. Pensava participar de nou en el 2016 a Rio de Janeiro però van operar a la seva euga Dixson al mes de juny. Però va anar a Rio a animar a la seva filla Amy que també competia en hípica.

Queenie Newall, tir amb arc: Va néixer Sybil Fenton Newall, però era més ben coneguda com Queenie. En la primera olimpíada celebrada a Londres, en 1908, la britànica es va convertir en la medallista d'or femenina de més edat en la història (amb 53 anys i 275 dies). (però jo no la posaria en el grup de la “gent gran”....)

Tal dia com avui va néixer algú que encara recordem... l’Antoni Serra i Illas va néixer a Mataró l’1 d'octubre del 1939. És un exentrenador català de bàsquet, actiu entre 1962 i 1991. Considerat un dels millors entrenadors de la seva època, va aconseguir guanyar 3 Lligues espanyoles i 4 Copes del Rei en el marge de sis anys, entre el 1977 i el 1983.

També mencionem a la primera jugadora del primer equip de futbol femení del Martinenc. És la Gemma Espinàs que va néixer a Esplugues de Llobregat l’1 d’octubre de 2005. És la primera temporada que està al club. Arrelada a Cerdanyola del Vallès des dels dos anys, va començar a jugar a futbol al club de la vila vallesana, el Cerdanyola FC, en què va créixer fins a Cadet. Canviava d’aires després per anar al Sant Cugat, dos anys. El 2021 va jugar al Sant Andreu, on en el seu primer any de juvenil, amb 16 anys, debutava amb el primer equip -on va coincidir amb el seu tècnic ara, Toni Polidano-. La temporada 2022/2023 jugava al CE l’Hospitalet i la temporada passada a l’AE Prat.

9 de març 1902 primer partit del Reial Madrid 1908 es funda l'Inter de Milà

Avui va de futbol. Potser perquè els meus pares els agradava molt, perquè ha saltat una generació i la meva filla fa deu anys que juga al Martinenc, perquè cada setmana tinc la meva dosi de pilota... el futbol és present a la meva vida.

Tal dia com avui de 1902 el Real Madrid va celebrar el seu primer partit de futbol en una esplanada que hi havia a l’avinguda de la plaça de toros.

Tal dia com avui del 1908 es va fundar l'Inter de Milà. El seu nom oficial i en italià és Football Club Internazionale Milano. Es va fundar amb el nom de Foot-Ball Club Internazionale per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files. L'Inter exerceix de local a l'Estadi Giuseppe Meazza. Aquest camp és ben curiós... També es coneix amb el seu antic nom, San Siro. I és un camp compartit des de 1947. Cada setmana hi juga un o l’Inter o el Milan. Els colors que identifiquen a l'equip són el blau amb el negre, i han estat utilitzats en els colors del seu uniforme des de 1908. Els seus rivals tradicionals són el AC Milan, amb el qual disputa el Derbi de Milà (conegut popularment a Itàlia com el Derby della Madonnina), i la Juventus Football Club, amb qui s'enfronta en el que es coneix com el Derbi d'Itàlia. És un dels clubs més coneguts a Itàlia i al món del futbol. L'Inter és el segon club més exitós del futbol italià, amb 30 títols a nivell local (18 lligues, 7 copes i 5 supercopes), sent només superat per la Juventus.