Els protagonistes d’avui són un porter mític que va jugar en
tots els grans equips i ens mostrarà com ha canviat el món del futbol, un noble
regatista i una super surfista olímpica.
El 14 de febrer de 1901 va neixer a Barcelona en Ricard Zamora,
porter de futbol català. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del
futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol
mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el
sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la
pilota amb l'avantbraç. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club
on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de
desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club
amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres
anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000
pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a
blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya,
competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella
del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la
xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues
Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Seleccions En l'àmbit de seleccions, disputà nombrosos
partits amb la selecció catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra
Espanya. Va ser, a més, 46 cops internacional amb l'espanyola (rècord en el seu
moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participació en els
Jocs Olímpics de 1920 a Anvers on guanyà la medalla d'argent. També participà
en els Jocs Olímpics de 1924 de París i a la Copa del Món d'Itàlia 1934. El
darrer partit amb la selecció espanyola el disputà l'any 1934 a Montjuïc.
Després de deixar el futbol en actiu va ser entrenador de diversos clubs (entre
ells l'Espanyol) i secretari tècnic, també va ser seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del
futbol, protagonitzà el 1942 la pel·lícula “Campeones” on feia un paper
protagonista, participà com a actor de repartiment a “Once pares de botas”
juntament amb Josep Samitier. Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any
1978 i obtingué la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a títol pòstum. El premi al
porter menys golejat de la Lliga espanyola porta el seu nom el (ell ho fou tres
cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal.
El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del
futbol català. El seu fill Ricardo Zamora De Grassa també va ser porter de
futbol.
El 14 de febrer del 1934, a Màlaga, va neixer algú que va
tenir més títols nobiliaris que esportius. Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba
y Larios va ser IX duc d’Arión, III duc de Cánovas del Castillo, XII marquès de
Mancera, XIII marquès de Malpica, XVII marquès de Povar, IV marquès d’Alboloduy,
X marquès de Valero i IV marquès de Bay; va ser un “grande” d'Espanya,
agroindustrial pioner de l'agricultura moderna i regatista espanyol. Va estar
casat amb la princesa Beatriz von Hohenlohe-Langenburg e Yturbe, germana
d'Alfonso de Hohenlohe-Langenburg, amb la qual va tenir tres fills: Marina,
Joaquín i Fernando. Va obtenir la Medalla al Mèrit Agrícola. Com esportista va
ser campió d'Espanya de la classe snipe en quatre ocasions (1958, 1959, 1961 i
1962) i medalla de bronze en el campionat del món (1961). Va competir en tres
Jocs Olímpics: Roma 1960 (classe Finn), Mèxic 1968 (classe Flying Dutchman) en
la cerimònia d'obertura de la qual va ser el banderer de la delegació olímpica
espanyola, i Munic 1972 (Classe Dragon). En aquests últims, a Munic, era membre
de la tripulació, juntament amb Félix Gancedo, del Dragon "Fortuna"
patronejat pel rei Joan Carles, igual que en el Trofeu Sa altesa Reial Princesa
Sofía de 1973, que van guanyar. També va guanyar la medalla de bronze en els
Jocs Mediterranis de 1955, en la classe Snipe.
El 14 de febrer de 2002 va neixer a Florida la Caroline
Marks. És una esportista estatunidenca que competeix en surf. Aquesta és la
biografia en la web dels Jocs Olímpics de Paris 2024. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en
els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla d'or a París 2024 en la prova
femenina. Amb només 19 anys, Caroline Marks ja va ser la número 6 en el
rànquing de la Lliga Mundial de Surf, a cinc posicions de Carissa Moore, a qui
Marks considera la seva heroïna. Des que era petita, sent la tercera de sis
germans, l'esport ha estat el centre de la seva vida. Nascuda a Florida, es va
obrir camí en les ones de Melbourne, on va perfeccionar les habilitats que la
portarien a fer història. Als 15 anys, es va convertir en la surfista més jove
a classificar al Championship Tour femení. El seu debut la va portar a guanyar
el “Novata de l'any” i ocupar el 7è lloc en el rànquing mundial.En
l'esdeveniment inaugural del Championship Tour de 2019, Mark anava de debò i va
complir. Vencent a la set vegades campiona del món Stephanie Gilmore i Carissa
Moore, en aquell moment tres vegades campiona, va aconseguir la seva primera
victòria en el tour en Boost Mobile Pro Gold Coast. Als Jocs Olímpics de Paris
2024 va obtener la medalla d’or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada