Avui celebrem el
dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i el sant de totes
les noies que porten el seu nom. Per molts anys a totes elles, grans i petites.
Recordeu que en català fem servir “per molts anys”, que no és exclusiu per
l’aniversari.
Avui coincideixen
els neixements de molts esportistes, començarem a l’inici del segle passat; també
parlarem d’un accident a Montjuic i d’una incorporació a la selecció espanyola
de handbol.
El 27 d'abril de
1913 va neixer a Leipzig en Carl Ludwig "Luz" Long va ser un atleta
olímpic alemany que va morir amb nomès trenta anys, guanyador d'una Medalla de
Plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. És més recordat pel seu gest esportiu amb Jesse Owens en aquelles olimpíades, ja que el seu ajut contribuí a
fer que Owens guanyés l'or, en plena Alemanya Nazi, un gest que mereixeria per
a Long el reconeixement amb la Medalla Pierre de Coubertin. El règim nazi
utilitzà els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín com un
esdeveniment mundial per demostrar la superioritat de la raça ària, amb el que
el Tercer Reich diposità grans esperances amb Luz Long, medalla de bronze en el
Campionat d'Europa d'atletisme de Torí l'any 1935 en salt de llargada amb 7,25
metres i segon millor del món en aquesta especialitat, a més a més, Long era
considerat un gran exemple de raça ària per les autoritats nazis, ja que era
blanc, ros, alt i d'ulls blaus. La classificació per la final de salt de
llargada s'inicià el 4 d'agost de 1936 amb un rècord olímpic de Long, mentre
que Owens va fer dos nuls en els dos primers intents, quedant a un sol intent
més de quedar eliminat, moment en què Luz Long se li apropà i li aconsellà que
calculés el salt des de diversos centímetres abans de la taula de batuda,
evitant així realitzar un tercer nul. Owens, fent-li cas, no arriscà tant com
en els seus dos primers intents i es classificà per la final sense problemes.
Aquest gest de Long li valgué ser guardonat a títol póstum amb la Medalla
Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. En la final de l'endemà, Long feu una
marca personal de 7,87 m, essent superat per Jesse Owens amb 8,06 m, cosa que
batia el rècord olímpic i s'emportava la medalla d'or de la prova. Lutz Long,
desafiant de nou al régim nazi, fou el primer a felicitar el nou campió i posà
junt a ell pels fotògrafs. El podi fou completat pel japonés Naoto Tajima.
Finalitzats els Jocs, Long seguí competint, essent novament Medalla de Bronze,
amb una marca de 7,56 m, al Campionat d'Europa d'atletisme de París 1938.
Després de la seva retirada, Long treballà com a advocat, fins que a l'esclat de la
Segona Guerra Mundial fou cridat a files com un dels soldats de la Divisió herr
Goering de l'exèrcit nazi divisió d'elit. Fou ferit a Sicília, on morí el 13 de
juliol de 1943.
El 27 d’abril de 1975
es va produir a Barcelona un accident mortal durant la celebració del Gran
Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc.
Aquest va ser l'últim Gran Premi de Fórmula 1 que es va córrer a Catalunya fins
a la construcció del Circuit de Catalunya. Ja abans de la cursa hi va haver
molta polèmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi,
vigent campió de la F1, a negar-se a prendre part de la cursa i no va sortir a
disputar-la. Després de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident
patit per Rolf Stommelen, en el que van morir quatre persones (un bomber, un
fotògraf i dos espectadors) va fer que es prohibís la celebració de més
carreres en el circuit urbà de Barcelona. Degut al greu accident, la cursa es
va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors
només es van donar la meitat de punts vàlids pel campionat del món de pilots i
de marques. La victòria va ser de l'alemany Jochen Mass (McLaren), l'única de
la seva carrera a la Fórmula 1. Amb la sisena plaça final, Lella Lombardi
(March) es va convertir en la primera i de moment única dona a puntuar a la
Fórmula 1.
El 27 d'abril de
1977 va néixer a Lleida en Felip Ortiz Martínez, és un porter de futbol que
actualment desenvolupa la tasca d'entrenador de porters al Gimnàstic de
Tarragona. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, en Felip juga amb
el Barça B entre 1996 i 1999, per posteriorment fitxar pel CF Extremadura.
Després de dues temporades a l'equip d'Almendralejo, Felip signa pel Gimnàstic
de Tarragona, on juga entre 2002 i 2005. L'any 2005 fitxa per la UD Salamanca,
des d'on marxaria a l'Orihuela CF. L'any 2008 retorna novament al Nàstic, on
estarà fins al 2010.
El 27 d'abril de
1987 va néixer a Vic la Mònica Gimeno i Coma. És una patinadora catalana. Es
formà amb Cristina Gibaja i formà part de les seleccions catalana i espanyola. Entre
els anys 1997 i 2008 es proclamà campiona d'Espanya en diverses categories de
patinatge sobre rodes; l'any 2006, subcampiona del món en la categoria
combinada i ocupà la tercera posició del mateix campionat en la disciplina de
figures obligatòries. Dos anys després es feu amb el campionat d'Europa, també
en categoria combinada, i repetí la tercera posició en figures obligatòries. L'any
2009 passà a competir en patinatge sobre gel, proclamant-se campiona de
Catalunya i d'Espanya l'any següent, però l'any 2013 abandonà aquesta
disciplina per retornar al patinatge sobre rodes des de les files del CP
Mollerussa Pla d'Urgell, proclamant-se campiona d'Espanya (2015), campiona
d'Europa en la modalitat de lliure (2015, 2016 i 2017) i realitzant actuacions
destacades als campionats del món, entre les quals destaquen les medalles de
bronze obtingudes els anys 2015 i 2016. En els primers World Roller Games, que
es van disputar a la Xina el 2017, va ser subcampiona mundial de la modalitat
de lliure. El juny de 2019 va anunciar la seva retirada, després d'una llarga
lesió, quan tenia 32 anys, per fedicar-se a fer d'entrenadora.
El 27 d'abril del
2000 va néixer a Terrassa la Paula Leitón Arrones. És una jugadora de
waterpolo, fa de boia al Club Natació Terrassa. Va formar part de l'equip
espanyol al Campionat del Món de natació de 2015. L'any 2016 va participar en
els Jocs Olímpics d'estiu 2016 a Rio de Janeiro amb tan sols 16 anys. L’estiu
del 2024 va aconseguir amb la selecció la medalla d’or als Jocs Olímpics de
París.
El 27 d'abril de
2000 va néixer a la Seu d’Urgell l’Anna Maria Palma Jorge. És una jugadora de
bàsquet. Aler, es formà al club Segle XXI competint a la Lliga Femenina 2 entre
2015 i 2018. La temporada 2018-19 jugà al Cadí La Seu, amb el qual debutà a la
Lliga Femenina. Aquella mateixa temporada, aconseguí el tercer lloc a la
competició estatal, disputà la Copa de la Reina de 2019 i es classificà per
competir a l'EuroCup Women. Dues temporades després, fitxà per l'Embutidos
Pajariel Bembibre amb el qual disputà 89 partits, essent una jugadora de
referència a l'equip castellanolleonès. La temporada 2023-24 tornà a competir
amb el club urgellenc. És internacional amb la selecció espanyola en categories
inferiors, destacant la consecució d'una medalla de bronce al Campionat del Món
sub-19 (2019), i també en la modalitat 3x3. Amb la selecció catalana competí
internacionalment el maig 2023 contra Ucraïna.
El 27 d’abril de 2023
va debutar amb la selecció espanyola de handbol en Javier Rodríguez Moreno, conegut
com Javi Rodríguez, en un partit de la EHF Euro Cup contra la selecció de
Dinamarca. Juga de pívot en el F. C. Barcelona a la Liga Asobal. Es
internacional con la selección de balonmano de España, con la que debutó el 27
de abril de 2023. L’estiu del 2024 va
obtenir amb la selecció la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Paris.
