23 de febrer Triple salt 2001 Neix Jordan Alejandro Díaz 2021 Pau Gasol torna al Barça

 

Avui dos esportistes exitosos en l’atletisme i en el basquet. La vida dels esportistes és més curta que la seva vida real. S’acaba la pràctica de l’esport de competició però molts continuen perquè són referents i poden fer molta feina en la millora del món, això és el que intenten a la Gasol Fundation.  

El 23 de febrer de 2001 va neixer a l'Havana, Cuba en Jordan Alejandro Díaz Fortún. És un esportista cubà, naturalitzat espanyol, que competeix en atletisme, especialista en la prova de triple salt. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, obtenint una medalla d'or en la seva especialitat. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Panamericans de 2019 i una medalla d'or en el Campionat Europeu d'Atletisme de 2024.

Però coneixeu què és el triple salt? El triple salt és una modalitat de l'atletisme. Després de la cursa d'aproximació fins a la línia de batuda es realitza el primer salt. Un cop fet el salt s'ha de caure sobre la mateixa cama, per immediatament impulsar-se per al segon salt, caient, ara, sobre l'altre peu, el qual donarà origen al tercer i darrer salt que donarà pas a la caiguda al fossat. El funcionament de la prova és el següent: cada atleta disposa de tres salts inicials. Un cop fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora, que consta de tres salts més. El guanyador serà l'atleta que després dels 6 salts assoleixi un salt més llarg. En cas d'empat es decideix el guanyador pel millor segon salt. El punt de batuda es troba a 13 metres del començament del fossat de sorra pels homes i a 11 metres per a les dones. Per tenir en compte la marca caldrà que el vent no superi la velocitat de 2 m/s en el moment de salt.

El 23 de febrer de 2021 es va anunciar el retorn a la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona d’un jugador excepcional, en Pau Gasol i Sáez. Va néixer a Barcelona l’estiu de 1980, als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat. La seva familia estava relacionada amb la medicina i el bàsquet. És el gran de tres germans, dels quals, en Marc és també professional del bàsquet. Amb 2,15 metres d'alçada, és un aler-pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tan a prop de la cistella com lluny, especialista a penetrar a cistella i amb un bon tir exterior. La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, i va debutar a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys es va convertir en un jugador tan determinant en la lliga espanyola, que immediatament va entrar al draft de l'NBA. Va ser el segon jugador espanyol (després de Fernando Martín) i el primer jugador català de la història fitxat per un equip de l'NBA (els Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels jugadors més destacats de la història de la selecció espanyola de bàsquet. Va ser el primer jugador català en ser elegit per a jugar un All-Star Game de l'NBA (Houston 2006), en classificar-se per als playoffs (amb els Memphis Grizzlies la temporada 2003-04), i en aconseguir el l'anell de campió de l'NBA (en dues ocasions amb els Los Angeles Lakers les temporades 2008-09 i 2009-10). També va ser el primer jugador no estatunidenc en ser nomenat Rookie de l'any de l'NBA (el 2002). Nomenat Esportista català de l'any en dues ocasions, el 2001 i el 2006. Triat diversos cops com a integrant de l'Equip All-NBA, és un dels quatre únics jugadors de la història de l'NBA que té almenys 20.000 punts, 11.000 rebots, 3.500 assistències i 1.900 taps acumulats durant la temporada regular, conjuntament amb Kareem Abdul-Jabbar, Tim Duncan i Kevin Garnett. El vam veure plorar amargament en la mort del seu amic Kobe Bryant. El juny de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, juntament amb son germà Marc. És president i fundador de la Gasol Foundation, amb seu a Sant Boi de Llobregat. Fundada per @paugasol i @marcgasol promouen hàbits de vida saludable entre nenes, nens i families de forma transversal, té la missió de reduir l’obesitat infantil a través de la recerca, el desenvolupament i la implementació de programes de promoció de la salut i la sensibilització pública.

28 de novembre Llançament de disc 1972 Neix Anastasia Kelesidu

 

Avui parlarem del llançament de disc, d’una gran llançadora grega i d’un rècord llarguíssim.

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc, el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC. Forma part del decatló. El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones. Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.

Aquesta és la tècnica de llançament: l'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part de darrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle. Es considera un llançament nul quan: Es toca amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle, quan es surt per la part de davant del cercle, quan es surt abans que es produeixi la caiguda del disc, quan el disc cau fora del sector o quan es produeix un retard en l'execució del llançament. Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.

El 28 de novembre de 1972 va néixer a Hamburg, Alemanya, l’atleta grega Anastasia Kelesidu (en grec: Αναστασία Κελεσίδου), especialista en llançament de disc, que va competir durant la dècada de 1990 i del 2000. Durant la seva carrera esportiva va establir set rècord nacionals de disc, sent el millor llançament 67,70 metres aconseguit el 1999. Va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va fou eliminada en la ronda de qualificació de la prova femenina de llançament de disc. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va aconseguir guanyar la medalla de plata, un fet que repetí en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia). Al llarg de la seva carrera ha guanyat tres medalles en el Campionat del Món d'atletisme, dues d'elles de plata; una medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme i una medalla d'or en els Jocs del Mediterrani.

Jürgen Schult és un atleta alemany, ja retirat, especialista en llançament de disc, dues vegades medallista olímpic i posseïdor del rècord del món de l'especialitat (74.08 metres) des de 1986. Va néixer l'11 de maig de 1960 a la ciutat d'Amt Neuhaus, població situada en aquells moments a l'estat alemany de Mecklenburg-Pomerània Occidental (República Democràtica Alemanya) i que avui dia forma part de la Baixa Saxònia (Alemanya). Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) pel boicot polític organitzat pel seu país i el Bloc de l'Est, el 6 de juny de 1986 realitzà en una prova atlètica realitzada a Neubrandenburg (RDA) un tir de 74.08 metres, establint un nou rècord mundial de llançament de disc, un rècord que s’ha mantingut llargament imbatut. Va participar, als 28 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova masculina de llançament de disc en representació de la República Democràtica Alemanya (RDA), establint un nou rècord olímpic amb un tir de 68.82 metres. Favorit per repetir l'èxit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), en aquesta ocasió sota l'Alemanya reunificada, s'acontentà amb la medalla de plata en la competició olímpica en veure's superat pel lituà Romas Ubartas, que havia estat segon en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on fou sisè i vuitè respectivament, guanyant així diplomes olímpics.

Mykolas Alekna ha batut la plusmarca mundial de llançament de disc, la més antiga en la taula de rècords masculins, amb un millor intent de 74,35 m en el míting de Ramona, a Oklahoma. Alekna va superar per 27 centímetres (74,08 m) el rècord de l’alemany Jurgen Schult, vigent des del 6 de juny de 1986.

25 d'octubre Handbol 1976 David Davis 1980 Àlex Fàbregas 1996 Marileidy Paulino

 

Avui parlem del handbol i en especial del handbol olímpic en motiu d’un gran entrenador i exjugador de handbol. També van néixer avui un jugador d’hoquei herba i una velocista.

L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l’equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics. L'handbol és un esport de contacte en el qual atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

El handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.

El 25 d'octubre de 1976 neix David Davis i Càmara a Santa Maria de Palautordera d’una família d'origen equatoguineana. És un entrenador i exjugador d'handbol català. Es va retirar com a jugador professional l'any 2013, quan jugava al FC Porto, i des del 2014 és el segon entrenador de l'equip Vardar de Macedònia. Va ser Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pekin 2008 amb la selecció espanyola.  

El 25 d'octubre de 1980 neix Alexandre Fàbregas i Carné, conegut com a Àlex Fàbregas, a Barcelona. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guardonat amb una medalla olímpica a Pequín 2008. És nebot del també jugador d'hoquei sobre herba i medallista olímpic Francesc Fàbregas i Bosch i cosí de Quico Fàbregas. L’hoquei els corre per les venes. Durant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012 va rebre insults i amenaces a través de la xarxa social twitter, per haver expressat en una entrevista al diari Ara que jugava amb Espanya per obligació, perquè no tenia possibilitats de jugar amb la catalana.. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) amb la selecció espanyola aconseguiren arribar a la final de la competició, si bé s'haguren de conformar amb la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues medalles al Campionat d'Europa.

El 25 d'octubre de 1996 neix Marileidy Paulino a Nizao, a República Dominicana. És una atleta velocista dominicana especialitzada en la prova dels 400 metres llisos. Ha guanyat dues medalles de plata olímpiques i 3 medalles (2 d'or) en els Campionats del Món. Posseeix diversos rècords nacionals i és membre de l'equip mixte dominicà del 4x400 metres relleus. És una atleta atípica, ja que va començar en l'atletisme amb 19 anys, després d'haver passat per altres esports amb la única intenció de "buscar una sortida per la seva família". Va fer en 400m femení el record olímpic a l’Olimpiada de París 2024, Marileidy Paulino de República Dominicana va còrrer els 400 metres femenins en tan sols 48,17 segundos. El récord olímpic d’aquesta prova era de 48,25 segons i estava en mans de la francesa Marie-José Perec des d’Atlanta 1996. Es a dir, la marca estava imbatuda des de l’any que va neixer Paulino. Ara aquesta prova d’atletisme es considerada la més difícil per la ciència perquè requereix d’un fi equilibri entre velocitat i resistència. Ara té una altra reina olímpica.

15 d'abril 2016 Estrena de "L'Heroi de Berlin" 2016 Kobe Bryant deixa el basquet

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Podeu trobar la pel.lícula de la seva vida amb el títol "L'heroi de Berlín", que es va fer amb el vist-i-plau de la seva família. Es va estrenar a Toronto l'11 de febrer de 2016 i tal dia com avui a Espanya. Val la pena veure-la...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè tal dia com avui de 2016 va deixar el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”. El desembre de 2017 Los Angeles Lakers van fer un homenatge a Bryant i van retirar els dos dorsals que havia lluït durant els seus anys com a jugador de l'equip californià, el 8 i el 24. Va morir el 26 de gener de 2020, en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas. Tenia 41 anys.

15 d'abril 2016 estrena de la pel.lícula sobre Jesse Owens 2016 (..) Cobe Bryant deixa el basquet(

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Avui és protagonista perquè estrenen una pel.lícula de la seva vida amb el vist-i-plau de la seva família. Caldrà anar-la a veure...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Fins fa pocs dies jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual ha guanyat cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè ha deixat el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”.

12 de setembre 490 a.C. Marató 1913 neix Jesse Owens

Avui, dotze de setembre, recordarem dos moments de la història en els que “l’atletisme“ hi va ser ben present.  

L’any 490 abans de Crist (a.C.), a Grècia es lliurava la batalla de Marató, on els grecs van derrotar als invasors perses. Sembla que el dotze de setembre Filípides va ser l’encarregat d’avisar a Atenes que havien guanyat la guerra. Diuen que ho va fer corrent els 42 km. que separaven Marató d’Atenes i que quan va arribar va dir “Hem vençut” i va morir per l’esforç realitzat. Hi ha altres que expliquen que el tal Filípides amb anterioritat havia anat a Esparta a demanar ajut i això serien 225 km. No sabem quina història és certa, però sembla que d’aquí que va sortir la prova atlètica en record d’aquest fet. 

La Marató es corre als Jocs Olímpics Moderns des d’Atenes 1896. La longitud moderna de 42.195 metres data dels Jocs Olímpics de Londres 1908 i la reina d'Anglaterra va establir, sense voler-ho, aquesta distància com la distància oficial de la cursa de resistència per excel·lència. Aquesta distància és la que separa la ciutat anglesa de Windsor de l'estadi White City, a Londres. Els últims metres van ser afegits perquè la final tingués lloc enfront de la llotja presidencial de l'estadi. La distància va quedar establerta definitivament com a única oficial al congrés de la IAAF celebrat a Ginebra el 1921, abans dels Jocs Olímpics de París 1924. 

Inicialment totes les maratons eren masculins. Les carreres femenines van començar en la dècada de 1970 i avui gairebé totes inclouen una modalitat per a dones. La marató femenina va ser introduït en el calendari olímpic per primera vegada en els Jocs de Los Angeles 1984.

Els World Marathon Majors són una competició internacional que agrupa, des de 2006, a les sis maratons més prestigioses del món:

- Marató de Berlín: la primera edició va ser en 1973. Es realitza al setembre.

- Marató de Boston: és la més antiga de les maratons anuals; data de l'any 1896. Es fa a l’abril. Es coneix com la marató dels maratonians, ja que per poder inscriure-s'hi cal acreditar un determinat temps d'acord a l'edat del participant, aconseguit en una marató internacional en l'any previ.

- Marató de Chicago: la primera vegada que es va realitzar va ser en 1977. Es fa al mes d’octubre.

- Marató de Londres: la seva primera edició data de l'any 1981. Es celebra a l'abril.

- Marató de Nova York: és una de les més massives. La primera edició va ser l'any 1970, amb 127 corredors. Usualment es corre al novembre.

- Marató de Tòquio: És la marató més moderna, creada el 2007.

A Barcelona també corre la Marató, des de 1979, el primer diumenge de març.  

El dotze de setembre de 1913 va néixer a Oakville (EUA) l'atleta afroamericà Jesse Owens, que guanyarà quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics de 1936 a Berlín. Aquest fet va fer que es destruïssin les intencions del nazi Adolf Hitler, d'utilitzar els Jocs com a aparador de la superioritat ària.

31 de desembre La Cursa de Sant Silvestre La Cursa dels Nassos

La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de Sao Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d'any on els participants duien torxes per a córrer. La cursa se sol disputar el dia 31 de desembre a la tarda tot i que hi ha molta varietat horària i també de dies, malgrat que la idea inicial és que sigui l'última de l'any. Porta el nom del pontífex Silvestre I que fou santificat per ser el primer papat no martiritzat per l'Imperi Romà. A partir de la Corrida Internacional de São Silvestre de Sao Paulo, la tradició d'aquesta cursa s'ha escampat per diverses ciutats del món i s'ha convertit en una prova típica del Nadal amb molta popularitat. Existeixen diferents modalitats, des de les més professionalitzades fins a les més populars i divertides on la gent hi còrre fins i tot disfressada. 

A Catalunya es disputa la Sant Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat del Vallès, a Madrid s'anomena San Silvestre Vallecana i a Barcelona es fa la Cursa dels Nassos. Es segueix la tradició barcelonina de buscar l’home que té tants nassos com dies te l’any (un).

I en van setze… el 31 de desembre a partir de les 17.30 hores, milers de corredors inundaran els carrers de Barcelona per participar en l’última prova atlètica de l’any: la Cursa dels Nassos.

És una tarda màgica per a la majoria de participants que, abans de vestir-se de gala i menjar el raïm per donar la benvinguda al nou, decideixen recórrer 10 quilòmetres per Barcelona com una manera d’acomiadar-se de l’any que quedarà enrere poques hores més tard. L’any passat més de quatre mil persones.. aquest any “qui lo sà”? però sort que les samarretes són de màniga llarga...