24 de febrer 1980 Clausura dels Jocs Olímpics de Lake Placid 2021 oferta preferent de Brisbane 2032

 

Els protagonistas d’avui són dos jocs olímpics un passat i un futur perquè la vida continua i cal anar preparant el futur.

El 24 de febrer de 1980 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Lake Placid 1980, oficialment coneguts com els XIII Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Lake Placid, Nova York (els Estats Units). Una altra ciutat candidata va ser Vancouver-Garibaldi, el Canadà, encara que es va retirar abans de la votació final. Aquesta va ser la segona vegada que Lake Placid acollia uns Jocs Olímpics d'Hivern (també els va celebrar en 1932).Van participar 1072 atletes (840 homes i 232 dones) de 37 països. Entre els atletes que es recorden estan Eric Heiden guanyador de 5 medalles en el patinatge de velocitat, i l'equip estatunidenc d'hoquei sobre gel, que va aconseguir una gesta en vèncer a la Unió Soviètica en el grup final (Miracle sobre gel). Del 30 de gener al 13 de febrer, 52 rellevistes van portar la flama olímpica en un recorregut de 12824 quilòmetres que va començar a Grècia (Olímpia - Atenes) i va fer una escala tècnica a Shannon (Irlanda) abans de passar a sòl estatunidenc. Als Estats Units, la ruta va ser: Langley - Washington - Baltimore - Filadèlfia - Nova York - Albany i Lake Placid.

 

Brisbane es va anunciar per primera vegada com a oferta preferent el 24 de febrer de 2021, i va obtenir l'aprovació formal de la Junta Executiva del COI el 10 de juliol de 2021. Els Jocs Olímpics de Brisbane 2032, oficialment coneguts com els Jocs de la XXXV Olimpíada, serà un esdeveniment multiesportiu internacional, que tindrà lloc en Brisbane, Austràlia. La candidatura guanyadora va ser seleccionada i anunciada pel Comitè Olímpic Internacional el 21 de juliol de 2021, en la tarda dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a causa de canvis en les regles de licitació. Brisbane s'ha convertit en la primera ciutat amfitriona a guanyar uns Jocs Olímpics sota els nous procediments de licitació i la primera a guanyar sense oposició des dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. Els Jocs tindran lloc del divendres, 23 de juliol del 2032  al diumenge, 8 d’agost del 2032. Els següents jocs d’estiu ja han estat assignats i tindran lloc el 2036 Doha (Catar). Pel 2040 Berlín, Munic o Hamburg podrien ser seus olímpiques, encara que hi ha forta competència d'altres països. El govern alemany ha acordat donar suport als esforços perquè els Jocs Olímpics tornin a Alemanya però no hi ha res tancat... caldrà esperar.

11 de setembre Diada de Catalunya 1960 Clausura dels Jocs Olímpics de Roma 1960 1983 Neix Vivian Jepkemoi Cheruiyot

Avui, Diada de Catalunya recordarem els Jocs Olímpics de Roma 1960.

L’11 de setembre  de 1960 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Roma de 1960, coneguts oficialment com a Jocs de la XVII Olimpíada, que es van celebrar a Roma, Itàlia. Roma ja havia estat seleccionada per a acollir l'organització dels Jocs Olímpics de 1908, però va haver de declinar i passar-li els honors a Londres. Altres ciutats que competien per a acollir aquesta edició dels Jocs van ser: Lausana, Detroit, Budapest, Brussel·les, Ciutat de Mèxic i Tòquio. Van participar-hi 5338 atletes (4727 homes i 611 dones) de 83 països. 

Veiem algunes peculiaritats d’aquests Jocs:

Són els primers Jocs que es van emetre en directe per televisió.

També va tenir lloc la primera edició dels Jocs Paralímpics.

La ucraïnesa Larisa Latynina conservà el seu regnat en la gimnàstica artística femenina, va aconseguir tres ors, dues plates i un bronze i va totalitzar dotze metalls. En els Jocs de Tòquio64 afegiria  sis medalles més i va establir el rècord de medalles olímpiques (18) fins que el nedador estatunidenc Michael Phelps la va superar en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

El regatista danès Paul Elvstrøm va guanyar la seva quarta medalla d'or seguida en classe Finn, sent el primer atleta a aconseguir aquesta gesta en una competició individual. Els altres dos atletes que també han aconseguit aquest fet són Al Oerter i Carl Lewis.

Els contrincants a l’esgrima reben el nom de "tiradors", en castellà són “esgrimistas”. El tirador  Aladar Gerevich d'Hongria va guanyar la seva sisena medalla d'or en l'esdeveniment de sabre per equips.

Wilma Rudolph, una antiga malalta de pòlio, va guanyar tres medalles d'or en competicions de velocitat en pista.

Abebe Bikila d'Etiòpia guanyà la marató descalç, i es va converteix en el primer Campió Olímpic negre africà.

El futur rei Constantí II de Grècia va portar a l'equip grec de vela a la medalla d'or.

Cassius Clay, més conegut com a Muhammad Ali, va guanyar la medalla d'or en boxa, en la categoria semipesat.

 L'equip de gimnàstica masculina japonès comença la seva sèrie de cinc victòries successives des d'aquí fins als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.

Sud-àfrica apareix com a participant per darrera vegada sota el règim de l'apartheid. No se'ls permetria tornar fins a 1992, després de l'abandó de l'apartheid i durant la transició a un govern de majoria negra.

El piragüista suec Gert Fredriksson gana el seu sisè títol olímpic.

El remer soviètic Vyacheslav Ivanov guanya la segona medalla d'or, de les tres consecutives que obtindrà en els Jocs Olímpics.

El ciclista danès Knud Enemark es va desplomar durant la seva carrera sota la influència d'amfetamines, i més tard va morir a l'hospital. Va ser la segona vegada que un atleta mor en una competició olímpica, després de la mort del corredor de marató portuguesa Francisco Lázaro en els Jocs Olímpics de 1912.

L’ 11 de setembre de 1983 va néixer a Keiyo la Vivian Jepkemoi Cheruiyot. És una atleta keniana, especialista en carreres de mitjana distància, camp a través i marató. En la seva carrera esportiva ostenta títols olímpics i mundials en les carreres de 5000 m i 10 000 m, entre els quals destaca la medalla d'or dels 5000 m en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. També ha triomfat en dues ocasions en la marató de Londres. Però en els 5000 m, en la qual Ayana era la favorita per a alçar-se amb el triomf, va ser la keniana qui es va adjudicar la seva primera medalla d'or olímpica en finalitzar en 14.26,17 que a més es va convertir en rècord olímpic. En el 2017 Cheruiyot va debutar en les carreres de marató. Primer va participar el mes d'abril en la marató de Londres en la qual va ser quarta amb un temps de 2.23:50;16 i posteriorment, el mes d'octubre en la marató de Frankfurt, va triomfar amb un registre de 2.23:35.17. El 2018 va tornar a guanyar en la marató de Londres aquesta vegada amb un temps de 2.18:31.