4 de juny Dia Internacional dels Nens Víctimes d'Agressió. 1965 Neix Mick Doohan 1970 Neix David Barrufet 1970 Neix Deborah Compagnoni "1993" Darrera cursa de Carles Cardús

 

El 4 de juny se celebra el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents d'Agressió. L'educació i l'esport són els grans restauradors d'aquestes xacres socials.

Avui tenim un capicúa de motociclisme, i ho complementarem amb un superporter de hándbol i amb una gran esquiadora.

El 4 de juny de 1965 va neixer a Gold Coast, a Austràlia en Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan. És un expilot de motociclisme de velocitat australià. Sis anys després d'un accident en Assen el 26 de juny de 1992 en el qual els metges neerlandesos volien amputar-li la seva cama dreta, va guanyar cinc títols de 500cc de manera consecutiva. En 1994 va començar el campionat pas a pas, però va guanyar nou carreres i el títol amb 143 punts. A la fi de 1998 havia guanyat cinc campionats del món en la categoria reina de manera consecutiva. Una marca només igualada per Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Se'l considera un dels millors pilots de la història del motociclisme, en haver guanyat de manera consecutiva cinc títols mundials entre els anys 1994 i 1998, la categoria regna dels Grans Premis, sent sol superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit títols, Valentino Rossi amb set (1 en 500cc i 6 en MotoGP) i Marc Márquez amb sis). A més va aconseguir 54 victòries i 95 podiums en 500 cc, sempre com a pilot d'Honda, i va vèncer en les 8 Hores de Suzuka de 1991. És el pare de Jack Doohan, pilot del Campionat de Fórmula 2 de la FIA.

El 4 de juny de 1970 va neixer a Barcelona en David Barrufet i Bofill. És un ex jugador d'handbol, porter del Futbol Club Barcelona. Va començar a jugar a handbol al col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva, va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. El dia 8 de febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva retirada al final de la temporada 09-10. El 27 de febrer de 2011 va rebre un homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número 16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la samarreta retirada. Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.

El 4 de juny de 1970 neix a Bormio, Itàlia, la Deborah Compagnoni. És una esquiadora italiana, ja retirada, guanyadora de quatre medalles olímpiques. Especialitzada en les modalitats d'esquí alpí, eslàlom, eslàlom gegant i super gegant, va debutar l'any 1985 i va aconseguir una medalla d'or (1987) i dos de bronze (1986 i 1987) als Campionat del Món júnior. A nivell nacional va aconseguir nou títols de campiona d'Itàlia entre 1989 i 1997. Tot i les nombroses lesions que va patir, va competir en tres Jocs Olímpics d'Hivern (Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998) aconseguint tres medalles d'or i una de plata. També va aconseguir tres Campionats del Món, dos a eslàlom gegant (1996 i 1997) i un a eslàlom (1997). Va guanyar 16 proves de la Copa del Món (14 en eslàlom gegant, 2 en super gegant i 1 en eslàlom) entre 1992 i 1998 i va adjudicar-se la Copa del Món d'eslàlom gegant el 1997. Va retirar-se de la competició el 1998. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Collar d'or al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Italià el 1996.

El 4 de juliol de 1993 al Circuit de Catalunya en Carles Cardús i Carrió va fer la seva darrera cursa, va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, després de la qual es va retirar. El 4 de juliol ja no tindrem blog i per tant em prenc la llicència d’avançar-lo un mes. En Carles Cardús pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. Va ser Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski. Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol. El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).

20 de maig 1922 Inauguració del Camp de les Corts 1923 Inauguració de Mestalla 1974 Neix Ruth Moll 1975 Neix Isaac Gàlvez 1981 Neix Iker Casillas 1992 Copa d'Europa del Barça

 

Avui comencem recordant les inauguracions de dos camps de futbol amb un any de diferencia. Els neixaments d’avui ens porten cap a dos ciclistes i un porter de futbol; i acabem els records del dia amb el gol de Koeman que va donar als culers la primera Copa d’Europa.

El 20 de maig de 1922 s'inaugura el Camp de Les Corts a Barcelona amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1. El Camp de les Corts fou l'estadi del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou. Es trobava a l'illa delimitada pels carrers de Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat, i va ser testimoni de molts dels grans èxits del club blaugrana però també d'episodis i períodes difícils. Finalment, fou enderrocat el 1966 i en el solar s'hi construiren blocs de pisos.

El 20 de maig de 1923 s'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF. L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF, va ser inaugurat el 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. Amb una capacitat de 49.430 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing europeu, és el 34è estadi amb més capacitat.

El 20 de maig de 1974 neix a Ciutadella de Menorca la Ruth Moll Marquès, ciclista profesional. Ha competit en diferents modalitats com la carretera, la pista, el ciclocròs o el ciclisme de muntanya, des que va iniciar la seva carrera professional, al 1995, fins que es va retirar, al 2008. Un cop retirada ha estat vivint a Ciutadella, treballant com a regidora a l'Ajuntament i dirigint diferents empreses de ciclisme d'aventura. S'ha instal·lat definitivament a Astúries, des d'on ha creat altres empreses i projectes relacionats sempre amb la bicicleta i l’esport.

El 20 de maig de 1975  va neixer a Vilanova i la Geltrú l’Isaac Gàlvez López, ciclista. Va combinar ruta —pertanyé a l'equip Illes Balears— i pista, tot fent parella amb el mallorquí Joan Llaneras. Era germà de la també ciclista Débora Gálvez. Va estudiar al Col·legi Sant Jordi i posteriorment a l'Escola Industrial, Can Puig i la Paperera, però ben aviat abandonà els estudis per dedicar-se de ple al ciclisme. Es va formar a la Unió Ciclista Vilanova, on va romandre fins a categoria cadet. Posteriorment marxà al MACO de Terrassa i a la Unió Ciclista Montcada, encara en categories inferiors. Finalment, després per diversos equips amateurs, debutà com a professional el 2000 amb l'equip Kelme-Costa Blanca. Aquell mateix any va prendre part en els Jocs Olímpics de Sydney, on disputà dues proves del programa de ciclisme. En pista, fou dos cops Campió del món en Madison amb Joan Llaneras. En carretera destaca la Clàssica d'Almeria del 2000 i una etapa a la Volta a Catalunya de 2004. En aquesta mateixa edició va liderar la cursa el primer dia, quan el seu equip, el Banesto guanyà la contrarellotge per equips. Morí el 26 de novembre de 2006, en xocar amb Dimitri De Fauw a la 66a edició dels Sis dies de Gant Bèlgica, a les 00:30, en la modalitat de Madison.

El 20 de maig de 1981 va nèixer a Móstoles l’Iker Casillas. Va ser un futbolista que jugava a la demarcació de porter. Actualment és president de l'equip 1K, que juga a la Kings League. Va acabar la seva carrera al FC Porto. Anteriorment havia jugat més de sis-cents partits amb el Reial Madrid, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també va assolir la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto després de 16 temporades al primer equip blanc (725 partits), i 25 al club madridista, del qual era capità.Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS).

El 20 de maig 1992 és un dia de memoria obligada pels barcelonistes. El Futbol Club Barcelona va guanyar a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria. Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team. La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu. Hi participen els campions de les lligues nacionals i, en alguns països, també el segon, tercer i quart classificat del campionat domèstic, dels països afiliats a la UEFA.

4 de maig Dia de la Mare 1924 Inici dels Jocs Olímpics de París 1949 Accident Torí FC 1956 Neix Ulrike Meyfarth 1958 Neix Josep M. van der Ploeg 1987 Neix Jorge Lorenzo 1999 Neix Núria Marquès 2001 Neix Joan García 2024 Novena Lliga pel Barça Femení

 

El primer diumenge de maig celebrem el Dia de la Mare. Realment tots els dies hauriem d'honorar a les mares perquè fan possible la vida en totes les seves versions. Felicitem a les que ho són, estiguin o no entre nosaltres, i a les que ho seran. 

Comencem avui amb els Jocs Olímpics de Paris el 1924, no el 2024, un accident aeri a Torí, i cinc esportistes i un títol: una saltadora, un regatista, un motorista, una nedadora que competeix en natació adaptada, un futbolista i la novena lliga f de futbol femení pel F.C. Barcelona.

El 4 de maig 1924 van començar els Jocs Olímpics de París 1924, oficialment coneguts com els Jocs de la VIII Olimpíada, es van celebrar a París fins el 27 de juliol. La seu va acollir a 3089 atletes, 2956 homes i 136 dones. Moltes curiositats ens ofereixen aquests Jocs. París va ser triada sobre les ciutats d'Amsterdam, Berlín, Los Angeles, Rio de Janeiro i Roma. Per primera vegada es va usar l'eslògan Olímpic “Citius, Altius, Fortius” (Més ràpid, més alt, més fort). Van ser els últims Jocs Olímpics liderats per Pierre de Coubertin. Per primera vegada es va realitzar la Setmana d'Esports d'Hivern a la ciutat de Chamonix, entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment, serien nomenades pel Comitè Olímpic Internacional com els I Jocs Olímpics d'Hivern Els Jocs van ser inaugurats en l'Estadi de Colombes, originalment anomenat Stade Olympique Yves-du-Manoir, amb una assistència de 45.000 espectadors. Per primera vegada es va utilitzar un logo per als Jocs. Els Finlandesos Voladors van dominar les proves de llarga distància. Paavo Nurmi va guanyar les carreres dels 1500 m i 5000 m, realitzades amb una hora de diferència, i el cross-country, realitzat amb altíssimes temperatures. Ville Ritola va guanyar la carrera dels 10.000 m i la de 3000 m amb obstacles, i va arribar després de Nurmi en les competències dels 5000 m i el cross-country. Albin Stenroos va guanyar la marató. De manera imprevista, la selecció de futbol de l'Uruguai va meravellar per la seva qualitat i va aconseguir la medalla d'or. El nedador austro-estatunidenc Johnny Weissmüller, famós pel seu rol de Tarzán, va guanyar tres medalles d'or i una de bronze en waterpolo. Irlanda participa per primera vegada com a equip independent. Van ser els primers Jocs Olímpics que constaven d'una vila olímpica. Les dones estaven allunyades de la capital per possibles "temptacions". Seria més adequat anomenar-ho poble olímpic. Les competicions d'art van formar part dels Jocs Olímpics de 1924 tal com ho desitjava Pierre de Coubertin. Estaven dividides en cinc categories: arquitectura, literatura, música, pintura i escultura. La pel·lícula Chariots of Fire (1981) narra la història d'uns atletes britànics que participen en aquests jocs.

El 4 de maig de 1949 va tenir lloc l’accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club. A les 17:05 hores quan l'avió Fiat G.212 CP que portava en el seu interior la plantilla del Torino FC s'estavellà contra la muralla del terraplè posterior de la Basílica de Superga, als afores de Torí. L'accident es cobrà 31 víctimes mortals, incloent 18 jugadors del mític equip torinès, gran dominador de futbol italià de la dècada dels 40 i aleshores conegut com a Grande Torino. Onze jugadors del Torino van formar part de la selección italiana.

El 4 de maig de 1956 va néixer a Frankfurt del Main, a Alemanya Occidental la Ulrike Meyfarth. És una atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història. Durant la seva carrera com a saltadora d'alçada va guanyar l'or als Jocs Olímpics de 1972 i 1984. Va participar, als 16 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on, contra tot pronòstic, aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició femenina de salt d'alçada derrotant les favorites Yordanka Blagoeva i Ilona Gusenbauer, aconseguint així mateix igualar el rècord del món (1,92 metres), que estava en poder de l'austríaca Gusenbauer. Convertida en un ídol en el seu país, en els anys següents no realitzà grans marques. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) fou eliminada en la fase classificatòria. Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a conseqüència del boicot polític organitzat pel seu país, l'any 1981 aconseguí guanyar la Copa del Món amb un salt d'1,96 metres. El 1982 va assolir per primera vegada el títol de Campiona d'Europa en pista coberta i a l'estiu el de Campiona d'Europa a l'aire lliure a Atenes (Grècia), on va fer un salt espectacular de 2,02 metres, que significava un nou rècord del món per a ella, deu anys després d'haver aconseguit el primer. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) i, gràcies a l'absència de Bykova novament per boicot polític, aconseguí novament el títol olímpic dotze anys després, rivalitzant amb la italiana Sara Simeoni. En acabar aquesta competició decidí reitar-se de la competició activa.

El 4 de maig de 1958 va néixer a Barcelona en Josep Maria van der Ploeg García. És un regatista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica d'or als 34 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona en la classe Finn. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) participà en aquesta mateixa categoria en les proves de vela, finalitzant en setena posició i aconseguint així un diploma olímpic. En els Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) finalitzà en vuitena posició, obtenint un nou diploma olímpic, en la classe Star al costat de Rafael Trujillo. Al llarg de la seva carrera ha guanyat també una medalla de bronze en el Campionat del Món de vela.   

El 4 de maig de 1987 neix a Palma de Mallorca el Jorge Lorenzo Guerrero. És un expiloto de motociclisme i pilot d'automobilisme espanyol. Ha guanyat cinc títols del Campionat del Món de Motociclisme en dues categories diferents: bicampió del món de 250cc (2006 i 2007), tricampió del món de MotoGP (2010, 2012 i 2015), i tres vegades subcampió en 2009, 2011 i 2013. En la categoria reina va obtenir un total de 47 victòries, 114 podis, 42 poles position i 30 voltes ràpides. Ha competit en la màxima categoria amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Yamaha des de 2008 fins a 2016, Ducati des de 2017 fins a 2018, i Profunda en 2019. El dia 14 de novembre de 2019, en roda de premsa en el Circuit Ricardo Tormo de València, després d'una pèssima temporada, decideix anunciar la seva retirada com a pilot en actiu. Però els nostres esportistes no només fan esport... En 2020 va participar en la primera temporada del programa de televisió Mask Singer interpretant al Corb, on va quedar en quart lloc. En 2022 és contractat per DAZN com a comentarista de les transmissions del Campionat Mundial de MotoGP a Espanya.En 2023, va participar en el campionat de Porsche Supercup amb l'equip Team Huber Racing amb Llicència Italiana.

El 4 de maig de 1999 va neixer a Barcelona la Núria Marquès Soto. És una esportista que competeix en natació adaptada. Va guanyar quatre medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu, en els 2016 a Rio de Janeiro i 2020 a Toquio. A més, va obtenir tretze medalles en el Campionat Mundial de Natació Adaptada entre els anys 2015 i 2022.

El 4 de maig de 2001 neix a Sallent en Joan García Pons. És un futbolista que juga en la demarcació de porter en el R.C.S.Espanyol de la Primera Divisió d'Espanya. Va obtener amb la Selecció Espanyola de Futbol la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Paris 2024.

El 4 de maig de 2024 el FC Barcelona suma la seva novena Lliga F, la cinquena consecutiva. La Primera Divisió Femenina d'Espanya o Lliga F. Disputada ininterrompudament des de la temporada 1988-89, està organitzada per la Lliga Professional de Futbol Femení (LPFF). Aquesta competició esportiva professional de clubs de futbol femenins espanyols ha rebut diversos noms. Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaca el Futbol Club Barcelona amb 9 títols. El segueixen l'Athletic Club de Bilbao amb 5, el Llevant Unió Esportiva i l'Atlètic de Madrid amb 4 campionats. Societat Cultural i Deportiva Añorga, Club Deportivo Oroquieta Villaverde i Rayo Vallecano, en tenen 3, CFF Irex Puebla, Reial Club Esportiu Espanyol, Penya Barcelonista Barcilona, Oiartzun Kirol Elkartea i Màlaga Club de Futbol completen la resta de campions de les trenta-quatre temporades del campionat.

2 de març 1972 Neix Xavier O'Callaghan 1972 Neix Mauricio Pochettino 1999 Neix Iñaki Peña

 

Avui, Diumenge de Carnaval amb les rues i disfresses al carrer, els protagonistas són del àmbit del hándbol i el futbol.

El 2 de març de 1972 neix a Hospitalet de l’Infant en Xavier O'Callaghan i Ferrer. És un exjugador d'handbol català, que durant 19 anys va formar part del FC Barcelona. Va entrar a les categories inferiors del FC Barcelona guanyant tres campionats estatals juvenils i un de júnior. La temporada 1990-91, amb 18 anys va passar al primer equip on va jugar 15 temporades essent un dels esportistes que ha guanyat més títols (54).Al final de la temporada 2005, i després de tota la carrera esportiva al FC Barcelona, va ser el mànager de les seccions d'handbol, futbol sala i hoquei patins fins al 2018, quan va assumir la responsabilitat de dirigir l'oficina de Nova York del Barça. El 2021 va tornar, per substituir el cessat David Barrufet com a mànager esportiu de l'handbol. A més, gestionaria també l'hoquei patins i el futbol sala del Barça.

El 2 de març de 1972 va neixer a Argentina en Mauricio Roberto Pochettino Trossero, més conegut com a Mauricio Pochettino, és un entrenador i exfutbolista argentí que ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolística durant les dècades dels 90 i 2000. La seva posició al camp era la de defensa central. Amb 264 partits de Lliga jugats amb el RCD Espanyol, ha esdevingut el tercer jugador de la història de l'entitat amb més partits disputats en la competició i en el jugador no espanyol amb més partits jugats. Ha estat internacional amb la selecció de l'Argentina en dinou ocasions. Els anys 2000 i 2006 va guanyar la Copa del Rei amb l'Espanyol. La seva vàlua personal, la seva qualitat esportiva i l'entrega als colors li han valgut l'estimació de l'afició periquita. Va tornar de la lliga francesa quan se li va demanar d'ajudar a salvar l'equip en moments difícils. L'any 2009 va ser nomenat entrenador del RCD Espanyol en substitució de José Manuel Esnal, Mané, amb la intenció de redreçar la mala situació del club a la lliga, i el 14 de juny de 2012, va anunciar la seva continuïtat com a tècnic del primer equip de l'Espanyol per dues temporades, però després d'una mala temporada, és destituït el 26 de novembre de 2012. Després d'uns mesos sense equip, el gener del 2013 va ser presentat com a nou entrenador del Southampton Football Club, equip que milita a la Premier League anglesa.

El 2 de maig de 1999 neix a Alacant l’Ignacio Peña Sotorres, conegut esportivament com a Iñaki Peña és un futbolista valencià que juga com a porter al FC Barcelona. La seva carrera futbolística va començar a l'edat de 5 anys a l'Alacant Club de Futbol. Iñaki és un porter àgil i segur en el bloqueig de la pilota, decidit en el joc aeri, ja que el seu 1,85 l'ajuda força a parar pilotes per a dalt i és tècnic amb els peus. Destaca per ser un expert en aturar penals.

14 de febrer 1901 Neix Ricard Zamora 1934 Neix Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios 2002 Neix Caroline Marks

 

Els protagonistes d’avui són un porter mític que va jugar en tots els grans equips i ens mostrarà com ha canviat el món del futbol, un noble regatista i una super surfista olímpica.

El 14 de febrer de 1901 va neixer a Barcelona en Ricard Zamora, porter de futbol català. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Seleccions  En l'àmbit de seleccions, disputà nombrosos partits amb la selecció catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra Espanya. Va ser, a més, 46 cops internacional amb l'espanyola (rècord en el seu moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participació en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers on guanyà la medalla d'argent. També participà en els Jocs Olímpics de 1924 de París i a la Copa del Món d'Itàlia 1934. El darrer partit amb la selecció espanyola el disputà l'any 1934 a Montjuïc. Després de deixar el futbol en actiu va ser entrenador de diversos clubs (entre ells l'Espanyol) i secretari tècnic, també va ser  seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del futbol, protagonitzà el 1942 la pel·lícula “Campeones” on feia un paper protagonista, participà com a actor de repartiment a “Once pares de botas” juntament amb Josep Samitier. Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any 1978 i obtingué la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a títol pòstum. El premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola porta el seu nom el (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català. El seu fill Ricardo Zamora De Grassa també va ser porter de futbol.

El 14 de febrer del 1934, a Màlaga, va neixer algú que va tenir més títols nobiliaris que esportius. Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios va ser IX duc d’Arión, III duc de Cánovas del Castillo, XII marquès de Mancera, XIII marquès de Malpica, XVII marquès de Povar, IV marquès d’Alboloduy, X marquès de Valero i IV marquès de Bay; va ser un “grande” d'Espanya, agroindustrial pioner de l'agricultura moderna i regatista espanyol. Va estar casat amb la princesa Beatriz von Hohenlohe-Langenburg e Yturbe, germana d'Alfonso de Hohenlohe-Langenburg, amb la qual va tenir tres fills: Marina, Joaquín i Fernando. Va obtenir la Medalla al Mèrit Agrícola. Com esportista va ser campió d'Espanya de la classe snipe en quatre ocasions (1958, 1959, 1961 i 1962) i medalla de bronze en el campionat del món (1961). Va competir en tres Jocs Olímpics: Roma 1960 (classe Finn), Mèxic 1968 (classe Flying Dutchman) en la cerimònia d'obertura de la qual va ser el banderer de la delegació olímpica espanyola, i Munic 1972 (Classe Dragon). En aquests últims, a Munic, era membre de la tripulació, juntament amb Félix Gancedo, del Dragon "Fortuna" patronejat pel rei Joan Carles, igual que en el Trofeu Sa altesa Reial Princesa Sofía de 1973, que van guanyar. També va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de 1955, en la classe Snipe.

El 14 de febrer de 2002 va neixer a Florida la Caroline Marks. És una esportista estatunidenca que competeix en surf. Aquesta és la biografia en la web dels Jocs Olímpics de Paris 2024.  Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla d'or a París 2024 en la prova femenina. Amb només 19 anys, Caroline Marks ja va ser la número 6 en el rànquing de la Lliga Mundial de Surf, a cinc posicions de Carissa Moore, a qui Marks considera la seva heroïna. Des que era petita, sent la tercera de sis germans, l'esport ha estat el centre de la seva vida. Nascuda a Florida, es va obrir camí en les ones de Melbourne, on va perfeccionar les habilitats que la portarien a fer història. Als 15 anys, es va convertir en la surfista més jove a classificar al Championship Tour femení. El seu debut la va portar a guanyar el “Novata de l'any” i ocupar el 7è lloc en el rànquing mundial.En l'esdeveniment inaugural del Championship Tour de 2019, Mark anava de debò i va complir. Vencent a la set vegades campiona del món Stephanie Gilmore i Carissa Moore, en aquell moment tres vegades campiona, va aconseguir la seva primera victòria en el tour en Boost Mobile Pro Gold Coast. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtener la medalla d’or.