22 de juny 1887 Neix Santiago Amat 1911 Neix Marie Braun.

 

Els protagonistes d’avui són tots dos d’aigua: un regatista i una nedadora, un del segle XIX i l’altra del segle XX.

El 22 de juny 1887 neix a Barcelona en Santiago Amat Cansino. Va ser un regatista, guanyador d'una medalla olímpica. Pioner en el món de la vela esportiva a Espanya, va participar als 36 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on va aconseguir finalitzar quart en la prova de monotip olímpic i vuitè en la classe internacional de Sis Metres al costat d'Artur Mas Bové i Pere Pi Castelló. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí finalitzar catorzè en la prova de monotip olímpic. L'èxit li arribà als 45 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova de monotip olímpic, en el que fou la primera medalla olímpica en vela per a Espanya.

El 22 de juny de 1911 va néixer a Rotterdam la Marie Braun. Va ser una nedadora neerlandesa, medallista olímpica, que va competir durant les dècades de 1920 i 1930. El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on disputà tres proves del programa de natació. Guanyà la medalla d'or en els 100 metres esquena i la de plata en els 400 metres lliures, mentre que en els 4x100 metres lliures fou desqualificada en la final. Quatre anys més tard, als Jocs de Los Angeles disputà dues proves del programa de natació. En ambdues quedà eliminada en sèries. Durant la seva carrera va establir sis rècords mundials i 25 de nacionals. En el seu palmarès també destaquen sis medalles al Campionat d'Europa de natació: una d'or i dues de plata el 1927 i tres d'or el 1931. El 1980 fou inclosa a l'International Swimming Hall of Fame.

10 de juny 1935 Neix Josep Colomer 1973 Neix Natàlia Via-Dufresne 1991 Neix Pol Espargaró 1999 Neix L'Ona Batlle

 

Els protagonistes d’avui comença amb un jugador d’hoquei sobre herba, una regatista amb medalles olímpiques, un pilot de motociclisme i una jugadora de futbol.

El 10 de juny 1935 va neixer a Terrassa en Josep Colomer i Rivas o Josep Colomer i Ribas. És un jugador d'hoquei sobre herba, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia), on aconseguí guanyar amb l'equip espanyol la medalla de bronze en la competició masculina d'hoquei herba. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic), on aconseguí sengles diplomes olímpics. 

El 10 de juny de 1973 va neixer a Barcelona la Natàlia Via-Dufresne Pereña. És una regatista catalana, ja retirada, guanyadora de dues medalles olímpiques i germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne. Diplomada en fisioteràpia, va formar-se al Club Nàutic el Masnou en la classe Optimist. Competint a la classe Europe ha estat campiona d'Espanya en quatre ocasions (1990, 1991, 1993, 1994) i d'Europa (1995) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial de 1995. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on aconseguí guanyar la medalla de plata en la classe Europe. Va passar a la classe 470 i va repetir els títols de campiona d'Espanya (1997, 1999, 2003, 2006), d'Europa (2003) i tres medalles de bronze als Campionats del Món (2000, 2001, 2002). En aquest disciplina, va participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, juntament amb Sandra Azón, aconseguint la seva segona medalla de plata. També competí als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i de Pequín 2008. Va ser premiada amb la medalla de plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu l'any 1994. Va estudiar Fisioterapia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. El 2023 es va convertir en gerent d’operacions de la secció femenina de la Copa América celebrada el 2024 a Barcelona.

El 10 de juny de 1991 va neixer a Granollers en Pol Espargaró i Villà. És un pilot de motociclisme català de renom internacional. El 2013 es va proclamar campió del món de Moto2 i l'any següent va passar a la categoria de MotoGP, on s'estigué fins al 2023 després de passar per diversos equips. Des del 2024 fa de pilot de proves de KTM. Al llarg de la seva carrera, Espargaró ha assolit diverses fites, com ara ser el pilot més jove a obtenir punts al mundial (2006) o el primer a obtenir un podi a MotoGP amb una KTM (2018). També va obtenir dues victòries consecutives a les 8 Hores de Suzuka (2015-2016). Pol és el germà petit del també pilot de MotoGP Aleix Espargaró.

El 10 de juny de 1999 va neixer a Vilassar de Mar l’Ona Batlle Pascual. És una futbolista catalana que juga com defensa del FC i és internacional amb la selecció espanyola. Ingressà a la Masia al 2011, quan tenia 12 anys, i s'incorporà a l'Infantil-Aleví. Als 14 anys, durant la temporada 2013-14, es va incorporar a les files del juvenil del Futbol Club Barcelona. L'any següent va fer el salt de categoria, passant a jugar en el FC Barcelona "B", primer filial de l'equip barceloní, que es trobava a Segona Divisió. Formada al planter del FC Barcelona, ingressà a la Masia el juliol del 2020 es va incorporar al Manchester United FC de la FA Women's Super League per a dues temporades i una d'opcional. El juny del 2023, acabat el seu contracte amb el Manchester United FC, es reincorpora al FC Barcelona amb un contracte de tres anys.

27 de maig 1952 Neix Pere Lluís Millet 1954 Neix José M. Esteban 1971 Neix Ricard Torquemada 2007 Jaume Font i Daniel Plaza, Regidors 2009 Copa d'Europa del Barça masculí

 

Els dos primers protagonistes d’avui van neixer tal dia com avui, i tots dos van obtener medalles en esports diferents en els Jocs Olímpics de Montreal. El tercer és un periodista esportiu. Els dos següents després de la seva carrera esportiva van ser regidors de diferents poblacions. Acabem amb el record de la tercera Copa d’Europa del Barça masculí.

El 27 de maig de 1952 neix a Barcelona en Pere Lluís Millet Soler. És un regatista català, va participar, als 24 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal (Canadà) en la classe 470 guanyador de la medalla de plata al costat del càntabre Antonio Gorostegui. És membre del Club Nàutic el Masnou.

El 27 de maig de 1954 va neixer a Lleida en José María Esteban Celorrio. És un piragüista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 18 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic, on finalitzà quart en la semifinal de la prova masculina del K-2 1000 metres i quart en la repesca de la prova del K-4 1000 metres. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Montreal (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de K-4 1000 metres al costat d'Herminio Menéndez, José Ramón López i Luis Gregorio Ramos. Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de piragüisme: una medalla d'or, una medalla de plata i dues medalles de bronze.

El 27 de maig del 1971 va neixer a Barcelona en Ricard Torquemada i Cid. És un periodista esportiu. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el “No ho diguis a ningú”, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit”, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre “Fórmula Barça” a Cossetània Edicions. Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix “La transmissió d'en Puyal”. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir “La transmissió d'en Torquermada” a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com “Parlem de futbol” o “El tercer temps”.

 

En Jaume Fort, sota les sigles de Convergència i Unió, ha ocupat diverses regidories a l'ajuntament de Cardedeu des del 27 de maig de  2007, i a més de Regidor d'Esports, ha estat Primer Tinent d'Alcalde a la seva localitat entre 2010 i 2012. És un exjugador d'handbol català, que jugava com a porter.Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze. Al llarg de la seva carrera va jugar 180 partits amb la selecció espanyola d'handbol com a porter i va guanyar la medalla de plata en els Campionat d'Europa d'handbol masculí.  

També va entrar com a Regidor Municipal d’Esport de Torrevella el 27 de maig de 2007 en Daniel Plaza Montero. És un atleta barceloní retirat, especialista en marxa atlètica, concretament en els 20 km. Va iniciar la seva activitat esportiva en marxa atlètica a la dècada del 1980, destacant en el Campionat d'Europa junior de 1985, on va aconseguir guanyar la medalla de plata. En 1986 es va proclamar campió d'Espanya dels 20 km en categoria absoluta, després d’haver-ho aconseguit en totes les inferiors. En els Jocs del Mediterrani de 1987 realitzats a Latakia (Síria) aconseguí guanyar la medalla de bronze, un metall que es transformà en plata en els Jocs del Mediterrani de 1991 realitzats a Atenes (Grècia).Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà dotzè en la prova masculina dels 20 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona aconseguí guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, essent el primer esportista català i espanyol en guanyar una medalla d'or en atletisme. Posteriorment guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món d'atletisme realitzats a Stuttgart (Alemanya) l'any 1993 i la medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme realitzats a Split (Iugoslàvia) l'any 1990, també als 20 km marxa. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on fou onzè. En retirar-se de la competició activa completà els seus estudis d'Educació física. Posteriorment s'establí a Torrevella (Alacant), on va esdevenir entrenador d'atletisme i triatló, professor de la Universitat Miguel Hernández i regidor d'esports de l'ajuntament de la localitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El 27 de maig de 2009 a Roma l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet. Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, va aconseguir el triplet per primer vegada a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.

23 de maig 1892 Neix Rafael Moreno 1944 Neix Florian Trittel

 

El primer protagonista d’avui és el responsable del premi al futbolista amb més gols de la lliga espanyola. El segon és un regatista de primer nivel que viu al Maresme des dels tres anys.

El 23 de maig de 1892 neix a Bilbao en Rafael Moreno Aranzadi. Futbolista conegut amb el sobrenom de Pichichi. Jugava de davanter a l'Athletic Club de Bilbao.El 1911 va començar a jugar a l'Athletic Club de Bilbao. Amb aquest equip va aconseguir quatre Copes del Rei, disputant un total de 17 partits i marcant deu gols, en una època en què encara no es disputava el campionat de lliga. Pichichi va ser el primer jugador a marcar un gol a l'estadi San Mamés. Va ser en la inauguració de l'estadi, el 21 d'agost de 1913 en el partit Athletic 1 - 1 Racing d'Irun. Va abandonar el futbol el 1921. Un any més tard (2 de març de 1922) va morir a conseqüència del tifus. Pichichi va ser un dels millors golejadors de l'època i com a reconeixement al que va aconseguir se li va donar el seu nom a un trofeu. És el trofeu que rep el màxim golejador de la lliga espanyola de futbol cada temporada, el Pitxitxi. Aquest trofeu es va crear per a la primera lliga espanyola de futbol de la història (temporada 1928-1929) i en l'actualitat és un dels trofeus més importants a nivell individual dintre del futbol espanyol. El 1926 l'Athletic Club de Bilbao va rendir un homenatge a Pichichi col·locant un bust seu a l'estadi San Mamés. És costum que quan un equip visita per primera vegada l'estadi San Mamés doni com a ofrena un ram de flors a aquest bust.

El 23 de maig de 1994 va néixer a  Münsterlingen, a Suissa, en Florian Trittel. Va néixer a Suïssa, de família alemanya, però resideix des dels tres anys a Catalunya. És un esportista català que competeix en vela en les classes Formula Kite, Nacra 17 i 49er; campió olímpic a París 2024. Va començar a navegar a Arenys de Mar i després al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona. En 2012 es va proclamar campió mundial juvenil de la classe 29er. Va guanyar dues medalles en el Campionat Europeu de Formula Kite, plata en 2014 i bronze en 2016. En la classe 49er va aconseguir tres medalles en el Campionat Mundial de 49er, entre els anys 2022 i 2024, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de 49er de 2022. Forma part de l'equip de la selecció espanyola de Sail GP.Ha participat en dos Jocs Olímpics d'Estiu. Va quedar sisè a Tòquio 2020, en la classe Nacra 17, en tàndem amb Tara Pacheco. A París 2024 va obtenir una medalla d'or en la classe 49er (juntament amb Diego Botín).

22 de maig 1965 Neix Theresa Zabell 1987 Neix Novak Dokovic 2017 Killian Jornet puja l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són una regatista i política, un tenista número 1 i una de les pujades a l’Everest del Killian Jornet.

El 22 de maig de 1965 va neixer a Ipswich, al Regne Unit la Theresa Zabell Lucas. És una política i esportista espanyola que va competir en vela en la classe 470. És dues vegades campiona olímpica, tres vegades campiona mundial i tres vegades campiona d'Europa. De pares britànics, es va traslladar a Espanya juntament amb la seva família als pocs mesos de néixer. Inicialment es van instal·lar a l'illa de Tenerife (Canàries) i, dos anys més tard es van assentar definitivament a la província de Màlaga, primer en Fuengirola i després en la capital, on Theresa va començar la pràctica esportiva en 1975. Participó en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or en la classe 470, a Barcelona 1992 juntament amb Patricia Guerra i a Atlanta 1996 amb Begoña Vía-Dufresne. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 1992 i 1996, i tres medalles d'or en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 1991 i 1994. El 1994 va ser nomenada Regatista Mundial de l'Any per la Federació Internacional de Vela. Es va retirar de la competició a la fi de 1998. Paral·lelament amb la seva activitat esportiva, va realitzar estudis de llicenciatura en Informàtica i Màrqueting. Entre els anys 1999 i 2004 va ser eurodiputada en el Parlament Europeu pel Partit Popular Europeu. De 2007 a 2014 va ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Comitè Olímpic Espanyol.

El 22 de maig de 1987 va neixer a Belgrad en Novak Đoković. En serbi es diu Новак Ђоковић. És un tennista professional, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020, 2021 i 2023. Està considerat un dels millors tennistes de tots els temps i especialment de l'Era Open, ja que va dominar la meitat de la dècada del 2010, va completar el Career Grand Slam després de guanyar els quatre torneigs de Grand Slam almenys tres vegades cadascun, fou el primer tennista en completar el Golden Masters (tots els torneigs Masters i a més dues vegades cadascun també), i el tennista que va ocupar el primer lloc del rànquing durant més setmanes. Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slam (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. En el seu palmarès destaquen 24 títols de Grand Slam (rècord absolut en l'Obert d'Austràlia amb 10 victòries), 40 Masters 1000 i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També ha guanyat en set ocasions el ATP World Tour Finals (rècord absolut), l'únic tennista a guanyar-ne quatre de consecutius. També fou el tennista més jove de l'Era Open a arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. Els anys 2011 i 2015 va guanyar tres títols de Grand Slam, i en el darrer cas, també va disputar la final de l'únic que no va guanyar. Finalment va completar el Grand Slam després de guanyar el Roland Garros el 2016. En el 2018 va esdevenir el primer tennista en completar el Golden Masters, és a dir, va guanyar tots els torneigs de categoria Masters del circuit, fita que va repetir l'any 2020.[4] L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis. És el tennista amb més títols en torneigs de categoria Masters. És Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país. Ha estat guardonat amb els premi Laureus World Sports Award for Sportsman of the Year (2012 i 2015), i també amb l'Orde de Sant Sava, Orde de l'Estrella de Karađorđe i Orde de la República Sèrbia.

La matinada del 21 al 22 de maig de 2017, Killian Jornet va assolir l'objectiu de pujar a l'Everest sense oxigen ni cordes fixes i en solitari. Va fer cim 26 hores després d'haver sortit del darrer indret habitat de l'Himàlaia, el monestir de Rongbuk (indret que coincideix amb el camp de base de l'Everest, prop de 5100 metres d'altitud), i 38 hores després arribava al camp de base avançat de la muntanya més alta del món. Jornet va repetir la gesta una setmana més tard, la nit del 27 al 28 de maig, per bé que va sortir del camp de base avançat (a 6500 metres d'altitud) i va fer cim al cap de 17 hores, per a tornar després al mateix camp de base avançat. Aquesta darrera marca situa Jornet molt a prop dels dos ascensos més ràpids que s'han registrat a la muntanya més alta del món (el de Hans Kammerlander per la cara nord de l'any 1996, fixat a 16 hores i 45 minuts; i el de Christian Stangl de l'any 2006, rebaixat a 16 hores i 42 minuts), per bé que el fet d'haver-la realitzat sis dies després d'una altra ascensió —més llarga— a l'Everest sense oxigen suplementari ni cordes fixes fa que la comparació no es pugui fer, essent les condicions diferents.

19 de maig 1956 Neixen Anna Pujol i Alexanko 2004 Núria Balagué i Maite Hernández fan el cim a l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són dues dones que participen en esports coneguts com a minoritaris que van tenint cada dia més participants, i un futbolista.

El 19 de maig de 1956 neix a Barcelona l’Anna Pujol Rius. És una practicant i regatista de patí de vela catalana. A més d’esportista, és també directiva i gestora municipal d’esports. És llicenciada en Educació Física i Esports per l'INEFC, i cursà un postgrau en Gestió esportiva municipal. També estudià a l'Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona, on obtingué les titulacions esportives de patrona i capitana de iot. També és monitora de vela, jutgessa de regates i monitora d’esquí nàutic. S'inicià en la competició els anys 1975 i 1976 i des d’aleshores ha estat moltes vegades campiona de Catalunya en navegació amb patí de vela, la primera el 1993 i la darrera al 2013, i ha mantingut durant dècades la pràctica esportiva i al 2021 s'ha proclamat campiona d'Espanya de Veterans. En el seu palmarès figuren cinc campionats de la Copa d’Espanya, tres campionats de Catalunya i un de la Copa Catalana, i un bronze a la Copa d’Europa de 2017. Tot sovint ha competit en campionats mixtos en què les dones han estat minoria. Ha estat Coordinadora d’Esports de l’Ajuntament de Pineda de Mar durant 25 anys, del 1990 fins al 2015, on ha tingut un paper rellevant en l’esport municipal i ha estat impulsora dels Jocs Escolars Municipals i la Lliga de Futbol Sala, entre d'altres activitats. Ja el 1993 va ser nomenada una de les millors dirigents esportives professionals per Sports Quality International, que la situà en 7a posició entre 55 candidats i candidates de tot Catalunya. Entre 2013 i 2023 ha estat presidenta d’ADIPAV, l’Associació Esportiva Internacional de Patins de Vela, i hi manté la participació com a vocal de la Junta Directiva. També ha estat presidenta del Comitè de Disciplina Patí de Vela a la Federació Catalana de Vela, on ha mantingut una llarga experiència en la gestió. D’altra banda, és professora de dansa, malgrat que no s'hi ha dedicat mai professionalment. A més de la vela, practica altres esports com l'esquí, l’esquí nàutic, l'equitació, el ciclisme de muntanya, el jòguing o la gimnàstica.

El 19 de maig de 1956 va neixer a Barakaldo en José Ramón Alexanko Ventosa, conegut al món del futbol com a Alexanko. Jugava de defensa i, després d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, passà pel primer equip. El 1980 fitxà pel FC Barcelona, club on aconseguí els seus triomfs esportius, destacant la primera Copa d'Europa del club, la qual va aixecar com a capità de l'equip. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Entre 2005 i 2010 va ser director del futbol base al FC Barcelona, i entre 2015 i 2017 director de l'Acadèmia del València CF. Des de febrer de 2017 és el director esportiu de l'equip valencianista.

Les membres d'una expedició catalana exclusivament femenina, ascendeixen a l'Everest per la cara nord, i fan el cim el 19 de maig de 2004. Entres elles hi havia la Núria Balagué i Maite Hernández. La Núria Balagué Gómez va néixer a Barcelona l’any 1969, és una alpinista llicenciada en Psicologia que treballa professionalment com a psicòloga clínica a Berga i a Martorell. Inscrita a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) des de molt jove, en va ser monitora entre 1988 i 1990. Començà aviat a practicar l’alpinisme i fou instructora de l'Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) i també de l’Escola Espanyola (ENAM). A partir de l’any 1992 es dedicà a la docència de l’esport, com a Tècnica d’Esport Base. Entre els anys 1989 i 1994 fou instructora i directora de les Estades Esportives de Muntanyisme i Escalada de la Generalitat de Catalunya. I ha estat membre de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya, des de 2008. Va fer molta muntanya: Pel que fa als seus assoliments esportius, l’any 1997 ascendí al Nun (7.135 m), a l'Índia. Al 2001 formà part d’una expedició –«Dones al Shisha»– que ascendí al Shisha Pangma, amb escaladores, i també portadores d'alçada, personal del Camp Base i oficial d'enllaç exclusivament femenines. L'any 2004 integrà una expedició catalana exclusivament femenina a l'Everest, en un ascens per la cara nord, en la qual aconseguí fer el cim, juntament amb Maite Hernández, la matinada del 19 de maig. L’any 1999 va participar en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l'Annapurna  (8.035 m) i al 2001 en l’expedició al Muztagh Ata (7.546 m). L'any 2011 va completar l'ascens al Nevado Sajama (6.546 m), als Andes bolivians.

7 de març 1891 Neix Félix Mendizábal 1947 Neix Aurelio García 1948 Neix Narcís Margall 1960 Neix Ivan Lendl 1961 Neix Luis Doreste 1985 Neix Núria Ventura corfbol 1985 Neix Gerwyn Price, 2021 President Laporta

 

El 7 de març és una data en la que coincideixen el neixament de deportistas diversos: un atleta velocista, un jugador de bàsquet, esquiadors, tennistes, regatistes de vela, una jugadora de corfbol i fins i tot un jugador de dards i rugby (curiosa combinació). Donem informació sobre el corfbol i acabarem amb un president del Barça que va arribar a la seva segona presidència tal dia com avui.

El 7 de març de 1891 va neixer a Donostia en Félix Mendizábal Mendiburu. És considerat com un dels millors velocistes espanyols de la primera meitat del segle XX. Va ser 7 vegades campió d'Espanya en proves de 100 i 200 metres llisos i va batre el rècord d'Espanya de l'hectòmetre en 9 ocasions. Va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers 1920 i en els Jocs Olímpics de París 1924 en les proves de 100 metres, 200 metres i relleus 4 x 100. En els Jocs d'Anvers 1920 va arribar a semifinals de la prova de 100 metres litres després d'haver-se classificat 2n en les dues rondes anteriors. No va poder passar a la final en ser 5è en el seu semifinal. Aquest és el millor resultat que ha obtingut fins al moment un atleta espanyol en la prova dels 100 metres llisos en uns Jocs Olímpics. En les prova de 200 metres llisos i relleus 4 x 100 va ser eliminat en la primera ronda eliminatòria. A París 1924 (no 2024) va ser capaç de superar una ronda dels 100 metres llisos, caient en primera ronda en les altres dues proves que va disputar. 

El 7 de març de 1947 va neixer a Madrid l’Aurelio García Oliver. És un esquiador espanyol retirat, especialista en la modalitat d'esquí alpí. Amb 20 anys, va ser el banderer olímpic de la delegació espanyola en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968, celebrats a la ciutat francesa de Grenoble. Va participar en les proves de Descens, on va obtenir un 32è lloc, Gran Eslalom, acabant en 42a posició, i Eslalom. També va competir en els esdeveniments de Gran Eslalom i Eslalom dels Jocs Olímpics de Sapporo 1972, finalitzant en vint-i-cinquena i dotzena posició, respectivament. 

El 7 de març de 1948 neix a Malgrat de Mar en Narcís Margall Tauler. És un exjugador de bàsquet català. Prové d'una saga de germans jugadors de bàsquet. Ell i els seus germans Enric i Josep Maria van jugar molts anys al Joventut de Badalona, i van ser més de 100 vegades internacionals amb la selecció espanyola. A diferències d'ells, en Narcís no va arribar a vestir la casaca vermella d'Espanya a causa de la gran competència que tenia en el seu lloc amb jugadors com Wayne Brabender, José Luis Sagi Vela o Nino Buscató, entre d'altres. Als 14 anys s'inicià al juvenil del SPR Malgrat, arribant a jugar al primer equip l'any següent. En la temporada 1965-66 fitxa pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins al 1975, i on guanyaria una Lliga i una Copa del Generalíssim. Després jugaria a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, de la primera divisió estatal. Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins al 1979. També va jugar a la UE Mataró, on es va retirar de la pràctica activa del bàsquet amb 31 anys, club en el qual també exercí com a entrenador (1985-91).

El 7 de març de 1960 neix a Txecoslovàquia l’Ivan Lendl. És un tennista professional txec, posteriorment naturalitzat estatunidenc, que durant molts anys ha estat considerat el millor jugador del món d'acord amb els estàndards de l'ATP ja que fou un dels tennistes dominants de la dècada de 1980. Després de la seva retirada fou entrenador de diversos tennistes, entre d'ells va destacar Andy Murray, a qui va ajudar a madurar i aconseguir els dos primers títols de Grand Slam. Va guanyar vuit títols individuals de Grand Slam d'un total de dinou finals disputades. Destaca el fet que va disputar vuit finals del US Open consecutives, en tres de les quals es va emportar el títol. D'aquesta forma va igualar la marca de Bill Tilden com a rècord absolut d'aquest torneig. Va guanyar un total de 94 títols individuals i sis més de dobles, i va acumular 1279 victòries, només superat en aquell moment per Jimmy Connors. Va formar part de l'equip txecoslovac de Copa Davis fins que va traslladar-se als Estats Units l'any 1986, llavors la federació del país va deixar de comptar amb ell perquè el considerava un desertor. Va conduir l'equip al seu únic títol d'aquesta competició en l'edició de 1980.   

El 7 de març de 1961 neix a Las Palmas de Gran Canaria en Luis Doreste Blanco. És un esportista espanyol que va competir en vela en les classes 470, Flying Dutchman i Soling. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or, a Los Angeles 1984 en la classe 470 (juntament amb Roberto Molina Carrasco) i a Barcelona 1992 en la classe Flying Dutchman (amb Domingo Manrique), el tretzè lloc a Seül 1988 (Flying Dutchman) i el vuitè a Atlanta 1996 (Soling). Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Flying Dutchman, or en 1987 i bronze en 1991, i cinc medalles en el Campionat Europeu de Flying Dutchman entre els anys 1987 i 1992. També va obtenir dues medalles en el Campionat Mundial de Soling, or en 1995 i bronze en 1993, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de 470 de 1985. És llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Cataluña i professor en la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

El 7 de març de 1985 va neixer a Barcelona la Núria Ventura Mustienes, jugadora de corfbol.  Va començar a jugar amb el KC Barcelona, amb el qual va debutar a la Lliga catalana la temporada 2006-07. La temporada 2009-10 va fitxar pel Korfbal Club Sant Cugat i dos anys més tard pel CE Vilanova i la Geltrú, aconseguint una Lliga, dues Copes Catalunya i una Supercopa catalana. Ha sigut internacional amb la selecció catalana de corfbol.

Però, sabeu què és el corfbol? El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol, tot i que pot mantenir certes similituds amb el bàsquet, de fet es considera una evolució del ringboll suec amb influències d'aquest. El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic. Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, celebrats a Anvers i Amsterdam respectivament. En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units. Hi ha la variació del corf platja.

El 7 de març de 1985 neix a Markham, Gal·les, en Gerwyn Price, jugador de dards i rugbi gal·lès. Sir Caerffili és un jugador de dards gal·lès que competeix a la Professional Darts Corporation (PDC). L'any 2016 entrà al Top32 de l'Ordre de Mèrit de la PDC i poc després guanyà el seu primer títol Pro Tour PDC. L'anys 2017 fou el subcampió de l'UK Open, la seva primera final important. Price també jugà a rugbi a 15 a la Premier Division de Gal·les. Rugbi Price jugà com a taloner a la Premier Division gal·lesa en equips com el Neath RFC i el Cross Keys RFC, així com en equips de rugbi a 13 com el South Wales Scorpions. També participà breument a la lliga Pro12 fent pinya amb els Glasgow Warriors com a substitut dels seus jugadors titulars en cas de lesió. L'any 2014 acabà la seva carrera com a jugador de rugbi per concentrar-se plenament en la dedicació als dards. Dards Price començà a jugar a dards per la seva banda al local Markham Welfare, abans de jugar a la Super Lliga per Aberbargoed. El jugador de dards gal·lès Barrie Bates l'aconsellà que entrés a l'Escola de Qualificació per a unir-se a la Professional Darts Corporation (PDC) el gener de 2014. Ha participat a l'UK Open de 2014, a l'Open Europeu de Dards, al PDC European Tour a Leipzig…  

Acabem amb un esdeveniment. El 7 de març 2021 comença el segon mandat de Joan Laporta al davant del Barça. El soci número 13.352, és el primer President de la història del FC Barcelona escollit democràticament que dirigeix el Club en dues etapes diferents, separades en el temps. És un advocat i polític català. El 7 de març de 2021 es van celebrar les eleccions i, amb una participació de 55.676 socis (50,8% del cens), Joan Laporta va guanyar-les amb el 54,28% dels vots.Quan Joan Laporta va accedir de nou a la presidència, la situació estava marcada per la renovació de Messi i una plantilla amb contractes de llarga durada i salaris molt elevats fruit de la política de Bartomeu, que va convertir el Barça en la plantilla més ben pagada d'Europa malgrat que el rendiment esportiu anava davallant. L'auditoria presentada en octubre de 2021 va revelar que la gestió de Bartomeu va disparar la massa salarial d'un 61% entre 2018 i 2021, deixant un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, despeses d'intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors. El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona. Koeman va ser destituït com a entrenador el 28 d'octubre de 2021, i el 6 de novembre es va anunciar Xavi com a nou entrenador del club, amb un contracte fins a 2024 succeit per Hans-Dieter Flick. A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, però la data de finalització de les obres es va endarrerint.

14 de febrer 1901 Neix Ricard Zamora 1934 Neix Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios 2002 Neix Caroline Marks

 

Els protagonistes d’avui són un porter mític que va jugar en tots els grans equips i ens mostrarà com ha canviat el món del futbol, un noble regatista i una super surfista olímpica.

El 14 de febrer de 1901 va neixer a Barcelona en Ricard Zamora, porter de futbol català. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Seleccions  En l'àmbit de seleccions, disputà nombrosos partits amb la selecció catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra Espanya. Va ser, a més, 46 cops internacional amb l'espanyola (rècord en el seu moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participació en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers on guanyà la medalla d'argent. També participà en els Jocs Olímpics de 1924 de París i a la Copa del Món d'Itàlia 1934. El darrer partit amb la selecció espanyola el disputà l'any 1934 a Montjuïc. Després de deixar el futbol en actiu va ser entrenador de diversos clubs (entre ells l'Espanyol) i secretari tècnic, també va ser  seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del futbol, protagonitzà el 1942 la pel·lícula “Campeones” on feia un paper protagonista, participà com a actor de repartiment a “Once pares de botas” juntament amb Josep Samitier. Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any 1978 i obtingué la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a títol pòstum. El premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola porta el seu nom el (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català. El seu fill Ricardo Zamora De Grassa també va ser porter de futbol.

El 14 de febrer del 1934, a Màlaga, va neixer algú que va tenir més títols nobiliaris que esportius. Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios va ser IX duc d’Arión, III duc de Cánovas del Castillo, XII marquès de Mancera, XIII marquès de Malpica, XVII marquès de Povar, IV marquès d’Alboloduy, X marquès de Valero i IV marquès de Bay; va ser un “grande” d'Espanya, agroindustrial pioner de l'agricultura moderna i regatista espanyol. Va estar casat amb la princesa Beatriz von Hohenlohe-Langenburg e Yturbe, germana d'Alfonso de Hohenlohe-Langenburg, amb la qual va tenir tres fills: Marina, Joaquín i Fernando. Va obtenir la Medalla al Mèrit Agrícola. Com esportista va ser campió d'Espanya de la classe snipe en quatre ocasions (1958, 1959, 1961 i 1962) i medalla de bronze en el campionat del món (1961). Va competir en tres Jocs Olímpics: Roma 1960 (classe Finn), Mèxic 1968 (classe Flying Dutchman) en la cerimònia d'obertura de la qual va ser el banderer de la delegació olímpica espanyola, i Munic 1972 (Classe Dragon). En aquests últims, a Munic, era membre de la tripulació, juntament amb Félix Gancedo, del Dragon "Fortuna" patronejat pel rei Joan Carles, igual que en el Trofeu Sa altesa Reial Princesa Sofía de 1973, que van guanyar. També va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de 1955, en la classe Snipe.

El 14 de febrer de 2002 va neixer a Florida la Caroline Marks. És una esportista estatunidenca que competeix en surf. Aquesta és la biografia en la web dels Jocs Olímpics de Paris 2024.  Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla d'or a París 2024 en la prova femenina. Amb només 19 anys, Caroline Marks ja va ser la número 6 en el rànquing de la Lliga Mundial de Surf, a cinc posicions de Carissa Moore, a qui Marks considera la seva heroïna. Des que era petita, sent la tercera de sis germans, l'esport ha estat el centre de la seva vida. Nascuda a Florida, es va obrir camí en les ones de Melbourne, on va perfeccionar les habilitats que la portarien a fer història. Als 15 anys, es va convertir en la surfista més jove a classificar al Championship Tour femení. El seu debut la va portar a guanyar el “Novata de l'any” i ocupar el 7è lloc en el rànquing mundial.En l'esdeveniment inaugural del Championship Tour de 2019, Mark anava de debò i va complir. Vencent a la set vegades campiona del món Stephanie Gilmore i Carissa Moore, en aquell moment tres vegades campiona, va aconseguir la seva primera victòria en el tour en Boost Mobile Pro Gold Coast. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtener la medalla d’or.

10 de juny Dia Mundial del Modernisme 1911 Neix Greta Stevenson (botànica i micòloga) 1929 Grace Mirabell (periodista de moda) 1973 Neix Natàlia Via-Dufresne (regatista)

El Dia Mundial del Modernisme és un esdeveniment dedicat al Modernisme o Art Nouveau que se celebra cada any el 10 de juny. El primer Dia Mundial del Modernisme va ser organitzat el 2013 pel Museu d'Arts Aplicades de Budapest (IMM), en col·laboració amb Szecessios Magazin (una revista hongaresa sobre Modernisme). La data seleccionada – 10 de juny – és l'aniversari de la mort de dos famosos arquitectes del moviment, el català Antoni Gaudí i l'hongarès Ödön Lechner. Les activitats del dia Mundial del Modernisme busquen augmentar l'interès del públic general pel patrimoni modernista. Les dues principals organitzacions internacionals que coordinen el Dia Mundial del Modernisme a Europa són la Ruta Europea del Modernisme – Art Nouveau European Route (ANER), amb seu a Barcelona, i el Réseau Art Nouveau Network (RANN), amb seu a Brussel·les. L'any 2019 l'esdeveniment va rebre el suport de l'Aliança Europea pel Patrimoni. La imatge d’avui és una rajola de la ciutat de Barcelona de la Ruta del Modernisme.

Després de l’apunt artístic avui parlarem de tres dones ben diferents: la primera, una biòloga i micòloga; la segona, una periodista de moda; i la tercera, una esportista olímpica.

Tal dia com avui de 1911 va néixer la botànica i micòloga Greta Barbara Stevenson. Va descriure més de cent noves espècies de l'ordre de fongs Agaricales. Va ser una gran muntanyenca; com a exemple, va escalar el pic aquest del mont Earnslaw. Va publicar tres llibres sobre falgueres i fongs, tots ells il·lustrats per ella mateixa. Va descriure més de cent noves espècies (a Nova Zelanda) de l'ordre de fongs Agaricales.

El 10 de juny de 1929 a Newark, Nova Jersey, va néixer Grace Mirabella una gran periodista de moda estatunidenca, editora en cap de la revista Vogue. Va començar a treballar a la revista a la dècada de 1950 i va ser-ne la redactora en cap entre 1971 i 1988. Va fundar la revista Mirabella el 1989, i hi va continuar fins al 1996.

El 10 de juny de 1973 a Barcelona va néixer Natàlia Via-Dufresne Pereña, regatista catalana guanyadora de dues medalles olímpiques. És la germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne. Diplomada en fisioteràpia, va formar-se al Club Nàutic el Masnou en la classe Optimist. Competint a la classe Europe ha estat campiona d'Espanya en quatre ocasions (1990, 1991, 1993, 1994) i d'Europa (1995) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial de 1995. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on aconseguí guanyar la medalla de plata en la classe Europe. Va passar a la classe 470 i repetí els títols de campiona d'Espanya (1997, 1999, 2003, 2006), d'Europa (2003) i tres medalles de bronze als Campionats del Món (2000, 2001, 2002). En aquest disciplina, va participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, juntament amb Sandra Azón, aconseguint la seva segona medalla de plata. També competí als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i de Pequín 2008. Va ser premiada amb la medalla de plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu l'any 1994.