Comencem el mes
de febrer amb la prova atlètica més antiga de Catalunya i amb una colla d’esportistes
amb una constància excepcional: una tiradora, una judoka, un nedador en aigües
obertes, i un ciclista.
La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que
cada any es fa a Barcelona des de 1920. És l'esdeveniment atlètic vigent més
antic de Catalunya. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de
1946 és una cursa internacional. La cursa es fa en un circuit urbà a la
muntanya de Montjuïc, i compta amb un programa de 16 curses de 25 categories
diferents, i amb recorreguts de diferents distàncies. A les proves
professionals, masculina i femenina, solen participar els millors atletes
internacionals. Els atletes amb més triomfs de la cursa han estat Gregorio
Rojo, sis vegades guanyador de la prova masculina, i Encarna Escudero, set
vegades guanyadora de la femenina. La Jean Bouin va ser concebuda el dia 1 de febrer
de 1920 per un grup de periodistes amants de l'atletisme: Josep Antoni Trabal,
Luis Meléndez i Rossend Calvet que, precisament, va guanyar la primera edició,
els quals van convèncer el propietari del setmanari El Sport i president del CE
Europa perquè organitzés la cursa. Els tres fundadors van triar el nom en honor
de Jean Bouin, un mític atleta francès dels anys deu, que va ser subcampió
olímpic de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 i plusmarquista
mundial de 10.000 metres i que va morir tràgicament el 1914 al front de la
Primera Guerra Mundial. Des de la primera edició, la Jean Bouin ha viscut
multitud de circumstàncies que han alterat les característiques de
l'esdeveniment.
L’1 de febrer de
1969 va néixer a Georgia la Nino Salukvadze. Va competir per deu vegades consecutives en uns Jocs Olímpics, va començar a Seúl 1988. Salukvadze, de 55
años, va ser escollida banderera de Georgia en la ceremonia de apertura de
París 2024, la tercera vegada que se li concedeix aquest honor, i va acabar 38a en pistola d’aire femenina a 10m i número 40 en pistola de 25m femenina.
L’1 de febrer de 1972 a Alacant neix la María Isabel Fernández Gutiérrez. És una esportista que va competir en judo. És una de las poques esportistes que té la triple corona: or olímpic, mundial i europeu. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2008, obtenint dues medalles: bronze a Atlanta 1996 i or a Sídney 2000. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de Judo entre els anys 1997 i 2007, i tretze medalles en el Campionat Europeu de Judo entre els anys 1995 i 2008. En els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 va ser la banderera de l'equip espanyol. En 8 de gener de 2009 va anunciar per sorpresa la seva retirada de la competició, afirmant que «havia estat una experiència meravellosa de la qual no hi havia records dolents».
L’1 de febrer de
1974 va néixer a Sabadell en David Meca Medina. És un nedador català del Club
Natació Sabadell. Especialista en llarga distància en aigües obertes, en el seu
palmarès compta amb un títol de campió de la Copa del Món (a la categoria de
llarga distància en 25 kilòmetres als Mundials de Natació de Montreal de 2005)
i set medalles en Campionats del Món de natació, dues d'elles d'or. El 2005
sumava més de 100 victòries internacionals en proves de llarga distància en
aigües obertes. El 1999 va ser sancionat per dopatge en el transcurs d'una
prova al Brasil, amb un anabolitzant anomenat nandrolona. En un període en què
no va poder competir en proves oficials, va prendre la decisió d'afrontar
reptes esportius. Des d'aleshores s'ha convertit en especialista de reptes en
solitari, amb els quals encara segueix, ja fora del període de sanció. A més,
va estudiar interpretació als Estats Units d'Amèrica, on es va graduar en Art
Dramàtic per la University of Southern California el 1999, i ha fet petites
incursions en el món de la interpretació i de la moda. Actualment, a part de
seguir fent desafiaments, fa conferències relacionades amb l'automotivació i
també es dedica a creuar l'Estret de Gibraltar amb qui contracti els seus
serveis, donant un certificat acreditatiu amb la marca aconseguida.
L'1 de febrer del
1974 neix a Béjar en Roberto Heras. És un ciclista espanyol que va ser professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista
de grans voltes, les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya de
2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002. L'any 2005, va perdre el
títol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un
positiu d'EPO on va rebre també dos anys de sanció. El desembre de 2012, el
Tribunal Suprem va anul·lar la sanció, i Heras va recuperar la Volta. Un cop
retirat, ha participat en la Titan Desert, que ha guanyat 4 cops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada