19 de juny 1978 Neix Theresa Cliff-Ryan 1955 Neix Antonio Rebollo 1974 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Oksana Aleksándrovna 1980 Inici torxa a Moscú 2022 Ascens del Girona F.C.

 

Avui hi ha un munt de protagonistes: esportistes (una ciclista, un tirador d’arc paralímpic, un jugador de waterpolo i una gimnasta), una torxa olímpica que va anar cap a Moscú i l’ascens a Primera del Girona Futbol Club.

El 19 de juny de 1978 neix la ciclista estatunidenca Theresa Cliff-Ryan. Va participar en els Campionats del Món de Carretera de 2010 i en els Campionats del Món de Carretera de 2011. Considerada la millor patinadora del món, aquesta nord-americana de Michigan, va aconseguir nombroses medalles en campionats del món, ressaltant 25 medalles d'or. Entrenava molt dur i era una gran competidora, sempre sabia el que havia de fer i com fer-ho. El treball en equip era un dels seus forts. Està casada amb el patinador australià Gary Ryan.

El 19 de juny de 1955 neix a Madrid l’Antonio Rebollo Liñán. Va ser un dels noms propis de les olímpiades de Barcelona 92. És un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol. El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l'Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d'aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992. 

El 19 de juny de 1974 neix a Barcelona en Josep Maria Abarca Plotas. És un jugador de waterpolo català. Fou membre de l'equip espanyol que va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, Geòrgia.

El 19 de junio de 1975 va neixer a Bujará, a l’Uzbekistán l’Oksana Aleksándrovna Chusovítina (en rus s’escriu: Оксана Александровна Чусовитина). És una gimnasta uzbeka, medallista olímpica i campiona del món que ha competit en representació de diferents paisos. Va competir per l’URSS fins 1992, per l’Uzbekistán entre 1993 i 2005, per Alemania des de 2006 fins 2012 i novament per Uzbekistán des de 2013. La gimnasta Oksana Chusovitina porta vuit  participacions en Jocs Olímpics. La gimnasta va debutar a Barcelona 1992 amb un or (en equip) i una plata (individual en salt de cavall). Tot i que inicialment va afirmar que es retiraria després dels tardans Jocs Olímpics de 2020, Chusovitina més tard va declarar que tornaria a l'entrenament per als Jocs Asiàtics de 2022, que es van posposar indefinidament a causa de la pandèmia de COVID-19. Després va guanyar una medalla d'or en salt a la Copa del Món de Doha 2022 i al Campionat Nacional d'Uzbekistan de 2022. Quan se li va preguntar com l'ajornament dels jocs asiàtics influiria en els seus plans d'entrenament, va declarar que el seu objectiu era continuar entrenant i competir en els Jocs Olímpics de 2024 a París, França. Chusovitina va competir als Jocs de Solidaritat Islàmica posposats el 2022 juntament amb Dildora Aripova i Ominakhon Khalilova. Van acabar segones com a equip darrere de Turquia. Chusovitina va guanyar l'or en salt. Havent obtingut medalla en tres de quatre Copes del Món el 2022, Chusovitina va guanyar el títol de la sèrie de la Copa del Món a Vault, una gesta que va repetir el 2023. El març de 2024, va competir en dos campionats de la Copa del Món, primer 23è en salt, cosa que la va desqualificar de ser seleccionada a través de la seva puntuació global al Campionat de Gimnàstica Asiàtic a finals de maig. Més tard, va quedar segona en salt darrere de Tja thea Kysselef.  El 23 de maig, Chusovitina va anunciar que es retirava de la competició després d'una lesió que es va produir durant l'entrenament. El març de 2024, Chusovitina "va obrir una escola combinada i una acadèmia de gimnàstica a Taixkent gratuïta per als nens". Per la lesió va haver d’aparcar el seu somni de competir als Jocs Olímpics de París 2024 amb 48 anys.  

El 19 de juny de 1980 es va iniciar el recorregut de la torxa olímpica de Grècia fins a Moscú. Cinc mil rellevistes la van portar en un recorregut de 4915 quilòmetres que va seguir, a grans trets, la següent ruta a Grècia: Olímpia, Atenes, Larisa, Tessalònica; a Bulgària: Sofia, Plovdiv, Pleven; a Romania: Bucarest, Bacău; a l’Unió Soviètica: Chisinau, Kíev, Bélgorod, Oriol, Tula, Moscou. Relleus secundaris van portar la flama olímpica a les subseus a Minsk, Tallinn, Leningrad i Kíev. Misha, la mascota dels Jocs Olímpics Misha (en rus: Миша). En rus Misha és un diminutiu del nom masculí Mijaíl, l'os també és una figura molt popular a Rússia, on és present en moltes rondalles i llegendes populars. Misha va ser la primera mascota d'un esdeveniment esportiu a convertir-se en un fenomen comercial en poc temps. De fet, les nines, peluixos, tasses, records, còmics i fins i tot una sèrie animada produïda al Japó es van inspirar en ella. Per tant, podem considerar a Misha com la primera mascota moderna per a després inspirar a altres mascotes de futurs esdeveniments esportius.

El 19 de juny del 2022 al Girona Futbol Club, S.A.D. va ascendir a Primera Divisió per segona vegada a la seva historia i va esdevenir el vuitè equip català a assolir aquest mèrit esportiu. El 4 de maig de 2024, el Girona aconseguí classificar-se matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi, a quatre jornades per al final de lliga. En la seva primera temporada a Primera va ser l’equip revelació. S’han escrit llibres sobre el tema i us en recomano un d’Eduard Solà Adroer que porta per títol “100 motius per ser del Girona” editat per Cossetània Edicions. A l’estadi de Montilivi el 2021 vèien partits de Segona Divisió; el 2022 van celebrar l'ascens; el 2023 van tastar el lideratge de Primera Divisió per primer cop a la història; el 2024, han estat en competició europea… i, el 2025, continúen a Primera.

8 de maig Dia de l'Alliberament 1961 Neix Andrea Pollack 1970 Neix Luis Enrique 1984 Neix Jennifer Pareja

 

A molts països europeus, el 8 de maig és una festa nacional o dia commemoratiu (Dia de l'Alliberament), ja que aquest dia de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.

Nosaltres seguim centrats en l’esport i recordem esportistes que van néixer tal dia com avui. Comencem amb un entrenador de vela paralímpic,

Avui comencem amb una nedadora alemanya, un jugador-entrenador de futbol molt carismàtic i una jugadora de waterpolo olotina.

El 8 de maig de 1961 va néixer a la República Democràtica Alemanya l’Andrea Pollack. És una  nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques. És la mare del judoka Michael Pinske. Especialista en la modalitat de papallona, va participar, als 15 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on va ser la primera dona a nedar 100 metres papallona (en la prova de relleus de 4 x 100 metres) en menys d'un minut. A més de guanyar la medalla d'or en els 200 m. papallona i en relleus 4x100 m. estils, establí un nou rècord olímpic amb un temps de 2:11.41 minuts i un nou rècord del món amb un temps de 4:07.95 minuts respectivament. Així mateix guanyà la medalla de plata en les proves dels 100 m. papallona i dels relleus 4x100 metres lliures. Als següents Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 celebrats a Moscou (Unió Soviètica), Pollack revalidà la medalla d'or i va tornar a ser campiona olímpica en el relleu de 4x100 metres estils i va guanyar la plata en els 100 metres papallona. També participà en els 200 metres papallona, on finalitzà en quarta posició i guanyà així un diploma olímpic. Al llarg de la seva carrera guanyà tres medalles en el Campionat del Món de natació, dues d'elles de plata, i tres medalles al Campionat d'Europa de natació, dues de les quals d'or. Posteriorment, Pollack va treballar com a fisioterapeuta al Centre Olímpic Regional de Berlín.

El 8 de maig de 1970 va néixer a Xixón en Luis Enrique Martínez García. Conegut i reconegut pel seu nom de pila, Luis Enrique, és un futbolista i entrenador asturià. Va ser l'entrenador del FC Barcelona des de 2014 fins a maig de 2017. Com a jugador, va destacar per la seva versatilitat, ja que va jugar a totes les posicions del camp excepte com a defensa central i com a porter. El març del 2004, Pelé el va incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius. Actualment és entrenador del París Saint-Germain. Hi ha situacions molt dures que ens resituen i vam viure de prop la mort de la filla de Luis Enrique i com ell continua endavant amb el seu record, un exemple de vida conscient.

El 8 de maig de 1984 va néixer a Olot la Jennifer Pareja i Lisalde. És una jugadora de waterpolo catalana, actualment retirada. Reconeguda com a millor jugadora del Món per la Federació Internacional de Natació i d'Europa per la Lliga Europea de Natació l'any 2013, és considerada com una de les millors waterpolistes de la història. Es formà al Club Natació Olot i passà posteriorment pel Club Natació Sant Feliu. Jugà amb el Club Natació Sabadell en dues etapes (2003-06 i 2010-16) i amb el Club Esportiu Mediterrani entre 2006 i 2010. A nivell de clubs, aconseguí la majoria de títols en competició destacant tres Eurolligues femenines de la LEN, dos Supercopes d'Europa, nous Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina, sis Supercopes d'Espanya i set Copes Catalunya. Internacional absoluta i capitana de la selecció espanyola, amb la qual es va proclamar campiona d'Europa el 2014, campiona d el món el 2013, subcampiona olímpica el 2012 i subcampiona d'Europa el 2008. Va debutar amb la selecció espanyola femenina sub-20 de waterpolo l'any 2000, aconseguint les dues primeres medalles d'Espanya en la història d'aquesta categoria. Va ser medalla de bronze al campionat europeu júnior de 2002 i al campionat mundial júnior de 2003. Ha aconseguit grans èxits per a la selecció espanyola com ara el campionat d'Europa el 2014, el campionat del Món el 2013, el subcampionat olímpic en 2012 i el subcampionat d'Europa el 2008. A nivell individual, va ser la màxima golejadora del Campionat d'Europa 2006, va ser inclosa al "7 Ideal del Torneig Olímpic 2012" i va ser escollida "Millor Jugadora del Mundial 2013", a més de ser part del "7 Ideal del Mundial". Es retirà de la competició l'estiu de 2016 i posteriorment ha exercit com a assessora del Consell Superior d'Esports. També practicà temporalment el handbol platja. Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla de serveis distingits de bronze (2003), d'argent (2004) i d'or (2005) i l'extraordinària al mèrit esportiu (2008) de la Reial Federació Espanyola de Natació, i la medalla al mèrit esportiu (2006) de la Federació Catalana de Natació. Un cop va deixar la competició l’any 2019 va participar en el llargmetratge documental Hijas de Cynisca (Filles de Cynisca), l'esport femení parla sobre la igualtat, una pel·lícula de Beatriz Carretero sobre la desigualtat de gènere en l'esport, reflex del que també és observable en la societat, que presenta dones esdevingudes referents esportius, que expliquen la seva experiència. Al 2023 va ser nomenada directora general del Programa ADO, destinat a donar suport al desenvolupament i promoció dels esportistes nacionals d'alt rendiment perquè donin els millors resultats possibles en les seves participacons en els Jocs Olímpics. 

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 1913 Neix Luz Long 1975 Accident mortal a Montjuïc 1977 Neix Felip Ortiz 1987 Neix Mònica Coma 2000 Neixen Paula Leiton i Anna Maria Palma 2023 Debuta amb la selecció Javi Rodriguez

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i el sant de totes les noies que porten el seu nom. Per molts anys a totes elles, grans i petites. Recordeu que en català fem servir “per molts anys”, que no és exclusiu per l’aniversari.

Avui coincideixen els neixements de molts esportistes, començarem a l’inici del segle passat; també parlarem d’un accident a Montjuic i d’una incorporació a la selecció espanyola de handbol.

El 27 d'abril de 1913 va neixer a Leipzig en Carl Ludwig "Luz" Long va ser un atleta olímpic alemany que va morir amb nomès trenta anys, guanyador d'una Medalla de Plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. És més recordat pel seu gest esportiu amb Jesse Owens en aquelles olimpíades, ja que el seu ajut contribuí a fer que Owens guanyés l'or, en plena Alemanya Nazi, un gest que mereixeria per a Long el reconeixement amb la Medalla Pierre de Coubertin. El règim nazi utilitzà els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín com un esdeveniment mundial per demostrar la superioritat de la raça ària, amb el que el Tercer Reich diposità grans esperances amb Luz Long, medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme de Torí l'any 1935 en salt de llargada amb 7,25 metres i segon millor del món en aquesta especialitat, a més a més, Long era considerat un gran exemple de raça ària per les autoritats nazis, ja que era blanc, ros, alt i d'ulls blaus. La classificació per la final de salt de llargada s'inicià el 4 d'agost de 1936 amb un rècord olímpic de Long, mentre que Owens va fer dos nuls en els dos primers intents, quedant a un sol intent més de quedar eliminat, moment en què Luz Long se li apropà i li aconsellà que calculés el salt des de diversos centímetres abans de la taula de batuda, evitant així realitzar un tercer nul. Owens, fent-li cas, no arriscà tant com en els seus dos primers intents i es classificà per la final sense problemes. Aquest gest de Long li valgué ser guardonat a títol póstum amb la Medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. En la final de l'endemà, Long feu una marca personal de 7,87 m, essent superat per Jesse Owens amb 8,06 m, cosa que batia el rècord olímpic i s'emportava la medalla d'or de la prova. Lutz Long, desafiant de nou al régim nazi, fou el primer a felicitar el nou campió i posà junt a ell pels fotògrafs. El podi fou completat pel japonés Naoto Tajima. Finalitzats els Jocs, Long seguí competint, essent novament Medalla de Bronze, amb una marca de 7,56 m, al Campionat d'Europa d'atletisme de París 1938. Després de la seva retirada, Long treballà com a advocat, fins que a l'esclat de la Segona Guerra Mundial fou cridat a files com un dels soldats de la Divisió herr Goering de l'exèrcit nazi divisió d'elit. Fou ferit a Sicília, on morí el 13 de juliol de 1943. 

El 27 d’abril de 1975 es va produir a Barcelona un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc. Aquest va ser l'últim Gran Premi de Fórmula 1 que es va córrer a Catalunya fins a la construcció del Circuit de Catalunya. Ja abans de la cursa hi va haver molta polèmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi, vigent campió de la F1, a negar-se a prendre part de la cursa i no va sortir a disputar-la. Després de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident patit per Rolf Stommelen, en el que van morir quatre persones (un bomber, un fotògraf i dos espectadors) va fer que es prohibís la celebració de més carreres en el circuit urbà de Barcelona. Degut al greu accident, la cursa es va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors només es van donar la meitat de punts vàlids pel campionat del món de pilots i de marques. La victòria va ser de l'alemany Jochen Mass (McLaren), l'única de la seva carrera a la Fórmula 1. Amb la sisena plaça final, Lella Lombardi (March) es va convertir en la primera i de moment única dona a puntuar a la Fórmula 1.

El 27 d'abril de 1977 va néixer a Lleida en Felip Ortiz Martínez, és un porter de futbol que actualment desenvolupa la tasca d'entrenador de porters al Gimnàstic de Tarragona. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, en Felip juga amb el Barça B entre 1996 i 1999, per posteriorment fitxar pel CF Extremadura. Després de dues temporades a l'equip d'Almendralejo, Felip signa pel Gimnàstic de Tarragona, on juga entre 2002 i 2005. L'any 2005 fitxa per la UD Salamanca, des d'on marxaria a l'Orihuela CF. L'any 2008 retorna novament al Nàstic, on estarà fins al 2010.   

El 27 d'abril de 1987 va néixer a Vic la Mònica Gimeno i Coma. És una patinadora catalana. Es formà amb Cristina Gibaja i formà part de les seleccions catalana i espanyola. Entre els anys 1997 i 2008 es proclamà campiona d'Espanya en diverses categories de patinatge sobre rodes; l'any 2006, subcampiona del món en la categoria combinada i ocupà la tercera posició del mateix campionat en la disciplina de figures obligatòries. Dos anys després es feu amb el campionat d'Europa, també en categoria combinada, i repetí la tercera posició en figures obligatòries. L'any 2009 passà a competir en patinatge sobre gel, proclamant-se campiona de Catalunya i d'Espanya l'any següent, però l'any 2013 abandonà aquesta disciplina per retornar al patinatge sobre rodes des de les files del CP Mollerussa Pla d'Urgell, proclamant-se campiona d'Espanya (2015), campiona d'Europa en la modalitat de lliure (2015, 2016 i 2017) i realitzant actuacions destacades als campionats del món, entre les quals destaquen les medalles de bronze obtingudes els anys 2015 i 2016. En els primers World Roller Games, que es van disputar a la Xina el 2017, va ser subcampiona mundial de la modalitat de lliure. El juny de 2019 va anunciar la seva retirada, després d'una llarga lesió, quan tenia 32 anys, per fedicar-se a fer d'entrenadora.

El 27 d'abril del 2000 va néixer a Terrassa la Paula Leitón Arrones. És una jugadora de waterpolo, fa de boia al Club Natació Terrassa. Va formar part de l'equip espanyol al Campionat del Món de natació de 2015. L'any 2016 va participar en els Jocs Olímpics d'estiu 2016 a Rio de Janeiro amb tan sols 16 anys. L’estiu del 2024 va aconseguir amb la selecció la medalla d’or als Jocs Olímpics de París.

El 27 d'abril de 2000 va néixer a la Seu d’Urgell l’Anna Maria Palma Jorge. És una jugadora de bàsquet. Aler, es formà al club Segle XXI competint a la Lliga Femenina 2 entre 2015 i 2018. La temporada 2018-19 jugà al Cadí La Seu, amb el qual debutà a la Lliga Femenina. Aquella mateixa temporada, aconseguí el tercer lloc a la competició estatal, disputà la Copa de la Reina de 2019 i es classificà per competir a l'EuroCup Women. Dues temporades després, fitxà per l'Embutidos Pajariel Bembibre amb el qual disputà 89 partits, essent una jugadora de referència a l'equip castellanolleonès. La temporada 2023-24 tornà a competir amb el club urgellenc. És internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, destacant la consecució d'una medalla de bronce al Campionat del Món sub-19 (2019), i també en la modalitat 3x3. Amb la selecció catalana competí internacionalment el maig 2023 contra Ucraïna.

El 27 d’abril de 2023 va debutar amb la selecció espanyola de handbol en Javier Rodríguez Moreno, conegut com Javi Rodríguez, en un partit de la EHF Euro Cup contra la selecció de Dinamarca. Juga de pívot en el F. C. Barcelona a la Liga Asobal. Es internacional con la selección de balonmano de España, con la que debutó el 27 de abril de 2023. L’estiu del 2024  va obtenir amb la selecció la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Paris.

20 de febrer 142 esportistes 1988 Neix l'Ona Meseguer

 

Avui tenim 142 esportistes a la Wikipedia en castellà que fan anys. No he reconegut cap nom… n’hi ha de gairebé tots els països i de gairebé tots els esports del curling al beisbol o el rem i amb molts, moltíssims futbolistes. No n’hi ha cap de paralímpic. I un grup molt reduit de dones.  

Hem trobat una esportista de casa nostra i será la nostra protagonista d’avui. El 20 de febrero de 1988 va neixer a Barcelona l’Ona Meseguer Flaqué. És una jugadora de waterpolo catalana, ja retirada. Formada al Club Natació Sant Feliu, jugà amb el Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà una Copa Catalunya (2009) i una Lliga Espanyola (2009-10), i el Club Natació Sant Andreu. La temporada 2013-14 fitxà pel Centre Natació Mataró, aconseguint un Copa LEN i una Copa de la Reina la temporada 2015-16. Ha estat internacional absoluta amb la selecció espanyola amb la qual es va proclamar subcampiona olímpica als Jocs Olímpics de Londres 2012. Va ser una de les jugadores que va disputar el primer partit de la selecció catalana davant Gran Bretanya i va contribuir amb 2 gols a la victòria catalana. El 2 d'agost de 2013 va proclamar-se campiona del món en guanyar la final del Campionat del Món de Barcelona davant Austràlia per 6-8. Es retirà de la competició el maig de 2017. Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla de serveis distingits d’argent (2007) i d'or (2010) i l'extraordinària al mèrit esportiu (2012) de la Reial Federació Espanyola de Natació. També rebé la medalla al mèrit esportiu (2009) de la Federació Catalana de Natació.

8 de gener Sant Tornem-hi 1934 Neix Jacques Anquetil 1958 Neix Nacho Solozábal 1961 Neix Javier Imbroda 1974 Neix Déborah McCormick 1991 Neix Vega Gimeno 1993 Neix Anni Espar Parlem de curling

 

Ben tornats! Desitjo que els Reis us hagin portat la Pau i Paciència que necessiteu i que l’any nou sigui una oportunitat de millora. Tornem a posar l’esport i els esportistes en el centre. Coneixem i ampliem en l’àmbit de l’activitat física amb esportistes amb medalles olímpiques, èxits i campionats i també amb esportistes amateurs. Avui és Sant Tornem-hi!

Els protagonistas d’avui són: un ciclista, un jugador de básquet, un entrenador de básquet, una jugadora de curling, una jugadora de básquet i una de waterpolo. I coneixerem com funciona el curling.

El 8 de gener de 1934 va neixer Jacques Anquetil. És un ciclista francès entre el 1953 i el 1969, considerat un dels millors ciclistes professionals de la història, tal com demostra el seu extens palmarès. Anomenat "Maître Jacques" va ser el primer en guanyar cinc Tours de França -xifra encara no superada i només igualada per tres altres ciclistes (Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain)- i en guanyar les tres grans voltes, ja que també aconseguí la victòria en dos Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya.

El 8 de gener de 1958 va neixer Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal a Barcelona. Va ser un jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell. El 8 d'octubre del 2006 el club va retirar la seva samarreta amb el número 7, la qual penja al Palau Blaugrana. Aquesta distinció l'han rebuda només tres altres jugadors històrics del club: Epi, Roberto Dueñas i Andrés Jiménez. Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància però sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistències.Va ser el primer portador de la torxa olímpica en la seva arribada a Barcelona l’any 1992.

El 8 de gener de 1961 neix Javier Imbroda, entrenador de bàsquet i polític español. Va entrenar durant disset temporades a la Lliga ACB. Va ser a més, entre 2001 i 2002, seleccionador nacional espanyol i assistent de la Selecció de bàsquet de Lituània. Amb 605 partits a l'ACB és el sisè entrenador amb més partits dirigits en aquesta competició. El 2018 va ser elegit diputat al Parlament d'Andalusia i, posteriorment, nomenat conseller d'Educació i Esports de la Junta d'Andalusia, càrrec que va exercir fins a la seva mort. La política esportiva és una de les sortides professionals quan s’acaba el temps actiu en l’esport.  

El 8 de gener de 1974 va neixer la Deborah McCormick, jugadora nord-americana de curling entre els anys 1996 i 2006. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Hivern, entre els anys 1998 i 2014, ocupant el cinquè lloc a Nagano 1998 i el quart a Salt Lake City 2002, a la prova femenina. El curling és un esport de precisió i d'equip, amb alguna similitud amb les bitlles angleses, boles criolles i la petanca, que es practica en una pista de gel. Dos equips de quatre participants competeixen entre si lliscant vuit pedres de granit de 20 kg cadascuna sobre un corredor de gel de 45,5 metres (146 peus) de longitud i 4,75 metres (15 peus 7 polzades) d'amplada. Un cop efectuat el llançament, els altres membres de l'equip (sweepers o escombradors), proveïts de brooms (raspalls), acompanyen cada pedra actuant sobre la superfície de gel per facilitar-ne l'avanç o variar-ne la direcció mitjançant el poliment o fricció de la superfície, però sempre sense tocar la pedra. Un cop realitzats tots els llançaments, els punts s'atorguen en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al centre al final del passadís. Per exemple, la pedra més propera al centre de la diana compta un punt; si la següent és del mateix equip, en compta dos; i així fins que la següent sigui de l'equip contrari. Per aquesta regla, sempre un equip ha d'acabar la màniga (end) amb 0. En cas que no hi hagi pedres a la diana es considera 0-0. En un partit normal es juguen de vuit a deu mànigues. Al final del partit guanya l'equip amb més puntuació; en cas que hi hagi empat, es decideix en una màniga extra. L'equip que guanya una mànega comença la següent obligatòriament. Es practica sobretot al Canadà, Nord dels Estats Units, Nord d'Europa i el Japó.

El 8 de gener de 1991 neix a Valencia la Vega Gimeno Martínez. És una jugadora de bàsquet valenciana. Aler pivot, començà a practicar el basquet al Col·legi El Pilar de València i completà la seva formació al Segle XXI. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, es proclamà campiona d'Europa sub-18 (2009) i sub-20 (2011). Amb el combinat absolut, ha sigut internacional al Preeuropeu de 2016. També ha competit en la modalitat de 3x3. Ha sigut internacional amb la selecció espanyola en setanta-sis ocasions i s'ha proclamant campiona d'Europa (2021), juntament amb Sandra Ygueravide, Marta Canella i Aitana Cuevas, i subcampiona (2023) i va obtenir l’or als Jocs Olímpics de París de 3x3. És curiós que Espanya obtingui l’or en un esport del qual no hi ha competició, el básquet 3 x 3.

El 8 de gener de 1993 neix a Barcelona l’Anna Espar i Llaquet. És una jugadora de waterpolo catalana, més coneguda esportivament com Anni Espar. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, va competir per l'equip espanyol, que va aconseguir la medalla de plata i fou inclosa a l'equip ideal del torneig. Al Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona es va proclamar campiona del món amb la selecció espanyola. L'any 2021 va obtenir la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 que es van celebrar a Tòquio. És filla del campió d'handbol Xesco Espar i germana gran de la també jugadora de waterpolo Clara Espar. 

16 de desembre 1969 Neix Sergi Pedrerol 1980 Neix Patricia del Soto 1985 Neix Carla Giudici 1990 Pep Guardiola debuta amb el Barça

 

Avui parlem de waterpolo masculí i femení amb final a Molins de Rei, d’una jugadora de hoquei patins que continua en l’ambit de l’esport i recordarem l’entrada de Pep Guardiola al primer equip del Barça.

El 16 de desembre de 1969 neix a Molins de Rei en Sergi Pedrerol Cavallé. És un exjugador de waterpolo català. Actualment és l'entrenador del primer equip masculí del Club Natació Molins de Rei, que juga a Primera Nacional. Va començar a practicar el waterpolo al Club Natació Molins de Rei i, posteriorment, ingressà al Club Natació Catalunya. Amb el CN Catalunya, Pedrerol guanya en set ocasions la Lliga espanyola de waterpolo, els anys 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994 i 1998, així com en sis ocasions la Copa del Rei, els anys 1987, 1988, 1990, 1992, 1994 i 1997. A nivell internacional, Pedrerol guanya amb el Catalunya la Recopa d'Europa de 1992 davant el Unigraf Volturno SC a la final. Així com l'any 1995 la Copa d'Europa enfront el Újpesti TE, refent-se de la final perduda la temporada anterior contra aquest mateix equip hongarès. A més a més, també guanyà les Supercopes d'Europa dels anys 1992 i 1995. Després de la seva llarga trajectòria al CN Catalunya, Pedrerol fitxa pel Club Natació Sabadell. A les files del CN Sabadell guanya la Copa del Rei de l'any 2005. Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Jocs Olímpics: Barcelona 1992 on fou medalla d'argent, Atlanta 1996 on fou medalla d'or, Sidney 2000 on fou quart i Atenes 2004 on finalitzà sisè. També amb el combinat espanyol ha estat dos cops campió del Món a Perth 1998 i a Fukuoka 2001, així com guanyador dels Jocs del Mediterrani 2001, disputats a Tunis. Amb la selecció espanyola ha disputat més de 460 partits. Abans de la seva retirada com a jugador, retornà a l'equip de waterpolo del Club Natació Molins de Rei. Ja ho diu la dita “roda el món i torna al born”. 

El 16 de desembre de 1980 neix a Esplugues de Llobregat la Patricia del Soto i Traver, jugadora i entrenadora de waterpolo catalana. Jugadora en la posició de portera, va formar-se al Club Natació Esplugues. L'any 1995 va jugar al CE Mediterrani i el 1999 va fitxar pel Club Natació Sabadell, fet és considerat com un dels primers traspassos a nivell professional del waterpolo femení estatal. Durant aquest període va aconseguir set Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina i diverses Lligues catalanes. La temporada 2005-06 va marxar a jugar a la lliga grega amb l'Ethnikos Pireaus, l'Olimpiakós i el Vouliagmeni, amb el qual va aconseguir dues Eurolligues (2009 i 2010) i dues Supercopes d'Europa (2010 i 2011). Internacional amb la selecció espanyola de waterpolo en 174 ocasions, va participar en quatre Campionats d'Europa (2001, 2003, 2006, 2008), aconseguint una medalla d'argent a l'Europeu de 2008; en quatre Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009) i en cinc Lligues Mundials. Després de la seva retirada professional, el 2019 va incorporar-se al cos tècnic del CN Molins de Rei com a entrenadora de porters. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de serveis distingits de bronze (2001), argent (2002) i or (2003) de la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació el 2004.

El 16 de desembre de 1985 neix a Vic la Carla Giudici i Font, jugadora d'hoquei sobre patins considerada com una de les millors jugadores que ha tingut aquest esport a Catalunya. Començà a jugar al Club Patí Vic, però des dels dotze anys jugà al Club Patí Voltregà amb el qual ha guanyat tres Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, tres Lligues espanyoles, quatre Copes de la Reina i set Lligues catalanes. Ha estat internacional tant amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i un Campionat d'Europa. Amb la selecció catalana, va formar part de l'equip que va disputar el primer partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. La temporada 2012-13 fou escollida com a millor jugadora de la lliga entre les votacions fetes pels entrenadors i capitans dels equips de la competició. Al final de la temporada 2012-13 decidí penjar els patins, i el juny de 2014 rebé un homenatge al club on havia aconseguit els seus grans èxits esportius. La seva formació en Magisteri en Educació Física i la seva llicenciatura en Ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE), li han permes, un cop retirada de la competició, l'estiu de 2013, continuar treballant en l'àmbit esportiu.

El 16 de desembre de 1990 un joveníssim Josep Guardiola i Sala, conegut com Pep Guardiola debuta amb el F. C. Barcelona contra el Cadis al Camp Nou. No cal presentar-lo però parlem  d’un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League.

Podríem dividir Catalunya per esports principals. Si bé el futbol és presenta a tot arreu hi ha esports que es practiquen tradicionalment en diferents poblacions i arriben a tenir equips de primera línia. Avui hem descobert que el waterpolo té tirada cap a Molins de Rei, l’hoquei patins cap a Vic i Voltregà...

29 d'octubre Sant Narcís 1992 Neix Evan Mehdi Fournier Waterpolo 2004 Neix Elena Ruiz Barril

 

Avui felicitem els gironins perquè la seva ciutat està en Festes perquè és Sant Narcís i a tots els nois que porten aquest nom.

Avui parlarem de basquet però sobretot de waterpolo de la mà d’una esportista femenina d’aquest esport que van definir com a perillós en el seu inici.

El 29 de octubre de 1992 neix Evan Mehdi Fournier a Saint-Maurice, França. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla dels Detroit Pistons de la NBA. Amb 1,98 metres d'alçada, juga en la posició d'escorta. Va començar la seva carrera esportiva en l'equip del Nanterre de la Pro B francesa, d'on va passar al Union Poitiers Basket 86, on va jugar 2 temporades, en les quals va fer una mitjana de 10,3 punts i 2,6 rebots per partit, sent triat en totes dues millor estrella emergent i jugador amb millor progressió.

El waterpolo va ser inicialment un esport perillós que va començar a desenvolupar-se en els llacs i els rius a mitjan segle XIX a Anglaterra com una versió aquàtica del rugbi. En 1870, L'Associació Londinenca de Natació va elaborar les regles d'aquest esport per a la seva pràctica en piscines cobertes. Les regles posteriors, desenvolupades a Escòcia, emfatitzaven un estil de joc futbolístic en oposició a la “variant del rugbi”. El waterpolo es va introduir als Estats Units en 1888, on l'estil de joc del rugbi -similar al del futbol americà- s'utilitzava en l'aigua. De totes maneres, la resta del món va adoptar les regles escoceses d'aquest esport, que van constituir les bases del waterpolo tal com se'l coneix en l'actualitat. El primer partit internacional va tenir lloc en 1890 entre Escòcia i Anglaterra (Escòcia va guanyar 4-0).

Dos equips de set jugadors s'enfronten en una piscina de 3m de profunditat, les dimensions de la qual no són fixes i poden variar entre 20x10 i 30x20 metres (els partits aprovats per la World Aquatics, Federació Internacional de Natació, requereixen una piscina de 30x20 metres per als homes i de 25x20 metres per a les dones). Els partits consten de quatre quarts de vuit minuts cadascun. Excepte el portera, els jugadors només poden subjectar la pilota amb una mà. La possessió dura 30 segons; si l'equip no intenta un tir en aquest temps, la possessió passa a l'equip rival i el rellotge de tir torna a zero. El waterpolo és un esport intensament físic i es permet el contacte amb els jugadors que tenen possessió de la pilota. Per tant, la força, la resistència, la potència i l'estratègia són increïblement importants.

El waterpolo és un dels esports d'equip més antics en els Jocs Olímpics moderns, ja que va ser incorporat al programa al mateix temps que el rugbi, en 1900 -primer en forma de competició entre clubs i després, a partir de 1908, entre països-. No obstant això, no va ser fins a Sídney 2000, un segle després, quan la competició femenina es va introduir en els Jocs Olímpics.Els comitès olímpics nacionals europeus han estat la força dominant en el waterpolo masculí durant anys, amb un representant d'aquest continent guanyant la medalla d'or en cada edició dels Jocs des de 1908. Hongria encapçala el medaller masculí amb 16 medalles (nou d'elles d'or). Pel seu costat, el waterpolo femení encara es troba en la seva etapa prematura en els Jocs. Així i tot, els Estats Units és el vigent tricampió, després de guanyar l'or a Londres 2012, Riu 2016 i Tòquio 2020. **** Us recomano que veieu la pel·lícula “42 segundos” que ens parla de la duresa d’aquest esport i fa un retrat de l’experiència de la selecció espanyola per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El 29 d'octubre de 2004 neix Elena Ruiz Barril a Rubí. És una jugadora de waterpolo catalana formada al Club Natació Rubí, que va debutar a la Divisió d'honor la temporada 2017-18. També disputà diverses edicions de la Copa de la Reina i es convertí en la màxima golejadora de la Divisió d'Honor la temporada 2020-21. La temporada 2022-23 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual guanya una Eurolliga de la LEN, una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i una Copa Catalunya. La temporada següent fitxà pel Club Natació Sant Andreu, amb el qual guanyà la primera Copa de la Reina de l'entitat andreuenca i fou escollida MVP de la competició. Internacionalment amb la selecció espanyola amb setze anys, es proclamà campiona del Món en categoria júnior (2021). Amb la selecció absoluta, participà als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on aconseguí la medalla d'argent. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el premi a l'esportista femenina amb més projecció de l'any 2022, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català, organitzada pel diria Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Va obtenir a París 24 la medalla d’Or amb la selecció espanyola. Aquest va ser el missatge que va adeixar per l’equip al seu instagram: “Muchas gracias equipo por hacer estos juegos tan especiales e inolvidables. Gracias por todo el esfuerzo y compromiso realizado todos los días desde que empezamos hasta que nos hemos colgado la medalla que tanto queríamos (pasando por el Veleta). Gracias a la gente que ha estado siempre a mi lado durante este año tan largo e intenso, especialmente a mi familia (@ariruiz4 @esterbarril69 @yagoruiz011 ), que ha estado cada día apoyándome y ayudándome en todo momento. Gracias también a ti @laurasuarez_psico , has estado muy importante durante todos estos años del ciclo. Estoy muy orgullosa de cada una de nosotras y del equipazo que somos, os quiero potras.”

26 d'octubre 1961 Neix Manel Estiarte 2010 Mor el Pop Paul

 

El nostre protagonista d’avui ha fet història en el món del waterpolo i de repicó una curiositat molt animal que va acabar tal dia com avui.

El 26 d'octubre de 1961 va néixer Manel Estiarte i Duocastella a Manresa. És un jugador retirat de waterpolo català. És considerat com un dels millors waterpolistes de la història i va ser escollit millor esportista català del segle XX. Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.  Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta dirigida per Josep Brascó. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998. L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins al 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta. L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Olímpic Internacional a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. A la temporada 2001-2002 és elegit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992). El juliol del 2008 fou nomenat cap de relacions públiques del Futbol Club Barcelona. L'any 2009 va publicar “Todos mis hermanos, una autobiografia”. Us recomano la pel·lícula “42 segundos” que explica, amb certes llicències cinematogràfiques, la preparació i la competició de la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Tal dia com avui del mes d’octubre de 2010 va morir a  Oberhausen, Alemanya el Pop Paul. La gent fa moltes bestieses però aquesta va ser majúscula i escampada per tot arreu. Aquest pop va ser utilitzat com a oracle per pronosticar els resultats de la Selecció de futbol d'Alemanya en competicions internacionals. El juliol de 2010, just després del mundial de futbol, el pop Paul tenia ja dos anys i mig. No va poder emigrar a cap de les "desenes d'instal·lacions interessades" de tot Espanya per la seva edat, ja que aquests octòpodes viuen quatre anys de mitjana. Paul va predir per primer cop el resultat d'un partit de futbol durant el Campionat Europeu de Futbol el 2008. Des d'aleshores, segons els seus propietaris, cinc de cada sis de les seves prediccions eren correctes. Al mundial de futbol de 2010, primer va predir que Alemanya guanyaria el títol en la final vencent a Espanya 1-0 però el dia abans de la final va predir que Alemanya ocuparia el tercer lloc i que Espanya guanyaria als Països Baixos a la final. Però com ho feien? Dintre de l'aquari, un home posava dues caixes transparentes idèntiques, amb un musclo (sense closca) a dins i la bandera d'un equip enganxada a una de les parets de la caixa. El pop s'acostava a una d'elles, obria la tapa i es menjava el musclo. L'home interpretava que l'equip la bandera del qual estava enganxada a la caixa del musclo menjat era el que guanyaria un partit que el mateix home hauria anunciat prèviament, on jugaven els dos equips que tenien la caixa amb la bandera a l'aquari.

17 d'octubre 1986 Neix Toni Bou 1969 Neix Jesús Ángel Garcí Bragado 1990 Neix Maica García Godoy 1986 Barcelona serà Olímpica

 

Avui tenim un document llarg perquè la situació així ho demana. Avui, comencem amb trial de la mà del gran campió Antoni Bou. És un esport no olímpic com tots els de motor. Seguirem amb noms propis de marxa atlètica i de waterpolo femení. I acabarem amb les Olimpíades de Barcelona 92 perquè tal dia com avui les van concedir.

El 17 d'octubre de 1986 neix Antoni Bou i Mena a Piera, conegut com a Toni Bou. Les referències diuen que és un pilot de trial català, però jo diria que és el pilot campió de trial per excel·lència. Ha assolit 35 títols de campió del món de trial (18 a l'aire lliure i 17 en la modalitat de pista coberta), i potser quan llegiu això n’hagi guanyat algun altre perquè és difícil estar al dia amb els seu nivell d’excel·lència. És el pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus trenta-cinc títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (14 de trial femení i 6 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini. A nivell de trial per equips estatals, ha format part de l'equip espanyol, obtenint la victòria al Trial de les Nacions des del 2005 al 2023. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006 a 2008, 2012 i 2015 a 2020. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC. La gent que es dedica al trial pot gaudir amb ell però els que han tingut la mala sort de conviure amb ell els serà molt difícil ocupar les primeres posicions amb algú tan extraordinari. Però el més fantàstic de tot és que malgrat això és una persona humil i gens estirat ni superior. Direm que a malgrat moltes hores de moto, no se li han pujat els fums.

El 17 d'octubre de 1969 va neixer Jesús Ángel García Bragado a Madrid. És un exatleta  especialitzat en la marxa atlètica. Va ser campió del món a Stuttgart 1993 en la distància de 50 quilòmetres marxa i tres vegades subcampió en els anys 1997, 2001 i 2009. En la seva llarga carrera esportiva en l'elit ha participat en vuit Jocs Olímpics i tretze campionats mundials, sent així l'atleta amb més participacions en totes dues competicions de tota la història. En 2021, després dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, va anunciar la seva retirada als 51 anys d'edad. És podòleg de professió. Va ser líder de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Adrián del Besós, pel Partit Popular, entre 2011 i 2019, quan el seu partit va quedar fora del consistori, sense obtenir cap regidor.

El 17 d'octubre de 1990 neix María del Carmen García Godoy, coneguda com a Maica García Godoy, a Sabadell. És jugadora de waterpolo. Membre del CN Sabadell, és considerada com una de les millors boies del waterpolo mundial. Durant la seva carrera esportiva ha guanyat cinc Copes d'Europa, tres Supercopes d'Europa, tretze Lligues espanyoles, tretze Copes de la Reina, deu Supercopes d'Espanya i onze Copes de Catalunya. Internacional amb la selecció espanyola de waterpolo, ha participat en diversos campionats internacionals destacant la medalla d'argent als Jocs Olímpics de Londres 2012, la medalla d'or al Campionat del Món de Barcelona 2013 i el subcampionat de 2019, i dues medalles d'or, una d'argent i una de bronze als Campionats d'Europa de waterpolo.Entre d'altres reconeixements, va ser escollida Millor jugadora europea de waterpolo de l'any 2014 i jugadora més valuosa al Campionat d'Europa de Budapest del mateix any. També va rebre la medalla de bronze (2013) i la d'argent (2014) de la Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes, la medalla de bronze (2007) i d'or (2008) de serveis distingits de la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al Mèrit Esportiu (2008) de la Federació Catalana de Natació. El 2018 va ser escollida millor esportista de Sabadell a la 66a gala de la Festa de l'Esport. Aquest any ha obtingut amb la selecció espanyola la medalla d’or als Jocs Olímpics de París 2024.

I per fi arribem a Barcelona! El 17 d'octubre de 1986 al migdia, el president del COI el català Joan Antoni Samaranch va agafar el sobre, el va obrir i Barcelona va emmudir. Estàvem a l’escola i es va fer el silenci. A les cases, al carrer...  Totes les classes tenien un aparell de ràdio perquè havia de ser el gran dia, o no. Quan va dir allò de “a la ville de... Barcelona” vam embogir tots. Tothom sabia que era una gran oportunitat per a la ciutat. Era la oportunitat per tornar-nos a posar en el mapa mundial. Hi havia molta feina però rea la oportunitat. L'elecció per ser la seu de la XXV edició dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 es va dur a terme a la 91a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, celebrada el a Lausana, Suïssa. Es presentaven les ciutats d'Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane, Barcelona i París. A la primera volta, es va descartar Amsterdam, amb 5 dels 85 punts possibles. A la segona volta, es va descartar Birmingham, amb 8 vots. Barcelona va sortir escollida a la tercera volta amb 47 punts, seguida de París amb 23 punts. Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment es va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana. La primera com a resultat d'una gran quantitat d'obres d'adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l'oportunitat de l'esdeveniment sense caure en l'error d'orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis a la ciutat que haurien requerit decennis en condicions normals.

La transformació social va venir de la mà de la necessitat d'implicació de tots els sectors: ciutadans, empreses, entitats, etc. en el suport de l'esdeveniment i, especialment, de la seva organització. Les múltiples accions generades per aconseguir aquest suport tenien com a resultat un alt grau de complicitat, sentiment de pertinença i orgull individual i col·lectiu que va reforçar la societat en el seu conjunt. A més a més, algunes de les iniciatives engegades, com el foment de la pràctica de l'esport o el foment del voluntariat es van quedar instal·lades a la societat catalana de forma estable.Coincidint amb l'etapa de preparació dels jocs es van organitzar múltiples esdeveniments paral·lels que ajudaven a informar, formar i incrementar el grau d'involucració de la ciutadania. D'entre totes elles destaca el conjunt d'exposicions i actes agrupats dins el programa de l'Olimpíada Cultural, una iniciativa pionera que acostava l'esport des d'una perspectiva diferent a la de la pràctica esportiva.Dins les noves construccions destaca la construcció de l'Anella Olímpica al voltant del reformat estadi olímpic, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d'altres instal·lacions.També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l'Espanya Industrial al parc del mateix nom, on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.

Els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser els primers a incorporar dins una mateixa organització els Jocs Paralímpics corresponents. Fins aquell moment s'havien configurat com a esdeveniments separats. Des del 1992, el model Barcelona es va instaurar com a definitiu.

Els voluntaris es van fer imprescindibles. Els voluntaris i voluntàries van ser prop de 50.000, entre els Jocs Olímpics i els Paralímpics. Des d'aquell estiu del 92, alguns d'ells es troben cada 25 de juliol a l'Estadi Olímpic, en l’any del trentè aniversari, 2022, no va ser una excepció.

La mascota olímpica escollida per a representar els Jocs fou el Cobi, un gos d'atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Xavier Mariscal. La seva presentació es feu el 1987 i el seu nom prové del COOB, el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona. I la mascota paralímpica va ser la Petra.  

9 de novembre 1888 darrer assassinat de Jack l'Esbudellador 1914 Neix Hedy Lamarr, actriu i inventora 1967 Sara Hidalgo, esportista waterpolo 2014 9-N votacions

 

Avui tenim dos naixements: d’una actriu i científica i una esportista jugadora de waterpolo. El darrer assassinat d’uns dels assassins en sèrie més famosos i una data per recordar a casa nostra.

Jack l'Esbudellador (de l'anglès Jack the Ripper) és el pseudònim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888. Tal dia com avui es assassinada Mary Jane Kelly, cinquena i darrera víctima de Jack l’Esbudellador, a la seva habitació de Miller's Court. La rellevància donada al cas rau en el fet que els crims mai es van solucionar, que l'assassí compti amb un nom fictici i que el cas podria tenir certa transcendència històrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'època). És per això que el cas de Jack the Ripper se sol considerar part de la cultura popular britànica. El temps dels assassinats coincidí amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notícia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectació. Es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte, ja que molts investigadors (anomenats ripperologists) han seguit la pista del Jack: existeixen diverses teories i suposicions i molts indicis que ajuden a seguir un camí, però mai no s'ha descobert la identitat de l'assassí, si es tractava d'un complot o quines raons tenia (o tenien).

Hedy Lamarr (nom artístic) va néixer a Viena el 9 de novembre de 1914, va néixer Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Va canviar sis vegades de cognom amb els seus sis casaments. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb els més grabns directors de l’época com Cecil B. DeMille. Ella figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Però no va ser només una bella actriu. També va ser inventora e enginyera en telecomunicacions austríaca. Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412. La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi). Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a Orlando, on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del 2000. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de 1953, va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame el 2014.

 

Sara Hidalgo Valls va néixer a Cerdanyola del Vallès del 9 de novembre de 1967. És una exjugadora de waterpolo catalana. Jugadora del CN Sabadell, va aconseguir els primers títols de l'entitat sabadellenca destacant tres Lligues espanyoles, dues Copes de la Reina i una Lliga catalana. Internacional en cinquanta-vuit ocasions amb la selecció espanyola de waterpolo entre 1989 i 1995, va participar al Campionat d'Europa de 1993. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2001-02. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de bronze (1994), d'argent (1996) i d'or (2000) de serveis distingits per la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu (1996) de la Federació Catalana de Natació. Posteriorment, la seva carrera professional s'ha desenvolupat en el sector farmacèutic.

El nou de novembre del dos mil catorze no va ser un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada.

Experiència personal: Jo recordo perfectament aquesta data perquè es va fer com una mena de compte enrere des de l’estiu i jo aquesta setmana vaig acabar la quimio del meu càncer de mama. L’Artur Mas, un munt de catalans i jo, esperàvem l’arribada d’aquest dia... i va arribar... i va passar...