27 de febrer 1948 Neix Enrique Cerezo 1984 Neix Lotta Schelin 1990 Neix Marta Torrejón 1994 Clausura dels Jocs Olímpics de Lillehammer

 

Comencem amb una persona que pertany al món de l’esport des de la presidencia d’un club de futbol, una futbolista sueca i una de catalana de molt renom. Acabarem amb la clausura dels Jocs Olímpics que van suposar que els Jocs d’Estiu i Hivern ja no es celebressin el mateix any.

El 27 de febrer de 1948 va néixer a Madrid l’Enrique Cerezo, president de l'Atlètic de Madrid. Enrique Cerezo Torres és un empresari i dirigent esportiu espanyol, actual president del Club Atlètic de Madrid des del 28 de maig de 2003 després de la dimissió de Jesús Gil, club del qual és accionista. A més és productor cinematogràfic i propietari d'Enrique Cerezo Producciones Cinematogràfiques i Vídeo Mercury Films, del canal autonòmic 8madrid, de la cadena de cinemes madrilenys Conde Duque-Verdi i de l'empresa de vídeo sota demanda a través d'internet FlixOlé. Posseeix més del 70% de títols del cinema espanyol, la qual cosa el situa com el líder del sector cinematogràfic al país. Va substituir al president Jesús Gil. Gregorio Jesús Gil i Gil va ser un empresari, polític i dirigent esportiu espanyol. Va ser president i màxim accionista del Club Atlètic de Madrid entre 1987 i 2003 i alcalde de Marbella entre 1991 i 2002.

El 27 de febrer de 1984 va néixer a Estocolm la Charlotta Eva Schelin coneguda com Lotta Schelin, futbolista sueca. Va jugar com a davantera per al Kopparbergs/Göteborg, Olympique Lyonnais i el Fotboll Club Rosengård sent aquests dos últims als qui deu els seus majors assoliments i reconeixements. Va ser internacional amb Selecció de Suècia, de la qual és la màxima golejadora històrica. La seva altura, força i tècnica ofensiva han portat al exentrenador de la selecció femenina de futbol de Dinamarca, Peter Bonde, a comparar-la amb el seu compatriota Zlatan Ibrahimović. Schelin cita a la seva germana major i excompanya d'equip, Llitera Schelin, així com a Tina Nordlund, com els seus models a seguir. El 30 d'agost de 2018 va anunciar la seva retirada esportiva a causa dels constants dolors en coll i cap producte d'una lesió soferta en 2017. De petita va practicar molts esports com el tennis de taula, atletisme i surf de neu, optant posteriorment per enfocar-se en el futbol. En la seva adolescència va desenvolupar un problema a la columna vertebral, per la qual cosa se li va aconsellar deixar l'esport. Schelin va realitzar un entrenament de resistència intensiu, recuperant-se als 17 anys.

El 27 de febrer de 1990 va néixer a Mataró la Marta Torrejón, futbolista i biòloga que juga com a defensa en el Futbol Club Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya. Ha estat internacional amb la selecció espanyola des de 2007 fins a 2019, sumant un total de 90 convocatòries. Durant quatre anys va ser la jugadora amb més internacionalitats per Espanya, fins que en 2021 la seva marca va ser superada per Alexia Putellas. És la jugadora amb més títols del futbol espanyol guanyant al llarg de la seva carrera 24 títols nacionals, entre ells 8 Lligues, 11 Copes de la Reina i 5 Supercopas d'Espanya. Prové d'una família relacionada amb el futbol. El seu pare, els seus oncles i el seu germà són jugadors. Encara que de petita volia jugar al tennis, es va decantar pel futbol, esport que va iniciar a 7 anys primer a l'escola i als 12 anys es va incorporar al R. C. Sr. Espanyol on existia un equip de futbol femení. Ha compaginat el seu treball com a futbolista amb els estudis universitaris llicenciant-se en biologia. Va debutar a l'equip aleví i infantil de l’Espanyol. En aquells temps va haver de jugar amb nois perquè que no hi havia equip femení; la seva carrera va anar a més i amb nomès 14 anys va debutar a la Superliga amb el club periquito, fins a convertir-se en una de les peces claus del club. R. C. E. Espanyol. L'any 2004, després d'haver jugat en les categories inferiors de l'Espanyol, li arriba el seu moment, i va saltar al terreny de joc com a jugadora del primer equip de la Superliga, on va obtenir bastants èxits. Des de 2013 juga en el Futbol Club Barcelona on és una de les capitanes.Va debutar en la selecció espanyola de futbol femení el 25 de novembre de 2007 en un partit de la Fase de Classificació del Campionat d'Europa en Shrewsbury, Anglaterra. Va jugar en totes les categories de la Selecció Espanyola, fins a la Selecció Espanyola absoluta, amb la qual va participar en el Campionat del Món del Canadà 20155 i juny de 2019 en el Campionat del Món de França 2019 on va ser la capitana de la selecció. Ha guanyat 4 vegades el campionat d'Espanya de Selección Catalana de Futbol seleccions autonòmiques 2003, 2004, 2005, 2006, havent jugat amb la selecció catalana sub-14, sub-17, sub-18 i actualment amb la Selecció Catalana absoluta.

El 27 de febrer de 1994 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Lillehammer 1994, oficialment coneguts com els XVII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat entre el 12 i el 27 de febrer de 1994 a la ciutat de Lillehammer a Noruega. Lillehammer va ser elegida per sobre les ciutats candidates d'Anchorage, als Estats Units; Östersund, a Suècia; i Sofía a Bulgària. En 1986, el Comitè Olímpic Internacional va decidir realitzar els Jocs Olímpics d'Hivern en els anys parells en què no es realitzessin Jocs Olímpics d'Estiu. Així, després de Albertville 1992, Lillehammer va albergar la XVII versió d'aquests Jocs. Va ser la primera (i única) ocasió en la qual uns Jocs Olímpics van ser celebrats en un període menor a quatre anys i amb una diferència de només dos anys.

28 d'octubre 1900 Fundació de l'Espanyol 1900 Jocs Olímpics de Paris

 

Avui, a les acaballes del mes d’octubre recordem dos fets que van passar el mateix dia del mateix any: la creació de l’Espanyol i el final dels Jocs Olímpics de Paris de 1900.

El 28 d'octubre de 1900, una colla de joves estudiants universitaris encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz funden el Reial Club Deportiu Espanyol. Ells eren l’Àngel Rodríguez, l’Octavi Aballí i en Lluís Roca. L’Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que actualment té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment “periquitos” i pels colors del seu equipament “blanc-i-blaus”. El club organitza anualment des de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu. La temporada 2023-24, el primer equip masculí de l'Espanyol va jugar a la segona divisió espanyola de futbol. La temporada 2024-25, el primer equip masculí de l'Espanyol juga, de nou, a la Primera divisió espanyola de futbol.

El 28 d’octubre de 1900 es van acabar els Jocs de París, els Jocs Olímpics de París 1900, oficialment Jocs de la II Olimpíada, la segona edició de les olimpíades modernes. Van tenir lloc a París, França, del 14 de maig al 28 d'octubre del 1900, en el marc de l'Exposició Universal. Hi ha un munt de curiositats....

La decisió de celebrar els Jocs de 1900 a París es va prendre a la reunió del I Congrés Olímpic celebrat el 1894. Després dels Jocs de 1896 Pierre de Coubertin, president del Comitè Olímpic Internacional (COI), volia organitzar els Jocs de la II Olimpíada, però Alfred Picard, comissari general de l'Exposició Universal, volia organitzar «competicions internacionals d'exercici físic i esports» durant l'esdeveniment. El llavors òrgan rector de l'esport a França, la Union des sociétés françaises de sports athlétiques (USFSA), el novembre de 1898 va decidir finalment celebrar les competicions de l'Exposició en lloc dels Jocs de Coubertin que, a la primavera de 1899 es va veure obligat a acceptar la proposta de la USFSA: «Les competicions de l'Exposició se celebren en lloc dels Jocs Olímpics de 1900 i compten com a equivalents a la II Olimpíada.»

No hi va haver cerimònia d'obertura ni de clausura, les proves es van desenvolupar al llarg de cinc mesos i aquests esdeveniments no es denominen «Jocs Olímpics» als documents oficials ni als cartells promocionals, per la qual cosa molts atletes ignorarien, alguns fins a la seva mort, que havien competit en els Jocs Olímpics.

Les proves esportives van atraure 58.731 participants, però segons el COI, només 997 atletes de 24 països, entre ells 22 dones, van competir en disciplines que considera olímpiques.

Va ser la primera vegada que les dones van participar als Jocs Olímpics; la tennista britànica Charlotte Cooper va ser la primera campiona olímpica en una competició individual.

D'un total de 477 proves esportives celebrades, el COI només en reconeix 95, entre les quals tres esports (pilota basca, criquet i croquet) i alguns esdeveniments (com el salt llarg a cavall i la natació amb obstacles) van fer la seva única aparició de la història al programa olímpic. Entre les competicions no reconegudes hi ha disciplines com les de globus aerostàtics, pesca amb canya, o de tir amb canó, així com competicions professionals reservades només a francesos, proves amb handicap o competicions escolars.

Amb les seves victòries a les proves de 60 metres llisos, 110 metres tanques, 200 metres tanques i salt de longitud, l'atleta nord-americà Alvin Kraenzlein va ser el principal vencedor de les proves reconegudes com a olímpiques; després de la disputa dels Jocs del 2020, continua sent l'únic esportista que ha guanyat quatre medalles d'or individuals d'atletisme en una mateixa edició dels Jocs Olímpics.

Un nen parisenc d'entre 7 i 12 anys d'edat del qual se'n desconeix el nom i que va participar com a timoner del duet neerlandès que va guanyar una prova de rem, probablement sigui el campió olímpic més jove de la història.

França, país del qual procedien més de la meitat dels atletes, va dominar el medaller, establert a posteriori en 101 medalles, 26 d'or, davant dels Estats Units (47 medalles, 19 d'or) i el Regne Unit (30, 15 d'or).

28 d'octubre 1538 es funda la Universitat de Santo Domingo 1848 tren Barcelona - Mataró 1900 fundació de l'Espanyol 1944 inauguració de Riazor

Avui parlem d’universitats, trens i futbol.

Al 1538, a la vila de Sant Domingo -a la illa L'Espanyola, enmig de la mar Carib, es funda la Universitat de Sant Tomás d'Aquino (avui Universitat Autònoma de Santo Domingo), la primera Universitat d'Amèrica. La Universitat d'Alcalá d'Henares va ser el seu model i com a tal va ser l’extensió de les idees renaixentistes que sorgien del món medieval, del qual emergia l'Espanya dels dies de la conquesta. La naixent Universitat va iniciar les seves ensenyaments organitzats en quatre Facultats: Medicina, Dret, Teologia i Arts, d'acord amb les normes establertes en l'època per les institucions similars de la metròpoli. Els estudis d'Arts incloïen les dues modalitats: el "trivium" que comprenia la Gramàtica, la Retòrica i la Lògica i el "quadrivium", que englobava l'Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música. Actualment es poden cursar 20 estudis en 17 ubicacions diferents.

El vint-i-vuit d’octubre de 1848 es va inaugurar el ferrocarril que unirà Barcelona i Mataró (el Maresme).  En aquells moments va ser el primer de la península però el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).Se’l coneix com el primer ferrocarril ibèric. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). Allà va ser on Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus contactes per trobar el finançament necessari. El 1843, quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol·licitar la concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la societat per a la construcció i explotació de la línia de tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure com el seu somni es feia realitat, ja que va morir uns mesos abans de la inauguració.

En l’apartat de futbol avui tenim dues efemèrides d'equips amb samarretes amb franges verticals blaves i blanques.

L’any 1900 a Barcelona es va fundar el Real Club Deportivo Espanyol. Actualment tots els equips: futbol base, femení, primer equip entrenen als camps de la zona esportiva Dani Jarque i el primer equip juga al camp de Cornellà al RCD Espanyol Stadium. Els seguidors de l'Espanyol se'ls anomena "periquitos".

El vint-i-vuit d’octubre de 1944 a La Coruña, a Galícia, es va inaugurar l’Estadi Municipal de Riazor amb un Deportivo-València que va acabar amb resultat 2-3 favorable als valencians. En aquest camp propietat de l’Ajuntament de La Corunya és on juga el Deportivo de La Corunya, molt a prop de la platja de Riazor. La gran capacitat del camp i les seves pistes d'atletisme que el rodejaven feien de Riazor un estadi fred, que mai s'omplia. Amb motiu del Mundial de futbol de 1982 celebrat a Espanya, aquests problemes es van solucionar, en part, amb les remodelacions necessàries perquè el camp pogués acollir partits d'alta competició. La capacitat de l'estadi es va reduir a 29.000 localitats, aforament amb el qual s’hi van poder jugar tres partits de la primera ronda del Mundial d’Espanya 1982. El 18 de març de 2010, des de l'Ajuntament de la Corunya es presentava el projecte de reforma, en el cas que la ciutat fos escollida com a seu per al Mundial de futbol de 2018 o 2022. El nou estadi tindria una capacitat de 45.000 espectadors i es remodelaria la zona més propera, inclòs el soterrament dels carrers circumdants, per crear així una nova àrea de lleure a la ciutat però de moment... aquest projecte està a l’espera.

Premis Nobel espanyols

A Espanya hem tingut set Premis Nobel: cinc de Literatura i dos de Medicina.

José de Echegaray (1832-1916)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1904. Home polifacètic (va ser enginyer, matemàtic, dramaturg i escriptor) se’l coneix com el matemàtic espanyol més influent del segle XIX, amb grans treballs de Geometria. Va estrenar més de 67 obres de teatre que el van portar a rebre el Premi Nobel juntament amb l’escriptor occità Frederic Mistral.

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1906. Probablement l’investigador espanyol més influent de la història. Els seus treballs van ajudar a crear la neurologia, una disciplina nova. Va rebre el premi amb el seu gran competidor Golgi.

Jacinto Benavente (1866-1954)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1922. Dramaturg que va escriure en gairebé en tots els gèneres teatrals amb un estil costumista. 

Juan Ramón Jiménez (1881-1958)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1956. La seva obra més coneguda és “Platero y yo”, de 1914, que pertany a la seva primera època més sensitiva. Desprès va tenir una època més intel.lectual marcada pel seu viatge a Amèrica i una etapa on viu el seu exili a Puerto Rico.  

Severo Ochoa (1905-1993)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1959. Exiliat als Estats Units, al 1954 va descobrir l’enzim capaç de sintetitzar el ARN accedint a la clau necessària per que desprès, en paral.lel amb Nirenberg, desxifrés el codi genètic. Va compartir el Nobel amb el seu deixeble, Kornberg. Els seus darrers anys va col.laborar en la creació de la Societat Espanyola de Bioquímica.

Vicente Aleixandre (1898-1984)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1977 (que no va poder recollir personalment pel seus dèbil estat de salut). Poeta espanyol de la “Generación del 27” guanyador d’importants premis nacionals des dels anys 30, entre els que destaca el “Premio Nacional de Literatura” per  l’obra “La destrucción o el amor”. 

Camilo José Cela (1916-2002)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1989. Als vint anys Cela escriví el seu primer llibre de versos, “Pisando la dudosa luz del día”. Va escriure nombroses obres de narrativa sent les més conegudes “La Colmena” (1951), “La familia de Pascual Duarte”(1942), Pabellón de reposo (1943), “Viaje a la Alcarria”(1948) d’entre altres. Va rebre diferents premis com P. de la Crítica (1956), el P. Nacional de Narrativa (1984), el P. Príncep d'Asturies de les Lletres (1987), el P. Nobel de Literatura (1989) per al qual ja havia estat proposat des de 1982, el P. Planeta (1994), i el P. Cervantes (1995). B Els que el vam veure amb vida el recordem també pel seu caràcter fort i la seva gran corpulència.