28 de febrer Natació Adaptada 1957 Neix Sebastián Rodríguez

 

Avui acabem el mes de febrer parlant de natació adaptada perquè coincideix amb el neixament d’un esportista gadità que competeix en aquest esport la historia del qual és ben singular. És el primer esportista d’èlit que trobem que va militar en un grup terrorista i que va estar a la presó per delictes de sang. Una historia ben curiosa… que acaba amb medalles olímpiques i reconeixements polítics diversos.

La natació adaptada és un esport practicat per atletes amb discapacitat física, visual i intel·lectual. L'esport és regulat directament pel Comitè Paralímpic Internacional. Les regles de l'esport estan adaptades de les regles establertes per la Federació Internacional de Natació (FINA). La majoria de les regles són compartides. Les diferències més significatives es relacionen amb la posició de partida i aquelles relacionades amb nedadors amb impediments visuals. Hi ha tres grans grups classificatoris: S1-S10 per a nedadors amb discapacitats físiques; S11-S13 per a nedadors amb discapacitats visuals; i S14 per a nedadors amb discapacitats d'aprenentatge. Les proves són substancialment les mateixes que en la natació convencional: 50, 100 i 400 metres, en els estils lliure, braça, esquena i papallona, amb proves d'estils combinats (medley), en proves individuals i en competicions, separades per a dones i homes.

La natació competitiva adaptada per a homes amb discapacitats va començar a practicar-se en els Jocs de Stoke Mandeville de 1953. Tres anys després va integrar el programa dels primers Jocs Paralímpics celebrats a Roma 1960, sent només quinze els països que van enviar equips de natació. L'equip italià va resultar guanyador amb onze medalles d'or, mentre que els nedadors argentins Juan Sznitowski (50 m esquena 5) i Beatriz Perazzo (50 m lliure 3) van ser els primers esportistes de parla hispana a guanyar una medalla d'or paralímpica en natació. A Roma 1960 es va usar una classificació de cinc graus (1 a 5), ordenat del major grau de discapacitat al menor grau, distingint en cadascuna de les classes si es tractava de nedadors amb lesions completes o incompletes, totalitzant deu classes, totes referides a persones amb discapacitats físiques. En els Jocs Paralímpics de Nova York i Stoke Mandevile 1984 la natació, limitada fins a aquest moment a nedadors paralítics i amputats, va incloure també esdeveniments per a nedadors cecs i amb paràlisi cerebral, impulsats per les respectives organitzacions esportives acabades de fundar, la Federació Internacional d'Esports per a Cecs (BISFed) i l'Associació Internacional per a la Recreació i l'Esport de les Persones amb Paràlisi Cerebral (CPISRA). L'historiador Steve Bailey critica la rigidesa i falta d'imaginació dels organitzadors d'aquells jocs, en establir les competències de natació separant completament als tres grups. En 1994 el Comitè Olímpic Internacional (IPC) va començar a organitzar cada quatre anys els Campionats del Món de Natació IPC. En 2009 l'IPC va organitzar un Campionat del Món de Natació exclusivament per a distàncies de 25 metres. En resum, la natació es va considerar com a esport paralímpic a Roma de l'any 1960, els que el practiquen han de portar una vida estable perquè no sofreixin en l'aigua lesions o problemes que podrien tenir per a alguns moviments.

Els nedadors són classificats funcionalment amb la finalitat que les competències es realitzin entre persones en condicions equivalents. Existeixen tres grans grups de classificació: discapacitats físiques, discapacitats visuals i discapacitats mentals.

Categories 1-10 (discapacitats físiques). Les persones amb discapacitats físiques són classificats en deu grups numerats, corresponent l'1 als qui tenen major grau de discapacitat i 10 als qui tenen menor grau. Les discapacitats físiques inclouen una varietat d'afeccions molt diverses, des de la pèrdua d'un o diversos membres, per causes congènites o no, paràlisi cerebral, lesions en la medul·la espinal, nanisme i discapacitats que impedeixen l'ús d'articulacions. Categories 11-13 (discapacitats visuals). Les persones amb discapacitats visuals competeixen en tres categories: 11, 12 i 13. La categoria 11 correspon als qui han perdut completament la visió. Les categories 12 i 13 correspon a persones que tenen severa pèrdua de visió, però no l'han perdut completament. Els nedadors de la categoria 11 han de competir amb antifaços a fi d'evitar que els qui puguin percebre lluminositats tinguin avantatge esportiu.

Categoria 14 (discapacitats intel·lectuals). Les persones amb discapacitats intel·lectuals competeixen en la categoria 14. Les categories són assignades segons l'estil de natació, raó per la qual s'assigna una lletra a cada categoria: la lletra "S" sola (de "swimming") correspon als estils lliure, esquena i papallona, mentre que les lletres "SB" corresponen a l'estil carrego i les lletres "SM" corresponen a les proves amb estils combinats (medley).

El 28 de febrer de 1957 va neixer a Cadis en Sebastián Rodríguez Veloso, esportista que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 2000 i 2012. Durante la dècada dels 80, va formar part del grup terrorista Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre, amb els quals va participar en diversos atemptats, inclosos atacs amb explosius i l'assassinat de Rafael Padura, president de la Confederació d'Empresaris de Sevilla en 1984, fets pels quals va ser condemnat a 103 anys de presó. Ja empresonat, en 1990 va fer una vaga de fam que duraria més de 400 dies i que li causaria greus problemes de salut, fins al punt de provocar-li una falta permanent de mobilitat en totes dues cames, sofrint llavors una discapacitat que pateix des de llavors. Aquest fet suposaria la seva excarceració en llibertat condicional al novembre de 1994. És llavors quan comença la seva carrera esportiva, compaginant això amb el seu treball a l'Once. Primer milita en el club Amfiv de bàsquet en cadira de rodes, però aviat es veuria quina seria la disciplina esportiva en la qual més destacaria. Va començar en la natació i aviat van començar a arribar els èxits, primer en els campionats d'Espanya i després en competicions internacionals.L'any 2000, en els Jocs Paralímpics de Sídney, aconsegueix cinc medalles d'or amb tres rècords mundials. Posteriorment, en els Jocs d'Atenes 2004, Chano aconsegueix fer-se amb quatre medalles; tres d'or i una de bronze. A Pequín 2008, acabaria la competició amb dues plates i dos bronzes, mentre que a Londres el resultat seria de dues plates i un bronze. Vivia a Vigo i l'any 2001 l'Ajuntament de Vigo li va atorgar el guardó de Vigués Distingit. En 2007 el govern de José Luis Rodriguez Zapatero li va concedir l'indult pel pagament de les indemnitzacions a les seves víctimes i el penediment. Els familiars de Padura van qualificar el perdó com a novetat oportunista. La seva inclusió en les llistes del BNG per Vigo a les eleccions municipals de 2007 va ser anul·lada per la Junta Electoral viguesa. L'any 2009 el ministeri d'Educació, Cultura i Esport li va atorgar la Reial ordre de Mèrit esportiu, en la categoria de Medalla d'or. A l'estiu de 2016, va viatjar a Rio de Janeiro per a disputar unes noves paralimpíades, però les medalles aquest cop no van arribar.