Hi ha paraules
que em costa fer servir per manca d’ús. Sabies que esgrimista o esgrimidor és
la paraula que defineix a la persona que practica l’esgrima? A mi em costa...
Avui els protagonistes són uns Jocs Olímpics d’Hivern, un jugador d’handbol,
una atleta etíop i una esgrimidora hongkoguesa. Tot lligat a la data
d’avui.
El 8 de febrer de
1984 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Sarajevo 1984,
oficialment coneguts com els XIV Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un
esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Sarajevo, Bòsnia i
Hercegovina, Iugoslàvia, entre el 8 i el 19 de febrer de 1984. En aquesta
edició van participar 1.299 atleta homes i 274 dones— de 49 comitès olímpics
nacionals, que van competir en 39 proves de 10 esports. La XIV Olimpíada
d'Hivern va ser la primera organitzada en un estat socialista, sense comptar
l'esdeveniment d'estiu a Moscou 1980. La majoria de competicions van tenir lloc
a quatre estacions de muntanya dels Alps Dinàrics —Bjelašnica, Jahorina, Igman
i Trebević—, mentre que a la capital bosniana hi havia l'estadi olímpic i els
pavellons coberts. Tot i que les proves d'esquí van patir retards per culpa del
mal temps, es considera que els JJ. OO. de Sarajevo 1984 van ser un èxit
organitzatiu, a diferència del que va passar a l'edició anterior. A nivell esportiu,
Alemanya Oriental va encapçalar el medaller amb 24 medalles —9 ors, 9 plates i
6 bronzes—, si bé la Unió Soviètica va obtenir un metall més (25). Hi va haver
gestes com els tres ors de Marja-Liisa Hämäläinen en esquí de fons; la victòria
de Michela Figini en esquí alpí amb tan sols 17 anys; la plusmarca mundial de
Karin Enke en patinatge de velocitat, i l’exercici perfecte de Christopher Dean
i Jayne Torvill a la final de patinatge sobre gel. A més, la selecció de l'URSS
reprendria el domini mundial en hoquei sobre gel. El llegat dels Jocs Olímpics
va servir per modernitzar Sarajevo, convertir els Alps Dinàrics en una
destinació turística i desenvolupar els esports d'hivern a la península
balcànica. No obstant això, vuit anys després de la seva celebració es va
produir la dissolució de Iugoslàvia i l'esclat de la guerra de Bòsnia
(1992-1995), per la qual bona part de les seus van resultar danyades. Els Jocs
Olímpics van tenir un impacte positiu sobre Sarajevo L'ampliació de l'aeroport, la renovació de
les estacions d'esquí, les noves xarxes de transport i la construcció d'hotels
i restaurants van significar una millora en la qualitat de vida dels
sarajevesos. A finals dels anys 1980, Sarajevo era la quarta ciutat més poblada
de Iugoslàvia per darrere de Belgrad, Zagreb i Skopie. No obstant això, tots
aquests èxits es van enfonsar vuit anys després, amb l'esclat de la guerra de
Bòsnia. Durant els JJ. OO. res semblava presagiar un conflicte bèl·lic, tot i
que després de la mort de Tito aflorarien alguns símptomes que després
suposarien la dissolució de Iugoslàvia. La ciutat va quedar destruïda incloent
les instal·lacions olímpiques: es va cessar el manteniment de gairebé totes les
estacions d'esquí, les pistes de bobsleigh van ser utilitzades com a trinxeres,
es van plantar mines antipersona als voltants d'Igman i tant l'estadi Koševo
com el pavelló Zetra van patir danys estructurals. De fet, els terrenys annexos a Zetra es
van convertir en un cementiri. En acabar la guerra, les autoritats de Bòsnia i
Hercegovina van dur a terme la reconstrucció de l'estadi nacional, del pavelló
Zetra i de les pistes d'esquí principals. No va passar el mateix amb els
trampolins ni la pista de bobsleigh, la remodelació dels quals ha estat
posposada per falta de diners. El 2019, Sarajevo i Sarajevo Oriental van
organitzar l'edició d'hivern del Festival Olímpic de la Joventut Europea. Estava
previst que hagués passat el 2017, però els bosnians van acordar
intercanviar-se l'edició amb Erzurum per problemes econòmics.
El 8 de febrer de 1991 va néixer a Etiòpia la Genzebe Dibaba Keneni (en amàric: ዲባባገንዘቤ) és una esportista etíop que competeix en atletisme, especialista en les carreres de mig fons i fons. Va ser campiona mundial a l'aire lliure el 2015.Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, els anys 2012 i 2016, obtenint una medalla de plata a Rio de Janeiro 2016, en la prova de 1500 m. Va guanyar dues medalles al Campiona 2015 i cinc medalles de or al Campionat Mundial d'Atletisme de Pista Coberta entre els anys 2012 i 2018. En la modalitat de camp a través, va obtenir dues medalles de plata al Campionat Mundial de Camp a Través, els anys 2011 i 2017. Al llarg de la seva carrera va aconseguir batre el rècord mundial dels 1500 m a l'aire lliure (3:50,07), així com les plusmarques mundials a pista coberta dels 1500 m (3:55,17), 2000 m (5:23,75), 3000 m (8:16,60), 5000 m (14:18,86), la milla (4:13,31) i les dues milles (9:00,48). El 2015 va ser condecorada amb el Premi Laureus a la Millor Esportista Femenina Internacional de l'Any. Les seves germanes Tirunesh i Ejegayehu van competir també en atletisme.
El 8 de febrer de 1994 va néixer a Hong Kong la Vivian Kong (en xinès cantonès: 江旻憓). És una esgrimidora hongkonguesa especialitzada en la modalitat d'espasa. Ha participat en dues olimpíades, a Rio 2016 i Tòquio 2020. Ha guanyat 2 medalles de bronze en els Campionats del Món. La seva primera medalla, aconseguida en el Campionat del Món de Budapest 2019, va suposar-li ser la primera tiradora de Hong Kong en guanyar una medalla en aquest campionat. A més també ha aconseguit 12 medalles (3 d'or) en els Campionats d'Àsia.Kong va començar a practicar el Taekwondo de molt petita, tot i que amb 11 anys es va passar al món de l'Esgrima. És llicenciada en Dret per la Universitat xinesa de Hong Kong i se la coneix per la seva pràctica del ioga i defensa del veganisme. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual femenina d'espasa. Vivian Kong, va ser la primera campeona olímpica de Hong Kong en esgrima.
El 8 de febrer de
1995 va néixer en Miguel Sánchez-Migallón Naranjo, és un jugador d'handbol que
ocupa les posicions de central, lateral esquerre i extrem esquerre al SL
Benfica de l'Andebol. És natural de Ciudad Real. Va començar jugant a l'handbol
al Club Handbol San Francisco Javier, gràcies al seu germà, que ja hi jugava.
Va començar jugant de porter, on no va tenir gaire èxit, així que va decidir
ser jugador de camp. Després de la desaparició del BM San Francisco Javier va
passar a formar part del BM Pio XII ia partir de la temporada 2010/2011 jugaria
amb les categories inferiors del BM Ciutat Real. Allà Talant Dujshebaev s'hi va
fixar i amb només 17 anys va fitxar pel BM. Atlètic de Madrid. Aquella
temporada va marcar 25 gols en 22 partits a la Lliga ASOBAL. Després de la
desaparició de l'equip a l'estiu del 2013, va quedar alliberat del seu
contracte. El 27 de juliol del 2013 el BM Aragón fa oficial el seu fitxatge. El
26 de desembre del 2013 abandona el BM. Aragó amb la carta de llibertat amb
destinació al Naturhouse La Rioja. El 2021 fitxa pel Vive Kielce. El 2 de
novembre de 2016, debuta a la selecció espanyola d'handbol, aconseguint la
medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio i la medalla de plata del
Campionat Europeu d'handbol el 2022. A l’estiu de 2024 va obtenir la medalla de
bronze als Jocs Olímpics de París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada