Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recolilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?
Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.
Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat.
El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.
El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.
Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.
Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!
