16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. 

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens donen la temperatura... 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

5 d'octubre 1966 compren a Floquet de Neu 1966 neix Albert Om

 

Els protagonistes d’avui són l’Albert Om i el goril·la blanc Floquet de Neu.

Floquet de Neu era un goril·la occidental (Gorilla gorilla). Va ser la principal atracció del Parc Zoològic de Barcelona per ser l'únic goril·la albí conegut. Tothom volia conèixer aquest goril·la qe va tenir molta descendència però cap goril·la blanc. Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir per eutanàsia el 24 de novembre del 2003 a Barcelona. Tenia uns 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.

El nom original en fang (la llengua que es parla a zona on va néixer) era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment el van presentar com  Blancaneus, però al final es va fer servir el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, rebé aquest nom en honor seu.

Va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Mbini, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caçador anomenat Benito Manié, de l'ètnia fang, que va abatre una parella de goril·les, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a sa mare. Manié el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. L'1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.

 

L’Albert Om i Ferrer va néixer a Taradell el 5 d'octubre de 1966. És Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodista). A la televisió ha conduït o ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat. El 19 de desembre del 2010 va presentar la Marató de TV3 contra les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’any 2011 va rebre el Premi Ondas per El convidat. Era un programa en el que l’Albert Om es convertia en el Convidat durant un cap de setmana de persones famoses del món de l’esport, la cultura, la política... presentant la seva cara més humana. A la ràdio ha conduït programes com L'hora del pati i actualment el podem trobar de dilluns a divendres a les set de la tarda al programa Islàndia, de RAC1.

També ha escrit alguns llibres, com El nom del porc, amb el qual va aconseguir el Premi Pere Quart d'humor i sàtira; Els veïns de dalt, o Rebotiga d'il·lustres, del qual és coautor, juntament amb Toni Coromina. Des del 2010 també és conseller assessor del diari Ara, on escriu una columna setmanal.

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. 

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens donen la temperatura... 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

16 de novembre Sta. Margarita Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 fundació de l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

21 de març Fundació de Roma Dia Mundial de la Síndrome de Down

Avui tenim dos protagonistes : la fundació de la ciutat de Roma i el Dia Mundial de la Síndrome de Down.

La fundació de Roma és explicada per diverses llegendes, que van ser unificades principalment a l'Eneida de Virgili, reunint en una història coherent diferents versions d'alguns ritus d'iniciació d'aquell temps. Els protagonistes són dos germans Ròmul i Rem, i la lloba capitolina, Luperca. Si voleu saber com diuen que va anar tot... us toca buscar....

Triar el Dia Mundial de la Síndrome de Down era fàcil. El nom tècnic és trisomia del parell 21. Tenim dos nombres 3 i 21. I com que ja sabeu que en el món anglosaxó primer posen el mes i després el dia van escollir el 21 de març. 

La Síndrome de Down és una combinació cromosòmica natural que sempre ha format part de la condició humana, existeix en totes les regions del món i habitualment té efectes variables en els estils d'aprenentatge, les característiques físiques o la salut. L'accés adequat a l'atenció de la salut, als programes d'intervenció primerenca i a l'ensenyament inclusiu, així com la investigació adequada, són vitals per al creixement i el desenvolupament de la persona.

Al desembre de 2011, l'Assemblea General de l'ONU va designar el 21 de març Dia Mundial de la Síndrome de Down. Amb aquesta celebració, l'Assemblea General vol augmentar la consciència pública sobre la qüestió i recordar la dignitat inherent, la vàlua i les valuoses contribucions de les persones amb discapacitat intel·lectual com a promotors del benestar i de la diversitat de les seves comunitats. També vol ressaltar la importància de la seva autonomia i independència individual, en particular la llibertat de prendre les seves pròpies decisions.

Avui es celebra el 12è aniversari del Dia Mundial de la Síndrome de Down. El tema de 2017 és: «#MiVozMiComunidad - Habilitar les persones amb síndrome de Down perquè puguin expressar-se, ser escoltats i influir en la política i l'acció del govern, per tal que s'integrin plenament en les comunitats.».

Aquesta setmana passada una noia amb síndrome de Down va ser notícia perquè va complir el seu somni de presentar per un dia el temps en una cadena de televisió francesa d'abast nacional. Fa uns anys estaven amagats i exclosos de la vida social. S’ha fet un gran canvi i avui tenen drets i van a les escoles i tenen feines però encara és noticia quan són actors en una pel·lícula o presenten el temps. Sabem que hi són però la seva visibilitat és reduïda. No els veiem... Cada vegada els veurem més perquè l’accés a la educació els dona més oportunitats. 

Suggeriments: Us recomano veure el programa “El Convidat” d’Albert Om, on va passar un cap de setmana amb Andy Trias el primer noi amb Síndrome de Down que va marxar de casa els pares per fer una vida independent. Va ser molt interessant. 

7 de març 1927 neix Josep M. Espinàs

Avui tenim un protagonista amb molta història i molta lletra.

Josep Maria Espinàs i Massip avui fa noranta anys! Va néixer a Barcelona el 7 de març de 1927. És un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. La pipa és una de les seves companyes de viatge...

Autor d'una extensa obra narrativa (90 novel.les publicades) amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

L’any 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down. En un moment en el que aquestes persones no estaven incloses a la societat sinó que s’amagaven. No en veies pel carrer ni a les feines... Avui podem dir que s’ha fet feina però encara en queda molta per fer amb aquest col·lectiu tan sensible.

Ha escrit, ha cantat... però hi ha una de les seves obres que es canta arreu del món i pocs saben que ell n’és l’autor. Es tracta de l’Himne del Barça. Una lletra senzilla que descriu un sentiment.

Ahir, 6 de març, l’Albert Om li va fer una entrevista en directe al seu programa de RAC 1, Islàndia. Val la pena escoltar-la per poder sentir la vitalitat d’un home que, a punt dels 90 anys, és conscient de la seva història, de les seves febleses. Encara té dues novel·les per publicar... Impressionant. Moltes felicitats! No sé si per molts anys, però els que siguin, us els desitgem molt bons!

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa a Islàndia 1945 es funda l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320 000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

22 d'octubre 2014 Lliurament dels Premis Nacionals de Comunicació

Els Premis Nacionals de Comunicació van ser creats l'any 1999 amb motiu del 75è aniversari del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Catalunya.

L'objecte dels Premis és atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació i les telecomunicacions a Catalunya o en llengua catalana, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada.

Des que fa 15 anys el President de la Generalitat va entregar els primers premis de Radiodifusió, Televisió i Telecomunicacions, degut a la constant evolució del sector els Premis han anat experimentant alguns canvis de seccions, de dotació, i fins i tot de nom. Així, el 2000 es va constituir el Premi Nacional d'Internet per la seva importància creixent, i en l’edició de 2008 es van atorgar per primer cop els premis corresponents a les categories de Premsa, Comunicació de proximitat i Publicitat.

Ahir al vespre el Conseller de Preseidència, Francesc Homs, va lliurar el guardons en un acte al Palau de la Generalitat. Aquest any alguns dels guardonats han estat Albert Om pel programa “El Convidat”, Catalunya Ràdio, la Xarxa de televisions locals, el portal TimeOut.cat, Marc Marginedas –periodista de El Periódico que va estar segrestat durant sis mesos a Siria-, i a títol pòstum Tatiana Sisquella (va recollir el guardó el seu marit també periodista Joan Maria Pou). 

Els reconeixement són importants però no podem oblidar que és molta la gent professional que treballa cada dia en els mitjans de comunicació i que gràcies a la seva feina callada ens arriba el diari en totes les seves versions, la ràdio i la televisió.