dijous, 31 d’octubre del 2024

31 d'octubre Castanyada o Castaween? 1908 Jocs Olímpic de Londres 1964 Neix Marco van Basten 2000 Neix Alisa Ozhogina

 

Avui, quan celebrem la Castanyada, Halloween o la Castaween parlarem d’un jugador de futbol holandès, dels Jocs Olímpics de 1908 de Londres amb les seves peculiaritats i acabem amb una nedadora de sincro del segle XXI.


És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.

Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.


El 31 d'octubre de 1964 va néixer a Utrecht en Marcel van Basten, conegut com a Marco van Basten. És un exfutbolista neerlandès, considerat com a un dels millors futbolistes de la història dels Països Baixos. Com a jugador defensà els colors de l'Ajax Amsterdam i de l'AC Milan durant els 80 i 90. Va ser un dels golejadors més destacats del seu moment, va marcar 277 gols a la seva carrera, que fou aturada per una lesió. Va ser nomenat Pilota d'Or tres cops (1988, 1989 i 1992) i FIFA World Player el 1992. Fou quatre cops màxim golejador neerlandès (1984, 1985, 1986 i 1987), marcant 117 gols en 112 partits, destacant la temporada 1985-86, en la qual marcà 37 gols en 26 partits, fet que li suposà guanyar la Bota d'Or europea. L'any 1987, Silvio Berlusconi el va fitxar pel Milan, juntament amb els seus compatriotes Ruud Gullit i Frank Rijkaard. El 1988 fou la gran figura de la selecció neerlandesa campiona d'Europa a l'Euro 88, essent el màxim golejador i nomenat millor jugador de la competició. Amb el Milan fou quatre cops campió italià i dues d'Europa com a principal palmarès. També fou diversos cops màxim golejador de la lliga i nomenat millor futbolista europeu.Van Basten deixà el Milan i el futbol en actiu l'any 1995. Als anys 2000 començà la feina d'entrenador, dirigint la selecció del seu país i el seu primer gran club en dues etapes, la segona entre 2008 i 2009.


El 31 d'octubre de 1908 es van clausurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1908, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la IV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Londres (Anglaterra, Regne Unit) entre els dies 13 de juliol i 31 d'octubre de 1908.

Hi van participar 2.008 atletes, entre ells la presència de 37 dones, de 22 comitès diferents. Aquests Jocs havien de disputar-se originàriament a Roma. En aquells moments es va tractar dels 5ns Jocs Olímpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.Mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es produí l'erupció del Vesuvi el 7 d'abril de 1906, devastant la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona de White City, al costat de l'exposició Franco-Britànica. Berlín i Milà foren les altres candidates no escollides. Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia.

El primer dia, seguint una pràctica introduïda dos anys abans a Atenes 1906, els equips desfilaren darrera la bandera nacional. No obstant això, aquest fet provocà alguns incidents: Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar darrere de cap bandera. La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.

Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic Wyndham Halswelle guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur. L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de marató. L'italià Dorando Pietri fou el primer que entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà Johnny Hayes que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina Alexandra de Dinamarca li va atorgar l'endemà una copa d'or.

L'actual distància de la cursa de Marató fou establerta en aquests Jocs. La distància original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi. Per assegurar que la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure, quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes).

Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos després de les altres proves.

L'hoquei sobre herba debutà en aquests Jocs.

En aquests Jocs fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsilvània a la Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.

El suec Oscar Swahn, que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or(72 anys). Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.

John Taylor, un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer afroamericà que guanyà una medalla d'or.[10] A la prova els Estats Units van guanyar la final amb un temps de 3' 29.4", amb els següents parcials: William Hamilton-200 metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4)

Els esportistes més destacats dels Jocs foren l'americà Melvin Sheppard, guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un temps d'1'52". El seu compatriota llançador de martell John Flanagan s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry guanyà les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.


El 31 d'octubre de 2000 neix Alisa Ozhogina Ozhogin a Moscou. És una nedadora espanyola, russa de naixement, en la disciplina de natació sincronitzada. Filla de pares russos, és nascuda a Moscou, però s'ha criat a Sevilla, on és membre del Club Sincro. Va participar al Campionat d'Europa de Natació de 2020, celebrat a Budapest, on va classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio obtenint la medalla de plata en rutina lliure i la de bronze en tècnic. Durant la competició va formar duet amb Iris Tió, amb qui va assolir la sisena posició a la final. Durant el preolímpic de Barcelona el duet va quedar segon. Com a membre de l'equip olímpic espanyol de natació artística va participar en la prova de duet de nou amb Tió. A les preliminars ambdues van quedar onzenes i van classificar-se per a les finals, on van quedar en desena posició. També participà en la competició per equips, en la qual va quedar setena.


dimecres, 30 d’octubre del 2024

30 d'octubre 1997 Neix Bárbara Quero Bàsquet olímpic 1996 Neix Devin Armani Booker 1960 Neix Diego Armando Maradona

 

Avui havíem de parlar només de bàsquet... parlarem de bàsquet, de bàsquet olímpic per coincidència amb el naixement d’un jugador que va jugar als Wildcats, us sona? Nooo, no són els de High School Musica; són de la Universitat de Kentucky. Però vam trobar dos aniversaris futbolístics: el de la Bàrbara Quero i el de Maradona!


El 30 d’octubre de 1997 va néixer a Barcelona la Bárbara Quero. Arrelada a Badalona, començava a jugar a futbol en l’etapa aleví-infantil al Seagull, on feia tot el camí formatiu, fins arribar a debutar com a amateur amb el filial badaloní. De fet, disputava fins i tot un amistós amb el primer equip, amb qui també anava convocada en algun duel de lliga. Disputava una temporada al Júpiter, la 2020/2021, a Preferent, i firmava després per la WSS Barcelona, on va jugar dues temporades, de 2021 al 2023, per retornar al Seagull -via vinculació dels dos clubs-. Ha jugat amb el filial de les gavines, aquest curs, a Primera (30 partits oficials). Actualment juga a l’equip sènior femení A del Martinenc.


El bàsquet va ser inventat per James W. Naismith per a mantenir en forma als seus alumnes durant l'hivern. Al desembre de 1891, el professor d'educació física de la YMCA International Training School de Springfield (els Estats Units) va buscar un esport d'interior adequat per als seus alumnes i moltes de les regles del joc que va crear continuen vigents avui dia. En la dècada de 1920 es van disputar els primers partits internacionals, i el primer campionat mundial va tenir lloc en la dècada de 1950.

El bàsquet és un esport que practiquen dos equips de cinc jugadors en una pista rectangular coberta. Els jugadors controlen la pilota amb les mans i anoten punts llançant-lo a través d'un cèrcol suspès a 3,05 metres del sòl. Els partits de bàsquet olímpic es divideixen en quatre quarts de 10 minuts cadascun. Els jugadors canvien d'atac a defensa i han de demostrar resistència, agilitat i, per descomptat, moltes habilitats en la pista.

El bàsquet va aparèixer per primera vegada en els Jocs Olímpics com a esport de demostració en els Jocs de Sant Lluís 1904, quan la competició es va incloure en el campionat estatunidenc de bàsquet i en el qual només participaven equips estatunidencs. El bàsquet es va convertir en esport olímpic oficial en els Jocs Olímpics de Berlín 1936. El bàsquet femení, per part seva, es va incloure en el programa olímpic per primera vegada 40 anys després, en els Jocs de Mont-real 1976. Històricament, els Estats Units ha estat especialment dominant en l'esport que va inventar, amb l'equip masculí emportant-se a casa l'or olímpic en tots els Jocs, excepte les edicions de 1972, 1980, 1988 i 2004. Els Estats Units van deixar la seva empremta en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb el seu ‘Dream Team’ de jugadors de la NBA, que va guanyar la medalla d'or després de guanyar cadascun dels seus partits per una diferència mitjana de 40 punts.


El 30 d'octubre de 1996 va neixer Devin Armani Booker a Grand Rapids, Míchigan. És un jugador de bàsquet nord-americà que pertany a la plantilla dels Phoenix Suns de la NBA. Amb 1,98 metres d'estatura, juga a la posició d'escorta. Booker va jugar una temporada de bàsquet universitari amb els Wildcats de la Universitat de Kentucky. Va ser seleccionat en la tretzena posició del Draft de la NBA de 2015 pels Phoenix Suns.


Avui Maradona és protagonista per partida doble. Neix el 1960 i es retira el 1997. El 30 d'octubre de 1960 va néixer Diego Armando Maradona. Va ser un jugador i entrenador de futbol argentí considerat un dels millors futbolistes de la història. Va ser escollit com el “millor jugador del món” amb un 53,6% de vots, segons una enquesta per internet de la FIFA, la Fifa Internet Award, l'any 2000. Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors, club amb el qual el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la final de la copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés pel SSC Napoli italià, equip que no havia guanyat cap torneig des de feia temps; allà Diego hi va fer una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre d'altres èxits. El 1991 deixà Itàlia per anar a jugar amb el Sevilla FC i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997.Amb la selecció argentina va jugar quatre copes mundials de futbol: la d'Espanya 1982 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic 1986 (on es van proclamar campions), Itàlia 1990 (on van ser subcampions) i Estats Units 1994 (on va disputar només dos partits). És el cinquè màxim golejador de la selecció argentina de futbol.Com a entrenador va dirigir els equips argentins Mandiyú de Corrientes (1994) i Racing Club (1995).Aquests èxits es van veure entelats pels seus problemes amb l'addicció a les drogues que van afectar tant la seva carrera futbolística (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques), com la seva salut. A més, es va veure involucrat en uns quants fets judicials de diversa naturalesa.Va morir el 25 de novembre de 2020 a causa d'una aturada cardiorespiratòria. Va ser una commoció general a Argentina i a Nàpols. Veure l’expressió de la gent per la mort de Maradona va ser digne d’estudi.


dimarts, 29 d’octubre del 2024

29 d'octubre Sant Narcís 1992 Neix Evan Mehdi Fournier Waterpolo 2004 Neix Elena Ruiz Barril

 

Avui felicitem els gironins perquè la seva ciutat està en Festes perquè és Sant Narcís i a tots els nois que porten aquest nom.


Avui parlarem de basquet però sobretot de waterpolo de la mà d’una esportista femenina d’aquest esport que van definir com a perillós en el seu inici.


El 29 de octubre de 1992 neix Evan Mehdi Fournier a Saint-Maurice, França. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla dels Detroit Pistons de la NBA. Amb 1,98 metres d'alçada, juga en la posició d'escorta. Va començar la seva carrera esportiva en l'equip del Nanterre de la Pro B francesa, d'on va passar al Union Poitiers Basket 86, on va jugar 2 temporades, en les quals va fer una mitjana de 10,3 punts i 2,6 rebots per partit, sent triat en totes dues millor estrella emergent i jugador amb millor progressió.


El waterpolo va ser inicialment un esport perillós que va començar a desenvolupar-se en els llacs i els rius a mitjan segle XIX a Anglaterra com una versió aquàtica del rugbi. En 1870, L'Associació Londinenca de Natació va elaborar les regles d'aquest esport per a la seva pràctica en piscines cobertes. Les regles posteriors, desenvolupades a Escòcia, emfatitzaven un estil de joc futbolístic en oposició a la “variant del rugbi”. El waterpolo es va introduir als Estats Units en 1888, on l'estil de joc del rugbi -similar al del futbol americà- s'utilitzava en l'aigua. De totes maneres, la resta del món va adoptar les regles escoceses d'aquest esport, que van constituir les bases del waterpolo tal com se'l coneix en l'actualitat. El primer partit internacional va tenir lloc en 1890 entre Escòcia i Anglaterra (Escòcia va guanyar 4-0).

Dos equips de set jugadors s'enfronten en una piscina de 3m de profunditat, les dimensions de la qual no són fixes i poden variar entre 20x10 i 30x20 metres (els partits aprovats per la World Aquatics, Federació Internacional de Natació, requereixen una piscina de 30x20 metres per als homes i de 25x20 metres per a les dones). Els partits consten de quatre quarts de vuit minuts cadascun. Excepte el portera, els jugadors només poden subjectar la pilota amb una mà. La possessió dura 30 segons; si l'equip no intenta un tir en aquest temps, la possessió passa a l'equip rival i el rellotge de tir torna a zero. El waterpolo és un esport intensament físic i es permet el contacte amb els jugadors que tenen possessió de la pilota. Per tant, la força, la resistència, la potència i l'estratègia són increïblement importants.

El waterpolo és un dels esports d'equip més antics en els Jocs Olímpics moderns, ja que va ser incorporat al programa al mateix temps que el rugbi, en 1900 -primer en forma de competició entre clubs i després, a partir de 1908, entre països-. No obstant això, no va ser fins a Sídney 2000, un segle després, quan la competició femenina es va introduir en els Jocs Olímpics.Els comitès olímpics nacionals europeus han estat la força dominant en el waterpolo masculí durant anys, amb un representant d'aquest continent guanyant la medalla d'or en cada edició dels Jocs des de 1908. Hongria encapçala el medaller masculí amb 16 medalles (nou d'elles d'or). Pel seu costat, el waterpolo femení encara es troba en la seva etapa prematura en els Jocs. Així i tot, els Estats Units és el vigent tricampió, després de guanyar l'or a Londres 2012, Riu 2016 i Tòquio 2020. **** Us recomano que veieu la pel·lícula “42 segundos” que ens parla de la duresa d’aquest esport i fa un retrat de l’experiència de la selecció espanyola per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.


El 29 d'octubre de 2004 neix Elena Ruiz Barril a Rubí. És una jugadora de waterpolo catalana formada al Club Natació Rubí, que va debutar a la Divisió d'honor la temporada 2017-18. També disputà diverses edicions de la Copa de la Reina i es convertí en la màxima golejadora de la Divisió d'Honor la temporada 2020-21. La temporada 2022-23 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual guanya una Eurolliga de la LEN, una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i una Copa Catalunya. La temporada següent fitxà pel Club Natació Sant Andreu, amb el qual guanyà la primera Copa de la Reina de l'entitat andreuenca i fou escollida MVP de la competició. Internacionalment amb la selecció espanyola amb setze anys, es proclamà campiona del Món en categoria júnior (2021). Amb la selecció absoluta, participà als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on aconseguí la medalla d'argent. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el premi a l'esportista femenina amb més projecció de l'any 2022, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català, organitzada pel diria Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Va obtenir a París 24 la medalla d’Or amb la selecció espanyola. Aquest va ser el missatge que va adeixar per l’equip al seu instagram: “Muchas gracias equipo por hacer estos juegos tan especiales e inolvidables. Gracias por todo el esfuerzo y compromiso realizado todos los días desde que empezamos hasta que nos hemos colgado la medalla que tanto queríamos (pasando por el Veleta). Gracias a la gente que ha estado siempre a mi lado durante este año tan largo e intenso, especialmente a mi familia (@ariruiz4 @esterbarril69 @yagoruiz011 ), que ha estado cada día apoyándome y ayudándome en todo momento. Gracias también a ti @laurasuarez_psico , has estado muy importante durante todos estos años del ciclo. Estoy muy orgullosa de cada una de nosotras y del equipazo que somos, os quiero potras.”

dilluns, 28 d’octubre del 2024

28 d'octubre 1900 Fundació de l'Espanyol 1900 Jocs Olímpics de Paris

 

Avui, a les acaballes del mes d’octubre recordem dos fets que van passar el mateix dia del mateix any: la creació de l’Espanyol i el final dels Jocs Olímpics de Paris de 1900.


El 28 d'octubre de 1900, una colla de joves estudiants universitaris encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz funden el Reial Club Deportiu Espanyol. Ells eren l’Àngel Rodríguez, l’Octavi Aballí i en Lluís Roca. L’Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que actualment té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment “periquitos” i pels colors del seu equipament “blanc-i-blaus”. El club organitza anualment des de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu. La temporada 2023-24, el primer equip masculí de l'Espanyol va jugar a la segona divisió espanyola de futbol. La temporada 2024-25, el primer equip masculí de l'Espanyol juga, de nou, a la Primera divisió espanyola de futbol.


El 28 d’octubre de 1900 es van acabar els Jocs de París, els Jocs Olímpics de París 1900, oficialment Jocs de la II Olimpíada, la segona edició de les olimpíades modernes. Van tenir lloc a París, França, del 14 de maig al 28 d'octubre del 1900, en el marc de l'Exposició Universal. Hi ha un munt de curiositats....

La decisió de celebrar els Jocs de 1900 a París es va prendre a la reunió del I Congrés Olímpic celebrat el 1894. Després dels Jocs de 1896 Pierre de Coubertin, president del Comitè Olímpic Internacional (COI), volia organitzar els Jocs de la II Olimpíada, però Alfred Picard, comissari general de l'Exposició Universal, volia organitzar «competicions internacionals d'exercici físic i esports» durant l'esdeveniment. El llavors òrgan rector de l'esport a França, la Union des sociétés françaises de sports athlétiques (USFSA), el novembre de 1898 va decidir finalment celebrar les competicions de l'Exposició en lloc dels Jocs de Coubertin que, a la primavera de 1899 es va veure obligat a acceptar la proposta de la USFSA: «Les competicions de l'Exposició se celebren en lloc dels Jocs Olímpics de 1900 i compten com a equivalents a la II Olimpíada.»

No hi va haver cerimònia d'obertura ni de clausura, les proves es van desenvolupar al llarg de cinc mesos i aquests esdeveniments no es denominen «Jocs Olímpics» als documents oficials ni als cartells promocionals, per la qual cosa molts atletes ignorarien, alguns fins a la seva mort, que havien competit en els Jocs Olímpics.

Les proves esportives van atraure 58.731 participants, però segons el COI, només 997 atletes de 24 països, entre ells 22 dones, van competir en disciplines que considera olímpiques.

Va ser la primera vegada que les dones van participar als Jocs Olímpics; la tennista britànica Charlotte Cooper va ser la primera campiona olímpica en una competició individual.

D'un total de 477 proves esportives celebrades, el COI només en reconeix 95, entre les quals tres esports (pilota basca, criquet i croquet) i alguns esdeveniments (com el salt llarg a cavall i la natació amb obstacles) van fer la seva única aparició de la història al programa olímpic. Entre les competicions no reconegudes hi ha disciplines com les de globus aerostàtics, pesca amb canya, o de tir amb canó, així com competicions professionals reservades només a francesos, proves amb handicap o competicions escolars.

Amb les seves victòries a les proves de 60 metres llisos, 110 metres tanques, 200 metres tanques i salt de longitud, l'atleta nord-americà Alvin Kraenzlein va ser el principal vencedor de les proves reconegudes com a olímpiques; després de la disputa dels Jocs del 2020, continua sent l'únic esportista que ha guanyat quatre medalles d'or individuals d'atletisme en una mateixa edició dels Jocs Olímpics.

Un nen parisenc d'entre 7 i 12 anys d'edat del qual se'n desconeix el nom i que va participar com a timoner del duet neerlandès que va guanyar una prova de rem, probablement sigui el campió olímpic més jove de la història.

França, país del qual procedien més de la meitat dels atletes, va dominar el medaller, establert a posteriori en 101 medalles, 26 d'or, davant dels Estats Units (47 medalles, 19 d'or) i el Regne Unit (30, 15 d'or).

diumenge, 27 d’octubre del 2024

27 d'octubre Història de l'esquí alpí 1986 Neix Ainhoa Ibarra 1986 Neix Anna Cruz 1987 Neix Kilian Jornet

 

Avui parlem d’esquí alpí amb motiu del neixament d’una gran esquiadora espanyola. Continuarem amb basquet i l'Anna Cruz, i la cirereta del pastís serà en Killian Jornet que ha posat, amb les seves gestes, la muntanya en el mapa dels esports.


L’esquí té una història antiga. El naixement de l'esquí modern sol datar-se sobre el 1850, quan la llegenda noruega Sondre Norheim va popularitzar els esquís amb costats corbs, fixacions amb bandes de taló rígides fetes de fusta de salze, i els girs Telemark i Christiania (eslàlom).

L'esquí es remunta fins i tot a temps prehistòrics gràcies al descobriment de taules de fusta de diferents mides i formes conservades a la torba i aparegudes a Rússia, Suècia i Noruega. Els fragments d'esquís descoberts a Rússia procedeixen del 8000-7000 aC. C. És gairebé segur que als països més freds l'esquí va ser part integral de la vida quotidiana des de fa milers d'anys.

L'esquí va passar de ser un mètode de transport a una activitat esportiva a finals del segle XIX. Les primeres competicions d'esquí no militars es van dur a terme cap al 1840 al nord i al centre de Noruega. La primera competició nacional d'esquí a Noruega, duta a terme a la capital Christiania (ara coneguda com Oslo) i guanyada per Sondre Norheim el 1868, és reconeguda com l'inici d'una nova era a l'esquí.

Si pensàveu que a Espanya només havien esquiat els germans Fernández Ochoa esteu molt equivocats avui us presentem una gran esquiadora.


El 27 d’octubre de 1968 va néixer Ainhoa Ibarra Astelarra. Una esquiadora olímpica que va ser membre de l'Equip Nacional Espanyol durant vint-i-dos anys. Va començar a competir amb sis anys i durant vint-i-cinc anys es va dedicar a l'esquí de competició (vint-dos anys com a membre de l'Equip Nacional Espanyol). Amb quinze anys es va proclamar Campiona del Món Escolar Infantil (Cortina d'Ampezzo, 1983) i dinou cops va aconseguir el títol de Campiona d'Espanya (nou absolut, nou infantil i una júnior). Va participar als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary 1988, Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998. A la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Lillehammer de 1994 i de Calgary de 1988 va ser l'encarregada de portar la bandera. A més, va participar en innombrables campionats internacionals, destacant primeres posicions a Copa d'Europa, Amèrica del Nord, Japó i curses internacionals.

 

El 27 d'octubre de 1986 va néixer l’Anna Cruz i Lebrato a Badalona. És una jugadora de bàsquet professional catalana. Ocupa la posició d'escorta i va ser internacional absoluta amb la selecció espanyola des del 2009 fins al 2021. Va jugar al New York Liberty, Minnesota Lynx equip amb el qual va aconseguir l'anell de la WNBA. Es tracta de la primera jugadora bàsquet femení catalana, i la segona de nacionalitat espanyola (després d'Amaya Valdemoro) a aconseguir-ho. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Periodisme esportiu.


El 27 d'octubre de 1987 va néixer a Sabadell en Kílian Jornet i Burgada. Per a mi és inclassificable però diuen que és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[3] i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[5] 2010[6] i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre-Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió dos cops (2010[10] i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any. La tardor del 2023, va realitzar l'aventura de coronar els 177 cims de més de 3.000 metres del Pirineu en 8 dies. L’estiu del 2024 va realitzar un repte majúscul als Alps: 82 quatre mils en 19 dies. Actualment viu en un fiord de Noruega, des d'on ha creat una fundació per preservar les muntanyes, allunyat de la pressió que suposa ser considerat un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina. És parella de la també corredora de muntanya sueca Emelie Forsberg.  

dissabte, 26 d’octubre del 2024

26 d'octubre 1961 Neix Manel Estiarte 2010 Mor el Pop Paul

 

El nostre protagonista d’avui ha fet història en el món del waterpolo i de repicó una curiositat molt animal que va acabar tal dia com avui.


El 26 d'octubre de 1961 va néixer Manel Estiarte i Duocastella a Manresa. És un jugador retirat de waterpolo català. És considerat com un dels millors waterpolistes de la història i va ser escollit millor esportista català del segle XX. Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.  Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta dirigida per Josep Brascó. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998. L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins al 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta. L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Olímpic Internacional a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. A la temporada 2001-2002 és elegit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992). El juliol del 2008 fou nomenat cap de relacions públiques del Futbol Club Barcelona. L'any 2009 va publicar “Todos mis hermanos, una autobiografia”. Us recomano la pel·lícula “42 segundos” que explica, amb certes llicències cinematogràfiques, la preparació i la competició de la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona 92.


Tal dia com avui del mes d’octubre de 2010 va morir a  Oberhausen, Alemanya el Pop Paul. La gent fa moltes bestieses però aquesta va ser majúscula i escampada per tot arreu. Aquest pop va ser utilitzat com a oracle per pronosticar els resultats de la Selecció de futbol d'Alemanya en competicions internacionals. El juliol de 2010, just després del mundial de futbol, el pop Paul tenia ja dos anys i mig. No va poder emigrar a cap de les "desenes d'instal·lacions interessades" de tot Espanya per la seva edat, ja que aquests octòpodes viuen quatre anys de mitjana. Paul va predir per primer cop el resultat d'un partit de futbol durant el Campionat Europeu de Futbol el 2008. Des d'aleshores, segons els seus propietaris, cinc de cada sis de les seves prediccions eren correctes. Al mundial de futbol de 2010, primer va predir que Alemanya guanyaria el títol en la final vencent a Espanya 1-0 però el dia abans de la final va predir que Alemanya ocuparia el tercer lloc i que Espanya guanyaria als Països Baixos a la final. Però com ho feien? Dintre de l'aquari, un home posava dues caixes transparentes idèntiques, amb un musclo (sense closca) a dins i la bandera d'un equip enganxada a una de les parets de la caixa. El pop s'acostava a una d'elles, obria la tapa i es menjava el musclo. L'home interpretava que l'equip la bandera del qual estava enganxada a la caixa del musclo menjat era el que guanyaria un partit que el mateix home hauria anunciat prèviament, on jugaven els dos equips que tenien la caixa amb la bandera a l'aquari.

divendres, 25 d’octubre del 2024

25 d'octubre Handbol 1976 David Davis 1980 Àlex Fàbregas 1996 Marileidy Paulino

 

Avui parlem del handbol i en especial del handbol olímpic en motiu d’un gran entrenador i exjugador de handbol. També van néixer avui un jugador d’hoquei herba i una velocista.

L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l’equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics. L'handbol és un esport de contacte en el qual atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

El handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.


El 25 d'octubre de 1976 neix David Davis i Càmara a Santa Maria de Palautordera d’una família d'origen equatoguineana. És un entrenador i exjugador d'handbol català. Es va retirar com a jugador professional l'any 2013, quan jugava al FC Porto, i des del 2014 és el segon entrenador de l'equip Vardar de Macedònia. Va ser Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pekin 2008 amb la selecció espanyola.  


El 25 d'octubre de 1980 neix Alexandre Fàbregas i Carné, conegut com a Àlex Fàbregas, a Barcelona. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guardonat amb una medalla olímpica a Pequín 2008. És nebot del també jugador d'hoquei sobre herba i medallista olímpic Francesc Fàbregas i Bosch i cosí de Quico Fàbregas. L’hoquei els corre per les venes. Durant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012 va rebre insults i amenaces a través de la xarxa social twitter, per haver expressat en una entrevista al diari Ara que jugava amb Espanya per obligació, perquè no tenia possibilitats de jugar amb la catalana.. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) amb la selecció espanyola aconseguiren arribar a la final de la competició, si bé s'haguren de conformar amb la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues medalles al Campionat d'Europa.


El 25 d'octubre de 1996 neix Marileidy Paulino a Nizao, a República Dominicana. És una atleta velocista dominicana especialitzada en la prova dels 400 metres llisos. Ha guanyat dues medalles de plata olímpiques i 3 medalles (2 d'or) en els Campionats del Món. Posseeix diversos rècords nacionals i és membre de l'equip mixte dominicà del 4x400 metres relleus. És una atleta atípica, ja que va començar en l'atletisme amb 19 anys, després d'haver passat per altres esports amb la única intenció de "buscar una sortida per la seva família". Va fer en 400m femení el record olímpic a l’Olimpiada de París 2024, Marileidy Paulino de República Dominicana va còrrer els 400 metres femenins en tan sols 48,17 segundos. El récord olímpic d’aquesta prova era de 48,25 segons i estava en mans de la francesa Marie-José Perec des d’Atlanta 1996. Es a dir, la marca estava imbatuda des de l’any que va neixer Paulino. Ara aquesta prova d’atletisme es considerada la més difícil per la ciència perquè requereix d’un fi equilibri entre velocitat i resistència. Ara té una altra reina olímpica.

dijous, 24 d’octubre del 2024

24 d'octubre Dia de les Biblioteques 1964 Clausura dels Jocs Olímpics de Tòquio

 

Els protagonistes d’avui són el Dia de les Biblioteques i els Jocs Olímpics de Tokio 1964.


El Dia de les Biblioteques, com a reconeixement de la feina bibliotecària, se celebra cada 24 d'octubre en memòria de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada en 1992 durant el conflicte balcànic.

A Catalunya tenim moltes biblioteques i molt ben equipades on trobareu molta informació sobre els diferents esports. És un bon lloc per anar a llegir una estona, a consultar o a triar llibres per llegir a casa. 


El 24 d’octubre de 1964 es van clausurar els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, oficialment coneguts com els Jocs de la XVIII Olimpíada, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Tòquio, el Japó, entre el 10 d'octubre i el 24 d'octubre de 1964. Després que Tòquio no hagués pogut albergar l'edició de 1940, aquesta era la primera ocasió en la qual els Jocs Olímpics tenien lloc a Àsia. Els Jocs van ser la carta de presentació del Japó davant la comunitat internacional, dues dècades després dels efectes de la Segona Guerra Mundial, i en termes generals es considera que van ser un èxit organitzatiu.

A l'entorn de l'Estadi Olímpic —inaugurat per als Jocs Asiàtics de 1958— es van construir modernes instal·lacions com el Gimnàs Nacional Yoyogi i el Nippon Budokan. A més, part dels diners va ser invertit a modernitzar totes les infraestructures del país, entre elles el «tren bala» entre Tòquio i Osaka. A nivell tecnològic van ser els primers Jocs Olímpics transmesos via satèl·lit. En total van participar 5151 atletes, 4473 homes i 678 dones, i de 93 comitès nacionals, que van competir en 163 esdeveniments de vint-i-un esports, dinou del programa olímpic i dos de demostració. Va haver-hi quinze països debutants i es van estrenar disciplines com el judo, el voleibol i el pentatló modern femení.

Per primera vegada es va prohibir la participació de Sud-àfrica per les polítiques racistes de l'apartheid, després que el govern d'aquest país es negués a enviar un equip multiracial. . En 1962, el ministre Jan de Klerk havia impulsat una llei que vetava la presència dels esportistes sud-africans en esdeveniments multiracials, tant dins com fora del país. A efectes pràctics, suposava que els esportistes de raça blanca fossin els únics que podien participar en les competències esportives internacionals.56 Arran d'aquesta prohibició es va organitzar un moviment civil sud-africà, liderat per l'activista Dennis Brutus, que reclamava el veto de Sud-àfrica en el moviment olímpic. El COI va donar un ultimàtum al Comitè Sud-africà (SANOC) perquè s'oposés a aquesta norma i inclogués esportistes d'altres races, però el SANOC es va negar i Sud-àfrica va acabar sent exclosa dels Jocs. Els sud-africans no van tornar a la cita olímpica fins als Jocs de Barcelona 1992, quan l'abolició de l'apartheid era ja un fet.

A més, Indonèsia i Corea del Nord van abandonar el certamen pel veto del Comitè Olímpic Internacional a tots els esportistes que havien participat en els Jocs de les Forces Emergents de 1963.

dimecres, 23 d’octubre del 2024

23 d'octubre 1940 Neix Pelé Escalada esportiva a les Olimpíades 2002 Neix Alberto Ginés


Avui comencem recordant O Rei ("el rei") i parlem, també, d’escalada esportiva als Jocs Olímpics amb motiu del neixament  del primer campió olímpic espanyol d’escalada.


El 23 d'octubre de 1940 va néixer Pelé a Três Corações, al Brazil. Va ser un futbolista brasiler, que és considerat generalment, i sobretot al Brasil, com un dels millors futbolistes de tots els temps. Pelé va començar a jugar amb el Santos FC als 15 anys i amb la selecció del Brasil als 16. Durant la seva carrera internacional, va guanyar tres copes del món de la FIFA els anys 1958, 1962 i 1970, sent l'únic jugador a fer-ho. Va rebre el sobrenom d'O Rei després del torneig de 1958. Pelé és el màxim golejador del Brasil amb 77 gols en 92 partits. A nivell de club, és el màxim golejador de tots els temps del Santos amb 643 gols en 659 partits. En una època daurada per al Santos, va dirigir el club a la Copa Libertadores de 1962 i 1963, i a la Copa Intercontinental de 1962 i 1963. Acreditat per vincular l'expressió "The Beautiful Game" amb el futbol, el joc electrizant i la inclinació als gols espectaculars de Pelé el van convertir en una estrela arreu del món, i els seus equips van fer gires internacionals per tal d'aprofitar al màxim la seva popularitat. Durant els seus dies com a jugador, Pelé va ser durant un període l'esportista millor pagat del món. Des que es va retirar l'any 1977, Pelé fou un ambaixador mundial del futbol i realitzà nombroses activitats representatives i publicitàries. El 2010, va ser nomenat president honorari del New York Cosmos. Al Brasil, és aclamat com un heroi nacional pels seus èxits en el futbol i pel seu suport obert a les polítiques que milloren les condicions socials dels pobres. La seva aparició a la Copa del Món de 1958, on es va convertir en la primera estrela esportiva mundial negra, va servir de font d'inspiració. Pelé va rebre diversos premis individuals i per equips pel seu rendiment al camp, els seus èxits rècords i el llegat en l'esport.


L'escalada esportiva és un esport modern que s'ha fet immensament popular en els últims 20 anys. És un esport jove i mixt -el 39 per cent dels escaladors té menys de 18 anys- que es practica tant a l'aire lliure com en un format més urbà, en interiors. Hi ha més de 25 milions d'escaladors en 150 països de tot el món. En 1985, un grup d'escaladors es va reunir en Bardonecchia, prop de Torí (Itàlia), per a celebrar un esdeveniment anomenat ‘SportRoccia’, que es va convertir en la primera competició organitzada en la qual els participants havien d'escalar en un temps determinat. Un any després, es va organitzar la primera competició en un rocòdrom artificial, en Vaulx-en-Velin, prop de Lió (França).

En els Jocs Olímpics, l'escalada esportiva consta de tres disciplines: búlder, velocitat i dificultat. En búlder, els atletes escalen murs de 4,5m d'altura sense cordes en un temps limitat i en el menor nombre d'intents possible. La velocitat és una espectacular carrera contrarellotge en rondes eliminatòries d'un contra un que combinen precisió i explosivitat. Els millors atletes escalaran després un mur de 15m d'altura i cinc graus d'inclinació en menys de sis segons per als homes i menys de set segons per a les dones. En la disciplina de dificultat, els atletes escalen el més alt que poden una paret de més de 15m d'altura en sis minuts sense haver vist la ruta amb antelació. Les rutes per a aquest esdeveniment són cada vegada més complexes i desafiadores al llarg de la prova, requerint totes les habilitats físiques i mentals dels atletes.

A Tòquio 2020, cada atleta va competir en les tres disciplines i les puntuacions finals van reflectir els resultats combinats de les tres competicions. L'escalador amb la puntuació més baixa es va emportar a casa la primera medalla d'or olímpica de la història de l'escalada esportiva.A París 2024, dues competicions coronaran al seu propi campió olímpic en l'escalada esportiva. Un es consagrarà en la prova combinada d'escalada búlder i dificultat i l'altre ho farà exclusivament en l'esdeveniment de velocitat.

L'escalada esportiva va fer els seus primers passos en l'escenari olímpic en els Jocs Olímpics de la Joventut de 2018 a Buenos Aires i va demostrar ser un gran èxit entre el públic de l'Argentina. Després, la disciplina va debutar en els Jocs de Tòquio 2020, unint-se així al programa olímpic com a nou esport. L'originalitat de les proves d'escalada esportiva, així com el caràcter visual, estètic i emocionant la converteixen en un esport popular i molt practicat pels joves. A més, pot desenvolupar-se en diversos entorns, tant urbans com naturals. L'escalada esportiva serà també un dels quatre nous esports de París 2024, juntament amb el breaking, el surf i el skateboarding.


El 23 d'octubre de 2002 neix Alberto Ginés López a Càceres. És un escalador, el primer campió olímpic en escalada. Nascut en una família d'escaladors, Ginés va començar a practicar escalada als 4 anys. Actualment, s'entrena al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Va guanyar diverses competicions, entre les quals en el Campionat Europeu d'Escalada de 2019, en la prova de dificultat, en el que va quedar subcampió. En els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on per primera vegada l'escalada ha estat esport olímpic, ha aconseguit la medalla d'or en la prova combinada. Després d'arribar a la final va quedar primer en la prova de velocitat, setè en la de bloc i quart en la de dificultat. Es va acomiadar de París 24 amb una gran puntuació en dificultat, però sense medalla. Després d'una mala participació en la prova de blocs que li va llastrar, no va poder remuntar en la seva especialitat, la de dificultat. Va realitzar la prova de dificultat sabent que no tenia opcions de penjar-se un nou metall. No es va abatre i va comentar que ja estava pensant en Los Ángeles 2028.


dimarts, 22 d’octubre del 2024

22 d'octubre 1933 Neix Montserrat Mechó Futbol als Jocs de Paris 2024 1973 Neix Andreu Palop 1975 Neix Michel Salgado

 

Avui comencem amb una esportista pionera i també parlarem del futbol olímpic de París 2024 tot i que els dos futbolistes nascuts el dia d’avui no hi han participat.


El 22 d'octubre de 1933 neix a Barcelona la Montserrat Mechó Cunillera, nedadora i paracaigudista catalana. Des de jove practicà la natació sincronitzada i els salts al Club Natació Barcelona, i el 1951 obtingué el títol de campiona d'Espanya de salts. Posteriorment, l'any 1980 passà a practicar el paracaigudisme, i competí internacionalment a partir del 1993 en freestyle (figures acrobàtiques). Disputà dos Campionats del Món a Empuriabrava, el 1995 i 2002, dos Jocs dels Esports, el 1997 i el 2001, i els primers Jocs Aeris Mundials el 1997. Des que va començar a saltar, en complir els 49 anys, va realitzar 934 salts. Explica que l'esport l'ha ajudat a superar les adversitats, com la pèrdua d'un fill, la separació del seu marit o sobreviure amb una pensió de tres-cents euros al mes.


El futbol als Jocs Olímpics de París 2024 es va realitzar en set estadis de les ciutats de París, Marsella, Lió, Bordeus, Saint-Étienne, Nantes i Niça. Van ser disputats en aquest esport dos esdeveniments diferents: masculí i femení. Al torneig masculí hi van participar setze seleccions de categoria "olímpica" (Sub-23 + tres majors), mentre que al femení hi van prendre part dotze seleccions absolutes. Va començar el 24 de juliol i va finalitzar el 10 d'agost, seguint el calendari dels Jocs Olímpics anteriors. França va classificar per a ambdós tornejos com a amfitrió.


El 22 d'octubre del 1973 a l'Alcúdia, a la Ribera Alta l’Andreu Palop, porter valencià. És un exfutbolista valencià que jugava com a porter. L'abril del 2014, després de 19 temporades com a professional va anunciar la seua retirada. La seva carrera es va desenvolupar sobretot al València CF, equip on s'havia format, i al Sevilla FC, tot i això, el seu últim equip va ser el Bayer Leverkusen. Posteriorment fa d'entrenador de futbol.


El 22 d'octubre de 1975 va néixer a As Neves, Pontevedra en Míchel Salgado, futbolista. Ès un exfutbolista i actual entrenador gallec que jugava com a lateral dret. Va jugar la major part de la seva carrera al Celta de Vigo i al Reial Madrid CF. Va ser presentat el 6 de maig de 2016, juntament amb Fran, com a selecció i entrenador de la selecció gallega per al partir que es disputà el 20 de maig contra Veneçuela (1-1).

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Plans per la Castanyada a Viladrau, Vilanova de Prades, Sant Feliu Sasserra, Calaf, Observatori astronòmic del Montsec

 

Plans per la Castanyada

Ball de Bruixes a Viladrau. La nit de la Castanyada diuen que és una nit màgica. A Viladrau, la nit del 31 d’octubre se celebra el Ball de Bruixes, un acte que commemora un dels esdeveniments més tràgics de la vila: la persecució de bruixes. Segons documents històrics, tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle impressionant de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el qual les dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. A més, després de l’actuació podreu gaudir d’un sopar popular a la plaça de la vila i de castanyes acabades de torrar. Us atreviu a anar-hi?  Més informació a www.viladrau.cat

 

Mercat de la Castanyada de Vilanova de Prades. El fruit més especial d’aquesta festa és molt preuat per aquestes dates. Al voltant de la castanya, Vilanova de Prades ha bastit una celebració de llarga tradició. L’últim diumenge d’octubre, se celebra el Mercat de la Castanyada, una festa amb més de quaranta edicions. Aquest famós esdeveniment aplega parades amb productes locals i del camp, marxants artesans d’arreu del territori, una trobada de folklore popular amb gegants o figures de bestiari festiu i castells, a més d’un esmorzar popular. Una festa ideal per gaudir amb la família! Més informació  www.vilanovadeprades.cat

 

Festa de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra. Aquest nucli de la comarca del Lluçanès també recorda les dones condemnades per bruixeria la nit del 31 d’octubre amb la Festa Bruixa, en què té lloc un espectacle; enguany, Èter(n). Després de l’actuació, podreu gaudir també d’un fantàstic concert amb Les Que Faltaband, una jove banda de versions formada per vuit noies. L’1 de novembre, la festa continua amb la Fira de les Bruixes, en què el poble s’omple de parades d’herbes remeieres i d’artesans. A més, també podreu gaudir de cercaviles, d’actuacions teatrals o d’exposicions. Més informació www.firabruixes.cat

 

Fira de la Carbassa de Calaf. Sens dubte, la carbassa és un altre dels productes de la tardor per excel·lència. A Calaf, l’1 de novembre, el dia de Tots Sants, se celebra la Fira de la Carbassa, un certamen que gira entorn del cultiu i l’artesania d’aquest fruit. Enguany, la Fira arriba plena de novetats. La gastronomia, els artistes locals i els jocs per a infants prendran protagonisme. Hi haurà l’espai Tasta la Carbassa, on es podran fer tastos de carbassa durant tot el matí a preus populars. També hi trobareu productes d’artesania fets amb carbassa, com ara objectes de decoració o estris per a la llar, així com diferents estands relacionats amb el conreu d’aquest fruit. A més de les parades, no faltarà el concurs de carbasses gegants, que enguany arribarà a la seva sisena edició. Us animeu a participar-hi? Més informació www.calaf.cat

 

Festival d’astronomia al Montsec. Si busqueu un pla diferent per desconnectar en família, us proposem que aprofiteu la nit del 31 d’octubre per gaudir d’un dels millors cels nocturns de Catalunya. El Parc Astronòmic del Montsec celebra, del 31 d’octubre al 3 de novembre, un festival d’astronomia amb la finalitat d’apropar la ciència a petits i grans. Una experiència en què es combinen ciència i turisme, amb activitats dirigides a totes les edats: tallers, experiments, visites guiades o concerts, sota l’espectacular cel nocturn del Montsec. Una manera diferent de viure la castanyada!  www.parcastronomic.cat

21 d'octubre Dia de les Nacions Unides 1933 Neix Paco Gento 1990 Neix Ricky Rubio

 

Avui parlem del Dia de les Nacions Unides, d’un futbolista històric i d’un esportista que entre tots els èxits ha sabut tenir temps per a ell i per a la seva família.


El Dia de les Nacions Unides és un dia internacional que se celebra anualment el 24 d'octubre, i que marca l'aniversari de l'entrada en vigor el 1945 de la Carta de les Nacions Unides. El 31 d'octubre de 1947 l'Assemblea General de les Nacions Unides, a través de la Resolució 168, declarà que el dia 24 d'octubre, aniversari de l'entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides, serà en endavant anomenat oficialment 'Dia de les Nacions Unides' i estarà consagrat a fer conèixer les finalitats i les realitzacions de l'Organització de les Nacions Unides als pobles del món i a aconseguir que donin suport a la seva obra. Amb la ratificació d'aquest document fundacional de la majoria dels seus signataris, inclosos els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va entrar oficialment en vigor. Des de l'any 1948, el 24 d'octubre s'ha celebrat com a 'Dia de les Nacions Unides'. El 1971, l'Assemblea General de Nacions Unides recomanà que el dia fos considerat pels Estats membres com a dia festiu.


El 21 d'octubre de 1933 neix el càntabre Francisco Gento, conegut esportivament com a Paco Gento o, simplement, Gento. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Va desenvolupar gairebé tota la seva carrera futbolística al Reial Madrid Club de Futbol, on va guanyar 6 Copes d'Europa, i va arribar a ser considerat un dels millors extrems esquerre del món. Ha rebut tres grans homenatges, l'últim va ser el 5 de desembre del 2007. El 2007 fou guardonat, també, amb el premi Marca Leyenda.


El 21 d'octubre de 1990 neix Ricard Rubio i Vives, més conegut com a "Ricky Rubio", al Masnou. És un jugador de bàsquet català. Des de juliol de 2021 fins al gener del 2023 formà part de la plantilla dels Cleveland Cavaliers de l'NBA. El 2008 fou guardonat amb el premi Mr. Europa. El 2009, a Polònia, va obtenir la medalla d’or als Campionats d’Europa. El seu debut oficial a l'NBA com a jugador professional de la màxima categoria de bàsquet del món va ser al 2011 quan va ser escollit al draft pels Minnesota Timberwolves. Trajectòria Ricky va establir un rècord en el bàsquet ACB jugant un partit amb 14 anys, 11 mesos i 24 dies, sent el jugador més jove a disputar un partit. Va debutar en un partit del DKV Joventut contra el CB Granada el 15 d'octubre de 2005. Rubio va jugar cinc minuts i cinc segons a Granada, encistellant dos punts, donant una assistència i aconseguint dues recuperacions. El seu equip es va imposar per 72-82. La seva progressió professional ha estat molt ràpida, en la temporada 2003-2004, Ricky era encara jugador de l'equip infantil del planter verd-i-negre, passant així en poc més d'un any a jugar amb els professionals. Té un germà dos anys més gran, Marc Rubio, que també és jugador del planter del DKV Joventut i de la selecció espanyola. El 4 de novembre de 2008, Ricard Rubio fou nominat al prestigiós premi 'NEXT' de l'ESPN, on es premia el millor esportista de futur. Entre els guanyadors d'aquest premi es troben Kobe Bryant o Vince Carter, ambdós jugadors de l'NBA. Va participar en els Jocs Olímpics de Pequin 2008 on va obtenir la medalla d’argent amb la selecció espanyola. El juliol de 2014 va ser inclòs pel seleccionador estatal Juan Antonio Orenga a la llista dels dotze jugadors que disputarien amb la selecció espanyola de bàsquet el Campionat del món de 2014. El 2016 ho para tot per estar al costat de la seva mare que moriria de càncer de pulmó. I va tornar a la feina però el 5 d’agost de 2023 Rubio va anunciar una aturada temporal en la seva carrera com a professional per cuidar la seva salut mental. El valor que avui se li dona a la salut mental és molta per aconseguir l’equilibri de la persona. No tot és feina, entrenament, èxit o derrota... és vida.


diumenge, 20 d’octubre del 2024

20 d'octubre Sta. Laura i Sta. Irene 1992 Irene Sánchez Escribano 1986 Irene Junquera 1986 Laura Orgué

 

Avui felicitem a les noies que es diuen Laura o Irene perquè celebren el seu sant. Com que no teníem aniversaris hem buscat Laures i Irenes que haguessin nascut en temps de vacances: una atleta, una periodista esportiva i una esquiadora-corredora de muntanya.


Irene Sánchez-Escribano Figueroa neix a Toledo el 25 d’agost de 1992. És una atleta  especialitzada en curses d´obstacles i camp a través. Ha participat en Campionats Mundials i Europeus d'atletisme. Amb nou anys va començar a practicar atletisme al Club d'Atletisme San Ildefonso, on es va formar com a esportista fins a finalitzar els estudis de batxillerat. El 2010 es trasllada a Madrid per estudiar Medicina i entrenar al Centre d'Alt Rendiment a les ordres d'Antonio Serrano en un grup on també es prepara la migfondista Marta Pérez. Tot i haver destacat en categories inferiors en proves de camp a través i en pista, no va ser fins al 2014, quan va debutar als 3.000 metres obstacles, quan de debò va trobar la disciplina que millor s'adaptava a les seves condicions. Només un any després, el 2015, es va proclamar campiona d'Espanya de la prova, cosa que ha repetit cinc vegades (2017, 2018, 2019, 2020 i 2021). A les temporades hivernals, Sánchez-Escribano sempre s'ha decantat pel camp a través, disciplina en què ha dominat a Espanya proclamant-se dues vegades campiona nacional (2020 i 2021). Amb la selecció espanyola, la toledana va debutar al Campionat d'Europa d'Amsterdam 2016 i es va convertir en la primera dona de la seva província a vestir la samarreta de l'equip espanyol en categoria absoluta. Ha participat en campionats d'Europa i del Món, tant en pista a l'aire lliure com en camp a través, on va obtenir un dels millors resultats de la seva carrera esportiva sent 25a al Mundial d'Aarhus 2019. Al juliol de 2020, any en què molts atletes van córrer proves en distàncies poc habituals, va batre la millor marca espanyola de 2000 m obstacles. La gran decepció de la seva trajectòria esportiu va arribar el 13 de juliol del 2021 quan, a pocs dies per viatjar als Jocs Olímpics de Tòquio, va patir una sobtada lesió en trencar-se el segon metatarsià del peu esquerre. Després de quatre mesos fora de la competició va reaparèixer al camp a través de la seva ciutat, el Cross de l'Espasa Toledana. Després de perdre's els que serien els seus primers Jocs Olímpics no va poder tornar a competir amb la Selecció Espanyola fins al Campionat del Món d'Eugene 2022, on malgrat batre la seva millor marca personal als 3.000 metres obstacles (9:23.94) no va passar a la final. Al Campionat d'Europa de Munic, aquell mateix any, va ser desena a la final. El 2023 va tornar a participar al Campionat del Món sense aconseguir tampoc classificar-se per a la final. Als Jocs Olímpics de París 2024 va aconseguir assolir la final dels 3000 m obstacles, amb marca personal. A la final va acabar onzena, millorant de nou la seva marca personal fins a deu segons per sota de la que tenia abans dels jocs.

 

Irene Junquera Martín neix a Madrid el 14 de desembre de 1985. És una periodista esportiva i presentadora de televisió espanyola. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense. Va començar la seva carrera professional a la redacció d'esports de Punto Radio el 2007 per unir-se, un any més tard, al naixement del programa «Punto Pelota», un programa de tertúlia esportiva emès als seus inicis de dilluns a dijous de 00:00 a 1:30 a Intereconomia TV. Junquera va formar part de l'equip de col·laboradors del programa com "la veu de l'espectador", llegint les opinions a les xarxes socials. Després de la seva polèmica destitució d'Intereconomia, Josep Pedrerol va aconseguir un acord amb Atresmedia per emetre al canal Nitro un nou programa esportiu amb tots els col·laboradors i el mateix format de «Punto Pelota». El programa El Xiringuito de Jugones es va retrenar el 6 de gener de 2014. Irene Junquera va desenvolupar la funció de "la veu de l'espectador" fins al 18 de desembre de 2015,2 quan Pedrerol la va proposar com a tertuliana, paper que va iniciar el 6 de gener de 2016.3 La seva substituta com "la veu de l'espectador" va ser Laura Gadea que tot just un any després va ser acomiadada i substituïda per Sandra Díaz Arcas.4 Al març de 2017 es va acomiadar de l'audiència del Xiringuito en un programa especial, després de gairebé una dècada lligada a l'equip del programa, acabant per abandonar-lo. Des d'abril de 2015 fins a març de 2017, Junquera ha col·laborat en el programa Zapeando de La Sexta, presentat per Frank Blanco.Col·labora al diari Mundo Deportivo i amb l'agència Dragoon Sportsbrands 2.0, per la que presenta diversos esdeveniments esportius i publicitaris a Madrid. L’hem pogut veure després en programes d’entreteniment com Zapeando o Gran Hermano VIP.

 

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada, l’11 de setembre de 1986. És una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'Hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010[10] i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons. Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008. De petita, esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves:30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs. El gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú.L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova. Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica. En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.


És important donar a conèixer aquestes esportistes que treballen intensament per batre els seus propis récords i que són desconegudes per la població en general. Des d’aquestes humils ratlles tenen el nostre reconeixement. En l’èxit i en la feina que els acompanya sempre.

dissabte, 19 d’octubre del 2024

19 d'octubre Dia del Càncer de Mama 1977 Neix Raúl Tamudo 2011 Comité dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern de Pieongchang 2018

 

19 Avui parlem del Dia del Càncer de Mama, d’un periquito de soca-rel i dels Jocs Paralímpics de Pieonchang de Corea del Sud que van tenir lloc el 2018.


La paraula càncer era un sinònim de mort. Segueix espantant molt. Però ara gràcies a tota la investigació sobre el tema molts pacients, la majoria dones, poden arribar a cronificar-ho o guarir-se’n. L'objectiu del Dia del Càncer de Mama és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món. La detecció precoç permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no produeix molèsties i la possibilitat de curació és més alta. Per això, el Departament de Salut, d'acord amb les recomanacions de diversos organismes internacionals, convida les dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada 2 anys. La prevenció és un altre element bàsic per reduir l’impacte de la malaltia. Malgrat que no se'n coneixen les causes exactes, el Codi Europeu contra el càncer recull un seguit de recomanacions per disminuir el risc de tenir un càncer de mama: mantenir un pes saludable i evitar l'obesitat -especialment després de la menopausa-, fer activitat física regularment, reduir el consum d'alcohol i practicar la lactància materna.


El 19 d'octubre de 1977 neix Raúl Tamudo a Santa Coloma de Gramenet. És un exjugador de futbol professional català, que jugava com a davanter. Internacional tant en la selecció catalana com l'espanyola en diverses ocasions. Ha jugat durant molts anys al RCD Espanyol, club en què la seva vàlua, la seva personalitat, qualitat esportiva i entrega als colors li van fer guanyar l'estima de l'afició perica i la capitania de l'equip. El 8 de maig de 2010 va disputar el seu darrer partit com a jugador blanc-i-blau contra l'CA Osasuna a l'Estadi de Cornellà-el Prat on va rebre un emotiu homenatge per part de l'afició perica. Culminava així una etapa de 13 anys al RCD Espanyol on es va convertir en el màxim golejador de la història, i l'únic jugador del club que ha jugat en tres estadis diferents de l'entitat: l'Estadi de Sarrià, l'Estadi Olímpic de Montjuïc i l'Estadi de Cornellà-el Prat.


El 19 de octubre de 2011 va quedar constituït el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Pieonchang (POCOG) va quedar constituït, amb un total de 129 membres que representen el poder local, les associacions esportives i les entitats participants. Va arribar a tenir tres presidents: Kim Jin-sun (2011-2014), anterior governador de la província de Gangwon; Cho Yangho (2014-2016), president del grup Hanjin, i Lee Hee-beom, exministre de Comerç, Indústria i Energia. El POCOG està conformat pel Consell Executiu, una Comissió Consultiva i un Comitè Assessor. El Comitè Olímpic Internacional ha controlat totes les activitats a través del Comitè Supervisor. Els Jocs Olímpics de Pieonchang 2018 oficialment coneguts com els XXIII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional que es va dur a terme a la regió de Pieonchang, Corea del Sud entre el 9 i el 25 de febrer de 2018. Tot i això, les rondes inicials de certs esports van començar entre el 8 i el 9 de febrer, abans de les cerimònia d'obertura. L'elecció de la ciutat seu dels Jocs es va emportar a terme el 6 de juliol de 2011 a Durban (Sud-àfrica), durant la 123a Sessió del COI. Pieonchang es va convertir en la tercera ciutat asiàtica, després de Sapporo i Nagano (Japó), a celebrar uns Jocs d'Hivern. Es van tractar dels segons olímpics celebrats a Corea del Sud, encara que els primers hivernals. Es van dur a terme 102 esdeveniments de set esports olímpics, incloent les addicions al programa de la prova de salt gegant en surf de neu, sortida en massa en patinatge de velocitat, dobles mixtos en curlin i equip mixt en esquí alpí. Hi van participar 2952 esportistes de 92 països. Equador, Eritrea, Kosovo, Malàisia, Nigèria, Puerto Rico i Singapur van fer el seu debut als Jocs Olímpics d'Hivern.

divendres, 18 d’octubre del 2024

Cap de setmana 19 i 20 d'octubre Barcelona Dibuixa Una festa en família al 1700 Marxa Nòrdica al Castell de Riudabella

 

Per aquest cap de setmana us fem tres propostes:

1.- Barcelona Dibuixa 19 i 20 d'octubre de 2024 Des de les 16.00 a les 23.00 (dissabte) i de les 10.00 a les 15.00 (diumenge) És la festa ciutadana del dibuix. Vine a dibuixar seguint les propostes i indicacions de grans artistes i personalitats de la il·lustració! Tot un cap de setmana en què el dibuix serà el protagonista a molts punts de la ciutat. Podràs escollir entre una llarga llista de tallers: de to humorístic, donant importància al buit, sobre futurs possibles, entorn de la màgia i les bèsties medievals, sobre postals de viatge... Hi haurà també tallers destinats al públic adult en la franja nocturna de dissabte. Si t’agrada el dibuix, aquest és el teu cap de setmana! Trobareu el programa i més informació a barcelona.cat/barcelonadibuixa

 

2.- Voleu participar en una visita dramatitzada? Us proposem “Una festa en família al 1700”. T’imagines una ciutat on un de cada tres dies hi hagués una celebració? Doncs la Barcelona del 1700 era així, una ciutat avesada a la festa i la diversió, amb més de cent dies festius a l’any! Els carrers s’omplien de gent disfressada, es construïen arquitectures efímeres espectaculars, s’organitzaven desfilades, balls de màscares i disfresses, sempre amb músiques i danses! Et convidem a aquesta divertida activitat familiar on, a través d’un joc de pistes i de l’aparició de personatges teatrals al jaciment i al barri del Born, ens endinsarem en les millors festes barcelonines de l’època!  Activitat per a tota la família Durada: 75 minuts. Punt de trobada: al Born (Barcelona)  Inici: a les 13h. Activitat en català

 

3.- Marxa Nòrdica al voltant del Castell de Riudabella - Festival Senderista de les Muntanyes de Prades 2024    20 d'octubre del 2024 a les 10:00h Castell de Riudabella – Vimbodi  Hora:  a les 10:00 del matí. Durada: De 2 a 2.30 hores.  11 km  Dificultat: Mitjana Desnivell màxim: 120 m  Ruta circular Lloc de trobada: Plaçoleta emmurallada Castell de Riudabella Edat mínima: 16 anys. Per més informació trucar al: 629 21 32 63


La informació procedeix del "Descobrir".

18 d'octubre Sant Lluc 1922 Neix la BBC (Jocs Olímpics de Londres 1948) 1984 Neix Lindsey Vonn 1992 Neix "John John" Alexander Florence

 

Comencem felicitant a tots els nois que es diuen Lluc i recordant les Fires d’Olot.


Avui, parlarem de les Olimpiades de Londres 1948 (hem de fer unes voltes estranyes per parlar dels Jocs celebrats a l’estiu...), d’una tennista excepcional i estrenem esports amb una esquiadora i un surfista.


Tal dia com avui l’any 1922 es va crear la BBC (la British Broadcasting Corporation «Corporació Britànica de Radiodifusió») que és el servei públic de ràdio i televisió del Regne Unit. Però per què parlem d’ella? Dons perquè els Jocs Olímpics de Londres 1948 van ser els primers que van poder veure's per televisió. La BBC va pagar 1000 guinees pels drets d'emissió de 60 hores de proves esportives. Els Jocs Olímpics de Londres 1948, coneguts oficialment com a Jocs de la XIV Olimpíada, es van celebrar a Londres (el Regne Unit) entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948. Van ser els primers després d'un parèntesi de dotze anys, ja que les edicions de 1940 i 1944 es van suspendre per la Segona Guerra Mundial. En un context marcat per l'economia de postguerra, aquesta edició va ser coneguda com «els Jocs de l'Austeritat».

Londres estava sent reconstruïda després dels bombardejos alemanys de la guerra i la població mancava de béns bàsics, per la qual cosa molts britànics estaven en contra de la designació. Per aquesta raó, no es va construir cap infraestructura olímpica nova. En el seu lloc es van utilitzar les ja existents i l'estadi de Wembley va ser adaptat per a ser l'estadi olímpic, amb una pista de cendra per a les proves d'atletisme. El riu Tàmesi va acollir les proves de rem i piragüisme. Tampoc es va edificar una vila olímpica: els atletes van dormir en barracons que durant el conflicte van ser d'ús militar. En els Jocs Olímpics de Londres van participar 59 països, a través dels seus respectius comitès nacionals afiliats al Comitè Olímpic Internacional. Aquesta xifra va suposar un rècord de participació, malgrat totes les dificultats que havien sorgit.Hi van competir 4104 atletes (3714 homes i 390 dones). Si sumem als participants en la competició d'art, el total ascendeix a 4396 (3952 homes i 444 dones). Els efectes de la Segona Guerra Mundial també es van deixar notar en la participació de comitès. No es va permetre participar ni a Alemanya ni al Japó. Es va saber que diversos presoners de guerra alemanys van treballar en la remodelació d'instal·lacions. Itàlia sí que va poder enviar atletes. La Unió Soviètica va ser convidada però es va negar a participar. La seva estrena no va arribar fins a la següent edició de Hèlsinki 1952.Diversos comitès van fer el seu debut olímpic a Londres 1948: Birmània, Ceilan (actual Sri Lanka), Corea del Sud (com Corea), Guaiana Britànica (actual Guyana), l'Iran, l'Iraq, Jamaica, Líban, el Pakistan, Puerto Rico, Singapur, Síria, Trinitat i Tobago i Veneçuela. Era també la primera vegada que Filipines, l'Índia i el Pakistan participaven com a estats independents. El Comitè Olímpic Internacional va debatre suprimir les competicions d'art entre 1949 i 1952, quedant ja fora dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952. Finalment, en la 49a Sessió del COI, celebrada a Atenes en 1954, es van cancel·lar de manera definitiva i van ser substituïdes per festivals i exhibicions culturals.

El 18 d'octubre de 1956 neix Martina Navrátilová a Řevnice, Txecoslovàquia. És una tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca. Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings. Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam. Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat. Va participar  als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004 en la competició de dobles femenins obtenint una cinquena posició.


El 18 de octubre de 1984 neix Lindsey Vonn a Saint Paul, Minnesota. No sabia qui  era, però té un palmarès estratosfèric! És una esquiadora estatunidenca que ha guanyat una Medalla d'Or Olímpica (tres Medalles en total), dos Campionats del Món (vuit Medalles en total), quatre Generals de la Copa del Món i setze Copes del Món en diferents disciplines. Té vuitanta-dues victòries en la Copa del Món d'Esquí Alpí, amb un total de cent trenta podis.Amb les seves vuitanta-dues victòries, va ser l’esquiadora amb major nombre de victòries en la història de la Copa del Món d'Esquí Alpí superant les seixanta-dues d’Annemarie Moser-Pröll. Va mantenir aquest récord fins al gener de 2023, quan la va sobrepassar Mikaela Shiffrin, i es va quedar a només quatre triomfs del rècord absolut que tenia el suec Ingemar Stenmark (vuitanta-sis). També té el major nombre de victòries en les disciplines de Descens (trenta-nou) i de Supergegant (vint-i-set). A més ostenta victòries en totes les disciplines alpines.En la seva millor temporada, la 2011/12, va aconseguir dotze victòries parcials (cinc Descensos, quatre Super Gegants, dos Eslaloms Gegants i una Combinada). Va obtenir la Medalla d’Or als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, en Descens femení i la medalla de Bronze als jocs de Vancouver 2002, en el Super Gegant femení a. Les lesions van provocar que Vonn perdés parts de diverses temporades, incloses gairebé tota la temporada 2014 i la major part de la temporada 2013. Mentre es recuperava de la lesió, va treballar com a corresponsal de NBC News sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a Sochi, Rússia. Es va retirar al febrer de 2019 acausa de les seves lesions després del campionat del Món de Are (Suècia) on va obtenir la medalla de bronze en la modalitat de descens. Aquest mateix any va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports.


El 18 d'octubre de 1992  neix "John John" Alexander Florence a Honolulu, Hawaii. És un surfista professional estatunidenc. És conegut com "un dels surfistes de tub més dominants de la seva època" i va guanyar títols mundials consecutius en la World Surf League de 2016 i en el World Surf League Men's Championship Tour de 2017.2 És el primer surfista nascut a Hawaii que guanya títols mundials consecutius des de la mort Andy Irons i un dels cinc que han aconseguit aquesta gesta.