Avui felicitem a les noies que es
diuen Begoña i parlarem de Jordi Villacampa, una institució en el bàsquet i al
Joventut de Badalona. Parlarem també de Taekwondo i la seva història olímpica
pel neixament tal dia com avui d’un campió Mundial de Taekwondo madrileny.
L’11 d'octubre de 1963 neix Jordi
Villacampa i Amorós a Reus. És un destacat exjugador de bàsquet al Club
Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix
club des de 1999 fins a 2017. Format al planter del Club Joventut Badalona,
amidava 1,96 metres i jugava a la posició d'escorta. Va debutar amb el primer
equip la temporada de 1980-1981, amb només 16 anys. Com a jugador va destacar
per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels
millors alers europeus. La seva retirada es va produir el 1997, amb 35 anys. El
joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu
compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots
aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre
altres títols que conformen un brillant palmarès. És el jugador que més títols
ha aconseguit amb el primer equip del Joventut, amb 18, per davant d'un altre
històric, Rafa Jofresa, amb 16. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984),
amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del
moment: dos Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92),tres Mundials (1986, 1990,
1994), i quatre Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en
un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El
millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva
samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló
de la Penya. Va ser president del Club Joventut de Badalona. La seva
presidència va començar el 1999 i va acabar el 25 d'abril de 2017.
El taekwondo, que es tradueix com
“l'art de donar puntades i cops de puny”, és un art marcial les arrels del qual
es remunten al període dels Tres Regnes (c. 57 a. C. a 668 d. C.), quan els
guerrers de la dinastia Silla van començar a desenvolupar un art marcial conegut
com ‘taekkyon’ (“peu-rajo”). A principis del segle XX, el taekwondo es va
convertir en la forma d'art marcial dominant practicada a Corea. Posteriorment,
l'esport es va internacionalitzar i en 1973 es va fundar la Federació Mundial
de Taekwondo (avui coneguda com World Taekwondo). Aquest mateix any es van celebrar
a Seül els primers Campionats Mundials d'aquest esport.
L'objectiu del taekwondo és que
l'esportista doni puntades i cop de punys al seu oponent, evitant al mateix
temps ser colpejat. La marca distintiva d'aquesta art marcial és la combinació
de cops de puny i puntades en successions ràpides. Els combats es disputen en
un matalasset octogonal durant tres assalts de dos minuts cadascun. Els punts
es concedeixen segons el grau de dificultat de les tècniques emprades; per
exemple, una puntada al cap puntua més que els cops de puny i les puntades en
el tronc. Les puntades giratòries també es recompensen amb punts extra. Els
atletes poden ser penalitzats per diferents faltes.
La primera aparició olímpica del
taekwondo es va produir en els Jocs Olímpics de Seül 1988, quan es va disputar
com a esdeveniment de demostració. Va tornar a aparèixer com a esport de
demostració en els Jocs de Barcelona 1992, però va estar absent del programa a
Atlanta 1996. No obstant això, quatre anys més tard el taekwondo va reaparèixer
com a esport amb medalles en els jocs de Sídney 2000, on es van celebrar proves
masculines i femenines. Des de llavors, aquesta disciplina forma part del
programa olímpic. Malgrat que
anteriorment les competicions de taekwondo estaven dominades per atletes que
representaven a la República de Corea, ara ja no és així. Per exemple, a
Londres 2012 es van concedir medalles d'or a atletes de vuit nacions diferents.
Algunes nacions fins i tot han fet història en guanyar les seves primeres
medalles olímpiques gràcies al taekwondo -com Vietnam en 2000, l'Afganistan en
2008, Gabon en 2012 i Níger i Jordània en 2016- o les seves primeres medalles
olímpiques femenines -la República Islàmica de l'Iran i Costa d'Ivori, també en
2016-.
L’11 de octubre de 1996 neix Javier
Pérez Polo a Madrid. És un esportista que competeix en taekwondo. Va guanyar
una medalla de plata en el Campionat Mundial de Taekwondo de 2019 i dues
medalles en el Campionat Europeu de Taekwondo, plata en 2022 i bronze en 2021.
En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la
categoria de –68 kg. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys
2020 i 2024, ocupant el dotzè i quart lloc respectivament en la categoria de
–68 kg. En les Olimpíades de París 2024 se li va escapar la medalla de bronze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada