29 d'octubre Sant Narcís 1992 Neix Evan Mehdi Fournier Waterpolo 2004 Neix Elena Ruiz Barril

 

Avui felicitem els gironins perquè la seva ciutat està en Festes perquè és Sant Narcís i a tots els nois que porten aquest nom.

Avui parlarem de basquet però sobretot de waterpolo de la mà d’una esportista femenina d’aquest esport que van definir com a perillós en el seu inici.

El 29 de octubre de 1992 neix Evan Mehdi Fournier a Saint-Maurice, França. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla dels Detroit Pistons de la NBA. Amb 1,98 metres d'alçada, juga en la posició d'escorta. Va començar la seva carrera esportiva en l'equip del Nanterre de la Pro B francesa, d'on va passar al Union Poitiers Basket 86, on va jugar 2 temporades, en les quals va fer una mitjana de 10,3 punts i 2,6 rebots per partit, sent triat en totes dues millor estrella emergent i jugador amb millor progressió.

El waterpolo va ser inicialment un esport perillós que va començar a desenvolupar-se en els llacs i els rius a mitjan segle XIX a Anglaterra com una versió aquàtica del rugbi. En 1870, L'Associació Londinenca de Natació va elaborar les regles d'aquest esport per a la seva pràctica en piscines cobertes. Les regles posteriors, desenvolupades a Escòcia, emfatitzaven un estil de joc futbolístic en oposició a la “variant del rugbi”. El waterpolo es va introduir als Estats Units en 1888, on l'estil de joc del rugbi -similar al del futbol americà- s'utilitzava en l'aigua. De totes maneres, la resta del món va adoptar les regles escoceses d'aquest esport, que van constituir les bases del waterpolo tal com se'l coneix en l'actualitat. El primer partit internacional va tenir lloc en 1890 entre Escòcia i Anglaterra (Escòcia va guanyar 4-0).

Dos equips de set jugadors s'enfronten en una piscina de 3m de profunditat, les dimensions de la qual no són fixes i poden variar entre 20x10 i 30x20 metres (els partits aprovats per la World Aquatics, Federació Internacional de Natació, requereixen una piscina de 30x20 metres per als homes i de 25x20 metres per a les dones). Els partits consten de quatre quarts de vuit minuts cadascun. Excepte el portera, els jugadors només poden subjectar la pilota amb una mà. La possessió dura 30 segons; si l'equip no intenta un tir en aquest temps, la possessió passa a l'equip rival i el rellotge de tir torna a zero. El waterpolo és un esport intensament físic i es permet el contacte amb els jugadors que tenen possessió de la pilota. Per tant, la força, la resistència, la potència i l'estratègia són increïblement importants.

El waterpolo és un dels esports d'equip més antics en els Jocs Olímpics moderns, ja que va ser incorporat al programa al mateix temps que el rugbi, en 1900 -primer en forma de competició entre clubs i després, a partir de 1908, entre països-. No obstant això, no va ser fins a Sídney 2000, un segle després, quan la competició femenina es va introduir en els Jocs Olímpics.Els comitès olímpics nacionals europeus han estat la força dominant en el waterpolo masculí durant anys, amb un representant d'aquest continent guanyant la medalla d'or en cada edició dels Jocs des de 1908. Hongria encapçala el medaller masculí amb 16 medalles (nou d'elles d'or). Pel seu costat, el waterpolo femení encara es troba en la seva etapa prematura en els Jocs. Així i tot, els Estats Units és el vigent tricampió, després de guanyar l'or a Londres 2012, Riu 2016 i Tòquio 2020. **** Us recomano que veieu la pel·lícula “42 segundos” que ens parla de la duresa d’aquest esport i fa un retrat de l’experiència de la selecció espanyola per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El 29 d'octubre de 2004 neix Elena Ruiz Barril a Rubí. És una jugadora de waterpolo catalana formada al Club Natació Rubí, que va debutar a la Divisió d'honor la temporada 2017-18. També disputà diverses edicions de la Copa de la Reina i es convertí en la màxima golejadora de la Divisió d'Honor la temporada 2020-21. La temporada 2022-23 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual guanya una Eurolliga de la LEN, una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i una Copa Catalunya. La temporada següent fitxà pel Club Natació Sant Andreu, amb el qual guanyà la primera Copa de la Reina de l'entitat andreuenca i fou escollida MVP de la competició. Internacionalment amb la selecció espanyola amb setze anys, es proclamà campiona del Món en categoria júnior (2021). Amb la selecció absoluta, participà als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on aconseguí la medalla d'argent. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el premi a l'esportista femenina amb més projecció de l'any 2022, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català, organitzada pel diria Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Va obtenir a París 24 la medalla d’Or amb la selecció espanyola. Aquest va ser el missatge que va adeixar per l’equip al seu instagram: “Muchas gracias equipo por hacer estos juegos tan especiales e inolvidables. Gracias por todo el esfuerzo y compromiso realizado todos los días desde que empezamos hasta que nos hemos colgado la medalla que tanto queríamos (pasando por el Veleta). Gracias a la gente que ha estado siempre a mi lado durante este año tan largo e intenso, especialmente a mi familia (@ariruiz4 @esterbarril69 @yagoruiz011 ), que ha estado cada día apoyándome y ayudándome en todo momento. Gracias también a ti @laurasuarez_psico , has estado muy importante durante todos estos años del ciclo. Estoy muy orgullosa de cada una de nosotras y del equipazo que somos, os quiero potras.”