Avui, quan
celebrem la Castanyada, Halloween o la Castaween parlarem d’un jugador de futbol holandès, dels Jocs Olímpics de 1908 de Londres amb les seves peculiaritats i
acabem amb una nedadora de sincro del segle XXI.
És temps de
tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus
l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar
a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana
encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla
que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...
Quan es comença a
notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren
festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una
celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels
darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el
Magosto asturià.
A Catalunya, la
festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més
tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos,
ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet
que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la
tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble
col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no
defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes,
es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.
Actualment, la
Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en
l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes
tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts,
la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició
anglosaxona.
Les escoles, els
centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles
per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en
Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.
El 31 d'octubre
de 1964 va néixer a Utrecht en Marcel van Basten, conegut com a Marco van
Basten. És un exfutbolista neerlandès, considerat com a un dels millors
futbolistes de la història dels Països Baixos. Com a jugador defensà els colors
de l'Ajax Amsterdam i de l'AC Milan durant els 80 i 90. Va ser un dels
golejadors més destacats del seu moment, va marcar 277 gols a la seva carrera,
que fou aturada per una lesió. Va ser nomenat Pilota d'Or tres cops (1988, 1989
i 1992) i FIFA World Player el 1992. Fou quatre cops màxim golejador neerlandès
(1984, 1985, 1986 i 1987), marcant 117 gols en 112 partits, destacant la
temporada 1985-86, en la qual marcà 37 gols en 26 partits, fet que li suposà
guanyar la Bota d'Or europea. L'any 1987, Silvio Berlusconi el va fitxar pel
Milan, juntament amb els seus compatriotes Ruud Gullit i Frank Rijkaard. El
1988 fou la gran figura de la selecció neerlandesa campiona d'Europa a l'Euro
88, essent el màxim golejador i nomenat millor jugador de la competició. Amb el
Milan fou quatre cops campió italià i dues d'Europa com a principal palmarès.
També fou diversos cops màxim golejador de la lliga i nomenat millor futbolista
europeu.Van Basten deixà el Milan i el futbol en actiu l'any 1995. Als anys
2000 començà la feina d'entrenador, dirigint la selecció del seu país i el seu
primer gran club en dues etapes, la segona entre 2008 i 2009.
El 31 d'octubre
de 1908 es van clausurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1908, oficialment
anomenats Jocs Olímpics de la IV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de
Londres (Anglaterra, Regne Unit) entre els dies 13 de juliol i 31 d'octubre de
1908.
Hi van participar
2.008 atletes, entre ells la presència de 37 dones, de 22 comitès diferents. Aquests Jocs havien
de disputar-se originàriament a Roma. En aquells moments es va tractar dels 5ns
Jocs Olímpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats
i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.Mentre les autoritats
italianes estaven preparant els Jocs, es produí l'erupció del Vesuvi el 7
d'abril de 1906, devastant la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver
de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va
haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona
de White City, al costat de l'exposició Franco-Britànica. Berlín i Milà foren
les altres candidates no escollides. Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia.
El primer dia,
seguint una pràctica introduïda dos anys abans a Atenes 1906, els equips
desfilaren darrera la bandera nacional. No obstant això, aquest fet provocà
alguns incidents: Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car
en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar
darrere de cap bandera. La bandera sueca no havia estat col·locada sobre
l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre
part en la cerimònia.
Els Jocs de 1908
foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als
esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la
seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un
exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americà fou acusat d'interferir
en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent
forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i
britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren
prendre-hi part. El britànic Wyndham Halswelle guanyà la cursa corrent tot sol.
Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren
delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur. L'incident
més famós, però, succeí al final de la prova de marató. L'italià Dorando Pietri
fou el primer que entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i
poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren
a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per
l'americà Johnny Hayes que havia arribat segon, però la glòria fou per a
Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina Alexandra de
Dinamarca li va atorgar l'endemà una copa d'or.
L'actual
distància de la cursa de Marató fou establerta en aquests Jocs. La distància
original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida
de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi. Per assegurar que
la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure,
quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km
(26 milles i 385 iardes).
Foren els primers
Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar
quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos
després de les altres proves.
L'hoquei sobre
herba debutà en aquests Jocs.
En aquests Jocs
fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és
guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsilvània a la
Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou
adoptada per nombroses personalitats.
El suec Oscar
Swahn, que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que
guanyà una medalla d'or(72 anys). Swahn també competí i assolí medalles en 1912
a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el
seu fill Alfred.
John Taylor, un
dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer afroamericà que
guanyà una medalla d'or.[10] A la prova els Estats Units van guanyar la final
amb un temps de 3' 29.4", amb els següents parcials: William Hamilton-200
metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres
(49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4)
Els esportistes
més destacats dels Jocs foren l'americà Melvin Sheppard, guanyador de tres
medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A
la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un
temps d'1'52". El seu compatriota llançador de martell John Flanagan
s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry guanyà les seves setena
i vuitena medalles individuals d'or.
El 31 d'octubre
de 2000 neix Alisa Ozhogina Ozhogin a Moscou. És una nedadora espanyola, russa
de naixement, en la disciplina de natació sincronitzada. Filla de pares russos,
és nascuda a Moscou, però s'ha criat a Sevilla, on és membre del Club Sincro.
Va participar al Campionat d'Europa de Natació de 2020, celebrat a Budapest, on
va classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio obtenint la medalla de plata en
rutina lliure i la de bronze en tècnic. Durant la competició va formar duet amb
Iris Tió, amb qui va assolir la sisena posició a la final. Durant el preolímpic
de Barcelona el duet va quedar segon. Com a membre de l'equip olímpic espanyol
de natació artística va participar en la prova de duet de nou amb Tió. A les
preliminars ambdues van quedar onzenes i van classificar-se per a les finals,
on van quedar en desena posició. També participà en la competició per equips,
en la qual va quedar setena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada