Avui, a les acaballes del mes d’octubre
recordem dos fets que van passar el mateix dia del mateix any: la creació de l’Espanyol i el final dels Jocs Olímpics de Paris de
1900.
El 28 d'octubre de 1900, una colla de joves
estudiants universitaris encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz funden el Reial
Club Deportiu Espanyol. Ells eren l’Àngel Rodríguez, l’Octavi Aballí i en Lluís
Roca. L’Espanyol és un club de futbol de la ciutat de
Barcelona i que actualment té la seu social a la ciutat de Cornellà de
Llobregat. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment “periquitos” i
pels colors del seu equipament “blanc-i-blaus”. El club organitza anualment des
de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu. La temporada
2023-24, el primer equip masculí de l'Espanyol va jugar a la segona divisió
espanyola de futbol. La temporada 2024-25, el primer equip masculí
de l'Espanyol juga, de nou, a la Primera divisió espanyola de futbol.
El 28 d’octubre de 1900 es van acabar els
Jocs de París, els Jocs Olímpics de París 1900, oficialment Jocs de la II
Olimpíada, la segona edició de les olimpíades modernes. Van tenir lloc a París,
França, del 14 de maig al 28 d'octubre del 1900, en el marc de l'Exposició
Universal. Hi ha un munt de curiositats....
La decisió de celebrar els Jocs de 1900 a
París es va prendre a la reunió del I Congrés Olímpic celebrat el 1894. Després
dels Jocs de 1896 Pierre de Coubertin, president del Comitè Olímpic
Internacional (COI), volia organitzar els Jocs de la II Olimpíada, però Alfred
Picard, comissari general de l'Exposició Universal, volia organitzar
«competicions internacionals d'exercici físic i esports» durant l'esdeveniment.
El llavors òrgan rector de l'esport a França, la Union des sociétés françaises
de sports athlétiques (USFSA), el novembre de 1898 va decidir finalment
celebrar les competicions de l'Exposició en lloc dels Jocs de Coubertin que, a
la primavera de 1899 es va veure obligat a acceptar la proposta de la USFSA:
«Les competicions de l'Exposició se celebren en lloc dels Jocs Olímpics de 1900
i compten com a equivalents a la II Olimpíada.»
No hi va haver cerimònia d'obertura ni de
clausura, les proves es van desenvolupar al llarg de cinc mesos i aquests
esdeveniments no es denominen «Jocs Olímpics» als documents oficials ni als
cartells promocionals, per la qual cosa molts atletes ignorarien, alguns fins a
la seva mort, que havien competit en els Jocs Olímpics.
Les proves esportives van atraure 58.731
participants, però segons el COI, només 997 atletes de 24 països, entre ells 22
dones, van competir en disciplines que considera olímpiques.
Va ser la primera vegada que les dones van
participar als Jocs Olímpics; la tennista britànica Charlotte Cooper va ser la
primera campiona olímpica en una competició individual.
D'un total de 477 proves esportives
celebrades, el COI només en reconeix 95, entre les quals tres esports (pilota
basca, criquet i croquet) i alguns esdeveniments (com el salt llarg a cavall i
la natació amb obstacles) van fer la seva única aparició de la història al
programa olímpic. Entre les competicions no reconegudes hi ha disciplines com
les de globus aerostàtics, pesca amb canya, o de tir amb canó, així com
competicions professionals reservades només a francesos, proves amb handicap o
competicions escolars.
Amb les seves victòries a les proves de 60
metres llisos, 110 metres tanques, 200 metres tanques i salt de longitud,
l'atleta nord-americà Alvin Kraenzlein va ser el principal vencedor de les
proves reconegudes com a olímpiques; després de la disputa dels Jocs del 2020,
continua sent l'únic esportista que ha guanyat quatre medalles d'or individuals
d'atletisme en una mateixa edició dels Jocs Olímpics.
Un nen parisenc d'entre 7 i 12 anys d'edat del
qual se'n desconeix el nom i que va participar com a timoner del duet
neerlandès que va guanyar una prova de rem, probablement sigui el campió
olímpic més jove de la història.
França, país del qual procedien més de la
meitat dels atletes, va dominar el medaller, establert a posteriori en 101
medalles, 26 d'or, davant dels Estats Units (47 medalles, 19 d'or) i el Regne
Unit (30, 15 d'or).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada