26 d'octubre 1961 Neix Manel Estiarte 2010 Mor el Pop Paul

 

El nostre protagonista d’avui ha fet història en el món del waterpolo i de repicó una curiositat molt animal que va acabar tal dia com avui.

El 26 d'octubre de 1961 va néixer Manel Estiarte i Duocastella a Manresa. És un jugador retirat de waterpolo català. És considerat com un dels millors waterpolistes de la història i va ser escollit millor esportista català del segle XX. Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.  Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta dirigida per Josep Brascó. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998. L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins al 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta. L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Olímpic Internacional a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. A la temporada 2001-2002 és elegit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992). El juliol del 2008 fou nomenat cap de relacions públiques del Futbol Club Barcelona. L'any 2009 va publicar “Todos mis hermanos, una autobiografia”. Us recomano la pel·lícula “42 segundos” que explica, amb certes llicències cinematogràfiques, la preparació i la competició de la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Tal dia com avui del mes d’octubre de 2010 va morir a  Oberhausen, Alemanya el Pop Paul. La gent fa moltes bestieses però aquesta va ser majúscula i escampada per tot arreu. Aquest pop va ser utilitzat com a oracle per pronosticar els resultats de la Selecció de futbol d'Alemanya en competicions internacionals. El juliol de 2010, just després del mundial de futbol, el pop Paul tenia ja dos anys i mig. No va poder emigrar a cap de les "desenes d'instal·lacions interessades" de tot Espanya per la seva edat, ja que aquests octòpodes viuen quatre anys de mitjana. Paul va predir per primer cop el resultat d'un partit de futbol durant el Campionat Europeu de Futbol el 2008. Des d'aleshores, segons els seus propietaris, cinc de cada sis de les seves prediccions eren correctes. Al mundial de futbol de 2010, primer va predir que Alemanya guanyaria el títol en la final vencent a Espanya 1-0 però el dia abans de la final va predir que Alemanya ocuparia el tercer lloc i que Espanya guanyaria als Països Baixos a la final. Però com ho feien? Dintre de l'aquari, un home posava dues caixes transparentes idèntiques, amb un musclo (sense closca) a dins i la bandera d'un equip enganxada a una de les parets de la caixa. El pop s'acostava a una d'elles, obria la tapa i es menjava el musclo. L'home interpretava que l'equip la bandera del qual estava enganxada a la caixa del musclo menjat era el que guanyaria un partit que el mateix home hauria anunciat prèviament, on jugaven els dos equips que tenien la caixa amb la bandera a l'aquari.