Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 d’octubre del 2024

31 d'octubre Castanyada o Castaween? 1908 Jocs Olímpic de Londres 1964 Neix Marco van Basten 2000 Neix Alisa Ozhogina

 

Avui, quan celebrem la Castanyada, Halloween o la Castaween parlarem d’un jugador de futbol holandès, dels Jocs Olímpics de 1908 de Londres amb les seves peculiaritats i acabem amb una nedadora de sincro del segle XXI.


És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.

Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.


El 31 d'octubre de 1964 va néixer a Utrecht en Marcel van Basten, conegut com a Marco van Basten. És un exfutbolista neerlandès, considerat com a un dels millors futbolistes de la història dels Països Baixos. Com a jugador defensà els colors de l'Ajax Amsterdam i de l'AC Milan durant els 80 i 90. Va ser un dels golejadors més destacats del seu moment, va marcar 277 gols a la seva carrera, que fou aturada per una lesió. Va ser nomenat Pilota d'Or tres cops (1988, 1989 i 1992) i FIFA World Player el 1992. Fou quatre cops màxim golejador neerlandès (1984, 1985, 1986 i 1987), marcant 117 gols en 112 partits, destacant la temporada 1985-86, en la qual marcà 37 gols en 26 partits, fet que li suposà guanyar la Bota d'Or europea. L'any 1987, Silvio Berlusconi el va fitxar pel Milan, juntament amb els seus compatriotes Ruud Gullit i Frank Rijkaard. El 1988 fou la gran figura de la selecció neerlandesa campiona d'Europa a l'Euro 88, essent el màxim golejador i nomenat millor jugador de la competició. Amb el Milan fou quatre cops campió italià i dues d'Europa com a principal palmarès. També fou diversos cops màxim golejador de la lliga i nomenat millor futbolista europeu.Van Basten deixà el Milan i el futbol en actiu l'any 1995. Als anys 2000 començà la feina d'entrenador, dirigint la selecció del seu país i el seu primer gran club en dues etapes, la segona entre 2008 i 2009.


El 31 d'octubre de 1908 es van clausurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1908, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la IV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Londres (Anglaterra, Regne Unit) entre els dies 13 de juliol i 31 d'octubre de 1908.

Hi van participar 2.008 atletes, entre ells la presència de 37 dones, de 22 comitès diferents. Aquests Jocs havien de disputar-se originàriament a Roma. En aquells moments es va tractar dels 5ns Jocs Olímpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.Mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es produí l'erupció del Vesuvi el 7 d'abril de 1906, devastant la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona de White City, al costat de l'exposició Franco-Britànica. Berlín i Milà foren les altres candidates no escollides. Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia.

El primer dia, seguint una pràctica introduïda dos anys abans a Atenes 1906, els equips desfilaren darrera la bandera nacional. No obstant això, aquest fet provocà alguns incidents: Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar darrere de cap bandera. La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.

Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic Wyndham Halswelle guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur. L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de marató. L'italià Dorando Pietri fou el primer que entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà Johnny Hayes que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina Alexandra de Dinamarca li va atorgar l'endemà una copa d'or.

L'actual distància de la cursa de Marató fou establerta en aquests Jocs. La distància original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi. Per assegurar que la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure, quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes).

Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos després de les altres proves.

L'hoquei sobre herba debutà en aquests Jocs.

En aquests Jocs fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsilvània a la Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.

El suec Oscar Swahn, que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or(72 anys). Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.

John Taylor, un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer afroamericà que guanyà una medalla d'or.[10] A la prova els Estats Units van guanyar la final amb un temps de 3' 29.4", amb els següents parcials: William Hamilton-200 metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4)

Els esportistes més destacats dels Jocs foren l'americà Melvin Sheppard, guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un temps d'1'52". El seu compatriota llançador de martell John Flanagan s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry guanyà les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.


El 31 d'octubre de 2000 neix Alisa Ozhogina Ozhogin a Moscou. És una nedadora espanyola, russa de naixement, en la disciplina de natació sincronitzada. Filla de pares russos, és nascuda a Moscou, però s'ha criat a Sevilla, on és membre del Club Sincro. Va participar al Campionat d'Europa de Natació de 2020, celebrat a Budapest, on va classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio obtenint la medalla de plata en rutina lliure i la de bronze en tècnic. Durant la competició va formar duet amb Iris Tió, amb qui va assolir la sisena posició a la final. Durant el preolímpic de Barcelona el duet va quedar segon. Com a membre de l'equip olímpic espanyol de natació artística va participar en la prova de duet de nou amb Tió. A les preliminars ambdues van quedar onzenes i van classificar-se per a les finals, on van quedar en desena posició. També participà en la competició per equips, en la qual va quedar setena.


dimarts, 31 d’octubre del 2023

31 d'octubre Castanyada - Halloween - Castaween 1711 Neix Laura Maria Catarina Bassi, física 1877 Neix Francesca Fontova, primera metgessa de Lleida

 

Avui parlarem de tradicions de tardor i  de dues dones que van obrir el camí a moltes d’altres. Una va ser la primera professora i catedràtica de física d'una universitat europea i l’altra la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida.

Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea. Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu del ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot, parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor d'anatomia a la Universitat de Bolonya. Durant els anys 1720 va participar en nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV), que aviat va esdevenir el seu protector.El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona europea a rebre un grau universitari i la primera a ser professora d'universitat, tot i que no va tenir permís per donar classe a les aules de la universitat fins al 1737. El 1738 es va casar amb el també professor de la universitat Giuseppe Veratti i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i ciutadana. De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com a esposa de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.

Francesca Fontova i Rosell va néixer a Lleida el 31 d'octubre de 1877. Va ser una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida. Feu estudis primaris al Col·legi Almodí de Lleida i després estudià Magisteri i obtingué el títol de Batxiller en Arts per l'Institut de Lleida el 1895. Seguidament, sol·licità ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, però una circular de la Direcció General d'Instrucció Pública del 1893 que prohibia l'ingrés de les dones a l'ensenyament superior li ho impedí. Malgrat això, no es rendí i sol·licità al Ministre d'Instrucció l'autorització del seu ingrés. Finalment, el 1898, tres anys després d'haver-lo demanat, obtingué el permís per ingressar a la Universitat de Barcelona. Superats els impedients, cursà i obtingué la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el mes de juny del 1903. Amb ella, obtingueren la llicenciatura dues dones més, Miracle Andreu Boigues i Trinitat Sais Plaja. Acabada de llicenciar, començà a exercir professionalment a Lleida. Posteriorment, amplià la seva consulta a altres poblacions del Segrià i de la província.

 

És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. El nostre personatge principal és la Castanyera amb disfressa i cançó inclosa. Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona, i apareix el Castaween. Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.

La imatge és per "La Castanyera".



dilluns, 31 d’octubre del 2022

31 d'octubre Castanyada Halloween Castaween 2011 L'habitant 7000 milions


A casa nostra la tradició no és el Halloween tot i que l'ha portat la globalització. La nostra tradició és una altra encara que molts intentin fer un mix i celebren la Castaween. Nosaltres fem la Castanyada i mengem castanyes torrades, boniatos i panelletes. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les cinc parts del rosari pels difunts de la família. Trobem les castanyeres pels carrers de les ciutats venent castanyes torrades calentes que ajuden a passar el fred que hauria de començar. Darrerament amb el canvi climàtic ja fa anys que anem amb màniga curta per menjar castanyes a Barcelona i no ens calen aquells abrics de fa temps. Tot i això no perdem la tradició de celebrar-la amb la família o amb els amics encara que sigui per videoconferència (va ser curiós però ho vam fer per la pandèmia i aluns ho continuen amb els que són lluny).

Tal dia com avui de l’any 2011, segons càlculs estadístics aproximats va néixer l’habitant 7000 milions del planeta. La població mundial era de 7.675 milions de persones el 5 de gener del 2019. El poblament s'ha produït en tots els llocs de la Terra on ha sigut possible viure. Així, hi ha superpoblació a la República Popular de la Xina i l'Índia, i poca gent a l'Antàrtida.

Àsia, el continent on viuen dos terços de la població mundial, hauria acollit l'ésser humà número 7.000 milions el dia 31/10/2011. L’ONU va triar com a nadó símbol Danica Camacho, a Filipines, un dels països més pobres del planeta i el dotzè país més poblat del planeta, amb 94,9 milions d’habitants, dels quals el 54% tenen menys de 25 anys. En només 12 anys la Terra ha passat de 6.000 milions d’habitants (el 1999) a 7.000, el creixement demogràfic més vertiginós de la història. Cada any neixen 83 milions de persones. A l'Índia, cada minut hi ha 51 naixements. L'Àfrica subsahariana, amb 883 milions, és on més ha crescut la població les darreres dècades. Des de 1980, el major creixement de població s’ha concentrat en els països més pobres, la qual cosa dificulta l’erradicació de la pobresa. Però aquest creixement de la població és desigual per zones, ja que Europa i Amèrica del Nord viuen un cert estancament demogràfic. Diversos autors i corrents d'opinió s'han mostrat preocupats per un excessiu creixement de la població humana en els darrers segles. Aquest problema es traduiria en una excessiva pressió demogràfica amb una sèrie de conseqüències a tots nivells: social, polític, econòmic i natural.


És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

 

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.

Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.


dissabte, 31 d’octubre del 2020

31 d'octubre 2011 7000 milions d'habitants Castanyada Haloween

 Aquest any amb la pandèmia de Covid-19 estan canviant tantes coses... Als Estats Units ja fa setmanes que parlen de que la tradició de Haloween d’anar per les cases demanant llaminadures no es podrà fer aquest any pel risc de contagi. No hi haurà per tant la canalla disfressada per les cases amb el tradicional “Trick or treat“. A casa nostra però la tradició és una altra encara que molts intentin fer un mix i celebren la Castaween. Nosaltres fem la Castanyada i mengem castanyes torrades, boniatos i panelletes. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Trobem les castanyeres pels carrers de les ciutats venent castanyes torrades calentes que ajuden a passar el fred que comença. Darrerament amb el canvi climàtic ja fa anys que anem amb màniga curta per menjar castanyes a Barcelona i no ens calen aquells abrics de fa temps. Tot i això no perdem la tradició de celebrar-la amb la família o amb els amics encara que sigui per videoconferència.

 

Tal dia com avui de l’any 2011, segons càlculs estadístics aproximats va neixer l’habitant 7000 milions del planeta. La població mundial era de 7.675 milions de persones el 5 de gener del 2019. El poblament s'ha produït en tots els llocs de la Terra on ha sigut possible viure. Així, hi ha superpoblació a la República Popular de la Xina i l'Índia i poca gent a l'Antàrtida.

Àsia, el continent on viuen dos terços de la població mundial, hauria acollit l'ésser humà número 7.000 milions el dia 31/10/2011. L’ONU va triar com a nadó símbol Danica Camacho, a Filipines, un dels països més pobres del planeta i el dotzè país més poblat del planeta, amb 94,9 milions d’habitants, dels quals el 54% tenen menys de 25 anys. En només 12 anys la Terra ha passat de 6.000 milions d’habitants (el 1999) a 7.000, el creixement demogràfic més vertiginós de la història. Cada any neixen 83 milions de persones. A l'Índia, cada minut hi ha 51 naixements. L'Àfrica subsahariana, amb 883 milions, és on més ha crescut la població les darreres dècades. Des de 1980, el major creixement de població s’ha concentrat en els països més pobres, la qual cosa dificulta l’erradicació de la pobresa. Però aquest creixement de la població és desigual per zones, ja que Europa i Amèrica del Nord viuen un cert estancament demogràfic. Diversos autors i corrents d'opinió s'han mostrat preocupats per un excessiu creixement de la població humana en els darrers segles. Aquest problema es traduiria en una excessiva pressió demogràfica amb una sèrie de conseqüències a tots nivells: social, polític, econòmic i natural.



dijous, 31 d’octubre del 2019

31 d'octubre Celebrem la Castanyada


És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.


Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.


dimarts, 28 d’octubre del 2014

Activitats pel cap de setmana

Teatre infantil
- Guasch Teatre  (c/ Aragó 140) “Alícia en el País de les Meravelles” de l’1 al 30 de novembre dissabte 12.30, 17 i 19h diumenge 12.30 i 17h.
- Jove Teatre Regina (c/ Sèneca 22) “La via Lactia” espectacle de titelles gegants amb llum negre del 25 d’octubre al 9 de novembre dissabte a les 18h, diumenge a les 12h. Entrades 10.80 euros
- Poliorama (Rambla del Estudis 115) “Les princeses també es tiren pets” octubre i novembre, diumenges a les 12.30. Preus especials comprant tres espectacles.
- SAT Sant Andreu Teatre (c/ Neopàtria 54) “Torna Robin Hood” teatre i titelles. dissabte 17.30 i diumenge i festiu 12h i 17.30h preu 9.50 euros amb abonament 7 euros
- Teatre Borrás (Plaça Urquinaona, 9 ) “Gisela y el libro mágico” Espectacle en castellà. Comedia musical amb la Gisela com a protagonista, la veu Disney a Espaya convertida en la fada Giselamb totes les cançons més conegudes de  les pel.lícules: La Bella y Bestia, La Sirenita , Peter Pan, El Jorobado de Notre Dame, Mary Poppins, El Rey León, Aladín, Hércules.. fins el 9 de novembre. divendres 18.30h dissabte 17h i diumenge 12 i 17h
- 1 i 2 novembre:  Teatre Tantarantana (c/ de les Flors 22) “Pato Feo” de la companyia Teatro Arbolé (Aragó) espectacle de titelles de sobretaula en castellà basat en el clàssic de Hans Cristian Andersen per treballar el respecte a la diferència. dissabte 18h diumenge 12h entrada 8.5 euros per grup 7 euros
- La Puntual. Teatre de titelles (c/ Allada Vermell 15) "L’ombra de Pinotxo" Pinotxo s’ha fet gran i ens explica la seva història amb teatre d’ombres, marionetes i titelles. Recomanat a partir de 3 anys. Cal fer reserva www.lapuntual.info divendres 18h, dissabte 18h, Diumenge 12h i 17h. Entrada 9 euros.
- Teatre Gaudí Barcelona (C/ de Sant Antoni Maria Claret, 120) “La rateta que escombrava l’escaleta” un musical per tota la família. diumenge a les 12  9 euros

Teatre juvenil i més...
- Jove Teatre Regina (c/ Sèneca 22) “1714, Crònica d’un setge” dijous 21h, divendres 21h,  dissabte 21h diumenge 18.30h  fins el 9 de novembre.
- Teatre Poliorama (Rambla dels Estudis 115 ) “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré” Comèdia musical de dimecres a divendres 21h dissabte 18 i 21h diumenge 18h
- Teatre Victòria (Av. Paral.lel 67-69 ) Vine a celebrar els primers 40 anys de Dagoll Dagom amb “Mar i Cel” i uns preus molt especials. 
- La Villarroel (C/ Villarroel 87) “El crèdit” amb Jordi Boixaderas i Jordi Bosch,  i només del 4 al 19 de setembre dimarts, dimecres, dijous divendres i diumenge 20.30h i dissabte 18 i 20.30h
- Teatre Goya ( C/ Joaquín Costa, 68) “Conversaciones con mamá” amb María Galiana i Juan Echanove. Espectacle en castellà. Fins el 30 de novembre, de dimarts a dissabte 20.30, diumenge 18h. **** Sessions accessibles per a persones amb discapacitat visual i auditiva el cap de setmana 8-9 de novembre. Acaba el 30 de novembre.
- Teatre Condal (Av. Paral.lel, 91) “La extraña pareja” amb Joan Pera i Antonio Dechent. De dimarts a divendres 20.30, dissabte 17.30 i 20.30 i diumenge 17.30h descomptes especials.
- Teatre Romea (C/ Hospital 51) “L’última trobada” amb la direcció d’Albert Folk Molt recomanable. del 25 d'octubre al 23 de novembre
- Teatre Borrás ( Plaça Urquinaona, 9 ) “La Vida Resuelta”  fins el 9 de novembre. Espectacle en castellà. Una comèdia lleugera, divertida i tendra. Divendres 21h dissabte 18.30 i 21h diumenge 18.30h
- Teatre Apolo (Av. Paral.lel, 59) “La Ratonera” d’Agatha Christie. Espectacle en castellà 2h . L’obra més vista de la història.
- Teatre Club Capitol (Les Rambles 138) Sala Pepe Rubianes “15 años no es nada” monòleg en castellà de Carlos Latre per celebrar els seus primers 15 anys en el món de l’espectacle. De dijous a diumenge 25 euros.
- Teatre Tívoli (c/ Casp 8 ) “Sister Act” comedia musical en castellà fins el 8 de desembre de 25 a 74 euros. Consultar horaris.

Música
- Us presentem una activitat novedosa. Una bona manera de passar la tarda de dissabte. El Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) (C/ de la Barra de Ferro, 5 -Palau Gomis-) us presenta un programa fantàstic pels dissabtes a la tarda. A les 18h podreu gaudir dels diferents Concerts... Museu+Concert+berenar 16 euros.
Dissabte 1 de novembre: "La Pastoral de Beethoven" amb Neus Peris (piano) i obres de Beethoven, Ravel, Messiaen i Chopin.
Dissabte 8 de novembre: "¡Zarzuela!" Duet Arbonés-Caselles, integrat per Marta Arbonés (soprano) i Rosario Caselles (guitarra) Obres de Puccini, Mozart, Bizet, Gounod, Sorozábal, Vives, Chueca i Martínez i Valls.
 
Tallers als Museus...
- dissabte 1 de novembre a les 10 del matí a La Pedrera fan el taller “Operació Gaudí” un taller audiovisual. Sabeu que encara hi ha una pila de secrets per descobrir sobre la vida de Gaudí? Donareu un cop de mà a dos investigadors professionals que fa anys que treballen en el que anomenen l'Operació Gaudí. Registrareu de cap a peus l'obrador d'Antoni Gaudí per trobar pistes i resoldre el cas, i per fer-ho, comptareu amb mètodes de tecnologia punta. Després del taller, podreu visitar el terrat i les golfes de La Pedrera. Edat recomanada: de 7 a 13 anys. Cal fer reserva prèvia a través del tel. 902 202138 o de l'a/e: reserves@lapedrera.com Preu per taller: 8,50 € (infants i adults).
- 1 i 2 de novembre de 12 a 13.30h.  Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) proposa una programació especial per aquesta tardor entorn a la festa de Tots Sants. “Dolços de tardor” A la cuina d'Alícia elaborareu receptes dolces aprofitant els fruits que ens arriben amb els primers freds: castanyes, ametlles, nous, figues seques, moniatos... I els combinarem amb altres productes com la xocolata, les melmelades o el codonyat. Edat: de 5 a 15 anys Activitat de pagament. Preu: 12 € adults i 6 € nens Imprescindible reserva prèvia. Informació al tel. 93 8759401 o a l'a/e: info@monstbenet.com i de 10 a 18h Mercat de Tots Sants
- dissabte 1 de novembre a les 11.30h al Museu d’Idees i Invents de Barcelona (c/ Ciutat 7) hi trobareu una visita guiada de 30 minuts a través de les zones i dels invents més destacats i el taller familiar “5 idees, 5 invents” 50 minuts de Taller creatiu i plàstic a càrrec d'un dinamitzador del museu on els nens d'entre 6 i 12 anys podran construir de manera col·laborativa, 5 solucions creatives per solucionar 5 reptes que nosaltres els proposarem. No tot està inventat!   Preu: 10€/pax Edats recomanada entre 6 i 12 anys Per informació i reserves: tickets@mibamuseum.com o al 93 332 79 30.
- Fins el 2 de novembre. Setmana de la Fusta de Catalunya. Municipis de Catalunya. Hi ha una activitat familiar especial: Passejada per Sentir i Comprendre el Bosc. Diumenge 2 de novembre a les 10.30h Us permetrà gaudir en família de la vida d'un bosc singular. Passejareu per el bosc, on també gaudireu d’un recital musical i poètic i d’un petit refrigeri per recuperar forces. A la tarda, amb els qui ho vulguin, visitareu el Zoo del Pirineu. Organitza: Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona Contacte: kevin.atuncar@setmanadelafusta.com 933 233 200 Lloc de realització: Punt de trobada al parking del Zoo del Pirineu. Serralada d'Odén - Port del Compte (Roca de Canalda).Activitat de pagament.
- Trobareu diferents activitats relacionades amb les ciències i amb la tecnologia a http://buscacienciacat.wordpress.com/

Activitats, Fires i Festes
- A molts Centres Cívics divendres a la tarda o a la nit celebren la Castanyada o el Halloween. El fet és celebrar. Hi ha moltes activitats al voltant dels difunts, les castanyes, els moniatos i els panellets... També hi ha gent que ho celebra en família o amb els amics i aquests dies, malgrat la calor les cuines s’escalfen amb els forns per donar pas a aquestes menges característiques d’aquest temps.

- del 30 d’octubre al 2 de novembre ... XXè Saló del Manga: és un dels esdeveniments estrella de Barcelona. Aquest any torna a la Fira de Barcelona. Cultura japonesa, postres amb el millor cuiner del món, els Pokemons aterren a Barcelona... mil infants i joves disfressats... una vertadera bogeria.