23 d'octubre 1940 Neix Pelé Escalada esportiva a les Olimpíades 2002 Neix Alberto Ginés

Avui comencem recordant O Rei ("el rei") i parlem, també, d’escalada esportiva als Jocs Olímpics amb motiu del neixament  del primer campió olímpic espanyol d’escalada.

El 23 d'octubre de 1940 va néixer Pelé a Três Corações, al Brazil. Va ser un futbolista brasiler, que és considerat generalment, i sobretot al Brasil, com un dels millors futbolistes de tots els temps. Pelé va començar a jugar amb el Santos FC als 15 anys i amb la selecció del Brasil als 16. Durant la seva carrera internacional, va guanyar tres copes del món de la FIFA els anys 1958, 1962 i 1970, sent l'únic jugador a fer-ho. Va rebre el sobrenom d'O Rei després del torneig de 1958. Pelé és el màxim golejador del Brasil amb 77 gols en 92 partits. A nivell de club, és el màxim golejador de tots els temps del Santos amb 643 gols en 659 partits. En una època daurada per al Santos, va dirigir el club a la Copa Libertadores de 1962 i 1963, i a la Copa Intercontinental de 1962 i 1963. Acreditat per vincular l'expressió "The Beautiful Game" amb el futbol, el joc electrizant i la inclinació als gols espectaculars de Pelé el van convertir en una estrela arreu del món, i els seus equips van fer gires internacionals per tal d'aprofitar al màxim la seva popularitat. Durant els seus dies com a jugador, Pelé va ser durant un període l'esportista millor pagat del món. Des que es va retirar l'any 1977, Pelé fou un ambaixador mundial del futbol i realitzà nombroses activitats representatives i publicitàries. El 2010, va ser nomenat president honorari del New York Cosmos. Al Brasil, és aclamat com un heroi nacional pels seus èxits en el futbol i pel seu suport obert a les polítiques que milloren les condicions socials dels pobres. La seva aparició a la Copa del Món de 1958, on es va convertir en la primera estrela esportiva mundial negra, va servir de font d'inspiració. Pelé va rebre diversos premis individuals i per equips pel seu rendiment al camp, els seus èxits rècords i el llegat en l'esport.

L'escalada esportiva és un esport modern que s'ha fet immensament popular en els últims 20 anys. És un esport jove i mixt -el 39 per cent dels escaladors té menys de 18 anys- que es practica tant a l'aire lliure com en un format més urbà, en interiors. Hi ha més de 25 milions d'escaladors en 150 països de tot el món. En 1985, un grup d'escaladors es va reunir en Bardonecchia, prop de Torí (Itàlia), per a celebrar un esdeveniment anomenat ‘SportRoccia’, que es va convertir en la primera competició organitzada en la qual els participants havien d'escalar en un temps determinat. Un any després, es va organitzar la primera competició en un rocòdrom artificial, en Vaulx-en-Velin, prop de Lió (França).

En els Jocs Olímpics, l'escalada esportiva consta de tres disciplines: búlder, velocitat i dificultat. En búlder, els atletes escalen murs de 4,5m d'altura sense cordes en un temps limitat i en el menor nombre d'intents possible. La velocitat és una espectacular carrera contrarellotge en rondes eliminatòries d'un contra un que combinen precisió i explosivitat. Els millors atletes escalaran després un mur de 15m d'altura i cinc graus d'inclinació en menys de sis segons per als homes i menys de set segons per a les dones. En la disciplina de dificultat, els atletes escalen el més alt que poden una paret de més de 15m d'altura en sis minuts sense haver vist la ruta amb antelació. Les rutes per a aquest esdeveniment són cada vegada més complexes i desafiadores al llarg de la prova, requerint totes les habilitats físiques i mentals dels atletes.

A Tòquio 2020, cada atleta va competir en les tres disciplines i les puntuacions finals van reflectir els resultats combinats de les tres competicions. L'escalador amb la puntuació més baixa es va emportar a casa la primera medalla d'or olímpica de la història de l'escalada esportiva.A París 2024, dues competicions coronaran al seu propi campió olímpic en l'escalada esportiva. Un es consagrarà en la prova combinada d'escalada búlder i dificultat i l'altre ho farà exclusivament en l'esdeveniment de velocitat.

L'escalada esportiva va fer els seus primers passos en l'escenari olímpic en els Jocs Olímpics de la Joventut de 2018 a Buenos Aires i va demostrar ser un gran èxit entre el públic de l'Argentina. Després, la disciplina va debutar en els Jocs de Tòquio 2020, unint-se així al programa olímpic com a nou esport. L'originalitat de les proves d'escalada esportiva, així com el caràcter visual, estètic i emocionant la converteixen en un esport popular i molt practicat pels joves. A més, pot desenvolupar-se en diversos entorns, tant urbans com naturals. L'escalada esportiva serà també un dels quatre nous esports de París 2024, juntament amb el breaking, el surf i el skateboarding.

El 23 d'octubre de 2002 neix Alberto Ginés López a Càceres. És un escalador, el primer campió olímpic en escalada. Nascut en una família d'escaladors, Ginés va començar a practicar escalada als 4 anys. Actualment, s'entrena al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Va guanyar diverses competicions, entre les quals en el Campionat Europeu d'Escalada de 2019, en la prova de dificultat, en el que va quedar subcampió. En els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on per primera vegada l'escalada ha estat esport olímpic, ha aconseguit la medalla d'or en la prova combinada. Després d'arribar a la final va quedar primer en la prova de velocitat, setè en la de bloc i quart en la de dificultat. Es va acomiadar de París 24 amb una gran puntuació en dificultat, però sense medalla. Després d'una mala participació en la prova de blocs que li va llastrar, no va poder remuntar en la seva especialitat, la de dificultat. Va realitzar la prova de dificultat sabent que no tenia opcions de penjar-se un nou metall. No es va abatre i va comentar que ja estava pensant en Los Ángeles 2028.