Activitats pel cap de setmana 1, 2 i 3 de novembre

 

Tenim un cap de setmana ben farcit d’activitats:

Aquest cap de setmana és Tots Sants i el dia dos, segons la tradició catòlica, recordem els difunts. Els cementiris són ben plens de gent que conserva la tradició de fer-hi una visita.

Comencem amb les Festes Majors: Festa Major de Sant Narcís a Girona, Festa Major de Sant Martí a Barcelona, al Clot-Camp de l’Arpa, la  Festa Major de Sant Martí a Teià i la Festa Major de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs

La Festa Major del Clot – Camp de l’Arpa s’allarga durant més de dues setmanes, fins el 17 de novembre. La cultura popular marca el pols de la festa. Es programen activitats familiars, les Barraques, la cercavila de gegants o els versots satírics i el correfoc dels Diables del Clot. També destaquen la diada castellera, la Cursa Popular de Sant Martí i una gimcana detectivesca.

Coneixes les Festes de Sant Martí a Teià? La Festa Major de Sant Martí a Teià ofereix activitats com tallers, concerts, ballades tradicionals ...

I finalment ja tenim aquí el programa de la Festa Major de Santa Caterina, la patrona de Vinyols i els Arcs !!! Un programa preparat amb moltes ganes i il·lusió, ...  que s’allargarà fins el 25 de novembre.

Podeu recuperar altres propostes per aquest cap de setmana que us vam fer el 21 d’octubre.

 

Afegim una altra activitat que pot ser molt interessant. Anar a Sant Pere de Vilamajor i gaudir de la seva Vila Magore. Tot el cap de setmana us podeu endinsar a la Vila Magore del segle XII quan al poble hi havia un palau comtal que era l’enveja de les viles veïnes, una parada obligada entre Barcelona i Girona, en el camí cap a França, que comptava amb un mercat per abastir les seves necessitats bàsiques. Entre el juny de 1156 i l’abril de 1157, més de cent persones de diferent condició social hi van fer estada: ambaixadors, mercaders, pelegrins, sarraïns, jueus, cavallers… i els més destacats, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella. I molt probablement hi va néixer el seu fill, Alfons I, rei d’Aragó, ja que sabem que la seva dida, Loreto, era del nostre poble. Veniu a visitar-nos el primer cap de setmana de novembre i us veureu transportats en el temps, amb atraccions medievals per a la mainada, les cercaviles de música i teatre de carrer, una ampliada zona de parades d’artesans i oficis, tastant el vi piment (vi medieval català) i, sobretot, pel nostre secret, la nostra força, els més de tres-cents voluntaris que faran possible aquest viatge impossible en el temps.

Acabem amb un passeig en tren. Del 3 de novembre a l'1 de desembre d'aquest 2024, podreu fer un viatge damunt d'una joia ferroviària històrica de Catalunya: el Tren Granota. El comboi, conegut com el Granota pel seu característic color verd, va començar a circular l'any 1944 i connectava Barcelona amb les comarques del Vallès Oriental i Occidental fins al 1996. Pot ser el seu disseny, la seva història o una combinació de totes dues opcions, però els trens tenen alguna cosa que captiva milers de persones arreu del món. Des que es va inventar el ferrocarril, aquest mitjà de transport ha acumulat milers i milers d'aficionats de diferents punts del planeta que acostumen a passar la seva passió de pares a fills. A Catalunya hi ha diversos punts on podeu admirar trens històrics, com l'Espai de la Via Mètrica de Martorell, però pujar-ne a algun és una missió força més complicada, però no impossible.

Us desitjo un molt bon cap de setmana!

29 d'octubre Sant Narcís 1992 Neix Evan Mehdi Fournier Waterpolo 2004 Neix Elena Ruiz Barril

 

Avui felicitem els gironins perquè la seva ciutat està en Festes perquè és Sant Narcís i a tots els nois que porten aquest nom.

Avui parlarem de basquet però sobretot de waterpolo de la mà d’una esportista femenina d’aquest esport que van definir com a perillós en el seu inici.

El 29 de octubre de 1992 neix Evan Mehdi Fournier a Saint-Maurice, França. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla dels Detroit Pistons de la NBA. Amb 1,98 metres d'alçada, juga en la posició d'escorta. Va començar la seva carrera esportiva en l'equip del Nanterre de la Pro B francesa, d'on va passar al Union Poitiers Basket 86, on va jugar 2 temporades, en les quals va fer una mitjana de 10,3 punts i 2,6 rebots per partit, sent triat en totes dues millor estrella emergent i jugador amb millor progressió.

El waterpolo va ser inicialment un esport perillós que va començar a desenvolupar-se en els llacs i els rius a mitjan segle XIX a Anglaterra com una versió aquàtica del rugbi. En 1870, L'Associació Londinenca de Natació va elaborar les regles d'aquest esport per a la seva pràctica en piscines cobertes. Les regles posteriors, desenvolupades a Escòcia, emfatitzaven un estil de joc futbolístic en oposició a la “variant del rugbi”. El waterpolo es va introduir als Estats Units en 1888, on l'estil de joc del rugbi -similar al del futbol americà- s'utilitzava en l'aigua. De totes maneres, la resta del món va adoptar les regles escoceses d'aquest esport, que van constituir les bases del waterpolo tal com se'l coneix en l'actualitat. El primer partit internacional va tenir lloc en 1890 entre Escòcia i Anglaterra (Escòcia va guanyar 4-0).

Dos equips de set jugadors s'enfronten en una piscina de 3m de profunditat, les dimensions de la qual no són fixes i poden variar entre 20x10 i 30x20 metres (els partits aprovats per la World Aquatics, Federació Internacional de Natació, requereixen una piscina de 30x20 metres per als homes i de 25x20 metres per a les dones). Els partits consten de quatre quarts de vuit minuts cadascun. Excepte el portera, els jugadors només poden subjectar la pilota amb una mà. La possessió dura 30 segons; si l'equip no intenta un tir en aquest temps, la possessió passa a l'equip rival i el rellotge de tir torna a zero. El waterpolo és un esport intensament físic i es permet el contacte amb els jugadors que tenen possessió de la pilota. Per tant, la força, la resistència, la potència i l'estratègia són increïblement importants.

El waterpolo és un dels esports d'equip més antics en els Jocs Olímpics moderns, ja que va ser incorporat al programa al mateix temps que el rugbi, en 1900 -primer en forma de competició entre clubs i després, a partir de 1908, entre països-. No obstant això, no va ser fins a Sídney 2000, un segle després, quan la competició femenina es va introduir en els Jocs Olímpics.Els comitès olímpics nacionals europeus han estat la força dominant en el waterpolo masculí durant anys, amb un representant d'aquest continent guanyant la medalla d'or en cada edició dels Jocs des de 1908. Hongria encapçala el medaller masculí amb 16 medalles (nou d'elles d'or). Pel seu costat, el waterpolo femení encara es troba en la seva etapa prematura en els Jocs. Així i tot, els Estats Units és el vigent tricampió, després de guanyar l'or a Londres 2012, Riu 2016 i Tòquio 2020. **** Us recomano que veieu la pel·lícula “42 segundos” que ens parla de la duresa d’aquest esport i fa un retrat de l’experiència de la selecció espanyola per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El 29 d'octubre de 2004 neix Elena Ruiz Barril a Rubí. És una jugadora de waterpolo catalana formada al Club Natació Rubí, que va debutar a la Divisió d'honor la temporada 2017-18. També disputà diverses edicions de la Copa de la Reina i es convertí en la màxima golejadora de la Divisió d'Honor la temporada 2020-21. La temporada 2022-23 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual guanya una Eurolliga de la LEN, una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i una Copa Catalunya. La temporada següent fitxà pel Club Natació Sant Andreu, amb el qual guanyà la primera Copa de la Reina de l'entitat andreuenca i fou escollida MVP de la competició. Internacionalment amb la selecció espanyola amb setze anys, es proclamà campiona del Món en categoria júnior (2021). Amb la selecció absoluta, participà als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on aconseguí la medalla d'argent. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el premi a l'esportista femenina amb més projecció de l'any 2022, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català, organitzada pel diria Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Va obtenir a París 24 la medalla d’Or amb la selecció espanyola. Aquest va ser el missatge que va adeixar per l’equip al seu instagram: “Muchas gracias equipo por hacer estos juegos tan especiales e inolvidables. Gracias por todo el esfuerzo y compromiso realizado todos los días desde que empezamos hasta que nos hemos colgado la medalla que tanto queríamos (pasando por el Veleta). Gracias a la gente que ha estado siempre a mi lado durante este año tan largo e intenso, especialmente a mi familia (@ariruiz4 @esterbarril69 @yagoruiz011 ), que ha estado cada día apoyándome y ayudándome en todo momento. Gracias también a ti @laurasuarez_psico , has estado muy importante durante todos estos años del ciclo. Estoy muy orgullosa de cada una de nosotras y del equipazo que somos, os quiero potras.”

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Inauguració del Funicular del Tibidabo 1984 Inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís, patró de Girona, i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

La imatge d'avui és per la llegenda de Sant Narcís. 

29 d'octubre Sant Narcís, Patró de Girona 1901 inauguració del Funicular del Tibidabo

 

Avui  es celebra Sant Narcís, patró de Girona. Conta la llegenda el miracle de les mosques. El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”o “Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis”. Gràcies a aquesta llegenda, les mosques s’han convertit en un símbol de la ciutat, apareixent en nombrosos productes de marxandatge. Si aneu a Girona no us podeu perdre el carrer de les mosques ni l’església de Sant Narcís. És una ciutat amb molts recons per passejar.

 

I avui parlem de Funiculars. Barcelona en té tres: el de Montjuic, el del Tibidabo i el de Vallvidrera. I un d’ells és el nostre protagonista perquè es va inaugurar tal dia com avui de 1901.

El Funicular de Montjuic va ser inaugurat el 24 d'octubre del 1928, amb motiu de l'Exposició Internacional que es va dur a terme l'any següent. El funicular fou obra de l'enginyer Emilio Echevarría i les estacions, de l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons. L'obra es construí en 14 mesos. Un segon tram -de l'avinguda de l'Estadi fins al Castell de Montjuïc- s'inaugurà el 23 de juliol de 1929. En el moment de la seva inauguració, les instal·lacions van comptar amb el tapís rodant més llarg d'Europa.

De 1981 a 1984 es realitzen unes obres de remodelació general. El juliol de 1984 es torna a reobrir el primer tram, de Paral·lel a l'estació Parc de Montjuïc, mentre que el segon tram fins al Castell ja no es va tornar a posar en servei mai més.

L'any 1992 va ser objecte d'una nova renovació, i es va reobrir el 24 de juny del 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics que es van dur a terme aquell any. L'any 2005, va rebre una altra renovació, i es va obrir per 4a vegada el 29 de novembre del 2005.

Entre 2019 i 2020 es va fer un desmuntatge complet dels elements de seguretat de la instal·lació, la substitució d’equips per envelliment tecnològic i reparacions i actualitzacions en la infraestructura de la instal·lació. El 2020 van finalitzar les obres de millora de les estacions del funicular, destacant l’adaptació total a persones amb mobilitat reduïda de l’estació Parc de Montjuïc i la instal·lació de portes d’andana a les dues estacions.

 

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. Es tracta del primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Catalunya.

La necessitat de dotar d'un transport d'accés al nou parc projectat del Tibidabo i el fort pendent de la muntanya van fer del funicular l'opció escollida entre l'Avinguda Tibidabo i el nou parc, i que es complementaria amb el tramvia a la part inicial. Les obres s'iniciaren el 16 de juny del 1900, s'enllestiren en poc més d'un any, amb participació de Siemens AG, i fou inaugurat a les 15:00 del 29 d'octubre de 1901, amb un cost total de 697.000 pessetes. Els primers vehicles fabricats pels tallers Estrada de Sarrià foren de fusta amb 5 compartiments. Van ser substituïts el 1958 per 4 vehicles construïts per Macrosa d'un sol vagó que operaren fins al 15 de setembre de 2019.

 

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera. L'estació inferior està connectada amb la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (estació de Peu de Funicular).

A finals del segle XIX sorgeix la necessitat d'un mitjà de transport que uneixi el nucli de Vallvidrera amb Barcelona. El 1892 es projecta un funicular de tracció de vapor. La FSB (companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià) es fa càrrec el 1905 de la construcció del funicular amb la col·laboració de la companyia suïssa Von Roll. S'inaugurà el 24 d'octubre de 1906.

Des del 17 de desembre de 1906 el funicular va quedar unit directament amb la resta de la ciutat per mitjà de la nova línia de tramvia que el Tren de Sarrià havia construït des de les Tres Torres fins al Peu del Funicular. A partir de 1918 el funicular va enllaçar amb Ferrocarrils de Catalunya, en inaugurar-se el primer tram de la prolongació suburbana, des de Sarrià fins a Les Planes. El 1979 FGC n'assumeix la propietat i impulsà el 1981 una renovació dels vehicles. El 1998 es féu una renovació completa de la línia, que consistí a canviar tota la plataforma de via, les estacions i els vehicles. Aquesta actuació ha permès que el funicular funcioni de manera totalment automàtica, amb portes d'andana a les estacions per protegir les vies.

La línia consta de tres estacions: Vallvidrera-Inferior, amb connexió amb l'estació de Peu de Funicular; Carretera de les Aïgues, parada intermèdia facultativa; i, finalment, Vallvidrera-Superior, que dona servei a l'antic poble de Vallvidrera. Va ser inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, que en són l'explotador actual. El 1998 es va realitzar una remodelació integral de la línia.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Funicular del Tibidabo 1984 inaugurat el Túnel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

Suggeriments: aquest cap de setmana i fins el 3 de novembre tenim les Fires de Sant Narcís a Girona. La il·lustradora i dissenyadora gràfica Clara Mitjavila Bou (Cassà de la Selva, 1983) ha destacat que amb aquest cartell ha volgut representar una versió d'infant de Sant Narcís, amb actitud alegre i entusiasta, buscant noves aventures. Ha estat la guanyadora del concurs del cartell de les Fires de Snt Narcís. Aquesta és la nostra imatge d'avui.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Funicular del Tibidabo 1984 inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 inauguració del Funicular del Tibidabo 1984 inauguració Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.   

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901. 

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.