23 d'octubre 1940 Neix Pelé Escalada esportiva a les Olimpíades 2002 Neix Alberto Ginés

Avui comencem recordant O Rei ("el rei") i parlem, també, d’escalada esportiva als Jocs Olímpics amb motiu del neixament  del primer campió olímpic espanyol d’escalada.

El 23 d'octubre de 1940 va néixer Pelé a Três Corações, al Brazil. Va ser un futbolista brasiler, que és considerat generalment, i sobretot al Brasil, com un dels millors futbolistes de tots els temps. Pelé va començar a jugar amb el Santos FC als 15 anys i amb la selecció del Brasil als 16. Durant la seva carrera internacional, va guanyar tres copes del món de la FIFA els anys 1958, 1962 i 1970, sent l'únic jugador a fer-ho. Va rebre el sobrenom d'O Rei després del torneig de 1958. Pelé és el màxim golejador del Brasil amb 77 gols en 92 partits. A nivell de club, és el màxim golejador de tots els temps del Santos amb 643 gols en 659 partits. En una època daurada per al Santos, va dirigir el club a la Copa Libertadores de 1962 i 1963, i a la Copa Intercontinental de 1962 i 1963. Acreditat per vincular l'expressió "The Beautiful Game" amb el futbol, el joc electrizant i la inclinació als gols espectaculars de Pelé el van convertir en una estrela arreu del món, i els seus equips van fer gires internacionals per tal d'aprofitar al màxim la seva popularitat. Durant els seus dies com a jugador, Pelé va ser durant un període l'esportista millor pagat del món. Des que es va retirar l'any 1977, Pelé fou un ambaixador mundial del futbol i realitzà nombroses activitats representatives i publicitàries. El 2010, va ser nomenat president honorari del New York Cosmos. Al Brasil, és aclamat com un heroi nacional pels seus èxits en el futbol i pel seu suport obert a les polítiques que milloren les condicions socials dels pobres. La seva aparició a la Copa del Món de 1958, on es va convertir en la primera estrela esportiva mundial negra, va servir de font d'inspiració. Pelé va rebre diversos premis individuals i per equips pel seu rendiment al camp, els seus èxits rècords i el llegat en l'esport.

L'escalada esportiva és un esport modern que s'ha fet immensament popular en els últims 20 anys. És un esport jove i mixt -el 39 per cent dels escaladors té menys de 18 anys- que es practica tant a l'aire lliure com en un format més urbà, en interiors. Hi ha més de 25 milions d'escaladors en 150 països de tot el món. En 1985, un grup d'escaladors es va reunir en Bardonecchia, prop de Torí (Itàlia), per a celebrar un esdeveniment anomenat ‘SportRoccia’, que es va convertir en la primera competició organitzada en la qual els participants havien d'escalar en un temps determinat. Un any després, es va organitzar la primera competició en un rocòdrom artificial, en Vaulx-en-Velin, prop de Lió (França).

En els Jocs Olímpics, l'escalada esportiva consta de tres disciplines: búlder, velocitat i dificultat. En búlder, els atletes escalen murs de 4,5m d'altura sense cordes en un temps limitat i en el menor nombre d'intents possible. La velocitat és una espectacular carrera contrarellotge en rondes eliminatòries d'un contra un que combinen precisió i explosivitat. Els millors atletes escalaran després un mur de 15m d'altura i cinc graus d'inclinació en menys de sis segons per als homes i menys de set segons per a les dones. En la disciplina de dificultat, els atletes escalen el més alt que poden una paret de més de 15m d'altura en sis minuts sense haver vist la ruta amb antelació. Les rutes per a aquest esdeveniment són cada vegada més complexes i desafiadores al llarg de la prova, requerint totes les habilitats físiques i mentals dels atletes.

A Tòquio 2020, cada atleta va competir en les tres disciplines i les puntuacions finals van reflectir els resultats combinats de les tres competicions. L'escalador amb la puntuació més baixa es va emportar a casa la primera medalla d'or olímpica de la història de l'escalada esportiva.A París 2024, dues competicions coronaran al seu propi campió olímpic en l'escalada esportiva. Un es consagrarà en la prova combinada d'escalada búlder i dificultat i l'altre ho farà exclusivament en l'esdeveniment de velocitat.

L'escalada esportiva va fer els seus primers passos en l'escenari olímpic en els Jocs Olímpics de la Joventut de 2018 a Buenos Aires i va demostrar ser un gran èxit entre el públic de l'Argentina. Després, la disciplina va debutar en els Jocs de Tòquio 2020, unint-se així al programa olímpic com a nou esport. L'originalitat de les proves d'escalada esportiva, així com el caràcter visual, estètic i emocionant la converteixen en un esport popular i molt practicat pels joves. A més, pot desenvolupar-se en diversos entorns, tant urbans com naturals. L'escalada esportiva serà també un dels quatre nous esports de París 2024, juntament amb el breaking, el surf i el skateboarding.

El 23 d'octubre de 2002 neix Alberto Ginés López a Càceres. És un escalador, el primer campió olímpic en escalada. Nascut en una família d'escaladors, Ginés va començar a practicar escalada als 4 anys. Actualment, s'entrena al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Va guanyar diverses competicions, entre les quals en el Campionat Europeu d'Escalada de 2019, en la prova de dificultat, en el que va quedar subcampió. En els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on per primera vegada l'escalada ha estat esport olímpic, ha aconseguit la medalla d'or en la prova combinada. Després d'arribar a la final va quedar primer en la prova de velocitat, setè en la de bloc i quart en la de dificultat. Es va acomiadar de París 24 amb una gran puntuació en dificultat, però sense medalla. Després d'una mala participació en la prova de blocs que li va llastrar, no va poder remuntar en la seva especialitat, la de dificultat. Va realitzar la prova de dificultat sabent que no tenia opcions de penjar-se un nou metall. No es va abatre i va comentar que ja estava pensant en Los Ángeles 2028.

22 d'octubre 1933 Neix Montserrat Mechó Futbol als Jocs de Paris 2024 1973 Neix Andreu Palop 1975 Neix Michel Salgado

 

Avui comencem amb una esportista pionera i també parlarem del futbol olímpic de París 2024 tot i que els dos futbolistes nascuts el dia d’avui no hi han participat.

El 22 d'octubre de 1933 neix a Barcelona la Montserrat Mechó Cunillera, nedadora i paracaigudista catalana. Des de jove practicà la natació sincronitzada i els salts al Club Natació Barcelona, i el 1951 obtingué el títol de campiona d'Espanya de salts. Posteriorment, l'any 1980 passà a practicar el paracaigudisme, i competí internacionalment a partir del 1993 en freestyle (figures acrobàtiques). Disputà dos Campionats del Món a Empuriabrava, el 1995 i 2002, dos Jocs dels Esports, el 1997 i el 2001, i els primers Jocs Aeris Mundials el 1997. Des que va començar a saltar, en complir els 49 anys, va realitzar 934 salts. Explica que l'esport l'ha ajudat a superar les adversitats, com la pèrdua d'un fill, la separació del seu marit o sobreviure amb una pensió de tres-cents euros al mes.

El futbol als Jocs Olímpics de París 2024 es va realitzar en set estadis de les ciutats de París, Marsella, Lió, Bordeus, Saint-Étienne, Nantes i Niça. Van ser disputats en aquest esport dos esdeveniments diferents: masculí i femení. Al torneig masculí hi van participar setze seleccions de categoria "olímpica" (Sub-23 + tres majors), mentre que al femení hi van prendre part dotze seleccions absolutes. Va començar el 24 de juliol i va finalitzar el 10 d'agost, seguint el calendari dels Jocs Olímpics anteriors. França va classificar per a ambdós tornejos com a amfitrió.

El 22 d'octubre del 1973 a l'Alcúdia, a la Ribera Alta l’Andreu Palop, porter valencià. És un exfutbolista valencià que jugava com a porter. L'abril del 2014, després de 19 temporades com a professional va anunciar la seua retirada. La seva carrera es va desenvolupar sobretot al València CF, equip on s'havia format, i al Sevilla FC, tot i això, el seu últim equip va ser el Bayer Leverkusen. Posteriorment fa d'entrenador de futbol.

El 22 d'octubre de 1975 va néixer a As Neves, Pontevedra en Míchel Salgado, futbolista. Ès un exfutbolista i actual entrenador gallec que jugava com a lateral dret. Va jugar la major part de la seva carrera al Celta de Vigo i al Reial Madrid CF. Va ser presentat el 6 de maig de 2016, juntament amb Fran, com a selecció i entrenador de la selecció gallega per al partir que es disputà el 20 de maig contra Veneçuela (1-1).

20 de setembre Setmana del Llibre en Català 1998 Neix Marco Rau Arop 1989 Neix Paula Klamburg

Avui parlem de lectura en català, d'un corredor de migfons i d’una exnadadora de natació sincronitzada

La Setmana del Llibre en Català 2024 se celebra del 20 al 29 de setembre a Barcelona. És la 42a edició d’una cita que tornarà a mostrar la riquesa i diversitat de l’edició en català, amb segells editorials, llibreries i institucions. Una edició que se celebrarà de forma excepcional al passeig de Lluís Companys, ja que el Moll de la Fusta estarà afectat per la celebració de la Copa Amèrica, i en unes altres dates, coincidint amb les festes de la Mercè.

Molts esportistes han escrit llibres. Avui us en aconsello dos en català de l’alpinista Araceli Segarra: “Expedició al sostre de vidre” i “Ni tan alt ni tan difícil”.  

El primer és “Expedició al sostre de vidre” que va escriure amb l’empresària i docent Marta Duran. El sostre de vidre és una llosa que impedeix a les dones assolir la igualtat en tots els àmbits. És perillós perquè no el veiem. Sembla sòlid perquè ha estat construït, capa sobre capa, durant segles. Però el vidre el podem trencar. Una cordada a dues veus: Araceli Segarra, consumada alpinista, primera dona del país en assolir el cim de l'Everest i conferenciant i Marta Durán, empresària i docent, i viatgera impenitent, comparteixen, des de les experiències en primera persona o a partir de situacions habituals en ple segle XXI, els reptes, dubtes i pors als quals han de fer front moltes dones per seguir el camí que han triat. Com si fos una expedició, metàfora de moviment, de perseverança, de valor, de treball en equip, però també de compromís individual, aquest llibre pretén compartir eines i elements de reflexió per qui no es conformi, decideixi lluitar contra el que no és just i arribar al cim triat. Dones, i també homes, que vulguin omplir la motxilla amb el piolet i l'escombra, perquè al sostre s'hi arriba, el sostre s'ha de poder trencar i, evidentment, la trencadissa s'ha de recollir, per tal que les -i els- que vinguin al darrere no en trepitgin els pedaços.

El 20 de setembre de 1998 va néixer a Khartum, la capital del Sudan en Marco Rau Arop. És un esportista canadenc que competeix en atletisme, especialista en les carreres de migfons. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla de plata a París 2024, en la prova de 800 m. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial d'Atletisme, en els anys 2022 i 2023, en la prova de 800 m.

El 20 de setembre de 1989 va néixer a Barcelona la Paula Klamburg i Roque. És una nedadora catalana de natació sincronitzada, ara retirada. Va ser guanyadora d'una medalla olímpica i va ser 4 vegades campiona del món. Biografia El seu naixement va tenir lloc el 1989, concretament, al 20 de setembre d'aquest mateix any, a Barcelona. Actualment, equilibra la seva exigent vida en l'àmbit esportiu amb els estudis de disseny a ESDI. Va iniciar la seva pràctica en la natació artística a la primerenca edat de 7 anys i des de llavors ha estat part del famós Club Natació Kallipolis. Paula Klamburg destacava com a una de les integrants de l'equip absolut de natació artística. Després de nombrosos anys de dedicació, va aconseguir formar part d'aquest selecte grup de joves talentoses que no paraven de collir èxits i trofeus. Va rebre entrenament d'Anna Tarrés, que ha guiat destacades nedadores com Gemma Mengual, entre d'altres. Carrera esportiva Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 celebrats a Londres (Regne Unit), on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la competició per equips. Al llarg de la seva carrera ha aconseguit entre d’altres 3 medalles d’or al Campionat Mundial celebrat a Rússia l’any 2010, medalla d’or i dos de plata al Mundial de Roma del 2009, també va fer presència en el campionat del món de Barcelona, en aquest va guanyar 3 medalles de plata i doble medalla de plata en el Campionat Europeu de Budapest del 2010. Abans que siguin els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, va decidir retirar-se de la natació sincronitzada.