Avui parlem
del handbol i en especial del handbol olímpic en motiu d’un gran entrenador i
exjugador de handbol. També van néixer avui un jugador d’hoquei herba i una
velocista.
L'handbol es va
començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol
de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va
introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es
van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir
la seva versió de camp.
La versió moderna
es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors
cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden
mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l’equip que marqui
més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als
tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics. L'handbol és un esport de
contacte en el qual atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb
un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als
jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives,
ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són
qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica
tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen
entre l'atac i la defensa.
El handbol de
camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de
demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer
per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972
. La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs
Olímpics de Montreal 1976.
El 25 d'octubre
de 1976 neix David Davis i Càmara a Santa Maria de Palautordera d’una família d'origen
equatoguineana. És un entrenador i exjugador d'handbol català. Es va retirar
com a jugador professional l'any 2013, quan jugava al FC Porto, i des del 2014
és el segon entrenador de l'equip Vardar de Macedònia. Va ser Medalla de bronze
als Jocs Olímpics de Pekin 2008 amb la selecció espanyola.
El 25 d'octubre
de 1980 neix Alexandre Fàbregas i Carné, conegut com a Àlex Fàbregas, a Barcelona.
És un jugador d'hoquei sobre herba català, guardonat amb una medalla olímpica a
Pequín 2008. És nebot del també jugador d'hoquei sobre herba i medallista
olímpic Francesc Fàbregas i Bosch i cosí de Quico Fàbregas. L’hoquei els corre
per les venes. Durant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012
va rebre insults i amenaces a través de la xarxa social twitter, per haver
expressat en una entrevista al diari Ara que jugava amb Espanya per obligació, perquè no tenia
possibilitats de jugar amb la catalana.. Membre del Reial Club de Polo de
Barcelona va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en
finalitzar quart en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs
Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) amb
la selecció espanyola aconseguiren arribar a la final de la competició, si bé
s'haguren de conformar amb la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera ha
guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues
medalles al Campionat d'Europa.
El 25 d'octubre
de 1996 neix Marileidy Paulino a Nizao, a República Dominicana. És una atleta velocista dominicana especialitzada en
la prova dels 400 metres llisos. Ha guanyat dues medalles de plata olímpiques i
3 medalles (2 d'or) en els Campionats del Món. Posseeix diversos rècords
nacionals i és membre de l'equip mixte dominicà del 4x400 metres relleus. És
una atleta atípica, ja que va començar en l'atletisme amb 19 anys, després
d'haver passat per altres esports amb la única intenció de "buscar una
sortida per la seva família". Va fer en 400m femení el record olímpic a
l’Olimpiada de París 2024, Marileidy Paulino de República Dominicana va còrrer els
400 metres femenins en tan sols 48,17 segundos. El récord olímpic d’aquesta
prova era de 48,25 segons i estava en mans de la francesa Marie-José Perec des
d’Atlanta 1996. Es a dir, la marca estava imbatuda des de l’any que va neixer
Paulino. Ara aquesta prova d’atletisme es considerada la més difícil per la ciència
perquè requereix d’un fi equilibri entre velocitat i resistència. Ara té una
altra reina olímpica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada