24 d'octubre Dia de les Biblioteques 1964 Clausura dels Jocs Olímpics de Tòquio

 

Els protagonistes d’avui són el Dia de les Biblioteques i els Jocs Olímpics de Tokio 1964.

El Dia de les Biblioteques, com a reconeixement de la feina bibliotecària, se celebra cada 24 d'octubre en memòria de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada en 1992 durant el conflicte balcànic.

A Catalunya tenim moltes biblioteques i molt ben equipades on trobareu molta informació sobre els diferents esports. És un bon lloc per anar a llegir una estona, a consultar o a triar llibres per llegir a casa. 

El 24 d’octubre de 1964 es van clausurar els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, oficialment coneguts com els Jocs de la XVIII Olimpíada, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Tòquio, el Japó, entre el 10 d'octubre i el 24 d'octubre de 1964. Després que Tòquio no hagués pogut albergar l'edició de 1940, aquesta era la primera ocasió en la qual els Jocs Olímpics tenien lloc a Àsia. Els Jocs van ser la carta de presentació del Japó davant la comunitat internacional, dues dècades després dels efectes de la Segona Guerra Mundial, i en termes generals es considera que van ser un èxit organitzatiu.

A l'entorn de l'Estadi Olímpic —inaugurat per als Jocs Asiàtics de 1958— es van construir modernes instal·lacions com el Gimnàs Nacional Yoyogi i el Nippon Budokan. A més, part dels diners va ser invertit a modernitzar totes les infraestructures del país, entre elles el «tren bala» entre Tòquio i Osaka. A nivell tecnològic van ser els primers Jocs Olímpics transmesos via satèl·lit. En total van participar 5151 atletes, 4473 homes i 678 dones, i de 93 comitès nacionals, que van competir en 163 esdeveniments de vint-i-un esports, dinou del programa olímpic i dos de demostració. Va haver-hi quinze països debutants i es van estrenar disciplines com el judo, el voleibol i el pentatló modern femení.

Per primera vegada es va prohibir la participació de Sud-àfrica per les polítiques racistes de l'apartheid, després que el govern d'aquest país es negués a enviar un equip multiracial. . En 1962, el ministre Jan de Klerk havia impulsat una llei que vetava la presència dels esportistes sud-africans en esdeveniments multiracials, tant dins com fora del país. A efectes pràctics, suposava que els esportistes de raça blanca fossin els únics que podien participar en les competències esportives internacionals.56 Arran d'aquesta prohibició es va organitzar un moviment civil sud-africà, liderat per l'activista Dennis Brutus, que reclamava el veto de Sud-àfrica en el moviment olímpic. El COI va donar un ultimàtum al Comitè Sud-africà (SANOC) perquè s'oposés a aquesta norma i inclogués esportistes d'altres races, però el SANOC es va negar i Sud-àfrica va acabar sent exclosa dels Jocs. Els sud-africans no van tornar a la cita olímpica fins als Jocs de Barcelona 1992, quan l'abolició de l'apartheid era ja un fet.

A més, Indonèsia i Corea del Nord van abandonar el certamen pel veto del Comitè Olímpic Internacional a tots els esportistes que havien participat en els Jocs de les Forces Emergents de 1963.