1 d'octubre Dia de la Gent Gran Miquel Pucurull 1939 Neix l'Antoni Serra 2005 Neix la Gemma Espinàs

 

Comencem el mes d’octubre i celebrem el Dia de la Gent Gran. 

L'Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional insta d'aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Quan combino gent gran i esport em ve al cap el Sr Pucurull, en Miquel Pucurull i Fontova. M’encanta la seva biografia de twiter: “Sóc del 38. 2 filles, 4 néts i 2 besnéts. De jubilat vaig estudiar Sociologia. He escrit 'Mai no és tard' i 'Gambada a gambada'. Corro/corrinyo per mantenir-me”. M’encanta quan fa servir el verb corrinyar. És una persona activa que comparteix els seus coneixements sobre el món de l’esport en general i sobre l’atletisme en particular. Que ens recorda que per tenir una bona qualitat de vida hem de fer exercici, el que poguem.

Actualment, amb una millor qualitat de vida, en general,  i un allargament de l’esperança de vida en la nostra societat ens trobem amb un bon grup de gent gran que fa esport, i molts aconsegueixen bellugar-se de manera sistemàtica corrinyant, fent aquagim, caminant, fent zumba gold, ioga, petanca o ballant... i d’altres que fan exercicis de cadira. La salut del cos i la salut mental estàn lligades, i cada dia hi ha més consciencia de que cal treballar-les totes dues i fomentar les activitats socials i en grup.

L'edat és només un número per a aquests increïbles guanyadors, que van desafiar als anys per a triomfar.

Oscar Swahn, tir olímpic: El precís tirador suec no solament és el contrincant olímpic de més edat (tenia 72 anys en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers, Bèlgica), sinó també el medallista (als 72 anys) i el medallista d'or (als 64) de més edat en la història. Va classificar també per als jocs de 1924 a París, però no va competir a causa d'una malaltia. Swahn era expert en “cérvol mòbil”, que consistia a tirar a un blanc mòbil, i no a un cérvol de veritat.

Arthur von Pongracz, equitació: El genet austríac, amb el seu cavall ensinistrat, va competir en els Jocs Olímpics de Berlín en 1936, als 72 anys i 49 dies, una mica més jove que Oscar Swahn, que tenia 72 anys i 281 dies. Von Pongracz no es va emportar una medalla, però per molt poc, ja que els austríacs van acabar en quart lloc en ensinistrament per equips.

Hiroshi Hoketsu, equitació: Llest per a competir a Londres als 71 anys, Hoketsu va representar al Japó en salt eqüestre en la seva primera olimpíada, la de 1964 en Tokío. Va classificar en ensinistrament clàssic per als jocs de 1988 a Seül, però no va poder competir quan van posar al seu cavall en quarantena. Va tornar en el 2008 a Pequín i, evitant una altra interrupció de 20 anys, va classificar de nou en el 2012. La seva reacció a tota l'atenció que està rebent: “Diuen que soc un miracle, però soc només un vell comú i corrent”.

Lorna Johnstone, equitació: Va ser l'esportista olímpica de més edat que va competir en ensinistrament clàssic, representant a Gran Bretanya en 1956 a Melbourne, 1968 a Mèxic i en 1972 a Munic. En l'últim cas, el seu esdeveniment es va celebrar cinc dies després de complir 70 anys.

Ian Millar, equitació: La seva participació en els jocs de Londres als 65 anys el converteix en el primer esportista que competeix en 10 olimpíadas. El “capità Canadà” s'hauria anotat 11 en el seu historial, però en 1980 l'equip canadenc del qual era membre va boicotejar els jocs de Moscou. Al 2008 va obtenir medalla en salt per equips. Pensava participar de nou en el 2016 a Rio de Janeiro però van operar a la seva euga Dixson al mes de juny. Però va anar a Rio a animar a la seva filla Amy que també competia en hípica.

Queenie Newall, tir amb arc: Va néixer Sybil Fenton Newall, però era més ben coneguda com Queenie. En la primera olimpíada celebrada a Londres, en 1908, la britànica es va convertir en la medallista d'or femenina de més edat en la història (amb 53 anys i 275 dies). (però jo no la posaria en el grup de la “gent gran”....)

Tal dia com avui va néixer algú que encara recordem... l’Antoni Serra i Illas va néixer a Mataró l’1 d'octubre del 1939. És un exentrenador català de bàsquet, actiu entre 1962 i 1991. Considerat un dels millors entrenadors de la seva època, va aconseguir guanyar 3 Lligues espanyoles i 4 Copes del Rei en el marge de sis anys, entre el 1977 i el 1983.

També mencionem a la primera jugadora del primer equip de futbol femení del Martinenc. És la Gemma Espinàs que va néixer a Esplugues de Llobregat l’1 d’octubre de 2005. És la primera temporada que està al club. Arrelada a Cerdanyola del Vallès des dels dos anys, va començar a jugar a futbol al club de la vila vallesana, el Cerdanyola FC, en què va créixer fins a Cadet. Canviava d’aires després per anar al Sant Cugat, dos anys. El 2021 va jugar al Sant Andreu, on en el seu primer any de juvenil, amb 16 anys, debutava amb el primer equip -on va coincidir amb el seu tècnic ara, Toni Polidano-. La temporada 2022/2023 jugava al CE l’Hospitalet i la temporada passada a l’AE Prat.