Avui parlem d’esquí alpí amb motiu
del neixament d’una gran esquiadora espanyola. Continuarem amb basquet i l'Anna Cruz, i la cirereta
del pastís serà en Killian Jornet que ha posat, amb les seves gestes, la
muntanya en el mapa dels esports.
L’esquí té una història antiga. El naixement
de l'esquí modern sol datar-se sobre el 1850, quan la llegenda noruega Sondre
Norheim va popularitzar els esquís amb costats corbs, fixacions amb bandes de
taló rígides fetes de fusta de salze, i els girs Telemark i Christiania
(eslàlom).
L'esquí es remunta fins i tot a temps
prehistòrics gràcies al descobriment de taules de fusta de diferents mides i
formes conservades a la torba i aparegudes a Rússia, Suècia i Noruega. Els
fragments d'esquís descoberts a Rússia procedeixen del 8000-7000 aC. C. És
gairebé segur que als països més freds l'esquí va ser part integral de la vida
quotidiana des de fa milers d'anys.
L'esquí va passar de ser un mètode de
transport a una activitat esportiva a finals del segle XIX. Les primeres
competicions d'esquí no militars es van dur a terme cap al 1840 al nord i al
centre de Noruega. La primera competició nacional d'esquí a Noruega, duta a
terme a la capital Christiania (ara coneguda com Oslo) i guanyada per Sondre
Norheim el 1868, és reconeguda com l'inici d'una nova era a l'esquí.
Si pensàveu que a Espanya només havien esquiat
els germans Fernández Ochoa esteu molt equivocats avui us presentem una gran
esquiadora.
El 27 d’octubre de 1968 va néixer Ainhoa
Ibarra Astelarra. Una esquiadora olímpica que va ser membre de l'Equip Nacional
Espanyol durant vint-i-dos anys. Va començar a competir amb sis anys i durant
vint-i-cinc anys es va dedicar a l'esquí de competició (vint-dos anys com a
membre de l'Equip Nacional Espanyol). Amb quinze anys es va proclamar Campiona
del Món Escolar Infantil (Cortina d'Ampezzo, 1983) i dinou cops va aconseguir
el títol de Campiona d'Espanya (nou absolut, nou infantil i una júnior). Va
participar als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary 1988, Albertville 1992,
Lillehammer 1994 i Nagano 1998. A la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de
Lillehammer de 1994 i de Calgary de 1988 va ser l'encarregada de portar la bandera.
A més, va participar en innombrables campionats internacionals, destacant
primeres posicions a Copa d'Europa, Amèrica del Nord, Japó i curses
internacionals.
El 27 d'octubre de 1986 va néixer l’Anna Cruz i Lebrato a Badalona. És una jugadora de bàsquet professional catalana. Ocupa la posició d'escorta i va ser internacional absoluta amb la selecció espanyola des del 2009 fins al 2021. Va jugar al New York Liberty, Minnesota Lynx equip amb el qual va aconseguir l'anell de la WNBA. Es tracta de la primera jugadora bàsquet femení catalana, i la segona de nacionalitat espanyola (després d'Amaya Valdemoro) a aconseguir-ho. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Periodisme esportiu.
El 27 d'octubre de 1987 va néixer a Sabadell
en Kílian Jornet i Burgada. Per a mi és inclassificable però diuen que és un
esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment
prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i
campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[3] i també del 2012 al
2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i
2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[5] 2010[6] i 2011).
Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre-Zinal (2009,
2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió
dos cops (2010[10] i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri,
i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008
i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos
rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock
100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de
temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens
del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte
Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots
els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el
distingí com l'aventurer de l'any. La tardor del 2023, va realitzar l'aventura
de coronar els 177 cims de més de 3.000 metres del Pirineu en 8 dies. L’estiu del
2024 va realitzar un repte majúscul als Alps: 82 quatre mils en 19 dies. Actualment
viu en un fiord de Noruega, des d'on ha creat una fundació per preservar les
muntanyes, allunyat de la pressió que suposa ser considerat un dels millors
atletes de tots els temps en la seva disciplina. És parella de la també
corredora de muntanya sueca Emelie Forsberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada