Avui, Mare de Déu del Pilar felicitem a les noies que porten el seu nom i a tots els aragonesos que la tenen per patrona.
Parlarem dels Jocs Olímpics d’Estiu de 1968 celebrats a la ciutat de Mèxic, i recordarem tres
futbolistes memorables.
El
dia 12 d’octubre de 1968 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968,
oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XIX Olimpíada, que es van celebrar a
Ciutat de Mèxic (Mèxic) entre els dies 12 i 27 d'octubre de 1968. En aquests
Jocs hi van participar 5.530 esportistes, 4.750 homes i 780 dones, molt lluny
de la paritat que hem tingut a les Olimpíades de París 2024. Van ser 112
comitès nacionals competint en 20 esports i 172 especialitats. Aquesta fou la
primera vegada que unes olimpíades se celebraren a l'Amèrica Llatina. Veurem
alguns fets destacats:
La
realització dels Jocs fou precedida per una gran revolta estudiantil, coneguda
com a Moviment estudiantil mexicà de 1968.
Com
que la ciutat de Mèxic es troba a 2.240 metres d'altitud, alguns atletes van
tenir dificultat per a acostumar-se a les condicions.
L'atleta
Enriqueta Basilio fou la primera dona a la història de les olimpíades en
encendre el peveter olímpic.
Van
ser els primers jocs on Alemanya Oriental i Alemanya Occidental van competir
separats.
Dos
atletes afroamericans, Tommie Smith i John Carlos, van portar guants negres,
com a senyal del "Poder Negre". No van participar en cap altra
competició.
El
llançador de disc nord-americà Al Oerter es convertí en el primera atleta a
aconseguir quatre ors consecutius.
El
saltador Bob Beamon establí un nou rècord del món en salt de llargada amb una
distància de 8.90 metres, rècord que no fou superat fins al 1991 per Mike
Powell.
El
saltador d'alçada Dick Fosbury guanyà la medalla d'or en aquesta prova
mitjançant la utilització d'una nova tècnica de salt, denominada a partir
d'aquell moment estil Fosbury.
La
gimnasta Věra Čáslavská aconseguí quatre medalles d'or en gimnàstica artística,
convertint-se en la reina dels Jocs.
Per
la seva banda la nedadora Debbie Meyer també fou una de les principals
estrelles de la competició gràcies als seus tres ors en les proves individuals
de 200, 400 i 800 metres lliures.
En
categoria masculina el gimnasta soviètic Mikhaïl Voronin aconseguí 7 medalles,
dues d'or, quatre de plata i una de bronze.
Van
ser els primers jocs en els què es van realitzar proves de dopatge.
El
12 d'octubre de 1970 neix a La Garriga l’Antoni Jiménez Sistachs, esportivament
conegut com a Toni Jiménez, és un porter de futbol català, ja retirat. La major
part de la seva carrera jugà al RCD Espanyol i a l'Atlètic de Madrid. Va jugar
tres cops amb la selecció espanyola sense encaixar cap gol. El seu debut va ser
el 18 de novembre del 1998 a Salern (Itàlia) davant Itàlia com a suplent. Amb
la selecció catalana va debutar l'any 1997 en un partit amb Bulgària, arribant
a formar part de la selecció nacional en vuit ocasions. El juny de 2011 va
entrar a formar part de l'equip tècnic de Mauricio Pochettino, sent entrenador
de porters al RCD Espanyol, Southampton FC i des de l'estiu de 2014 al
Tottenham Hotspur FC.
El
12 d'octubre de 1986 va néixer a l’Uruguai, Cristhian Ricardo Stuani, més
conegut com a Stuani. És un futbolista uruguaià amb passaport italià. Juga de
davanter i el seu club actual és el Girona Futbol Club. Va igualar a Julio
Salines com a jugador amb més gols sortint des de la banqueta a Primera Divisió
amb el seu gol al Barcelona en la derrota del seu equip el 16 de setembre de
2024 a l’Estadi de Montilivi (1-4). Stuani, capità del Girona, va saltar al
camp en el minut 69 i en el 80 va aconseguir el seu 28è gol en Primera en 122
partits com a suplent, en deu partits més que Salinas. És un jugador molt
estimat a Girona.
El 12
d'octubre de 1986, també, va néixer a Barcelona el Joaquim García Barbero. Es
va formar a les categories inferiors del Collblanc, ben a prop del seu estimat
Camp Nou. És molt competitiu, de petit no li agradava gens perdre i això marcava
la diferència entre passar un bon o mal cap de setmana... La seva etapa juvenil
la va passar al CF Damm, tot un referent del futbol formatiu a
Catalunya.Desprès va fer el salt a la Unió Atlètica d’Horta, on va jugar una
temporada per desprès fitxar pel filial
de la UDA Gramenet, a Primera Catalana.Va debutar a Segona Divisió B el 15 de
març en un partit a Can Peixauet contra l’Ontinyent. A la “Grama” va jugar
senceres les temporades 2009-10 i 2010-11.L’estiu de 2011 va fitxaar pel
Badalona, també del Grup III de Segona Divisió B, i s’hi va estar tres
temporades. L’any 2014 va canviar el blau del Badalona pel verd del Cornellà i
hi va jugar fins el desembre del 2014. El 2 de desembre va tenir una de les més
grans alegries futbolístiques en la que malgrat perdre el partit, va jugar amb
el 14 a l’Estadi Santiago Bernabeu. La Copa del Rey havia ajuntat el Real
Madrid i el Cornellà. A partir d’aquí va decidir anar a veure món. Va jugar a l’Etnichos
Achna de la Primera Divisió de Xipre (2015), a l’Europa de Gibraltar (2017), al
Samut Prakan de la lliga tailandesa (2016-17), al Dreams de la Primera Divisió
de Hong Kong (2017-19) i al Churchil Brothers de la India. Desprès de passar
pel LorcaFC i per la Montañesa, va penjar les botes la tardor de l’any 2021. I
avui li desitgem un molt bon aniversari voltat dels qui més estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada