Avui, Dia de
difunts parlarem també d’un motorista i d’una nedadors de sincronitzada nascuts
tal dia com avui i d’un surfista molt carismàtic que va morir tal dia com avui.
Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició, i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.
Quan estem amb el
cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de
comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports
públics que ens hi poden portar.
Com que el dia 1
és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de
difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però molta gent comença molt
abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en
aquests dies.
A Barcelona tenim
un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells,
el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots
és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de
la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem
activitats especials.
El 2 de novembre
de 1986 a Dos Aguas, Valencia, va néixer l’Héctor Barberá Vall, pilot de
motociclisme espanyol. Va ser subcampió del Campionat Mundial de Motociclisme
de 125cc en 2004, després de ser tercer en 2003, i subcampió de la categoria
250cc en 2009. Va competir en la categoria reina de MotoGP des de 2010 fins a
2017. Des de 2023 competeix el campionat britànic de Superbikes amb l'equip TAG
Honda Racing, després de passar dos anys disputant el campionat Motoamerica
Superbike.
El 2 de novembre
de 2002 va néixer a Barcelona l’Iris Tió i Casas. És una nedadora catalana en
modalitat de natació sincronitzada. És filla de músics. Als cinc anys, es va
iniciar en la natació sincronitzada al Club Natació Kallípolis una vegada a la
setmana, i amb nou anys va començar a entrenar diàriament. Ha participat a
diversos campionats a nivell europeu. Encara en categoria júnior, el 2017 a
Belgrad va obtenir dues medalles de bronze en les proves de duet lliure i en
rutina combinada, i el maig de 2018 va ser proclamada campiona d'Espanya en
solitari tècnic i lliure al Centre Mundial-86 de Madrid, on va destacar tambe
en les categories de duet, equip i rutina combinada. En el Campionat d'Europa
de Natació de 2018, celebrat a Glasgow, en les proves preliminars del solo lliure
va quedar en quarta posició.Al Campionat d'Europa de Natació de 2020 a
Budapest, va debutar en la modalitat de duet amb Alisa Ozhogina en una gran
competició, on van estrenar la coreografia prevista per als Jocs Olímpics, i van
quedar en sisena posició. L'any següent va participar en els Jocs Olímpics de
Tòquio 2020, en les proves de natació artística per parelles i equips. En la
prova per parelles va participar amb la sevillana Ozhogina; classificades per a
la final, van acabar en desena posició.
Avui veiem un
esportista que amb la seva vida ens explica que malgrat els gran èxits, no tots
els esportistes són model de comportament. L’Andy Irons va ser un surfista
professional, campió del món de surf en tres ocasions: 2002, 2003 i 2004. El
seu germà, Bruce Irons, també és surfista professional, encara que actualment
no corre en el circuit professional ASP World Tour, dedicant-se al surf lliure
per als seus patrocinadors. Va morir el 2 de novembre de 2010 a conseqüència
d'un atac cardíac juntament amb una "elevada mescla de drogues" en un
hotel de Dallas quan tornava a la seva llar a Hawaii. El cas és que el món del surf es dividia
entre Kelly Slater i Andy Irons. O eres del primer, de la seva vida neta,
d'esportista, model, amb vestit blanc; o eres del segon, amb una vida plena de
festa, rebel, que deia paraulotes i vestia de negre. De l’Andy es deia que era "un
rebel en el seu surf, un cretí que anava de sobrat perquè podia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada