Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant
amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal,
un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà
qui no ho coneixerà”.
Avui començarem amb el Doctor Valentí Fuster Carulla. Un
gran cardiòleg que és un gran divulgadorde la necessitat de tenir una vida
saludable. El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona, Valentí Fuster
Carulla, un gran cardiòleg. Val la pena llegar els seus llibres o els articles
en que d’una manera molt clara que és important posar de la nostra part per
tenir una vida saludable: alimentació, son, exercici… Llicenciat i doctorat en
Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va
traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola
mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el
“Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el
càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més
prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del
Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca
investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor.
Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària,
arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per
ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de
l'Associació Mundial de Cardiologia. He tingut la possibilitat i el plaer
d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran
comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que
és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer
la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb
col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas
Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita
ciència de la salut”.
Tres esportistes que van neixer tal dia com avui serán els
nostres protagonistas d’avui: una patinadora artística sobre gel, un pilot italià
de motociclisme mort prematurament, i una gimasta menorquina.
El 20 de gener de 1940 va neixer a Nova York la Carol Heiss,
una patinadora artística sobre gel que
destacà a la dècada del 1950. Es va iniciar al patinatge amb 6 anys. Va
estudiar a la Universitat de Nova York, on es va graduar després dels Jocs
Olímpics d'Hivern de 1960. Entrenada per Pierre Brunet, el 1953 debutà en el
Campionat del Món de patinatge artístic amb 13 anys, on finalitzà en quarta
posició. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 disputats a Cortina d'Ampezzo
(Itàlia) aconseguí la medalla de plata en la seva categoria, imposant-se
posteriorment en el Campionat del Món, esdevenint aquest el primer dels seus
cinc títols mundials. L'any
1960 fou l'encarregada de realitzar el jurament olímpic per part dels atletes
en els Jocs Olímpics d'hivern d'aquell any realitzats a Squaw Valley als Estats
Units. En aquests Jocs aconseguí la medalla d'or en la seva categoria,
que unides a les seves victòries en el Campionat del Món i del seu país la
convertí en una de les millors patinadores del moment. Al capdamunt de la seva
carrera es retirà del patinatge amateur per casar-se i participà en espectacles
de patinatge. El 1961 interpretà la protagonista femenina a la pel·lícula Snow
White and the Three Stooges. El 1962 es retirà completament i retornà a finals
de la dècada del 1970 com a entrenadora.
El 20 de gener de 1987 va neixer a Itàlia en Marco
Simoncelli. Va ser un pilot italià de motociclisme. Pilotava una Honda de
l'equip San Carlo Honda Gresini Team en el Campionat Mundial de Motociclisme de
MotoGP, fins al moment de la seva defunció, en el circuit Internacional de
Sepang, a Malàisia. El 23 d'octubre de 2011, en la corba 11 del circuit de
Sepang, va tenir un greu accident en el qual el pilot va ser atropellat per
Colin Edwards i Valentino Rossi. Després de caure de la seva moto, el pilot va
quedar aferrat a ella quan va ser impactat de manera brutal per tots dos
pilots. L'impacte va ser tan fort que fins i tot el seu casc va sortir volant.
Valentino Rossi va colpejar al pilot al cap i el coll amb la seva moto, mentre
que Colin Edwards el va colpejar a l'esquena. Malgrat els esforços de Rossi i
Edwards, no van poder evitar l'accident. El pilot italià va patir greus
traumatismes al coll i pit, que li va produir una aturada cardiorespiratoria.
Els metges del circuit van estar 45 minuts intentant reanimar-lo però finalment
només van poder declarar la seva mort a les 16.56 hora local. Marco Simoncelli
va ser enterrat en Coriano, el seu poble natal. Després de la seva defunció, el
circuit de San Marino a Emília-Romanya es va canviar de nom com el Circuit
Marco Simoncelli. Va ser campió del món de 250cc en 2008, tercer en 2009 i en
34 carreres en la categoria reina de MotoGP va obtenir 2 podis i 2 Poles
Position.
El 20 de gener de 1989, a Maó, Menorca, va neixer Elisabet
Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina. Va començar a
practicar la gimnàstica als 12 anys, per a passar després al club Alaior
Esportiu. Quan comptava amb 15 anys, fou internacional amb l'equip espanyol i
participà en diversos Campionats del Món i Europeus. El 2007 es va traslladar a
la residència Joaquim Blume de Madrid, en formar part del programa ADO. Va
aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008 el setembre de
2007 a Grècia. És la segona olímpica menorquina de la història. L'any següent,
el 2009, va decidir retirar-se per tal de concentrar-se en els seus estudis
d'INEF. Després de retirar-se de la competició ha treballat com a entrenadora
al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica, una entitat esportiva de Maó,
i a col·laborar en diferents activitats esportives. A més a més, treballa amb
el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears en la recerca de joves
esportistes. Al 2010 el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon
Llull, «en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i per ser un exemple
de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la
participació als Jocs Olímpics de Pequín».
