Avui tres esports
a partir de persones que han destacat: handbol, motociclisme i futbol.
El 15 de desembre
de 1983 va néixer a Barcelona en Viran Morros de Argila. És un jugador d'handbol català que ocupa la
posició de lateral esquerre. És net del futbolista Ferran Argila. Format al
planter del Futbol Club Barcelona, el 2003 debutà en la màxima categoria amb el
Teucro de Pontevedra. El 2004 marxà a l'Ademar León amb el qual obtingué la
Recopa d'Europa (2005), i més tard al Club Balonmano Ciudad Real (2007-11), amb
el qual guanyà dues Lliga de Campions (2008, 2009). El 2011 tornà al FC
Barcelona on obtingué nombrosos títols. La temporada 2013-2014, va guanyar cinc
títols, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa
d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou
rècord de gols, 1146. Des de la temporada 2018-19 jugà amb el PSG francès. L’any
2020 en les Olimpíades de Tokyo va obtener la medalla de bronze amb la selecció
espanyola per un ajustat 31 a 33 contra Egipte.
El 15 de desembre
de 1972 neix a Barcelona en Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau,
pilot de motociclisme català de renom internacional. La seva carrera esportiva
abastà dues èpoques ben diferents del motociclisme, des del període dominat
pels motors de dos temps anterior a la temporada de 2002, fins a l'època dels
motors de quatre temps -a l'actual MotoGP. Va ser Subcampió del Món dues
temporades seguides (2003 i 2004). Durant la seva carrera guanyà un total de 9
Grans Premis. És net de Francesc Xavier «Paco» Bultó, el fundador de la mítica
Bultaco (i anteriorment, cofundador de Montesa). Valentino Rossi ha esmentat Casey Stoner i
Sete Gibernau com als seus màxims rivals d'entre tots els que ha tingut mai.
Gibernau era conegut per la seva habilitat en mullat i de vegades l'anomenaren
rainmaster ("Senyor de la pluja"). Tanmateix, malgrat el seu estil,
sovint perdia per la seva naturalesa temperamental. Si retrocedia en una cursa,
això podia afectar la seva competitivitat tant negativament com positivament. La
seva carrera començà de mica en mica fins que trobà la seva motivació i el seu
estil intermitent esdevingué consistent. En aquell moment fou el principal
rival per a la corona de Rossi fins al 2005. El 2006 li comportà una sèrie de
lesions i problemes tècnics i emocionals, minant aparentment la seva motivació,
fins a arribar al seu terrible accident de mitjan temporada, que l'apartà
definitivament del campionat.
El 15 de desembre
de 1976 neix a Sabadell en Roger Garcia Junyent, futbolista català, conegut com
a Roger, jugava com a migcampista per la banda esquerra. És el petit d'una saga
de futbolistes formada per Genís i Òscar. A l'edat de cinc anys va començar a jugar
al CE Mercantil de Sabadell i poc després es va incorporar a les categoríes
inferiors del Barça, l'any 1987 com a aleví. De la mà de Johan Cruyff, Roger va
debutar amb el primer equip el 6 de maig de 1995 en un Deportivo - FC
Barcelona. Roger, juntament amb el seu germà Óscar, va formar part d'un grup de
jugadors que es va conèixer com «la Quinta del Mini». Aquella temporada va
jugar cinc partits amb el primer equip. En la següent temporada, Roger ja tenia
dorsal del primer equip. Al club culer, s'hi va estar fins al 1999 i va obtenir
dues Lligues, una Recopa d'Europa, dues Copes del Rei i una Supercopa
d'Espanya. El 1999, a causa de les diferències amb l'entrenador Louis Van Gaal,
Roger va abandonar el Barça, i va anar a l'Espanyol.Hi va jugar quatre
temporades i va obtenir la tercera Copa del Rey del seu palmarès. El 2001 va
romandre dos mesos fora per una operació de l'osteopatia del pubis. Quan es va
acabar el seu contracte amb l'Espanyol, Roger es va incorporar a la disciplina
del Vila-real CF. Malgrat quallar una excel·lent primera temporada, diverses
lesions de gravetat el van deixar apartat durant la temporada 2004-2005. El
2006, Roger Garcia fitxa per l'Ajax d'Amsterdam, on coincidirà amb un antic
company al Barça, Gabri. Les lesions van tornar a minvar el seu rendiment i
encara que va guanyar una Copa neerlandesa, va entrar poc en els plans de
l'entrenador Henk ten Cate. Un any després, va deixar el club. Roger Garcia ha
estat l'últim jugador de la història de l'Ajax que ha lluït el dorsal 14, just
abans que el club neerlandès retirés aquest número en homenatge al mític Johan
Cruyff. Un altre detall és que Roger és l'únic jugador professional del que es
tingui constància, que va marcar tres gols des de més enllà de la línia del mig
del camp: 20 d'octubre del 2002, Primera Divisió: RCD Espanyol-Recreativo, gol
des de 53 metres; el 27 d'abril del 2003, Primera Divisió: RCD Espanyol-Rayo
Vallecano, gol des de 51 metres; i el 3 de març del 2004, Copa de la UEFA:
Vila-real CF-Galatasaray, gol des de 50 metres. El 7 de juliol del 2007 i a causa
de les lesions que havia sofert en l'última etapa a l'Ajax, Roger García va
anunciar que es retirava del món del futbol. Va passar a ser entrenador i va
entrenar el Sabadell, la Damm i el RC Celta de Vigo.
Avui hem vist com
la vida activa de l’esportista pot veure’s truncada per les lesions o per les
caigudes (en el cas del motociclisme). Ja no es tracta només de refer-se
després de les derrotes sinó que cal encaixar les lesions i no és gens fàcil,
molts necessiten l’ajut de professional que els acompanyin en aquests procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada