Avui tenim com a
protagonistes un excel·lent periodista amb una gran carrera i un pilot de
motociclisme tots són de casa nostra. Però abans veurem que no fa pas massa les
dones negres estaven doblement discriminades, pel seu gènere i pel seu color.
Em sembla molt greu que això passés en el segle XX, encara queda molta feina
per fer però, sens dubte, hi ha molta feina feta cap a la justícia i igualtat
també en el camp de l’esport.
El 9 de novembre
de 1923 neix Alice Marie Coachman a Albany, als Estats Units. Va ser una atleta
nord-americana de salt d'alçada, guanyadora de la medalla d'or als Jocs
Olímpics de Londres 1948. Es va convertir en la primera dona negra que va
obtenir una medalla d'or en unes olimpíades. A causa del color de la seva pell,
Coachman no podia accedir a les instal·lacions d'entrenament atlètic ni
participar en esports organitzats. A la llista de barreres per a l'entrenament
s'afegia la seva condició de dona atleta en una època d'oposició generalitzada
a les dones al esport. S'entrenava amb el que tenia a mà, corrent sense sabates
pels camins de terra propers a casa seva i utilitzant equips casolans per
practicar els seus salts. Va aconseguir classificar-se pels Jocs de Londres
1948 batent un rècord. Nascuda al si d'una família humil, durant la seva
preparació va haver de compaginar les beques esportives amb feines de neteja a
les instal·lacions en què entrenava.
El 9 de novembre
de 1961 va néixer a Barcelona l’Antoni Bassas i Onieva. Un nom propi del
periodisme. És un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual
membre l'equip directiu del diari Ara. Va començar a treballar a la ràdio amb
setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en
Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas
ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. Avui
el veiem com analista polític però durant molts anys ha estat periodista
esportiu des de programes com Àrea de gol i es va integrar a l'equip de
retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal
amb qui va treballar durant catorze anys, en més de 800 retransmissions
esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins al 1985 el programa
s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio. Les
retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans
esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al
llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el
món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de
futbol, a l'estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues. Ha fet mil coses, té
una vida molt plena però avui el recordem per la seva vessant de periodista
esportiu.
El 9 de noviembre
de 1959 va néixer a Barcelona l’Alfonso Pons Ezquerra, más conocido como Sito
Pons. És un expilot de motociclisme, dues vegades campió del món de 250cc, en
1988 i 1989, amb Honda, i actual director de l'equip Pons Racing. Al costat del
seu mánager Manolo Burillo Pacheco i l'enginyer Antonio Cobas van crear la
marca Kobas produïda i gestionada per l'empresa TECOMSA, (Tècnica de competició
SA). Va seguir com a director d'equip en la seva pròpia escuderia, Pons Racing,
i entre altres van córrer per a ell Alex Crivillé, Carlos Checa, Alberto Puig,
John Kocinski, Loris Capirossi, Alex Barros, Max Biaggi, Héctor Barberá, Sergio
Gadea, Aleix Espargaró i el seu propi fill Axel Pons. Actualment dirigeix
l'escuderia Pons Racing, sota el nom de Páginas Amarillas-HP 40.
