Avui és Dimecres de Cendra. Acabem el Carnaval i enterrem la
sardina i al vespre els catòlics comencem la Quaresma recordant que som pols i
que en pols ens convertirem.
Els nostres protagonistas d’avui són ben variats: un entrenador
de hándbol, una jugadora d’hoquei patins, una futbolista viatgera i acabarem
amb una nedadora siriana que va arribar a ser banderera de l’equip d’Atletes Olímpics
Refugiats.
El 5 de març de 1963 va neixer a Sarrià de Ter en Jordi
Ribera Romans. Començà la seva carrera en el handbol a la UE Sarrià, club en
què havia jugat, i el GEiEG. Debutà a la lliga ASOBAL amb el JD Arrate
(1989-92). Entre 1992 i 2003 fou el tècnic del BM Gáldar. Fitxà pel CD Bidasoa
basc la temporada 2003-04, tot i que fou cessat al febrer del 2004. Fou el
seleccionador de l'Argentina (2004-05), i després dirigí l'Ademar de Lleó
(2007-11), amb el qual aconseguí una Copa Asobal (2009). Compaginà aquest
càrrec amb el de seleccionador del Brasil (2005-08 i entre el 2012 i el 2016),
equip amb el qual disputà els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i el Campionat del
Món (2013). La temporada 2016-17 fou designat entrenador de la selecció
espanyola d'handbol. Aquest gironí va dirigir l’equip que va guanyar la medalla
de bronze en els Jocs Olímpics de París 2024.
El 5 de març de 1984 va neixer a Calaf, a l’Anoia la Marta
Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins. Formada al Club
Natació Igualada, va debutar precoçment amb el segon equip la temporada
1995-96. Amb el primer equip, va aconseguir dos Campionats d'Espanya i una
Lliga catalana. La temporada 2005-06 va fitxar per l'ACR Gulpilhares de la
Lliga portuguesa amb el qual va aconseguir la Copa de Portugal. La temporada
següent va jugar al Club Patín Gijón Solimar, guanyant la primera Copa d'Europa
(2007) del club. Va repetir el títol en dues ocasions (2009, 2010) i, a més, va
guanyar una OK Lliga Femenina (2008-09). Després d'un breu retorn a l'Igualada
Femení HCP, la temporada 2007-08, va tornar definitivament al club igualadí a
partir de la temporada 2011-12. Internacional amb la selecció espanyola
d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2012, va disputar totes les competicions
internacionals, excepte el Campionat del Món de 2010 per motius laborals, i va
arribar a ser la capitana de l'equip. Entre d'altres èxits, va guanyar dos
Campionats del Món (2000 i 2008) i dos d'Europa (2009 i 2011), i també va
aconseguir dos subcampionats del Món i tres d'Europa. Amb la selecció catalana
d'hoquei sobre patins, va formar part del primer equip que va disputar un
partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. Es retirà de la
competició al final de la temporada 2014-15 i va continuar vinculada a
l'Igualada Femení HCP com a responsable tècnica. Entre d'altres reconeixements,
va rebre la Medalla del Comitè Olímpic Espanyol l'any 2012 per la seva
trajectòria esportiva i l'Orde Olímpic al mèrit esportiu el 2002.
El 5 de març del 1991 va neixer a Terrassa la Victòria
Losada coneguda com Vicky Losada. És una futbolista catalana que ocupa la
posició de centrecampista, i que forma part del Brighton & Hove, però ha
voltat per molts paisos jugant a futbol. Va començar la seva carrera
professional en el FC Barcelona sota el comandament de Xavi Llorens amb bones
aparicions, i amb el pas del temps comença a jugar habitualment com a titular,
fins que finalment es va consolidar el grup. Ja en la seva segona temporada,
després de guanyar el RCD Espanyol va guanyar la Copa Catalunya del 2009, que
fou el seu primer campionat. Després del 2012, després d'haver guanyat la Lliga
l'any anterior, l'equip va començar la seva millor temporada i va guanyar la
Copa Catalunya per quart any consecutiu davant el RCD Espanyol, i després van
guanyar la Lliga a tan sols 2 punts del segon equip, l'Athletic Club.
Finalment, al maig van obtenir la Copa de la Reina contra el CD Transportes
Alcaine, de manera que van aconseguir el Triplet nacional. Al febrer de 2014,
el club va fer oficial el seu fitxatge per part del Western New York Flash
estatunidenc, convertint-se així en la quarta espanyola en jugar a la Lliga
Professional dels Estats Units. El seu últim partit com a blaugrana fou el 15
de març del 2014 a l'empat 1-1 amb el Llevant UE. El 9 de juny del 2015 va
esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció
espanyola en un Mundial, el del Canadà. La vallesana va tornar al Barça Femení
com un reforç de luxe iniciada la temporada 2016/17, després de finalitzar la
seva vinculació de dos anys amb l'Arsenal, amb el qual va guanyar una FA WSL i
una FA Women’s Cup. Des de la temporada 2018-2019 torna a ser primera capitana
de l'equip, un rol que ja havia desenvolupat durant la campanya 2013-2014. La
temporada 2021/22 passa a ser jugadora del Manchester City de la lliga anglesa,
amb el qual va guanyar una FA WSL. L'1 de febrer de 2023 es va fer oficial el
seu traspàs a l'A.S. Roma fins al juny del mateix any. Amb el club italià participa
en el primer títol de lliga de l'entitat. A finals d'aquest mateix any, la
jugadora deixa el club, per venciment del seu contracte. El 16 de juliol de
2023, Losada va signar per Brighton & Hove Albion amb un acord a llarg
termini. Va ser nomenada capitana del club el 23 de setembre de 2023.
El 5 de març de 1998 va neixer a Damasc la Yusra Mardini (en
àrab: يسرى مارديني). És una nedadora
siriana que resideix a Berlín, Alemanya. Va formar part de l'equip d'Atletes
Olímpics Refugiats que van ser representats per la bandera olímpica en els Jocs
Olímpics de 2016 en Rio de Janeiro. Malgrat no poder representar al seu país,
Yusra Mardini, va accedir a anar als jocs olímpics i va ser campiona amb l'equip
dels refugiats. La pel·lícula “Les nedadores”, de Netflix, narra la vida de les
germanes Mardini. Es va criar a Damasc, on va entrenar natació amb el suport
del Comitè Olímpic Sirià. En 2012, va representar a Síria en els Campionats
Mundials de Natació FNA en els 25 metres, 200 metres estil lliure i 200 metres
individuales. La casa de Mardini va ser destruïda en la Guerra Civil Siriana,
Yusra i la seva germana Sarah van decidir fugir de Síria a l'agost de 2015. Van
aconseguir arribar al Liban i a Turquia, on van poder introduir-se en un bot
amb altres 18 refugiats, a pesar que no podia aguantar més de sis o set
persones. Durant el trajecte, el motor de l'embarcació es va detenir i
l'embarcació va començar a enfonsar-se lentament en la Mar Egea. No obstant això,
Yusra, al costat de la seva germana Sarah i altres dues persones, es van
llançar a l'aigua i van empènyer el bot durant tres hores, fins a aconseguir
Lesbos. Finalment van viatjar per Europa fins a Alemanya, on es van assentar a
Berlín al setembre de 2015. Els seus pares també van fugir de Síria i viuen a
Alemanya. Mardini va reprendre el seu entrenament amb Sven Spannekrebs, amb
l'esperança de qualificar-se per a les Olimpíades. Amb la seva participació en
les Olimpíades encara en l'aire, el Comitè Olímpic Internacional va prendre
cartes en l'assumpte i com va dir el seu president Thomas Bach, "Els
ajudarem a fer realitat el seu somni d'excel·lència en l'esport, fins i tot
quan han de fugir de la guerra i la violència". Al juny de 2016 Mardini va
ser seleccionada per a participar en l'equip internacional de refugiats, en les
proves de 100 m lliure i 100 m papallona. El 2017 va ser nomenada ambaixadora
de bona voluntat de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats. Mardini
va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio i va portar la bandera
de l'Equip Olímpic de Refugiats a la desfilada d'atletes de la cerimònia
d'obertura. A la prova de 100 metres papallona femení va nedar a les sèries en
un temps d'1:06.78 i va quedar eliminada de les properes rondes per a les quals
només es van classificar les 16 millors dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada