Avui tenim un dia
amb persones especials que ens recorden que un altre món és possible. Aquelles
accions que no surten als diaris però que són ben reals. No coneixia la
història d’aquest nedador norueg i dels seus amics amb el que acabem el text d’avui.
Comencem amb un
atleta de l’inici del segle passat, un actor i lluitador, un jugador de
handbol, una futbolista-arquitecta que va acabar dissenyant les banquetes de l’estadi
Johan Cruyff.
El 21 de maig de 1916
va neixer en Tinus Osendarp. Va ser un atleta neerlandès, especialista en
curses de velocitat, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940.
Osendarp s'inicià en l'esport jugant a futbol i va començar a practicar
l'atletisme com un divertiment. El seu primer èxit internacional va arribar al
Campionat d'Europa d'atletisme de 1934, on guanyà dues medalles de bronze en
els 4x100 metres relleus i 200 metres. El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics
d'Estiu de Berlín, on disputà tres proves del programa d'atletisme. Guanyà dues
noves medalles de bronze, en els 100 i 200 metres, mentre en els 4x100 metres
relleus fou desqualificat en la final. En finalitzar els Jocs i tornar a casa
fou qualificat per la premsa neerlandesa com "el millor velocista
blanc". El 1938, al Campionat d'Europa de París, guanyà dues medalles
d'or, en els 100 i 200 metres. En el seu palmarès també destaquen set
campionats nacionals dels 100 metres i vuit dels 200. Durant la seva estada a
Berlín el 1936 entrà en contacte amb el nacionalsocialisme i les SS. Quan
Alemanya va ocupar els Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial Osendarp,
que aleshores era oficial de policia, passà a ser membre del servei de
seguretat alemany. Posteriorment es va incorporar al Partit nacionalsocialista
holandès i les SS. Quan la Wehrmacht va marxar dels Països Baixos el 1940,
passà a ser voluntari de les SS i membre de la Policia de Seguretat Nazi,
ajudant en la deportació dels jueus neerlandesos. El 1948 fou condemnat a 12
anys de presó pels fets que va cometre durant la guerra. Va ser alliberat a
principis de 1953 i es va traslladar a Limburg per treballar a les mines. El
1958 començà a exercir d'entrenador d'atletisme a Maastricht, i el 1972 ho
passà a fer a Kerkrade. Va morir a Heerlen el 2002 als 86 anys.
El 21 de maig de
1952 va néixer a Chicago, als Estats Units en Mister T., actor i lluitador de
lluita lliure. És el sobrenom de Laurence Tureaud. És conegut pels seus papers
de B. A. Baracus a la sèrie de televisió dels anys 80 The A-Team (El equipo A) i
del boxejador Clubber Lang a la pel·lícula de 1982 Rocky III. També és conegut
per la seva estètica: el seu pentinat distintiu inspirat en els guerrers
mandenkàs de l'Àfrica occidental, les seves abundants joies d'or i el seu posat
dur.
El 21 de maig de
1996 va neixer a Carboneras provincia d’Almeria l’Agustín Casado Marcelo. És un
jugador d'handbol que juga de central en el Telekom Veszprém. És internacional
amb la selecció d'handbol d'Espanya, amb la qual va debutar al març de 2021. El
seu primer gran campionat amb la selecció va ser el Campionat Europeu d'Handbol
Masculí de 2022, en el qual la selecció espanyola va aconseguir la medalla de
plata. En els Jocs Olímpics de París va guanyar la medalla de bronze amb la
sel·lecció espanyola de handbol.
El 21 de maig de
1994 neix a Castelló de la Plana la Gemma Gili Giner. És una futbolista,
arquitecta de professió. Juga com a migcampista al Sevilla F. C. Femení de la
Primera Divisió Femenina d'Espanya. Es va formar al Llevant UE, i el 2008 va
fitxar pel València Femení, club en el qual es va mantenir per quatre anys,
encara que sense aconseguir cap títol. Posteriorment decideix canviar
d'ambient, motiu pel qual se'n va al FC Barcelona l'any 2012. Arriba al grup
quan aquest estava al seu millor moment, després d'haver guanyat la Lliga,
ràpidament es veuen els bons resultats en guanyar novament el títol de Lliga,
però aquesta vegada també aconseguirien la Copa de la Reina, fet mai assolit
per un altre club anteriorment, al qual se li sumava la Copa Catalunya
obtinguda a principi de temporada. El 2019 va abandonar el FC Barcelona,
després d'haver-hi jugat durant set temporades, i d'haver-hi guanyat tres
Lligues i quatre Copes de la Reina, per tornà de nou al Llevant, on jugà la
temporada 2019/20. En aquell mateix 2020 fitxà per la Reial Societat durant
tres anys, al final dels quals signà el contracte com a jugadora del Sevilla
Femení. Durant les pràctiques dels seus estudis d'arquitectura va dissenyar les
banquetes de l'Estadi Johan Cruyff.
El 21 de maig de 1985
va neixer a Noruega l’Alexander Dale Oen. Va ser un nedador noruec que va morir
el 30 d'abril de 2012 d'un atac de cor i es va desplomar a la dutxa després de
realitzar un entrenament d'alt rendiment a la ciutat estatunidenca de
Flagstaff, on es trobava preparant-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012. El 2
d'agost de 2012, el nedador hongarès Dániel Gyurta, que va guanyar els 200
metres braça masculí als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, disputats a Londres, va
oferir una còpia de la seva medalla d'or a la família de Dale Oen per tal
d'honorar la seva amistat. Cameron van der Burgh, de Sud-àfrica, que va guanyar
els 100 metres braça masculins i va batre el rècord mundial, va dedicar la
proesa a Dale Oen perquè era un dels seus millors amics i el seu màxim rival.
La nova piscina pública de Bergen rep el nom d'Alexander Dale Oen Arena (ADO
Arena) en honor seu. Entre d'altres, el 2014 la primera ministra noruega Erna
Solberg va pronunciar un discurs a la inauguració de l'ADO Arena, nomenant Dale
Oen com possiblement el més gran atleta del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada