28 de maig 1944 Neix Joaquim Villalonga 2006 Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Montecarlo

 

Avui recordem pel seu neixament un jugador d’hoquei patins català. També recordarem la primera vegada que Fernando Alonso obté la primera plaça per primera vegada del Gran Premi d’Automovilisme de Mònaco.

El 28 de maig de 1944 va neixer a Barcelona en Joaquim Vilallonga i Renom. Va ser un jugador d'hoquei sobre patins català durant les dècades de 1960 i 1970. Amb 7 anys començà a jugar al CP Barcelona i posteriorment jugà als Jesuïtes de Casp. Als 12 anys ingressà al CT Barcino i als 16 al FC Barcelona. L'any 1964, juntament amb Joan Sabater, Santi Garcia i el seu germà Joan Maria passa a formar part del Reus Deportiu, on jugà durant 9 temporades, fins al 1973. En aquest club va viure els seus millors anys, amb un gran palmarès, doncs guanyà sis copes d'Europa, cinc lligues espanyoles i quatre copes com a títols més destacats. Retornà al FC Barcelona, entre 1973 i 1975 i finalitzà la seva carrera novament al Reus Deportiu l'any 1978. Amb la selecció espanyola jugà entre 1963 i 1974, va ser 123 cops internacional, i guanyà quatre Campionats del món.

El 28 de maig de 2006 a Montecarlo (Mònaco), en Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1. Va ser el primer espanyol a aconseguir-ho i va guanyar també l’any 2007 amb un equip diferent. Fernando Alonso, va aconseguir que la bandera d’Astúries apareixes a tots els circuits d’automobilisme del món. Va estar guardonat com a Premi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades el Campionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderia Ferrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 amb McLaren. Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les 24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de 2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.

17 de maig 1928 Inici del Jocs d'Amsterdam 1966 Neix Xavier Escudé 1966 Neix Joan Llaneras 1972 Neix Marta Andrade 1987 Neix Laia Vives

 

Tal dia com avui van començar els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i van néixer un jugador d'hoquei sobre herba, una patinadora sobre gel, una jugadora d'hoquei sobre patins, una futbolista que va ser la primera a viure a La Masia del Barça.

El 17 de maig 1928 van començar els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, oficialment coneguts com els Jocs de la IX Olimpíada. Va acabar el 12 d'agost d'aquest any. Van participar 2883 atletes (2606 homes i 277 dones) de 46 països, competint en 14 esports i 109 especialitats. Els Països Baixos s'havien postulat per als Jocs Olímpics de 1920 i de 1924. No obstant això, van ser derrotats per Anvers i París. Alemanya va ser readmesa després de 16 anys d'absència, com a manera de demostrar que la pau havia estat restablerta en el món. Per primera vegada es va realitzar l'encesa del pebetero amb la Flama Olímpica, que es va mantenir encesa durant la realització dels Jocs. El protocol va tenir una altra addició quan Grècia, bressol de l'Olimpisme, va encapçalar la desfilada de nacions en la cerimònia inaugural i Països Baixos, el país amfitrió, va marxar en últim lloc. Aquest costum es conserva des de llavors. El baró Pierre de Coubertin, que no va acudir als Jocs a causa d'una malaltia. Coubertin havia deixat de ser president del Comitè Olímpic Internacional des de 1925. Les dones van competir per primera vegada en atletisme, malgrat les objeccions de Coubertin i del papa Pius XI, encara que es va limitar la seva participació a cinc esdeveniments. L'alemanya Lina Radke-Batschauer va ser la segona atleta a guanyar una medalla d'or per al seu país en esdeveniments de pista i camp en guanyar la carrera dels 800 metres. Aquesta prova es recorda perquè la resta de les competidores van sofrir per la fatiga extrema i això va provocar que el Comitè Olímpic Internacional, sota la conducció del seu nou president, el belga Henri de Baillet-Latour, suspengués la prova de 800 metres femenins fins a 1960. Dos herois olímpics van mantenir el seu domini en els seus respectius terrenys: el finlandès Paavo Nurmi va obtenir tres medalles d'or més en proves de fons i mig fons per a culminar la seva brillant trajectòria amb nou metalls daurats. Per part seva, Johnny Weissmüller va tornar a imposar-se en la prova de velocitat dels 100 metres de natació lliure i va ser part per a acomiadar-se amb cinc ors en natació i un bronze en pol aquàtic. La diversitat va ser un altre segell d'aquests jocs. Esportistes de 28 nacions en total van guanyar alguna medalla d'or, rècord que no va ser superat fins a 40 anys després. El continent asiàtic va obtenir les seves primeres medalles d’or gràcies als japonesos Mikio Oda, en triple salt, i Yoshiyuki Tsuruta, en 200 metres natació, a més, la selecció d'hoquei de l'Índia va guanyar la primera de les seves sis medalles d'or consecutives, de 1928 a 1960. Xile va obtenir la seva primera medalla. La reialesa es va fer present en el més alt d'un podi olímpic per primera vegada, gràcies al príncep Olaf de Noruega, que va guanyar l'or en vela, en l'especialitat de iot de sis tripulants. L'egipci Ibrahim Moustafa va ser el primer no europeu a guanyar un esdeveniment de lluita grecoromana. La italiana Luigina Giavotti es va convertir en la més jove medallista de tots els temps en guanyar la plata en gimnàstica com a part de l'equip d'Itàlia als seus 11 anys i 302 dies d'edat. L'Uruguai va guanyar la medalla d'or per segona vegada consecutiva, la primera va ser en 1924, continuant així la seva supremacia en el futbol mundial derrotant a la selecció de l'Argentina a la final. Adidas va introduir els seus productes per primera vegada en els Jocs Olímpics. 

El 17 de maig de 1966 va néixer a Terrassa en Xavier Escudé i Torrente. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Neix en una família de llarga tradició esportiva, és germà dels també jugadors Ignasi i Jaume Escudé. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, aconseguint guanyar posteriorment una medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), la seva última participació olímpica.

El 17 de maig de 1969 va néixer a Porreras en Joan Llaneras Rosselló. És un esportista que va competir en ciclisme en la modalitat de pista, especialista en les proves de puntuació i madison. És bicampió olímpic i set vegades campió mundial, per la qual cosa és considerat el millor ciclista en pista espanyol de tots els temps. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 1996 i 2008, obtenint en total quatre medalles, or en Sídney 2000 (puntuació),4 plata a Atenes 2004 i or i plata a Pequín 2008. Va guanyar dotze medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista entre els anys 1996 i 2007. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de l'Esport al millor esportista espanyol dels anys 1997 i 200010 i distingit amb la Gran Cruz de la Reial ordre del Mèrit Esportiu. També va estar en la cita Atlanta’96 on va aconseguir dos diplomes en la modalitat de puntuació i en la persecució per equips. Llaneras va abanderar a Espanya en la cerimònia en la de clausura de Pequín 2008.

El 17 maig de 1972 va néixer a Barcelona la Marta Andrade. És una patinadora artística sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya. Va guanyar vuit campionats d'Espanya consecutius, entre 1995 i 2002 i va competir en dos Jocs Olímpics. Entrenada primer per la preparadora Glòria Mas, a partir de 1989 per l'expatinadora Susanna Palès, i després per Didier Gallegué, va obtenir la 20a posició dels Jocs Olímpics d'hivern de 1994 i la 22a als Jocs Olímpics d'hivern de 1998. Va participar en onze Campionats Mundials de Patinatge Artístic i cinc Campionats d'Europa. La millor posició la va obtenir als Mundials de Nagano del 2002.

El 17 maig de 1987 va néixer a Barcelona la Laia Vives i Clos. És una exjugadora d'hoquei sobre patins catalana, en la posició de portera. Va créixer a Santa Coloma de Farners, on s'inicià en la pràctica de l'hoquei sobre patins al Club Hoquei Farners en la posició de portera. El 2001 va fitxar pel Club Patí Voltregà, entitat en la qual va jugar durant la resta de la seva trajectòria esportiva, i debutant a la màxima categoria. Entre d'altres èxits, va aconseguir cinc Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, cinc OK Lliga, sis Copes de la Reina, set Lligues catalanes i una Copa Catalana. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, va aconseguir el Campionat d'Europa sub-19 el 2005. Amb l'absoluta va guanyar un Campionat del Món el 2008 i un d'Europa el 2009. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins va ser internacional en vuit ocasions, aconseguint una Golden Cup de 2009 i el subcampionat de la Copa Amèrica de 2010. Després d'assolir un palmarès prolífic durant més de quinze anys, decidí retirar-se de la competició esportiva el maig de 2017. Se li va fer un homenatge al Pavelló d'Esports de Sant Hipòlit de Voltregà, organitzat pel CP Voltregà i la Penya Sac i Ganxo, en el qual es disputà una trobada i un partit entre excompanyes i aficionats. També va rebre la medalla del Comitè Olímpic Espanyol de l'any 2009 per la seva trajectòria esportiva.

El 17 de maig de 1998 va néixer a Palma de Mallorca la Patricia Guijarro. És una futbolista que juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya. És la quarta capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya. Va començar a jugar a futbol amb el seu pare quan era molt petita. Amb set anys es va apuntar a jugar a l'equip de l'escola amb els seus amics. Amb 14 anys va fitxar per la UD Collerense on va començar jugant en categories inferiors fins a arribar al primer equip. Amb només 17 anys el Barcelona la va trucar perquè s'incorporés a les seves files i Guijarro es va traslladar a la ciutat Comtal. Va estudiar Batxillerat a La Masia, sent la primera jugadora del primer equip de futbol femení a fer-ho. Després de graduar-se, va començar a estudiar la carrera de fisioteràpia.

5 de març Dimecres de Cendra 1963 Neix Jordi Ribera 1984 Neix Marta Soler 1991 Neix Vicky Losada 1998 Neix Yusra Mardini

 

Avui és Dimecres de Cendra. Acabem el Carnaval i enterrem la sardina i al vespre els catòlics comencem la Quaresma recordant que som pols i que en pols ens convertirem.

Els nostres protagonistas d’avui són ben variats: un entrenador de hándbol, una jugadora d’hoquei patins, una futbolista viatgera i acabarem amb una nedadora siriana que va arribar a ser banderera de l’equip d’Atletes Olímpics Refugiats.  

El 5 de març de 1963 va neixer a Sarrià de Ter en Jordi Ribera Romans. Començà la seva carrera en el handbol a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i el GEiEG. Debutà a la lliga ASOBAL amb el JD Arrate (1989-92). Entre 1992 i 2003 fou el tècnic del BM Gáldar. Fitxà pel CD Bidasoa basc la temporada 2003-04, tot i que fou cessat al febrer del 2004. Fou el seleccionador de l'Argentina (2004-05), i després dirigí l'Ademar de Lleó (2007-11), amb el qual aconseguí una Copa Asobal (2009). Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil (2005-08 i entre el 2012 i el 2016), equip amb el qual disputà els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i el Campionat del Món (2013). La temporada 2016-17 fou designat entrenador de la selecció espanyola d'handbol. Aquest gironí va dirigir l’equip que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París 2024.

El 5 de març de 1984 va neixer a Calaf, a l’Anoia la Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins. Formada al Club Natació Igualada, va debutar precoçment amb el segon equip la temporada 1995-96. Amb el primer equip, va aconseguir dos Campionats d'Espanya i una Lliga catalana. La temporada 2005-06 va fitxar per l'ACR Gulpilhares de la Lliga portuguesa amb el qual va aconseguir la Copa de Portugal. La temporada següent va jugar al Club Patín Gijón Solimar, guanyant la primera Copa d'Europa (2007) del club. Va repetir el títol en dues ocasions (2009, 2010) i, a més, va guanyar una OK Lliga Femenina (2008-09). Després d'un breu retorn a l'Igualada Femení HCP, la temporada 2007-08, va tornar definitivament al club igualadí a partir de la temporada 2011-12. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2012, va disputar totes les competicions internacionals, excepte el Campionat del Món de 2010 per motius laborals, i va arribar a ser la capitana de l'equip. Entre d'altres èxits, va guanyar dos Campionats del Món (2000 i 2008) i dos d'Europa (2009 i 2011), i també va aconseguir dos subcampionats del Món i tres d'Europa. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins, va formar part del primer equip que va disputar un partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. Es retirà de la competició al final de la temporada 2014-15 i va continuar vinculada a l'Igualada Femení HCP com a responsable tècnica. Entre d'altres reconeixements, va rebre la Medalla del Comitè Olímpic Espanyol l'any 2012 per la seva trajectòria esportiva i l'Orde Olímpic al mèrit esportiu el 2002.

El 5 de març del 1991 va neixer a Terrassa la Victòria Losada coneguda com Vicky Losada. És una futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista, i que forma part del Brighton & Hove, però ha voltat per molts paisos jugant a futbol. Va començar la seva carrera professional en el FC Barcelona sota el comandament de Xavi Llorens amb bones aparicions, i amb el pas del temps comença a jugar habitualment com a titular, fins que finalment es va consolidar el grup. Ja en la seva segona temporada, després de guanyar el RCD Espanyol va guanyar la Copa Catalunya del 2009, que fou el seu primer campionat. Després del 2012, després d'haver guanyat la Lliga l'any anterior, l'equip va començar la seva millor temporada i va guanyar la Copa Catalunya per quart any consecutiu davant el RCD Espanyol, i després van guanyar la Lliga a tan sols 2 punts del segon equip, l'Athletic Club. Finalment, al maig van obtenir la Copa de la Reina contra el CD Transportes Alcaine, de manera que van aconseguir el Triplet nacional. Al febrer de 2014, el club va fer oficial el seu fitxatge per part del Western New York Flash estatunidenc, convertint-se així en la quarta espanyola en jugar a la Lliga Professional dels Estats Units. El seu últim partit com a blaugrana fou el 15 de març del 2014 a l'empat 1-1 amb el Llevant UE. El 9 de juny del 2015 va esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció espanyola en un Mundial, el del Canadà. La vallesana va tornar al Barça Femení com un reforç de luxe iniciada la temporada 2016/17, després de finalitzar la seva vinculació de dos anys amb l'Arsenal, amb el qual va guanyar una FA WSL i una FA Women’s Cup. Des de la temporada 2018-2019 torna a ser primera capitana de l'equip, un rol que ja havia desenvolupat durant la campanya 2013-2014. La temporada 2021/22 passa a ser jugadora del Manchester City de la lliga anglesa, amb el qual va guanyar una FA WSL. L'1 de febrer de 2023 es va fer oficial el seu traspàs a l'A.S. Roma fins al juny del mateix any. Amb el club italià participa en el primer títol de lliga de l'entitat. A finals d'aquest mateix any, la jugadora deixa el club, per venciment del seu contracte. El 16 de juliol de 2023, Losada va signar per Brighton & Hove Albion amb un acord a llarg termini. Va ser nomenada capitana del club el 23 de setembre de 2023.

El 5 de març de 1998 va neixer a Damasc la Yusra Mardini (en àrab: يسرى مارديني). És una nedadora siriana que resideix a Berlín, Alemanya. Va formar part de l'equip d'Atletes Olímpics Refugiats que van ser representats per la bandera olímpica en els Jocs Olímpics de 2016 en Rio de Janeiro. Malgrat no poder representar al seu país, Yusra Mardini, va accedir a anar als jocs olímpics i va ser campiona amb l'equip dels refugiats. La pel·lícula “Les nedadores”, de Netflix, narra la vida de les germanes Mardini. Es va criar a Damasc, on va entrenar natació amb el suport del Comitè Olímpic Sirià. En 2012, va representar a Síria en els Campionats Mundials de Natació FNA en els 25 metres, 200 metres estil lliure i 200 metres individuales. La casa de Mardini va ser destruïda en la Guerra Civil Siriana, Yusra i la seva germana Sarah van decidir fugir de Síria a l'agost de 2015. Van aconseguir arribar al Liban i a Turquia, on van poder introduir-se en un bot amb altres 18 refugiats, a pesar que no podia aguantar més de sis o set persones. Durant el trajecte, el motor de l'embarcació es va detenir i l'embarcació va començar a enfonsar-se lentament en la Mar Egea. No obstant això, Yusra, al costat de la seva germana Sarah i altres dues persones, es van llançar a l'aigua i van empènyer el bot durant tres hores, fins a aconseguir Lesbos. Finalment van viatjar per Europa fins a Alemanya, on es van assentar a Berlín al setembre de 2015. Els seus pares també van fugir de Síria i viuen a Alemanya. Mardini va reprendre el seu entrenament amb Sven Spannekrebs, amb l'esperança de qualificar-se per a les Olimpíades. Amb la seva participació en les Olimpíades encara en l'aire, el Comitè Olímpic Internacional va prendre cartes en l'assumpte i com va dir el seu president Thomas Bach, "Els ajudarem a fer realitat el seu somni d'excel·lència en l'esport, fins i tot quan han de fugir de la guerra i la violència". Al juny de 2016 Mardini va ser seleccionada per a participar en l'equip internacional de refugiats, en les proves de 100 m lliure i 100 m papallona. El 2017 va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats. Mardini va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio i va portar la bandera de l'Equip Olímpic de Refugiats a la desfilada d'atletes de la cerimònia d'obertura. A la prova de 100 metres papallona femení va nedar a les sèries en un temps d'1:06.78 i va quedar eliminada de les properes rondes per a les quals només es van classificar les 16 millors dones.

16 de desembre 1969 Neix Sergi Pedrerol 1980 Neix Patricia del Soto 1985 Neix Carla Giudici 1990 Pep Guardiola debuta amb el Barça

 

Avui parlem de waterpolo masculí i femení amb final a Molins de Rei, d’una jugadora de hoquei patins que continua en l’ambit de l’esport i recordarem l’entrada de Pep Guardiola al primer equip del Barça.

El 16 de desembre de 1969 neix a Molins de Rei en Sergi Pedrerol Cavallé. És un exjugador de waterpolo català. Actualment és l'entrenador del primer equip masculí del Club Natació Molins de Rei, que juga a Primera Nacional. Va començar a practicar el waterpolo al Club Natació Molins de Rei i, posteriorment, ingressà al Club Natació Catalunya. Amb el CN Catalunya, Pedrerol guanya en set ocasions la Lliga espanyola de waterpolo, els anys 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994 i 1998, així com en sis ocasions la Copa del Rei, els anys 1987, 1988, 1990, 1992, 1994 i 1997. A nivell internacional, Pedrerol guanya amb el Catalunya la Recopa d'Europa de 1992 davant el Unigraf Volturno SC a la final. Així com l'any 1995 la Copa d'Europa enfront el Újpesti TE, refent-se de la final perduda la temporada anterior contra aquest mateix equip hongarès. A més a més, també guanyà les Supercopes d'Europa dels anys 1992 i 1995. Després de la seva llarga trajectòria al CN Catalunya, Pedrerol fitxa pel Club Natació Sabadell. A les files del CN Sabadell guanya la Copa del Rei de l'any 2005. Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Jocs Olímpics: Barcelona 1992 on fou medalla d'argent, Atlanta 1996 on fou medalla d'or, Sidney 2000 on fou quart i Atenes 2004 on finalitzà sisè. També amb el combinat espanyol ha estat dos cops campió del Món a Perth 1998 i a Fukuoka 2001, així com guanyador dels Jocs del Mediterrani 2001, disputats a Tunis. Amb la selecció espanyola ha disputat més de 460 partits. Abans de la seva retirada com a jugador, retornà a l'equip de waterpolo del Club Natació Molins de Rei. Ja ho diu la dita “roda el món i torna al born”. 

El 16 de desembre de 1980 neix a Esplugues de Llobregat la Patricia del Soto i Traver, jugadora i entrenadora de waterpolo catalana. Jugadora en la posició de portera, va formar-se al Club Natació Esplugues. L'any 1995 va jugar al CE Mediterrani i el 1999 va fitxar pel Club Natació Sabadell, fet és considerat com un dels primers traspassos a nivell professional del waterpolo femení estatal. Durant aquest període va aconseguir set Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina i diverses Lligues catalanes. La temporada 2005-06 va marxar a jugar a la lliga grega amb l'Ethnikos Pireaus, l'Olimpiakós i el Vouliagmeni, amb el qual va aconseguir dues Eurolligues (2009 i 2010) i dues Supercopes d'Europa (2010 i 2011). Internacional amb la selecció espanyola de waterpolo en 174 ocasions, va participar en quatre Campionats d'Europa (2001, 2003, 2006, 2008), aconseguint una medalla d'argent a l'Europeu de 2008; en quatre Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009) i en cinc Lligues Mundials. Després de la seva retirada professional, el 2019 va incorporar-se al cos tècnic del CN Molins de Rei com a entrenadora de porters. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de serveis distingits de bronze (2001), argent (2002) i or (2003) de la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació el 2004.

El 16 de desembre de 1985 neix a Vic la Carla Giudici i Font, jugadora d'hoquei sobre patins considerada com una de les millors jugadores que ha tingut aquest esport a Catalunya. Començà a jugar al Club Patí Vic, però des dels dotze anys jugà al Club Patí Voltregà amb el qual ha guanyat tres Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, tres Lligues espanyoles, quatre Copes de la Reina i set Lligues catalanes. Ha estat internacional tant amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i un Campionat d'Europa. Amb la selecció catalana, va formar part de l'equip que va disputar el primer partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. La temporada 2012-13 fou escollida com a millor jugadora de la lliga entre les votacions fetes pels entrenadors i capitans dels equips de la competició. Al final de la temporada 2012-13 decidí penjar els patins, i el juny de 2014 rebé un homenatge al club on havia aconseguit els seus grans èxits esportius. La seva formació en Magisteri en Educació Física i la seva llicenciatura en Ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE), li han permes, un cop retirada de la competició, l'estiu de 2013, continuar treballant en l'àmbit esportiu.

El 16 de desembre de 1990 un joveníssim Josep Guardiola i Sala, conegut com Pep Guardiola debuta amb el F. C. Barcelona contra el Cadis al Camp Nou. No cal presentar-lo però parlem  d’un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League.

Podríem dividir Catalunya per esports principals. Si bé el futbol és presenta a tot arreu hi ha esports que es practiquen tradicionalment en diferents poblacions i arriben a tenir equips de primera línia. Avui hem descobert que el waterpolo té tirada cap a Molins de Rei, l’hoquei patins cap a Vic i Voltregà...