7 de maig 1984 Torxa Olímpica cap a Los Angeles 1983 Neix Eduard Arbós 1997 Neix Aleix Gómez 1998 Neix Dani Olmo

 

Avui veiem sortir la torxa d’Olimpia cap a Los Àngeles l’any 1984. També recordem tres esportistes que avui fan anys: un jugador de hoquei herba, un jugador de hándbol i un futbolista. Fa anys els referents de la gent que estima l’esport eren estrangers i alguns de terres molt llunyanes, avui hi ha una colla de joves, molt joves que ja estan en el primer equip del Barça i a la selección española que són de ben a prop, són nous referents!

El 7 de maig d’Olímpia (Grècia) surt la torxa amb el foc olímpic cap a Los Angeles. Tres mil sis-cents trenta-sis rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 15.000 quilòmetres que va començar amb una cerimònia privada a la qual només van assistir membres de la premsa i oficials del Comitè olímpic grec, del Comitè organitzador i el COI. La torxa va ser transportada en helicòpter a Atenes i d'allí amb avió als Estats Units, on el recorregut per aquest país va començar el 8 de maig. Aquest recorregut va seguir, a grans trets, la següent ruta: Nova York - Boston - Filadèlfia - Washington - Detroit - Chicago - Indianapolis - Atlanta - St. Louis - Dallas - Denver - Salt Lake City - Seattle - San Francisco - Sant Diego - Los Angeles. El recorregut va acabar el 28 de juliol, amb la cerimònia d'obertura. Els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, oficialment coneguts com els Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a Los Angeles, els Estats Units, entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Van participar 6829 atletes (5263 homes i 1566 dones) de 140 països, competint en 21 esports i 221 especialitats. A pesar que en total es van abstenir 14 estats, va ser notable l'absència de països que solien estar en primeres posicions del medaller, com la Unió Soviètica, Alemanya Oriental i Bulgària. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or. Per part seva, a Los Angeles, Romania va guanyar la major quantitat de medalles olímpiques de la seva història. Després de les notícies rebudes per les pèrdues milionàries de diners dels Jocs Olímpics de Mont-real 1976 al Canadà, cap ciutat es va presentar per a intentar ser amfitrió dels Jocs de 1984 el que va representar una amenaça a la continuïtat dels Jocs Olímpics des de temps de les Guerres Mundials. Davant aquesta situació crítica els Estats Units van aparèixer com una salvació per a albergar l'Olimpíada d'aquest any. Inicialment es va pensar en la ciutat de Nova York i després a Chicago, fins que finalment es va optar per Los Angeles. La ciutat de Los Angeles, que havia presentat les seves candidatures per a albergar els Jocs de 1976 i 1980, va renovar en 1978 la seva candidatura per a 1984. Després de veure les males conseqüències econòmiques heretades per l'Olimpíada de 1976, l'Ajuntament de la Ciutat de Los Angeles juntament amb el Comitè Olímpic Estatunidenc, van dissenyar i van oferir en la seva candidatura un pla que va fer guanyar diners als Jocs Olímpics. Va ser la primera ciutat a obtenir guanys en les Olimpíades que es va convertir en un exemple a seguir per a seus posteriors: Los Angeles va usar instal·lacions i estadis existents que únicament van requerir adaptacions i remodelacions lleus i va usar fons de companyies privades per a organitzar les Olimpíades; es van haver de construir només dos nous centres, un velòdrom i una piscina olímpica. La ciutat va obtenir un guany de 200 milions de dòlars ($500 milions en 2020). En resposta al boicot estatunidenc als Jocs Olímpics de 1980, que havien tingut lloc a Moscou, els països del Bloc de l'Est —exceptuant Romania— al costat d'altres 8 aliats socialistes van fer el propi amb els jocs de Los Angeles. La Unió Soviètica, promotora del boicot, va argumentar que no existien garanties suficients per als seus atletes i va anunciar la seva decisió de no concórrer el 8 de maig, poc més de dos mesos abans del començament dels Jocs. Aquests van ser els països que van boicotejar els jocs: l'Afganistan, Albània, Alemanya Oriental, Angola, Bulgària, Txecoslovàquia, Corea del Nord, Cuba, Etiòpia, Hongria, l'Iran, Laos, Líbia, Mongòlia, Polònia, Unió Soviètica, Vietnam i Iemen del Sud. Albània, l'Iran i Líbia van boicotejar els jocs per raons polítiques, sense fer part del boicot soviètic. Aquests països van organitzar unes "contraolimpiadas" anomenades Jocs de l'Amistat. A aquests jocs van acudir 49 països, entre els quals es van trobar tots els països del bloc soviètic i diversos dels països participants a Los Angeles.

El 7 de maig de 1983 neix a Terrassa l’Eduard Arbós i Borràs. És un jugador d'hoquei sobre herba català. És el gerent de la Federació Catalana de Hockey, programador informàtic i mestre ha treballat en consultoria estratègica i direcció de serveis esportius. Com membre del Club Egara va participar, amb 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en la competició masculina d'hoquei sobre herba. Al llarg de la seva carrera va guanyar una medalla de bronze en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba, va guanyar també el Campionat d'Europa en totes les categories, va ser campió de Lliga i Copa amb el Club Egara i bronze amb els Ranchi Rhinos de la lliga professional india. 

El 7 de maig de 1997 va néixer a Sabadell l’Aleix Gómez Abelló. És un jugador d'handbol que ocupa la posició d'extrem. Format a l'OAR Gràcia de Sabadell, el 2009 es va incorporar a les categories inferiors del FC Barcelona. Va debutar amb el primer equip a l'octubre del 2014. Amb l'equip blaugrana ha guanyat nombroses Lligues, Copes Asobal, Copes del Rei i Mundials de clubs i una EHF Champions League entre altres competicions. El 2020 va ser triat millor jugador jove de la Lliga de Campions.Amb la selecció espanyola absoluta va debutar en un amistós el 2017. El 2018 va guanyar la medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Tarragona, el 2020 aconseguí l'or al Campionat d'Europa i el 2021 es va penjar el bronze al Campionat del món. En els Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtenir la medalla de bronze amb la Selecció Espanyola.

El 7 de maig de 1998 va néixer a Terrassa en Daniel “Dani” Olmo i Carvajal. És un futbolista català que juga al primer equip del FC Barcelona. Pot jugar d'extrem i de migcampista ofensiu. És internacional amb la selecció espanyola. Olmo va arribar al planter del FC Barcelona als 9 anys, procedent del planter del RCD Espanyol. En un moviment sorprenent, va fitxar pel Dinamo de Zagreb l'estiu de 2014. Va debutar amb el primer equip contra el NK Lokomotiva el 7 de febrer de 2015. El 22 d'agost de 2016, Olmo va signar un nou contracte per quatre anys amb el Dinamo de Zagreb. El 17 de desembre de 2018, Olmo fou nomenat milor jugador de la lliga de futbol de Croàcia de 2018. També el desembre de 2018, Olmo va acabar 11è a la llista del premi Golden Boy de Tuttosport, per davant de jugadors com ara Kylian Mbappé o Josip Brekalo. El 3 de juny de 2019 Olmo fou nomenat millor jugador jove i millor jugador absolut de la lliga croata 2018-19.  Va obtenir la medalla d’argent als Jocs Olímpics de 2020 a Toquio. Va ser el màxim golejador de l’Eurocopa que va guanyar amb la selecció Espanyola el 2024. Va formar part de l’onze ideal del torneig escollit per la UEFA junt a altres  membres de la selecció campiona com Cucurella, Rodri, Fabián, Nico Williams i Lamine Yamal i  també va ser nominat a la Pilota d’Oro, en el que va quedar 13è.