Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gimnasta rítmica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gimnasta rítmica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de juny del 2025

17 de juny 1945 Neix Eddy Merckx 1976 Neix Carolina Pascual 1980 Neix Venus Williams 1988 Neix Héctor Català 1989 Neix Queralt Castellet

 

Els protagonistes d’avui són un super ciclista, una tennista, un atleta de triatló adaptat, una esquiadora de surf i una gimnasta rítmica.  


El 17 de juny de 1945 va neixer Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a Eddy Merckx. És un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història. En el seu palmarès hi destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de França, cinc Giros d’Itàlia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionats del món en ruta, el Rècord de l'hora, totes les curses importants d’un dia, excepte la París-Tours, així com nombroses victòries a la pista. Va practicar diversos esports, però va trobar la seva veritable passió en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera victòria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961. Després de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran victòria va arribar a la Milà-San Remo un any després, després de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'Itàlia, la primera victòria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la victòria al Campionat del món en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el Rècord de l'Hora l'octubre de 1972, ampliant el rècord en gairebé 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Caníbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ningú. Merckx va aconseguir 525 victòries durant els seus divuit anys de carrera. És un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Milà-San Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'únic que els ha guanyat tots dues vegades o més. Merckx va tenir èxit a la carretera i també a la pista, així com en les grans curses per etapes i les curses d’un dia. Tot i el seu gran palmarès i ser considerat el ciclista més gran de la història, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.Quan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al món del ciclisme. Inicià la seva pròpia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les dècades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecció nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva última edició, el 2016, i també va ajudar el Tour d'Oman. 


El 17 de juny de 1976 va néixer a Oriola, a Alacant, la Carolina Pascual Gracia. És una ex gimnasta rítmica espanyola, medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres preseas amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya. També va ser campiona d'Espanya en categoria d'honor (1991). Entre altres reconeixements, posseeix l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1992), la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1992) i la Medalla de Plata de la Reial ordre del Mèrit Esportiu (1994). Dona nom a una glorieta a Alacant, un carrer a Oriola i un parc a Correntías Mitjanes (Oriola).


El 17 de juny de 1980 va néixer a  Lynwood la Venus Ebony Starr Williams. És una jugadora de tennis professional estatunidenca, i és la germana gran de la també tennista Serena Williams. Pentacampiona de Wimbledon i doble campiona del US Open, Venus ha guanyat 49 títols de la WTA (7 de Grand Slam). El 2002 es convertí en la primera jugadora afroamericana en ser número 1 del rànquing mundial de la WTA de l'Era Open. L'any 2011 se li va diagnosticar la síndrome de Sjögren que va afectar de manera important el seu rendiment esportiu. Va aconseguir cinc medalles en els Jocs Olímpics, quatre d'elles d'or, una individual (2000) i tres en categoria de dobles (2000, 2008 i 2012) formant parella amb la seva germana, i una més de bronze en categoria de dobles mixtos (2016) amb Rajeev Ram com a parella. Amb aquestes cinc medalles va igualar la britànica Kathleen McKane com les tennistes amb més medalles olímpiques. A més, la seva germana també va aconseguir la medalla d'or olímpica individual en el 2012 i esdevingueren les primeres tennistes a aconseguir quatre medalles d'or olímpiques. Ha mantingut durant anys una gran rivalitat amb la seva germana enfrontant-se en 28 ocasions, de les quals Venus n'ha guanyat dotze, però en els enfrontaments en finals de Grand Slam, només n'ha guanyat dos de nou.


El 17 de juny de 1988 va neixer l’Héctor Catalá Laparra. És un esportista espanyol que competeix en triatló adaptat. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 en la prova PTVI.


El 17 de juny de 1989 va néixer a Sabadell la Queralt Castellet Ibáñez. És una esportista espanyola que competeix en surf de neu, especialista en la prova de halfpipe. És subcampiona olímpica a Pequín 2022 i subcampiona del món en 2015. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Hivern en la prova de halfpipe, entre els anys 2006 i 2022, obtenint una medalla de plata a Pequín 2022, el setè lloc en Pyeongchang 2018, el 11è a Sotxi 2014, el 12è a Vancouver 2010 i el 26è a Torí 2006. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Surf de neu, plata en 20154 i bronze en 2021. Addicionalment, va aconseguir tres medalles en els X Games d'Hivern, una d'or i dos de plata.


dimecres, 30 d’abril del 2025

30 d'abril 1980 Neix Tania Lamarca 1993 Atac a Mònica Seles 1995 Neix Imanol Garciandia 1999 José Antonio Hermida és el Cerdà de l'any

 

Acabem el mes d’abril amb molta informació que coincideix tal dia com avui, recordarem dos fets i dues persones: l’atemptat a la tennista Mònica Selles, el guardó Cerdà de l’Any, un jugador de hándbol i una gimnasta rítmica.


El 30 d'abril de 1980 neix a Vitòria la Tania Lamarca Celada. És una gimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.


El 30 d’abril de 1993 a Hamburg la Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg. Monica Seles va ser una tennista serbia que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa.El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. La rivalitat entre Graf i Seles va arribar al clímax quan, el 1993 es va produir una agressió que va canviar totalment la seva vida. El 30 d'abril, durant el partit de quarts de final en el torneig d'Hamburg davant Magdalena Maleeva, un boig anomenat Günter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omòplat. Malgrat que la ferida estigué curada al cap d'unes setmanes, Seles no va tornar a jugar a tennis competitivament en més de dos anys. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes polítics i ètnics de la guerra de Iugoslàvia, però més tard el mateix Günter Parche va declarar que era admirador de Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la número u. L'agressor no fou empresonat, ja que patia trastorns psicològics i fou sentenciat a seguir un tractament psicològic durant uns anys. L'atac va canviar la història del tennis, en el qual es van reforçar les mesures de seguretat. Va tornar a jugar a l'agost de 1995, ja com americana i se li va restablir el lloc que ocupava al rànquing de la WTA, el número 1, compartit amb Steffi Graff. En aquesta segona etapa no va aconseguir recuperar el nivell de domini anterior. Va participar en els Jocs Olímpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va finalitzar en cinquena posició de la prova individual femenina. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.


El 30 d’abril de 1995 neix a Urretxu l’Imanol Garciandia Alustiza. És un jugador d'handbol espanyol que juga de lateral dret en el SC Pick Szeged (Hongria). És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya. Garciandia va començar la seva trajectòria en l'SD Urola, fins que va fitxar pel Sanlo EKT, on les seves grans actuacions li portarien a la Lliga Asobal, ja que en 2015 va fitxar pel Naturhouse La Rioja. En les seves primeres dues temporades va jugar en tots els partits, però amb baixos nivells anotadors. Amb el club de La Rioja va tenir a més la possibilitat de disputar la Lliga de Campions de la EHF 2015-16 i la Lliga de Campions de la EHF 2016-17. Amb la selección española va obtener la medalla de bronze aen els Jocs Olímpics de París el 2024.El guardó Cerdà de l'Any és una distinció que s'atorga anualment des del 1985. 


"El Cerdà de l'any" és un reconeixement a una persona o una institució cerdana o fortament vinculada a la comarca de la Cerdanya que al llarg dels temps s'hagi distingit en algun aspecte de difusió de valors, d'humanisme o altruisme. El premi va ser instituït per Ràdio Pirineus, l'Institut d'Estudis Ceretans i l'associació Amics de Cerdanya. Procediment El jurat és format per un mínim de deu persones de la comarca i els candidats són proposats per entitats de la zona i, a vegades, pel mateix jurat. En l'actualitat, el jurat selecciona els tres candidats finalistes de entre totes les propostes rebudes. Finalment, el guanyador o guanyadora surt d'una votació del jurat entre els tres finalistes (que representa el 50%) i d'una votació popular (l'altre 50%). El premi és purament honorífic: el reconeixement públic i una litografia que representa el comte Sunifred de Cerdanya, obra de Josep Maria Subirachs. El guardó, anunciat prèviament, es lliura en el decurs d'un sopar obert a tothom, que té lloc el darrer dissabte d'abril. El 30 d’abril de 1999 es va lliurar el guardó al Cerdà de l’any a José Antonio Hermida i Ramos nascut a Puigcerdà el 24 d'agost de 1978, és un ciclista de muntanya català, especialitzat en Camp a través (BTT). Ha estat quatre vegades Campió del Món: en individual l'any 2010, i en per relleus els anys 1999, 2000 i 2003. Participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, obtenint la medalla d'argent en la seva especialitat. Anteriorment havia aconseguit el quart lloc als Jocs Olímpics de Sydney 2000, i vuit anys després, a les Olimpíades de Pequín, va finalitzar en desena posició.

diumenge, 19 de gener del 2025

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts 1901 Neix Hans Moser 1968 Neix Imma Clopés 1991 Neix Petra Martic 2000 Neix Juan Miranda 2004 Neix Sofia Raffaeli

 

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.


Els protagonistas d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.

El 19 de gener de 1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en 1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova individual.

El 19 de gener de 1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta, va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998. Va retirar-se de la competició el 2005.

El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.  

El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.

El 19 de gener de 2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze en la prova individual. Va guanyar  once medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i 2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els anys 2022 i 2024.